| Itinerari número 1, “De Manresa a Cardona“, en el capítol “I Carreteres” de la guia “TORRAS, Cèsar August (1922). Pirineu Català. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench“, de la pàgina 25 a la 47. |
| Aquest itinerari, “De Manresa a Cardona“, convida als habituals de la carretera, a dedicar un dia a fer-la a poc a poc, sense presses ni variants, per a poder identificar cada un del indrets que descriu, tots ells ben presents i identificables. La descripció de la carretera, d’aquest itinerari, del 1922 és contundent: “A causa del molt trànsit, de la mala disposició de la carretera, de lo pitjor conservada que està y de lo costós de sa reparació, se troba gaire bé intransitable la major part del hivern, fent-se molt difícil la circulació de carruatges y tenint sovint de suspendre’s el servei d’automovils.“ Callús encara és a la parròquia de Sant Sadurní, i Súria està en plena expansió gracies a l’explotació de les mines de potassa que va començar l’any 1912. La “Cardona ducal, història i sal” és la gran protagonista del itinerari, amb una extensa i llarga explicació del que s’hi pot trobar i de la seva història, molt semblant al que es continua explicant actualment a les esplèndides visites guiades que s’hi fan. El que ja no podrem veure es la imatge de l’arcàngel Sant Miquel que hi ha al gravat de la porta de l’església, destruït durant la guerra del 36. L’any 1922 Cardona tenia 4.000 habitants i Solsona en tenia 2.300. |
Manresa amb el riu Cardener i la col·legiata al fons – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
La Seu de Manresa amb algunes cases al peu – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
Capellà descansant a la creu i al fons el casal de la Culla de Manresa- Entre 1878 i 1914 – AFCEC Autor desconegut
Col·legiata de Manresa vista des de l’estació. Un pont i un anunci dels ‘Almacenes El Siglo’ en primer terme – Entre 1890 i 1920 – AFCEC Autor desconegut
Dia de mercat a la plaça de la Constitució de Manresa – Entre 1916 i 1937 – AFCEC Frederic Flos i Gibernau
El pont Vell sobre el riu Cardener a Manresa amb la Seu al fons – Entre 1909 i 1930 – AFCEC Josep Maria Co i de Triola
El riu Cardener amb el Pont Vell de Manresa i part de la ciutat – 1924 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa
La col·legiata-basílica de Santa Maria de Manresa amb un pont amb gent en primer terme – 1927 – AFCEC Carles Fargas i Bonell
Antiga diligència que anava de Solsona a Manresa – Any 1904 – Arxiu Adolf Mas
ITINERARI N.° 1 – De Manresa a Cardona
32 k.- Carretera del Estat, de tercer ordre. Servei d’automovils. Dues espedicions diàries durant el servei d’estiu y una sola en el d’hivern. Preus variables segons l’estat de la carretera. Servei de tartanes: 3 diàries d’anada y tornada. Servei especial de Manresa a Suria.
A causa del molt trànsit, de la mala disposició de la carretera, de lo pitjor conservada que està y de lo costós de sa reparació, se troba gaire bé intransitable la major part del hivern, fent-se molt difícil la circulació de carruatges y tenint sovint de suspendre’s el servei d’automovils.
Estan molt avançades les obres de construcció del ferrocarril de Manresa a Suria, les quals poden notar-se, a la dreta al remontar la carretera.
Gent i autobusos a la plaça de Sant Domènec de Manresa amb una església al fons – 1927 – AFCEC Carles Fargas i Bonell
Sortint de Manresa, per la plaça de Sant Domingo, la carretera segueix per ampla via, deixant a la esquerra la iglesia y el conservatori y a la dreta l’ample y hermos passeig de Pere III. Atravessa bon xic enllà la via del tren de Manresa a Guardiola y surt a fora acompanyada d’alts y frondossos platans. Deixa a la esquerra’l camí que va a la necròpolis manresana y remonta la vall del Cardener per sa vorera esquerra, fruint d’hermós cop de vista sobre la planada que s’esten a les vores del riu; redreçantse enrera tancant l’espai la montanya de Montserrat, de formes enèrgiques y retallades y qual original aspecte fa distingir-la de ben lluny entre les altres montanyes. Vall amunt del Cardener s’oviren apartades les alteroses serres
de Port del Comte y Oden, sobresortint per damunt d’altres mes baixes serralades.
3 k. Sant Joan de Vilatorrada, a curta distancia a la esquerra, població estesa en l’ampla planada, prop del riu. Forma part del municipi de Sant Martí de Torroella.
4 k. S’ uneix al Cardener, a la esquerra, la riera de Fals.
EI paisatge es sempre atraient y interessant.
6 k. Iglesia de Juncadella, alçada en un serrat, a la dreta de la carretera. Es anexa a la parròquia de Sampedor.
La carretera s’esten entre bosc, a abdos costats.
7 k. Sant Martí de Torroella. Iglesia y rectoria situades a la dreta de la carretera, sobre una petita eminencia. S’atravessa per un pont la rivera de les Freixes, que baixa a la dreta a unir-se al Cardener.
8 k. Veïnat dels Manxons o de Xumanelles que estes a banda y banda de la carretera fornia’I nucli més important del poble de Callús.
La carretera va sempre acompanyant al riu.
Tanca la vall a la esquerra la serra de Sant Mateu de Bages y a la dreta la de Toixà.
9 k. Callús, iglesia parroquial de S. Sadurní alçada pintorescament a la dreta, dalt d’un serradet.
10 k. Can Cortés, fàbrica y colonia fabril, prop del riu.
Molí del Guix, al dessota a la esquerra, també prop del riu.
Fàbrica del Milord a la esquerra, sola la carretera y al peu de l’aigua.
13 k. Can Boadella.
Baixa a trobar el riu a la esquerra’l barranc de Trollà, provinent d’un extrem de la serra de Castelltallat.
A la dreta se aixeca la montanya de les Ferreres.
14 k. S’atravessa per un pont ‘I riu Tordell, que va a unir-se al Cardener.
Enforc, abans d’entrar a Suria, de la carretera de Suria a Balsareny y Avinyó que segueix la vall del riu Tordell.
Dones rentant roba al riu Cardener el poble de Súria al fons – 1924-03 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa
El poble de Súria, travessat pel riu Cardener – 1929 – AFCEC Rossend Flaquer i Barrera
Any 1924 – Riu Cardener (llibre ‘Súria ahir i avui’ de Josep Massana i Portella)
15 k. Suria, vila de 1990 habitants a 300 met. alt., partit judicial de Manresa, comarca de Bages, provincià de Barcelona, bisbat de Vich.
Posada: cal Sivila.
La part més nova de la població s’esten en un moll llarg carrer, al peu de la carretera. La part més antiga s’enfila per carrers estrets y costaruts, al envolt de la iglesia parroquial de S. Cristòfol, situada en una eminència que domina la població, destacant-se de lluny l’airós campanar. La plaça està també enlairada prop de la iglesia.
Sense data – Castell i campanar de l’Església del Poble Vell (llibre ‘Súria ahir i avui’ de Josep Massana i Portella)
Iglesia parroquial de Sant Cristòfol – Spivak Michael – 05/05/2019
En el terme hi ha moltes fàbriques que aprofiten la força del riu. Dominant la vila s’alcen a la dreta els Tres Toçals y més enllà la serra de Palladors; a la esquerra domina la vall la montanya de la Rivera.
