| Itinerari número 3, “De Solsona a La Basella y a La Seo d’Urgell“, en el capítol “I Carreteres” de la guia “TORRAS, Cèsar August (1922). Pirineu Català. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench“, de la pàgina 64 a la 75. |
| Aquest itinerari, “De Solsona a La Basella y a La Seo d’Urgell“, s’ha vist molt alterat per la construcció de dos embassaments, sobretot pel d’Oliana i una mica pel del Rialb. Amb tot, l’itinerari convida, als habituals de la carretera, a dedicar un dia a fer-la a poc a poc, sense presses, per a poder identificar cada un del indrets que descriu, la majoria ben presents i identificables. Sorprèn llegir “La Basella” pels que estem acostumats a escoltar “Bassella“, el nom que fem servir els del país i l’oficial per identificar el municipi. El mateix passa amb “La Seo” en lloc de “La Seu“. No fa cap referència a l’estat de la carretera, el que si que destaca són els “Bellissims trajectes en especial d’Oliana al plà de La Seo, atravessant-se els hermosos engorjats del riu Segre, molt dignes d’esser visitats.“ Al primer gravat, titulat “Solsona.- Pont dels Frares“, s’hi veu en el primer pla l’aqüeducte que portava l’aigua de Lladurs a Solsona, i al fons l’aqüeducte conegut com el Pont dels Frares, que portava l’aigua de la font dels Frares als Caputxins. El Pont dels Frares va ser enderrocat l’any 1920 per a construir el nou convent dels Claretians, coneguts popularment com els Caputxins i oficialment com el Casal. Cèsar August Torras va esta a Solsona per fer els itineraris l’any 1915. Quan descriu el Pas dels Esplovins d’Oliana, avui colgat per l’aigua del pantà, fa aquesta reflexió que amb el pas dels anys encara la fa més impactant: “El pas d’aquest trajecte, fet avui en cotxe o automòvil no dona de molt la idea de la espantosa soletat y aclaparador aislament que se sentia quan el trajecte’s feia a peu o en cavalleria, per un mal traçat viarany.“ Amb els túnels, que hi ha ara a la carretera, tampoc es pot veure “la estreta gorja del Priorat d’Escales o dels tres Ponts, més restringida encara que la dels Esplovins”, ni observar “sobre’l riu’ls estreps del primer y del segon pont, d’antiga construcció, per aon passava’l camí ral de ferradura y que foren fets volar pel general Martínez Campos, quan anà a posar setge a La Seo, en l’última guerra civil carlista“. Per tant tampoc es pot veure “El segon pont es conegut ab el nom de Pont del Diable y sa tradició es pariona a la generalitat dels ponts que portan aquest nom.“ Del que sí que podem gaudir, fent parada de conduir, és de: “Les montanyes que enclouen aquest gran embut son altes y pedregoses, de forrenyes testes y revestides de bosc en totes aquells llocs en que’l rocater y la penya ho consenten. Bell conjunt d’imposant bellesa.“ En aquest itinerari dedica més atenció al viatge que al destí, fent una explicació molt resumida de La Seo: “seu de bisbat, comarca del Urgellet, provincià de Lleyda, cap de partit judicial y antiga capitalitat del extens comtat d’Urgell. Plaça forta de 2.ª classe ab governador militar.“. L’any 1922 La Seu d’Urgell tenia 3.044 habitants, Solsona en tenia 2.300 i Cardona en tenia 4.000. |
Fita de la carretera de Bassella a Manresa – La foto del Pep -28/05/2025
ITINERARI N.° 3 – De Solsona a La Basella y a La Seo d’Urgell
77 k. 25k. de Solsona a La Basella. Secció de la carretera del Estat, de La Basella a Ribes per Solsona, Berga y La Pobla de Lillet.
52 k. de La Basella a La Seo, en la carretera de Lleyda a n’aquella població.
Bellissims trajectes en especial d’Oliana al plà de La Seo, atravessant-se els hermosos engorjats del riu Segre, molt dignes d’esser visitats.
Servei diari de carruatges entre Solsona y La Basella en combinació ab els automóvils de Calaf a la Seo.