Son de notar especialment, a Suria, les importants explotacions de sals potàsicas de la Societat anònima Minas de Potasa de Suria» filial de la renomenada raó social Solvay y C.ª de Bruselas, que explota, gaire be’s pol dir, els jaciments potàsics de tot lo mon.
S’han efectuat sondeigs a grans profunditats, en el terme de Suria y envoltanls. Les concesions mineres de la Companyia arriben a cobrir mes de 20.000 hectàreas escampades en diversos llocs de Catalunya.
El gruix dels jaciments varia de 50 a 400 metres, trobanl-s’hi en ells la potasa baix les formes de carnalita y siloinila ab un promedi de riquesa mineral desde ‘l 10 al 40 %, essent similars als tan renomenats d’Alsacia.
Interior de les instal·lacions de les mines de potassa de Súria – 1917-12-09 – AFCEC Arnau Izard i Llonch
Maquinària pel sondeig de les sals potàssiques a les mines de Súria i bosc al voltant – 1917-12-09 – AFCEC Arnau Izard i Llonch
Sondeig de can Semi – Súria – Entre 1890 i 1936 – AFCEC Estudi de la Masia Catalana
Entre les obres practicades en les instalacions de Suria es especialment de notar un gran pou d’extracció, de sis metres de diàmetre útil, el de major secció en la seva clase dins de la mineria espanyola. Se troba avui a la fondaria de 230 metres y està atravessat per distintes galeries que segueixen els filons. Hi ha construits ademés edificis de convenient capacitat pera fusteria, cerrallería, tallers mecànics y elèctrics y dipòsits de materials. S’està construint actualment una central elèctrica ab instalació transformadora, un molí pera la molta dels minerals y un gran magatzem pera les potases preparades.
Completen el conjunt de Ies instalacions Ies cases per a el personal, de bon aspecte, higièniques y ben disposades, formant una nova y vistosa població.
Sense data – Primera construcció del pont de Cal Nenus per a la línia ferroviària de Súria (llibre ‘Súria, el meu poble’ de Pau Soler i Clariana)
Aquesta important explotació deurà anar acompanyada del ferrocarril, que’s troba ja en avençat estat de construcció. Una cosa y altra donaràn nova vida a la vila de Suria y un gran pas d’avenç en sa prosperitat. Avui s’hi està coneixent d’una manera notable.
L’explotació de les mines de potasa de Suria, no’s limitarà sols a ésser un benifet per a aquesta població, sinó que està destinada a promoure una veritable revolució dins l’agricultura de nostra pàtria, permetent-li fruir d’un adob pera les terres sense rival y de òptims rendiments.
Cal anar a Súria a veure Mig-món – Spivak Michael – 05/05/2019
Més enllà de la vila, en sortint d’ella, y a la dreta de la carretera, es troba el renomenat Mig Mon de Suria, gran espadat de penya en qual centre hi conflueixen grosses betes de roca, en marcades inclinacions contraposades. Es un curiós exemplar geologic.
La carretera descriu un angle moll accentuat al envolt del riu y s’enfila en grans revolts de forta pendent, ab bell domini de vista sobre la vall del Cardener y la vila de Suria. En un alterós tossal s’hi destaca la ermita de Sant Salvador.
Vista general de Súria, postal de 1920 – Arxiu Josep Reguant
17 k. Hostal de ca la Sibila, aon termina la pujada, perdent-se ben prompte de vista la vila de Suria.
Grup de gent i un vehicle en un carretera voltada de bosc prop de Súria – 1917-12-09 – AFCEC Arnau Izard i Llonch
Guanya la rodada via un cap de serrat y corre enlairada damunt la vall del Cardener, ab bellíssim colp de vista.
19 k. Veïnat de la colonia fabril de can Palà nou o Palà de baix. La major part de les cases estàn arrenglerades en la carretera. Hi ha carteria de correu. La fàbrica molt important, ab noves y grans edificacions, es al dessota, en un replanet, a l’altra part del riu. Un pont, de nova construcció, sobre’l Cardener, facilita’l trànsit y moviment de la fàbrica.
Va fruint la carretera de bones vistes sobre’l curs del Cardener.
A la esquerra s’alça la serra de Puig Estrat.
20 k. Can Palà vell o Palà de Dalt. Fàbrica ab colonia industrial, proveïda també de carteria.
21 k. Hostal de la Rata, al peu de la carretera. El veïnat de la Rata pertany al municipi de Castelladral.
23 k. Can Flauta; petites casetes al peu de la carretera.
S’alça a la dreta un esperó de la serra de Coll de Guineu.
Dalt d’un serrat, a l’esquerra, a l’altra part del riu, s’hi destaca la vella iglesia parroquial de Sant Salvador de Torroella, pertanyent al districte municipal de Castelladral. Son terme parroquial que s’estén en part montanyosa en la banda dreta del Cardener, confronta ab el de Castelladral al N, ab els de La Coromina y Cardona a ponent y ab els de Salo y Coaner a mig jorn, pertanyents tols al bisbat de Solsona y a la comarca del Cardener, y ab Suria a llevant corresponent al bisbat de Vich y comarca de Bages. Les colonies fabrils de Palà corresponen a n’aquest terme parroquial.
La vall del Cardener va restringint-se.
25 k. Iglesia de Sant Jaume de Malagarriga, arracerada sota la carretera. Ofereix pintoresc aspecte son esbelt campanaret cobert per aguda agulla de negra y relluenta pissarra.
Depèn aquesta iglesia de la parròquia de Sant Ramón de La Coromina, de la qual es filial.
26 k. Pont de Malagarriga per aon la carretera atravessa’l Cardener, en lloc bon xic engorjat y d’aspecte pintoresc. Va enlairant-se la carretera per la vessant dreta del riu. Bonics punts de vista sobre la vall y ses emboscades caients.
28 k. La carretera torna a apropar-se al riu. S’ovira Cardona coronada per son castell en el cim de turó enasprat.
29 k. La Coromina, arrabal de Cardona, ab unes 60 edificacions entre elles algunes fàbriques. Està situat a l’altra part del riu, unit amb la carretera per un bon pont de pedra. Iglesia parroquial de Sant Ramón Nonat, qual terme s’estén prop del riu, colindant ab els termes parroquials de Valldeperes al nord, Torroella a llevant y Sant Miguel de Cardona a ponent y mig jorn. La iglesia d’época bastant moderna no ofereix particularitat.
30 k. S’atravessa’l Riu Salat provinent del Salí de Cardona. Abans de passar-lo’s deixa a la esquerra un camí rodat que condueix al Salí.
Arreu se destaquen clapes blanques de sal, en el terrer de les vessants.
Atravessat el riu Salat se deixa a la esquerra l’antic camí ral de ferradura que s’enfila directament a Cardona, servint avui de camí directe de comunicació, a peu, entre la vila y l’arrabal de La Coromina.
La carretera va revoltant, dominant la recolzada del Cardener, les fàbriques del riu y el veïnat de La Coromina, ovirant-se en amunt del curs de l’aigua l’atrevit Pont del Diable y el de Sant Joan.
Cardona des del Collet de les Moixetes – La foto del Pep – 16/05/2016
31 k. Embrancament de carreteres. Se deixa a la dreta la que continua vers a Solsona y es puja per forta pendent y en sobtats viratges.
32 k. Cardona vila de 4000 habitants, a 516 met. alt. comarca del Cardener, provincia de Barcelona, partit judicial de Berga, bisbat de Solsona, antiga capitalitat del vescomtat y més tart ducat de Cardona. El castell que domina la vila està a 650 met. alt; 120 metres sobre la vila y 180 sobre’l nivell del riu que’s troba a 470 met. alt, en el pont de Sant Joan. Formen part del municipi de Cardona el poble de Bergús, l’arrabal de La Coromina, els veïnats del Cisteller, Pont de la Coromina, les Rovires, Molí den Costa, Sant Ubà, Sant Cristòfol, Sant Jaume de Malagarriga y Fàbrica de la Plantada.
Té tres parròquies en son terme: la de Sant Miquel, en la vila; la de Sant Ramón, en La Coromina; la de Sant Joan Baptista, a Bergús.
Fondes: del Comerç, en la entrada del carrer del Mercat, al cap d’avall de la vila y prop de la parada dels automòvils; Casals en les voltes de la plaça de la Fira; de Bonavista al costat del Portal de Madoz en el lloc aon paran els automòvils. Garage.
Telègrafo.- Casinos.- Notaria.
Servei de carruatges y automòvils a Manresa y a Solsona y de tartanes a Suria.
Destacament de guardia civil.- Punt de mossos d’esquadra.
La vila de Cardona està situada en un promontori avançat entre la vall del Cardener y la clotada del Salí. En la part més alta d’aquest promontori s’hi aixeca garbosament l’antic castell que corona la vila, arracerada a son redòs en una mena de collada. Estava emmurallada y ses muralles enllaçaven ab les del castell. L’emmurallat està avui en molt mal estat, havent-se alçat edificacions en els propis murs.
La vila de Cardona des de sota el castell – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
Teulades de Cardona des del campanar i bancals dels afores – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
Se conserven encara els quatre portals que donen entrada a la vila; el de Madoz. abans de La Pietat, per aon té accés la carretera de Manresa; el de Sant Miquel al cap de munt de la població, que dona sortida al camí de Calaf, Pinos y El Miracle; el de Barcelona, per aon puja l’antic camí ral de Manresa y aon arrenca també el camí del Salí; el de Graell en la part més baixa de la vila, que era antigament el lloc de sortida del camí ral de Solsona. A més hi ha el Portalet obert en una de les voltes de La Fira, el qual dona pas a un camí que corre sota muralles fins al portal de Sant Miquel y a altre camí de drecera, molt dolent y enxorrencat, que baixa al Salí.
Tots aquests portals se tanquen encara a la nit, exceptuant els de Madoz y Sant Miquel.
Portal de Graell. El mes interessant de tots aquests portals es el de Graell, obra bastant conservada de les antigües muralles migevals, ab torres enmarletades a sos costats y presentant un colorit fosc y torrat, de caient simpàtic, motivat per la patina del temps. El portal entre’ls dos cossos sortints, continuats per bona tirada d’antic mur, està format per grosses dovelles. Davant d’aquest portal, dins de la vila, s’hi troba la antiga casa senyorial de Graell, edifici grandiós del segle XIV o principis del XV que conserva encara alguna mostra esplendent de sa antiga obra, en parets, portes y finestres, algunes d’aquestes malmeses o cegades. Avui aquesta antiga senyorial mansió està convertida en un conjunt de pobres y mesquines vivendes. Aquesta part baixa de població, es avui la barriada mes pobre de la vila, havent sigut un dia la mes rica y aon havian existit bones cases de nobles senyors. Sos carrers verament costaruts y empinats y ses velles vivendes ofereixen un aspecte força interessant pera l’artista i l’arqueolec.
Homes i nens davant el Portal de Graells de Cardona – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
Carrers, places y passeigs: Entrant a la vila per la carretera y pel portal de Madoz s’obre al enfront l’ample y curt carrer del Princep, que te cases bastant noves a un costat y en l’altre’ls ràpids caients del turó del Castell. Al cap de munt del carrer comensa a la esquerra la rampa que puja al Castell. Al enfront s’hi obre’l carrer de la Fonteta, que continua despres en amunt, mes enllà del portal de Barcelona, que s’obre a l’esquerra, pujant a la Fira per la costaruda costa del mateix nom que s’enfila pel costat de la iglesia.
Enfront de la rampa del Castell hi ha una curta travessia que condueix a un encreuament de carrers; al enfront s’obre’l carrer Nou, estret y en ràpida pendent que puja a la part mes alta de la vila, aon hi ha l’hospital; a la dreta baixa en fort davallant el carrer que porta en tortuos decliu al portal de Graell; a la esquerra comença’l carrer del Mercat el mes ample de Cardona y el mes important, oferint sempre animat aspecte. En una de ses cases hi ha un hermos, gran y esbelt finestral, bella obra ojival d’estremat bon gust. En altres cases poden notar s’hi també detalls y vestigis de la pròpia època migeval. Al capdamunt d’aquest carrer s’hi forma una placeta, en qual part esquerra hi ha la porta lateral de la iglesia parroquial de S. Miquel y al enfront dos grans arcs, un que porta a la Fira per sota la Rectoria, qual arc està unit a la iglesia, y altre que dona accés al carrer Major. Aquest bastant llarg ve continuat pel de Sant Miquel y dona cap al portal del propi nom.
En el carrer Major y en el del Mercat hi han els mellors establiments alguns d’ells molt ben posats. Paralel al carrer Major hi ha un estret carrer y mes enllà, paralel també, s’esten el carrer de Cambres, -quals darreres donen sobre la muralla-, el qual es important per ses antigues edificacions; dona sortida a la Fira. Es lloc de passeig dels cardonins en determinades ocasions. Les travesies que creuan tots aquests principals carrers y les que pugen a la part alta de la vila ofereixen pintoresc aspecte, creuades casi totes, per feixucs y rònecs arcs, essent motiu d’estudi y d’atenció pera artistes, pintors, dibuixants y fotografs.
La plaça de la Fira de Cardona i el castell al fons – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
Plaça de Cardona amb un cavall i gent i al fons el castell – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
La plaça de la Fira es molt espaiosa y’l lloc mes bonic y alegre de la vila, essent son major esbarjo. Es irregular y està partida en dues, una que s’enlaira en pendent davant del portal de baix de la iglesia y l’altra que s’esten planerament formant un bonic passeig arbrat, ab pedrissos. Dos cares de la gran plaça son ocupades per cases, en general grandioses y d’aspecte senyorial, ab grans voltes o porxades per aon passegen els cardonins. En un angle hi ha la Casa Comunal, de no pas galan aspecte. Fronter a la iglesia que queda enlairada sobre’l passeig s’hi obre una hermosa y ampla balconada, en l’espai que queda buit, la qual ofereix un esplèndid cop de vista y un extens panorama. Desde la Fira se frueix també d’un bell aspecte del antic castell del que se’n destaca marcadament la tradicional torra de la Minyona.
Tots els grans actes públics de Cardona s’efectuen a la Fira. Allí es aon en les grans festivitats s’hi fa l’indispensable y popular corre-bou al que tan aficionats son els cardonins.
Altre lloc de passeig es el Camí Nou que volta’l promontori del Castell. Es una bonica passejada que frueix d’interessants y variats punts de vista. Dona un tom circular complert sota’l castell, començant davant del portal de Barcelona y terminant en el portal de Madoz.
.
Iglesia parroquial de Sant Miquel y Sant Vicents.