Eix Prepirinenc – Carretera C-26 – Carretera de Bassella – La foto del Pep – 01/05/2019
A la sortida de Solsona la carretera transcorre per la part dreta de la rivera de l’Aumeda, qual vall està tancada en un costat per la serra del Castellvell y de la Torragassa y en l’altre per la del plà de Cirera. Se porta la direcció al NO.
Aqüeducte i Pont dels Frares a Solsona – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
Se troben prop de la carretera y de la rivera les antigües construccions romanes y migevals, de conducció d’aigües, conegudes ab el nom de Pont dels Frares.
Mare de les Fonts – La foto del Pep – 29/03/2017
Font de la Mare de la Font situada al parc de la Mare de la Font de Solsona – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
Retrat d’una dona a la Mare de la Font de Solsona – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
Retrat de dues dones assegudes a la vora de la Mare de la Font de Solsona – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
2 k. Queda a la dreta la renomenada Mare de les Fonts, lloc d’esbarjo predilecte dels solsonins.
La carretera segueix riveral amunt.
4 k. Se deixa el curs d’aigua al fons y’s puja fortament en llaçades y entre bosc, dominant la vall.
Collet de les Forques – La foto del Pep – 21/04/2025
7k. Collet de les Forques, en el cim de la serra, -890m. alt.- Bonica vista panoràmica. La serra forma la divisòria d’aigües del riu Negre, afluent del Cardener y de la Rivera de Clara, afluent del Segre.
La rodada via corre per dalt d’un esperó de serra y en direcció a ponent, entre paisatges de bosc y belles perspectives de montanyes, fruint-se de dilatats y magnífics panorames.
S’obre vers al fons la vall de Clarà, ovirant-se en el sot la iglesia parroquial.
10 k. S’atravessa la trinxera de la Foradada, creuant-se la serra per un entall y presentant-se nou domini de vista sobre les valls de la Rivera Salada ab extensos panorames tancats al lluny per alteroses serres, destacant-se al enfront les d’Oden, Cambrils, Serra Seca, Turb d’Oliana y serra d’Aubens. La carretera revolta entre bosc.
11 k. Vilatobá, casa de pagès, en lloc enlairat, dominant aspra clotada emboscada que cau a la rivera Salada. La carretera va revoltant en baixada fruint de bells horitzons.
Sant Pere de Castellar – La foto del Pep – 18/04/2025
12 k. Castellar de la Rivera -675 m. alt.- Constitueix ajuntament ab Ceuró, Pampa y Clara ab un total de 400 habitants. Te la casa comunal en la masia del Ginestar.
Castellar forma un petit agrupament de cases al redós de la iglesia parroquial. Aquesta es d’època moderna y s’aixeca al costat de la gran casa rectoral, al damunt de la carretera. Està baix l’advocació del Apostol Sant Pere. Te per filial la sufragania de Sant Joan Baptista, situada al fons de la vall, a l’altra part de la rivera Salada. Fa festa major el 15 d’Agost y fira el 20 de Setembre.
Sant Joan de Ginestar – La foto del Pep – 28/04/2023
Confronta la parròquia al N. ab Montpol, a l’altra part de la rivera y al estrep de la Serra Seca, al N. NE. ab Terrasola y La Llena en la serra d’aquest nom, a mitjorn ab Pinell y Clarà y ab Ceuró a ponent.
El senyoriu de Castellar havia pertanyut al convent de monges de la Ensenyança, de Barcelona.
Des de Castellar la baixada s’accentua fortament y els revolts son continuats, dominant-se tota la comarcada de la Rivera Salada.
14 k. S’arriba prop del curs de la rivera. La carretera va més de plà seguint la part esquerra de la vall. A la banda oposada del riu, en un planell enlairat clapejat d’alzines, s’hi ovira la iglesieta de Sant Joan Baptista. Pel dilluns de la segona Pasqua s’hi celebra un concorregut aplec. La capella es moderna.
15 k. Pont de Trota, per aon la carretera creua el torrent d’aquella pregona barrancada.
Pont de Querol – La foto del Pep – 13/04/2024
16 k. Pont de Querol, de tres ulls, sobre la Rivera Salada. Molt propet a n’ell hi ha l’antic pont també de tres ulls per aon passava el camí ral. A l’altra part del pont hi ha el Molí de Querol, grandiós edifici, en gran part de pedra, de molt bon aspecte.