Segons documents existia ja la iglesia de Sant Miquel en l’any 1013. Sembla que estava situada en el lloc aon ha ha avui la Sagristia Major y’l petit patí nomenat cementiri clos. Fou reedificada en 1346 contribuint a Ies despeses de l’obra’l comte Huc Folch II de Cardona.
La actual iglesia obra dels últims del segle XIV fou consagrada en 1397 per Joan bisbe d’ Urgell. Es parroquial desde 1589. Es una bella joia del art gotic. Consta d’una sola nau, alta, espaiosa y esbelta y recorda per sa construcció airosa y atrevida la nau de la iglesia de Nostra Senyora del Pi de Barcelona. Te 18 metres d’elevació per 13 d’amplaria y 50 de fons, sense comptar els altars laterals, oberts dessota’ls bells finestrals. Cada dos capelles formen un sol arc en la volta, quedant un pilar trencat entre abdues. Es de doldre que s’empastifessin els sòlids murs fins al arrenc dels arcs.
El retaule major de molta riquesa y bon gust ostenta en lloc prominent la venerada imatge de la Verge del Patrocini patrona de la vila. La preciosa imatge de bella factura esculptórica y d’elegant caient es d’alabastre oriental y té un metre quaranta centímetres d’alçaria. Fou’donada als seus vassalls pel comte de Cardona Joan Ramon Folch, nomenat el Camacurt, lloc tinent del rey Alfons V d’Aragó. La portà de Marsella en qual ciutat entrà vencedor en 1423. Estava col·locada en un ninxo obert sobre’l portal de Mar d’aquella ciutat provensala.
El camarí de la Verge, obra d’època moderna y de bon gust, està enriquit ab pintures de Viladomat.
La cripta del temple sota l’alt presbiteri fou feta construir, en 1524, per Na Francisca Manrique de Lara, esposa del Duc de Cardona Ferràn Folch. En ella s’hi guarden en una preciosa caixa de plata, estil del renaixement, primorosainent treballada, les relíquies dels Sants Martres Celedoni y Ermenter, compatrons de la vila.
Foren portades aquestes venerades relíquies a Cardona pel comte D. Joan
en 1339, fent-se’l trasllat desde’l monastir de Cellers, aon estaven dipositades. Se guardaren en l’actual altar de la Pietat, fins que en 1779 foren transportades a la nova caixa, feta construir a despeses dels devots y plaçada en el centre de la cripta.
Quan en 1810 el general francès Mac Donald, després de haver incendiat Solsona, avançava dret a la vila pera atacar-la, presos els cardonins de verdader pànic pujaren al Castell les relíquies santes, invocant alhora la Verge del Patrocini. Conta una tradició piadosa que l’exercit francès que s’acostava a la vila cregué veure totes les muralles y baluarts del Castell pléns d’homens armats coberts el cap ab barretines y que atemorisat l’enemic per aquest efecte d’al·lucinació no gosà atacar la vila, essent tot seguit aconseguit per les tropes espanyoles del general Campoverde que infligiren als francesos una grossa desfeta.
En les capelles laterals poden observar-se distints bells retaules gòtics y un de molt notable del renaixement.
.
La capella dels Dolors, construida en 1725, en el costat dret de la iglesia es bastant espaiosa y fou restaurada y ricament decorada en 1892.
En l’últim altar lateral de la part del Evangeli s’hi venera’l preciós agrupament de la Verge de la Pietat, provinent del poblet de Salo, (Vegisitin. n.° 14.) aon segons tradició fou la imatge trobada. Representa aquest interessant baix relleu, obrat en alabastre, la imatge de la Verge de la Pietat asseguda al peu de la Creu ab el Christ estés a la falda. Les figures son molt espresives y’ls detalls de factura de cares y indumentària artísticament tractats.
Al voltant de la Creu s’hi ostenten gran munió d’atributs de la Santa Passió pulcrament esculpits, encloent el relleu un arc sostingut per columnes, bases y capitells molt historiats. Malauradament el retaule no es complert, mans barroeres el mutilaren, sense conciencia, sens dupte pera encabir-lo en el lloc aon avui se troba. La par superior fou serrada, faltant-hi’l complement del arc, notant-se encara’ls peus dels angelets que coronaven les columnes; la creu resulta també trencada. L’obra es elegant y bella, emperò no acusa pas la antiguitat que se li vol donar. Amida avui cinquanta centímetres d’alçaria per quaranta cinc d’ample y deu de gruix. Existeix la tradició de que al trasladarse ab gran ceremonial la preuada imatge a Cardona fou dipositada en l’altar major, més que als següents matins era trobada en el lloc aon avui se venera y aon fou per fi deixada per voluntat seva ben manifesta. En temps d’aixut, quan se treuen les relíquies dels Sants Martres en processó pera implorar la pluja, la del poble de Salo passa al davant de les dels altres pobles comarcans, dirigint-se al altar de la Verge de la Pietat aon a sa arribada se celebren ab tota reverencia els Sants oficis.
El tresor de la parròquia de Cardona es importantíssim en objectes del culte. En la expo sició de creus efectuada en 1914 ab motiu del Congres d’Art Cristià, Cardona hi presentà una magnifica col·lecció de creus processonals de distintes èpoques, totes elles de gran valua artística y històrica, ja que la major part d’elles eran ofrena de distints comtes, senyors de la vila.
Es de notar també, especialment, la Relíquia de la Santa Espina donada a la iglesia pel comte Huc de Cardona qui la posseïa de sa filla la Senyora d’Anglesola la qual la havia rebuda com a un present del rei de Xipre. El reliquiari que conté el preciós fracment fou donat per Vicents Folch fill del Duc de Cardona Enric Ramon.
.
La creu de la confraria dels Sants Martres es la joia artística més preuada que te la iglesia de Cardona. Es sens dubte la més rica y més valiosa, en el seu estil, que poseeix la diòcesis solsonina y pot ser també Catalunya. Preciós exemplar del art gòtic fou obrada en 1420 per l’argenter de Barcelona Marc Alsina. Es minuciosa en tots sos detalls d’imatgería, pinacles y columnetes; ostenta l’escut de la vila.
En la sagristia’s guarden ademés altres joiells, en objectes del culte, pintures y restos d’antics retaules.
El portal de l’església de Sant Miquel de Cardona amb gent al davant – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
Donen accés al temple dues portades. La més interessant per sa valua artística, es la oberta en el costat de la esquerra, que dona al Mercat. Es un bell exemplar ojival. Forma un cos avançat, en el que s’hi constitueixen cinc arcs en degradació, molt allancetats y ab bell ornament de capitells sobre les columnetes y en el arranc dels arcs; les bases de les columnetes sobre la socalada son també de treball delicat; en el timpà s’hi destaca la imatge del arcangel S. Miquel. L’altra portalada al cap d’avall de la iglesia, donant a la plaça de la Constitució o de la Fira, fou oberta posteriorment y no mereix especial menció.
El campanar qual part inferior acusa construcció d’època d’estil romànic, fou acabat en l’any 1800.
Capella de Sta. Eulalia:
En la placeta formada a la entrada del carrer de la Fonteta, pot notar-s’hi encara la portada romànica de la capella de Santa Eulalia, envoltada d’altres edificacions vulgars. Si be està molt malmesa, ofereix encara detalls apreciables y una bella mostra de l’estil a que pertany.
Casa de la Vila:
Edifici de poca apariencia, en no gens bon estat, situat a la fira. Son arxiu municipal guarda una joia preciosa. Es aquesta la Carta Puebla donada als veïns de Cardona, en 23 d’Abril del 986 pel comte Borrell II de Barcelona. Es el document tal volta més antic d’aquesta classe que’s coneix a Catalunya.
Cardona havia tingut el privilegi de batre moneda. En 1641 en la guerra catalana contra Felip IV s’hi feia moneda.
Hospital.
L’hospital de Sant Jaume fou fundat en 1083 pel vescomte Ramón Folch II. A tal objecte li donà un edifici, aon estigué establert fins al segle XVI, el qual estava situat junt a la iglesia de Sant Miquel. Instalat un nou hospital fou destruït en 1812 junt ab el convent de franciscans per ordre del general Lacy, gobernador a les hores del castell de Cardona.
L’hospital actual construit en la part més alta de la vila fou inaugurat en 1852.
Ordres religioses.
Havien existit a Cardona distintes ordres religioses; hospitalaris, franciscans, deodats y donates de Sant Agustí establertes en el convent forà de la Trinitat.
El convent de franciscans fou fundat per Catalina, duquesa de Cardona, posant-se la primera pedra en l’any 1638 y essent enderrocat en 1812 per ordre del govern y per motius de defensa de la vila.
Cementir.
La necròpolis actual fou oberta en l’any 1862, en el lloc aon hi havia l’antiga ermita de la Trinitat. Dit lloc havia servit en les epidemies de 1836 y 1854 pera hospital de colèrics y en 1838, en la guerra dels set anys, pera hospital de sang.
Fires.
Fou feta concesió de fires a Cardona per Carles I rei d’Espanya y imperant d’Alemania en 1543, una’l primer divendres de Quaresma y l’altra’l primer divendres després de Pasqua de Ressurecció.
Se celebren actualment les fires, una el tres de Març diada dels Sants Martres y l’altra’l 28 d’Octubre. Son molt concorregudes.
Festa major:
El segon diumenge de Setembre, diada del Patrocini de la Verge.
Mercats:
Els diumenges.
Castell de Cardona:
Domina la vila per complert. Te ducs èpoques notables, la comtal y la militar. Començà aquesta després de la guerra de succesió, caigudes les tradicionals llibertats de Catalunya de les que’n fou Cardona’l darrer baluart. El castell no’s rendí a les forces de Felip V, fins despres de la caiguda heroica de Barcelona.
Avui està abandonat, per inútil, pel ram de guerra. Hi resta sols un guardià. Es cosa de pocs anys. Ses forteresses no responien a la època moderna y sa situació no era ja com abans forta y estratègica. Avui ab la moderna artilleria seria pres, dominat y abatut desde les altures més veïnes.
Passat el portal d’entrada ab son pont llevadiç va guanyant-se’l cim del tossal per un seguit de rampes que estaven guarnides d’obres de defensa, muralles, reductes, baluarts, bastions y aspitlleres. En llocs separats dins de la forteressa poden notar-s’hi encara’ls polvorins. En la part plana del cim s’hi troben les antigües construccions de la època comtal barrejades ab les de èpoques més modernes. Se destaca severa y magestuosament la antiga y bella iglesia de Sant Vicents.
Iglesia de Sant Vicents del Castell de Cardona.
Aquesta hermosa obra d’art inclosa dins del castell fou despullada y convertida en quartel en la època funesta pera Catalunya del regnat del primer Borbó, Felip V. En mig de sa desolació y de sa distribució en pisos, pot encara apreciar-se sa bellesa. Es d’estil romànic-bisanti, senzilla y grandiosa, severa y pura de ratlles. Te la forma de creu llatina.
Conté tres naus separades per dues fileres de pilans quadrats, damunt dels quals s’hi apoien les cimbres laterals y les voltes de canó seguit. La nau central es alta, llarga y airosa, les naus laterals son molt estretes y sense capelles. El cimbori s’aixeca al mig del creuer aon les naus laterals terminen. El tot es d’una gran simplicitat no notant-se en lloc el més petit ornament motllurat ni altra curvatura que’l semicercle; les archivoltes venen seguidament continuades sobre’ls pilans. Aquests tenen 5,20 metres de gruix, les cimbres dels arcs presenten una sola ratlla. La iglesia te uns 40 metres de llarg per 15 de total amplaria. La nau central té 20 metres d’alçaria per uns 6 d’ample. Les naus laterals en tenen sols uns 12 d’alt per 5 escassos d’amplada. El presbiteri te tota la amplaria de la nau mitja que ve a esser d’uns sis metres.
Cripta de l’església de Sant Vicenç del Castell de Cardona – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
Sota’l presbiteri que s’alça bon xic del ras de terra hi ha la cripta constituída per tres naus dividides per deu columnetes, formant un conjunt molt elegant. Els dorats de les parets foren malmesos al esser convertida en magatzem o dipòsit de carbó. Se conjectura aquesta cripta anterior al temple, constant ja sa existència en l’any 1019.
El panteó del duc Ferran I Joan Ramon Folc de Cardona a l’església de Sant Vicenç del Castell de Cardona – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
El conjunt del temple es molt homogeni; la simplicitat regna arreu sense cap ornament en lloc, sense fullatges en els capitells ni motllures en les finestres. En la part dreta del creuer hi ha ’l sepulcre del almirall Joan Ramón Folch de Cardona conegut pel comte Camacurt, a causa de son defecte físic. Aquest bell mausoleu fou mutilat en 1794 en sa part superior pera atendre a les necessitats del quartel, havent-se obert en el propi lloc una vulgar finestra. La estatua jacent se trobava no fà pas molt temps en un museu de París. Descansava la figura sobre un bell labrat coixí de pedra, revestida d’armadura y ab les mans sobre l’espasa tinguda de plà sota la cota. En la part oposada hi ha’l sepulcre que guarda’ls restos de Ferran, primer duc de Cardona, fill del comte abans citat y els del cardenal Jaume. Es una bella obra d’art del segle XVI, destacant-se bellament les dues figures jacents, molt ben esculptorades.
En el sol de la iglesia s’hi noten encara algunes llaudes sepulcrals, moltes de quals tombes foren profanades. Hi havia en el temple 23 sepultures de la casa de Cardona.
Els absis s’acusen senzills en l’interior.
La iglesia fou dividida en tres pisos, separats per trespòls y envàns, pera facilitar l’aquartelament. En la planta baixa hi havia magatzems y pabellons d’armes y en els dos pisos superiors dormitoris pera la tropa.
El mellor aspecte que ofereix avui la iglesia es en sa part exterior. Els esbelts y elegants absis s’alçen arrogants sobre la rampant del turó aon el castell s’aixeca y’s destaquen lliures y magestuosos en l’espai. Estàn ornats al igual que tot el cornisament exterior del edifici, per una faixa d’airosos y petits arquets separats de dos en dos per planes pilastres y de sis en sis per contraforts que responen a les pilastres interiors. Resalten en l’absis central y en els laterals finestretes allancetades que contribueixen a la bellesa y armonia del conjunt. Els contraforts laterals del temple son també bellament proporcionats contribuint al armónic y sever aspecte.
.
Donen entrada al temple tres portes que corresponen a les tres distintes naus. Se conserva solament una de les dues torres que s’alçaven a cada costat de la entrada; està esmotxada en sa part superior y s’hi puja per un cargol de pedra.