Molí de Querol a Castellar de la Ribera – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
Molí de Querol – Castellar de la Ribera – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri
Segueix la carretera la vora dreta de la rivera, que te molt ample curs y per la qual hi transcorre ab suavitat l’aigua, escampada mansament, oferint bones perspectives. Les montanyes del entorn son molt rectes y emboscades.
17 k. A mig caient de montanya, dalt d’un serrat y a la part oposada de la vall, s’hi destaca la iglesia parroquial de Ceuró.
Ceuró – La foto del Pep – 05/07/2023
Pera anar a Ceuró, des de la carretera, s’atravessa la Rivera Salada. Un camí puja en mitja hora escassa a la iglesia y rectoria, des de aon se frueix d’un bell cop de vista sobre tota la comarcada de la Rivera Salada.
Ceuró es anomenat Cigró per la generalitat de la gent del pais, efecte de corrupció en la pronunciació. En documents antics porta els noms de Zouró, Ozoró y Ozró.
Se conserven les ruïnes del antic castell y una iglesieta romànica del sigle XI, baix l’advocació de St. Julià que es el patró de la parròquia. Un document del any 1094 donà ja coneixement de la existència d’aquesta iglesia, la qual ha sofert distintes renovacions. La fatxada fou destruïda per un llamp en l’any 1905. En son interior son de notar dos retaules del sigle XVII, ab apreciables pintures.
El castell fou feudatari de la iglesia de Solsona.
Els termes de la parròquia confronten ab les de Montpol y Castellar en la part de dalt de la Rivera Salada, ab Salsa y Altés en l’altra part d’aquest riu y ab Madrona y ab Pinell, situades aqueixes dues últimes en les vessants de la rivera de Clarà.
Nostra Senyora de Ça Vila – La foto del Pep – 08/06/2023
Nostra Senyora de Ça Vila, filial de Ceuró, es un petit temple bastit dalt d’un turonet proper. Sa existència consta ja a últims del sigle XIII. La iglesia actual es obra del any 1788. La Verge que s’hi venera està obrada en ivori y’s conceptúa obra del sigle XIII. El retaule de Santa Llúcia, trasladat al temple en 1880, es del sigle XVII y conté apreciables pintures. Era el retaule major de l’anterior iglesia. En el lloc aon aquella s’aixecava hi ha com a record un padró oratori. Sota de la capella s’hi troba la font anomenada de la Mare de Deu. El nom d’aquesta iglesia ha vingut escrivint-se Savilla y Seilla per corrupció de llenguatge, lo qual ha creat la infundada tradició de que la Mare de Deu de Ça Vila, abans d’haver sigut trobada prop de la font per uns pastors havia sigut portada de la ciutat de Sevilla.
En el terme existeixen antigues masies. A mig quart escàs de la iglesia de Ceuró hi ha la casa Vila Perdigués, una de les més importants y antigues de la comarca, la qual havia sigut mansió de la noble família Perdigués, feudataria de la iglesia de Solsona.
La iglesia de Santa Margarida de Pampa, sufragania de la patronal de Ceuró, es moderna y no ofereix marcat interès. Fou construida en 1806. Les ruïnes de l’anterior se troben en l’actual cementiri. En l’acta de consagració de la iglesia de la Seo d’Urgell, en 819, consta ja la existència de la iglesia de Pampa. Ve citada també en distints documents de vendes y donacions, des de’ls sigles X al XIII. Existeixen també properes les ruïnes del antic castell de Pampa, citat ja en un document del any 959. Depengué aquest castell de distints senyors feudataris de la iglesia de Solsona, des de 1097 en que’l comte d’Urgell Armengol donà a la canònica de Solsona la iglesia de Santa Margarida, junt ab tots els drets y propietats que poseia en el lloc de Pampani. En 1227 fou cedit, el castell de Pampa, pel comte Pons d’Urgell, a Bernard de Peramola.
La carretera va seguint la vora dreta de la Rivera Salada.
Pont d’Ogern – La foto del Pep – 23/11/2024
20 k. Ugern. -525 m. alt- petit poblet d’una vintena de cases y uns 120 habitants, situat en gran part a la dreta de la carretera. Forma el nucli més important del terme municipal de La Basella y’s troba en el limit de la comarca.