Aquest temple es de remot origen. Un document del any 981 citat per el Pare Villanueva parla ja d’una donació feta a la iglesia de Sant Vicents fundada en el castell de Cardona. El temple actual fou consagrat en 1040 per Eriball, bisbe d’ Urgell y vescomte de Cardona, ab asistencia del bisbe Arnulf de Roda. En l’any 1019 el vescomte Bremon restaurà y dotà la iglesia de Sant Vicents instituint-hi una canònica aquisgranense, existint l’ordre regular de Sant Agustí desde 1083, sots la dependencia del monastir de Sant Rut d’Avinyó.
En 1592 per butlla del papa Climent VIII se secularisà la canònica regular de Sant Agustí, convertint-la en colegiata.
Quan després de la guerra de succesió la iglesia fou destinada a quartel, l’abad y’ls canonges se trasl·ladaren al convent dels Franciscans, en la Trinitat, fins que se’ls cedí terreny pera construir un temple espaiós, qual fatxada devia mirar al carrer del Doctor Merly y l’absis a la petita capella que s’anomena encara avui la Colegiata. Sols s’acabà’l troç avui existent que estava destinat a esser la sagristia, lloc aon s’instalà’l Capítol.
En 1833 s’ordenà la supressió de la Colegiata, que ho quedà de fet en 1851, en que’ls canonges se trasladaren a Solsona, enduent-se’n les relíquies y joies que guardaven.
Davant de la entrada de la iglesia hi ha un pati o claustret gòtic de petites dimensions, y de molt bon caient y aon s’hi respira agradable placidesa. En un dels angles s’hi obra un pou ab antic brocal.
Aquest pati condueix a les habitacions desmanyotades del antic castell que res de notable ofereixen avui, havent sigut del tot transformades pera’ls usos a que foren aplicades.
A la entrada del recinte del castell hi havia la capella de Sant Ramon Nonat, situada en el lloc aon morí’l Sant, que era la cambra nomenada den Perot Call. Havia sigut feta construir en 1682 per la duquesa Catalina. Existeix la piadosa tradició d’haver baixat Jesucrist revestit d’habits sacerdotals a donar el pà eucarístic a San Ramon en son llit de mort abans de fer el trànsit a la altra vida.
Se conserva en la part més enlairada del castell la antiga torra de l’homenatge, coneguda
ab el nom tradicional de torra de la Minyona. Fou escapçada per meitat perdent gran part de sa esbeltesa. Es deforma rodona y molt atalussada en sa base. Son interior pregon es una ergàstula sense finestra ni respirall. Als empresonats se’ls baixava lo que se’ls considerava menester per un forat obert en la part de dalt. Era un verdader enterrament en vida.
Existeix la poètica tradició, que li ha donat nom, de que a primers del sigle XI, Amaltrudis, donzella de gran hermossura, germana del vescomte Bremon, tenia relacions amoroses y en secret, ab el moro Abdalà, alcaide del castell de Maldà. Aquest que abjurà secretament sa religió ab tal de conseguir l’enllaç ab sa aimada, entrava d’amagat en el castell favorescut per Amaltrudis. Se n’enterà el comte son germà y posseït de barbre furor manà tancar a la donzella al fons pregó de la torra del homenatge, aon estigué enterrada en vida per l’espai d’un any, a pa y aigua, sense veure altra persona humana que un escarceller mut. Morí al cap del any a força de sofriment. Sapiguda per Abdalà la sort de sa estimada jurà ferma venjansa y ’s conta que sucumbiren a n’ella, Bremon y’ls seus dos germans y que en el propi castell de Maldà feu’l moro tallar el cap del fill del vescomte y’l de son innocent nét. Els cristians vassalls dels Folch assaltaren més tard l’indicat castell de Maldà, degollant a tota la gent que hi havia, inclus al propi Abdalà.
Desde’l cim de la torra de la Minyona ‘s frueix d’un bell panorama, molt extens, dominant-se en detall la vila de Cardona, y totes les edificacions del Castell.
A més de la torra de la Minyona existeixen encara, a son enfront, vestigis y enderrocades construccions dels segles XII y XIII que formaven part del antic castell feudal de la Etat mitjana, que no tenen avui marcat interès més que per l’arqueòlec y l’historiaire.
El pont de Sant Joan sobre el riu Cardener a Cardona – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
Ponts de Sant Joan y del Diable.
Se troben en el Cardener, sota la carretera de Solsona. (Pont del Diable. Vegis gravat en l’Itin. n.° 36).
L’antic pont migeval de Sant Joan fou construit en el segle XV pera facilitar les comunicacions, donant pas a distints camins rals de ferradura endreçats a la altra part del Cardener; a Serrateix y Caserres, a Berga, a Solsona, a la vall del Aiguadora y Busa y a Sant Llorenç dels Piteus. Està format per set arcs sostinguts per robustos pilans ab contraforts angulars sòlids, a faisó de petits baluarts. Te uns 80 metres d’extensió per 3’25 d’amplaria. Els arcs son de desigual alçaria, tenint el més alt 8’30 metres.
El Pont del Diable no està acabat essent el començ d’una obrà molt atrevida y esbelta. Ofereixun aspecte molt interessant, sobretot quan els seus dos grans arcs se reflecten en l’aigua. Es obra més antiga que la del pont de Sant Joan y de moltes majors pretensions.
S’aixequen al mig del riu dues, atrevides arcades sostingudes per tres pilastres, formant les dues arcades un angle obtus al unir-se en la pilastra del mig.
Per distintes dades y fundades suposicions es de creure que el pont devia haver de tenir sis arcades, una més a la banda esquerra del riu y les altres tres en la part oposada. Al fer unes obres en la fàbrica de la Costa, al peu del riu, se trobaren els fonaments d’una de les pilastres. L’arcada més gran te prop de 30 metres d’alçaria y l’altra 21’50 metres. La llargaria de les dues arcades es de uns 60 metres. Aquestes grans arcades, elegants y esbeltes, son verament atrevides y descarnades com estàn, presenten un aspecte fantàstic. Un cop llest el pont ab ses sis grans arcades hauria produït un superb efecte de vista. Tan important obra deuria quedar sense acabar o bé per manca de diners a causa de son extremat cost o bé per efecte de poca confiança en la resistència de sa atrevida construcció.
Davant del pont de Sant Joan hi ha la capella del Sant construida en 1576. Junt a la capella hi ha un antic hostal que havia tingut un temps molta importància. Durant la guerra de la independencia de primers del sigle passat fou utilisat pera hospital militar.
Quan la guerra de succesió, al començ del sigle XVIII, fou trencat el pont de Sant Joan per a mellor asegurar la defensa del castell y vila de Cardona, havent sigut posteriorment reconstruida la part enderrocada.
Referent a abdos ponts existeixen molt curioses tradicions. Diu la més original y interessant que antiguament sols hi havia una palanca pera atravessar el Cardener y que aquesta estava posada davant de la capella de Sant Joan, a la qual hi havia molta devoció per part de traginers y vianants. Envejós el diable d’aquesta devoció al Sant, se proposà construir, en una nit, un pont que sortís més enllà de la capella, pera veure d’evitar, que tenint de fer marrada, els vianants s’hi aturessen. Sant Joan s’anticipà al dimoni y ajudat del voler de Deu y ab la cooperació de mans d’angels deixà el seu pont llest a la mitja nit. El diable que en la pròpia hora’s trobava a la meitat de la seva tasca l’abandonà confós, quedant aixís, per sempre més, el pont sense acabar. Sota les arcades del pont del Diable s’hi nota un fort eco o ressó que la veu popular diu que es la veu del Diable que escarneix tot lo que sent.
Altra tradició- admesa per en Piferrer en sos Recuerdos y Bellezas de España, diu que’l anomenat pont del Diable fou fet aixecar pels Ducs de Cardona, exigint drets de peatge al poble, per lo qual aquest en uns dies de revolta l’arruinà deixant-lo en s’actual estat. Mossèn Joan Serra y Vilaró, Pbre. en el Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Vol. XV, 1905, dona abundoses noves y documents referents als propis ponts.
Salí de Cardona.
Les montanyes de sal de Cardona son un verdader prodigi de la naturalesa y d’una importància extraordinària, no tenint rival al mon. Se troben al SO. de la vila. S’hi baixa en menys de mitja hora en molt forta pendent, per un camí que arrenca del portal de Barcelona, o be per una drecera molt dolenta y costaruda que s’empren a la sortida del Portalet, a la esquerra. Tenen cosa d’una hora de tirada, al envolt de la llur vall. En molts llocs la sal està a la vista y en altres està coberta per superficial capa de terra.
Les dependencies del Salí se troben al peu de la corrent de l’aigua, en el fons de la vall.
Pujant vall amunt sorprenen tot seguit els efectes dels grans bancals y dels llisos y penyalars de la sal. S’aixequen en amfiteatre al cap de la vall, a la alçaria d’uns cent cinquanta metres damunt d’ella, tenint un circuit de set o vuit kilometres y oferint un brillant cop de vista. L’efecte que produeix el conjunt de les sals de colors, cristallejades y brilladores es senzillament maravellós. Entre les distintes games de color hi domina la sal roja y la blava. La barreja de tons formant dibuixos ab els erisalls de les cristal·litzacions produeix una bella impresió. A la sortida del sol, al anar aquest estenent damunt de la variada coloració de la sal els seus raigs lluminosos produint bell matisat, el cop de vista es verament sensacional.
Al moldre’s el mineral tots els colors desapareixen quedant reduïda la sal a sa natural blancor. La sal roja tallada en forma de rajols es utilisada per la gent del país pera la curació del dolor de costat, aplicant-la calenta en la part adolorida.
En el clot de la vall, sota’ls espadats, s’hi obren hermoses bofies, en les que s’hi formen belles cristal·litzacions, estalagtites y estalagmites y grans ramells en forma de reims. La bofia més gran coneguda ab el nom de Forat Micó forma com una pregona foradada que te sortida en la part oposada, essent a voltes perillós atravessar-la; en cambi es molt digne d’esser visitada tant per ses estratificacions molt notables com per son especial aspecte que li dona tota l’apariencia d’un tunel de glaç.
La Muntanya de Sal de Cardona, ca. 1920. Autor Cèsar August Torras i Ferreri
Les salines de Cardona havien sigut ja esplotades en temps dels romans, segons senyalen els antics historiadors. No tenen parió en puresa y abundancia. La sal no te cap gust fora del seu propi natural que es molt fort, sense terrejar gens. La pluja no fa mimbar pera res la sal empedreida, continuant, ab tot y tants sigles d’explotació, el salí inagotable.
En la composició del mineral hi entra un 98’55 % de clorur càlcic y 0’99 de clorur magnesic
y molt escasses indicacions de guix. En els bancals ofereix petites venes argiloses y una petita quantitat d’òxit de ferro.
L’aigua del riuet de les Salines format en els caients de les repetides montanyes guarda sa salabror fins que s’uneix al Cardener, molt en avall, prop del pont de la Coromina. Deixa blancs sediments en ses voreres. En temps de pluja aumenta la salabror de l’aigua. No’s troben peixos en el riu fins a uns tres kilometres de distancia del salí.
Llac a les salines de Cardona amb un home reflectit – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
El comte Borrell de Barcelona concedí als habitants de Cardona el dret d’extracció de sal els dijous de cada semana.
El salí ocasionà en tots temps fortes raons y pendenciès entre la casa de Cardona y’Is habitants de la vila.
Desde 1859 la dita casa, avui de Medinaceli, ve obligada a pagar una indemnisació anyal
a la vila de Cardona pels drets de la sal.
Les dependencies y oficines del Salí son molt modestes, gran part instalades en barraques de fusta. Hi ha una petita capella y un local pera Museu, que no te pas la importància que li requereix. S’hi venen curioses cristal·litzacions y objectes elaborats en sal.
La casa Medinaceli no ha tingut pas bona cura en la explotació del mineral, no havent-li donat mai la importància que’s mereix. Avui el propietari es el Duc de Tarifa, de la pròpia casa Medinaceli.
S’han obert grans pous alguns abandonats y s’han fet escavacions a vall oberta. Actualment a despeses segons sembla d’una Societat explotadora extrangera s’han estat fent treballs perforadors d’alguna importància havent-se obert nous y pregons pous ab galeries de comunicació. S’extreuen uns 40.000 qq mètrics anyals de mineral.
Dades històriques:
Segons Marca y altres importants autors, Cardona fou la Udura Lacetanorum. Fou populosa en la època romana. El cronista Pujades li atribueix unes 15000 ànimes, estenent-se la població desde’l peu del turó del Castell fins a tocar al Cardener, ocupant tot el faldar de la montanya. S’han trobat en distints llocs de la pròpia demarcació antics vestigis de construccions. Fou del tot destruïda en la invasió dels alarbs en el segle XIII. L’exèrcit franc la reconquestà per dues voltes essent la segona en 798. Fou feta reedificar pel rei franc Lluis el Piadós a últims del segle VIII o principis del IX. Després de la reconquesta Guifré el Pilós repoblà Cardona concedint-li molts privilegis. D’aquella època aproximada data la institució del senyoriu de Cardona a favor de la familia Folch, originaria del comtat d’Anjou. Segons Villanueva «Viaje-literario a las provincias de Espana», existia una escriptura de donació feta pel rei franc Lotari en l’any 981. Segons el propi erudit investigador històric fou Ermenir, instituit pel comte Borrell de Barcelona en 23 d’Abril de l’any 986, el fundador de la casa de Cardona. Consta també que en l’any 986 Huc Folch de Cardona acompanyà al comte Borrell en la reconquesta de Barcelona que havia caigut en poder dels alarbs. Del propi any es la Carta Puebla del citat comte Borrell, concedint privilegis als veïns de Cardona, interessant pergamí que’s guarda curosament en l’arxiu municipal de la vila.
- Ramón Folch intervingué en 1085 en venjar la mort del comte de Barcelona Ramón Berenguer, Cap d’Estopa, ocasionada per son germà Berenguer Ramón pera ferse únic senyor del comtat. Guillerm Folch, fadrí estem de la casa de Cardona, se distingí en la presa d’Almeria feta en 1148 pel comte de Barcelona.
- Altre Guillem Folch de Cardona prengué part en la batalla de les Navas, en 1212, acompanyant al rey Pere 11 d’Aragó.
- Mort Pere II en la batalla de Muret, foren dit vescomte de Cardona junt ab Guillem de:
Moncada els que sostingueren la guerra contra Simó de Montfort. En 1213 anà d’embaixador prop del Papa Inocenci III pera reclamar la entrega del nou rei Jaume I, lo que conseguí. Fou governador de Catalunya durant la minoria del rei a qui prestà homenatge a Montsó, en 1216. - Ramón Folch V, assistí a Don Jaume I en la conquesta de Mallorca.
- Ramón Folch VII acompanyà en 1283, a Pere el Gran en el frustrat desafiament d’aquest rei ab Carles d’Anjou. Defensà Gerona en la guerra contra Felip l’Atrevit. Ajudà al propi rei en 1286 a la conquesta de Menorca
- L’Almirall Ramón de Cardona, nebot de (‘anterior se feu cèlebre en el segle XIV en Ies guerres de italia, comanant les forces de la lliga guelfa contra els gibelins; després d’obtenir moltes victòries caigué presoner morint en el captiveri.
- En 1344 passà un dia en el castell de Cardona el rey Jaume de Mallorca.
- Ramón Folch VII, uní al vescomtat de Cardona tots els seus castells y feus, entre ells Capolat, Correà, Lord, Alinyà, Cambrils, Lladurs, Solsona, Joval, Riner, Ortoneda, Ardévol, Matamargó, La Aguda, Llobera, Lloberola, Fontanet, Montfalcó, Castellfollit, Calaf, La Molsosa, Castelltallat, Calonge, Anfesta, Salo, Castell de Mirambell, Castelltori, Suria, Fals y molts altres.
- En 1375 Pere IV erigí en comtat el vescomtat de Cardona, en la persona del Comte Huc.
- Joan Ramón Folch I, conegut per Camacurt, o gamba coberta, abandonà al comte d’Urgell I, el Desditxat en ses pretensions a la corona d’Aragò. Manà com almirall la esquadra que s’apoderà del port de Marsella en 1423, essent lloc tinent del rey Alfons V d’Aragó. Asistí també a la conquesta de Nàpols.
- Joan Ramón Folch III essent comte de Prades fou un gros partidari auxiliar de Joan II en les bregues d’aquest rey contra els catalans.
- Agregat el Comtat de Pallars al de Cardona, per confiscació y venda real, fou erigit en 1491 el ducat de Cardona en la persona de Joan Ramón Folch IV.
- Joan de Cardona assistí a les guerres de creuada contra els turcs y a la batalla de Lepant.
- Ab el duc Ferran s’estingí la rama directa dels Folchs.
- El duc Enric Ramón fou virrei de Catalunya en temps de Felip IV, desde 1633 a 1638, éssent substituït en aquest càrrec, a causa de son amor als catalans, per el comte de Santa Coloma. Assessinat el comte de Santa Coloma en 1640, fou nomenat virrei novament, més, morí al cap de poc temps a Perpinyà a causa dels disgustos que li ocasionà el govern de Madrid desautorisant els seus actes a favor d’una concordia ab els catalans.
- Sos fills castellanisats se declararen obertament contra Catalunya.
- El general francès La Mothe, prengué el títol de Duc de Cardona. Els francesos feren molt de mal en el castell, destroçant l’arxiu.
- En 1652 el duc Lluis recuperà els seus Estats.
- En 1670 morí el duc Lluis Ramón ultim varó de la Familia Folch, quedant agregat el ducat a la casa de Medinaceli, per casament de la duquesa Catalina ab Don Joan de la Cerda, hereu d’aquella casa.
- Estaven reunits a la casa Cardona els comtats de Pallars y Aytona, d’Empuries y de Prades y vescomtats de Cabrera, Bas y Villemur.
El duc de Cardona tenia en Ies antigues corts catalanes la presidència del braç militar o noble, l’arquebisbe de Tarragona la del braç eclesiàstic y era presidit el braç real o popular
per la ciutat de Barcelona. La casa de Cardona havia estat enllaçada ab la de Barcelona, ab la d’Aragó, ab els comtes d’Empuries, Urgell y Pallars, y ab altres nobles y principals familics. Tenia en la època de son major esplendor extensos dominis: la ciutat de Solsona, 30 viles, 25 castells, 272 llocs, més de 2300 cases y 4 ports de mar.
En la guerra de succesió Cardona’s declarà per l’arxiduc, mentres el duc de Medinaceli y de Cardona, castellà, era partidari de Felip V. Els cardonins s’ampararen del castell.
- En 1711 les tropes de Felip V posaren setge al castell després d’haver rendit a la vila, més tingueren que retirar-se essent derrotat el duc de Vendome.
- En 1713 tractaren novament els francs-castellans d’apoderar-se de Cardona més foren repel·líts per dues voltes al intentar l’assalt. Cardona capitulà al caure Barcelona en 1714. Son governador era D. Manuel Desvalls, d’il·lustre familia catalana. La capitulació no fou respectada pels partidaris d’aquell rey funest. Fou Cardona l’últim baluart de la causa catalana.
- En 1808 els francesos manats per Mac Donald foren dorrotats en els cims de la Pietat y pels volts del Miracle per les tropes del general Campoverde que s’allotjaren en el castell y en la vila.
- En la guerra dels matinés, de 1821 a 1823 sofrí molt Cardona pel bloqueig de les forces manades per en Jep dels Estanys, tenint de capitular el castell.
😉
Fotografies de Cardona de Cèsar August Torras (AFCEC )
😉
Vista de Cardona – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
Homes i nens davant el Portal de Graells de Cardona – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
Façana de la casa Aguilar o de Graells a Cardona – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
Un grup de nens, un home i diversos ases en una plaça davant de la porta de la capella de Santa Eulàlia – Cardona – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
El portal de l’església de Sant Miquel de Cardona amb gent al davant – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
Teulades de Cardona des del campanar i bancals dels afores – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
La vila de Cardona des de sota el castell – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
La plaça de la Fira de Cardona i el castell al fons – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
Plaça de Cardona amb un cavall i gent i al fons el castell – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
Plaça de Cardona amb el castell al fons – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
Retrat d’una dona al costat d’un pou al pati del castell de Cardona – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
Cripta de l’església de Sant Vicenç del Castell de Cardona – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
El panteó del duc Ferran I Joan Ramon Folc de Cardona a l’església de Sant Vicenç del Castell de Cardona – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
Castell de Cardona – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
Contrallum amb la torre de la Minyona del castell de Cardona – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
Contrallum de la part posterior del castell de Cardona – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
El pont de la Coromina o de l’Areny i el riu Cardener amb el castell de Cardona al fons – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
El pont del Diable de Cardona sobre el riu Cardener – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
El pont de Sant Joan sobre el riu Cardener a Cardona – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
El poble del Bergús des dels afores – Cardona – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
Un home en un camí enmig d’un bosc prop del Mujal – Cardona – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
Mina i Muntanya de Sal de Cardona
😉
La Muntanya de Sal de Cardona, ca. 1920. Autor Cèsar August Torras i Ferreri
😉
Muntanya de sal a Cardona – 1920 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
El forat Micó en una muntanya de sal a les mines de Cardona – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
Retrat d’una dona a l’entrada del forat Micó a les mines de sal de Cardona – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
Pou d’aigua en una muntanya de sal – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
Llac de les mines de sal de Cardona – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
Llac a les salines de Cardona amb un home reflectit – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
Mines de sal de Cardona – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
Un home portant una caixa a les escales d’una mina de sal a Cardona – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
Home treballant a les mines de sal de Cardona 1 – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
Home treballant a les mines de sal de Cardona 2 – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
Un home baixant per unes escales d’una mina de sal a Cardona – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
Comarca del Cardener 