Arrenca d’Ugern el camí directe de ferradura que va a Oliana. Ugern es anomenat també Ogern y Augern.
Segueix la carretera per la marjada dreta del riu en direcció S. SO. La vall es bastant ampla y planera y el curs de l’aigua hi joguineja suaument.
22 k. Altés, enlairat en la serra a l’altra part de la rivera. La gent del pais l’anomena generalment Autés, per aquesta consuetut tant comú de nostre poble de convertir la l abans de consonant en u. Posseeix les ruïnes d’un antic castell del sigle XII que havia pertanyut a la noble família Miró. La iglesia de Sant Pere que existia en el castell va esser donada en 1128 a la canònica de Solsona, donació confirmada en 1172. Segons el P. Villanueva la parròquia d’Altés, en el sigle XIII era cap d’arcedianat en el bisbat d’Urgell. En 1559 era baró d’aquest castell Joan de Josa y Cardona. Se’l cita en antics documents ab els noms d’Altés, Autés, Astés, Adaltés y Arautés. En el terme hi ha una iglesia moderna dedicada a la Mare de Deu de Lourdes.
25 k. Hostal de la Basella, en l’enforçament de la carretera de Pons a La Seo, davant del pont de la Rivera Salada. L’edifici es modern y l’hostal net y relativament confortable. -425 metres alt.
La carretera va remontant la vall del riu Segre. El paisatge s’engrandeix. A l’altra part del riu s’hi esten una hermosa horta, ovirant-se en mig d’ella la vila de Peramola y altres més petites localitats.
Serres al voltant d’Oliana – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
33 k. Oliana, vila de 1067 habitants, provincia de Lleyda, bisbat y partit judicial de la Seo d’Urgell. -510 m. alt.
Fondes: Nova den Víctor; Antigua den Lluís; La Catalana.
Està situada en deliciosa vall no lluny del riu Segre, que corre a l’altra part de la plana a un kilometre de distancia. Te extensos fruiterars, bones hortes y terres de regadiu. La població es antigua, esgraonada en gran part al peu de la iglesia parroquial. La part estesa a banda y banda de carretera es la més moderna.
La iglesia parroquial de Sant Andreu’s troba al capdamunt de la pujada del carrer Major. Es obra del sigle XVII construida sobre edificacions de l’anterior, havent sigut notablemen modificada en el sigle XVIII. Els Escolapis tenian un col·legi a la vila que era el segon que havian fundat a Espanya. En la guerra dels set anys abandonaren Oliana. El local està avui ocupat per un col·legi de 1.ª y 2.ª ensenyança, regentat per capellans y depenent del bisbat de La Seo. Adjunt te la capella de la Mare de Deu dels Àngels.
Font medicinal molt anomenada que te propietats curatives del mal de pedra.
Torre dels Moros de Peramola – La foto del Pep – 25/07/2018
La vall està envoltada de montanyes, algunes d’elles ben altes y de formes enèrgiques.
34 k. S’atravessa per un pont l’ampla rivera d’Oliana o rivera Roja, que baixa a la dreta, de la Valldan, del Salzer y de la Serra Seca, reunint en son curs distints afluents. EI paisatge va comprimint-se. Les altes serres que tanquen la gorja del Segre van apropant-se.
35 k. La plana queda tancada per penyals gairebe verticals. Sols un trau gegantí dona pas a la carretera y al riu. Comencen aquí les esplèndides gorges del Segre. S’alcen a abdos costats enlairades montanyes tallades gaire be a pic formant bastions avançats, pregons escorralls, canals feréstegues y trencalls abruptes.
A la dreta vers al N. y NE. s’aixequen els estreps aguts de la Serra Seca y del Turb d’Oliana presentant-se fantàstiques y asproses les gegantesques Canals. A la esquerra vers al O. y SO. s’alcen els estimbats esquenalls de les serres d’Aubens y de la Ginebrosa.
A la entrada de la gorja en l’anomenat Grau d’Oliana, en un penyal prop de les Tres Creus, conegut pel Roc del Castell s’hi destaquen els restos d’una iglesia ben primitiva. Es molt petita, ab parets d’un gruix extraordinari, portal baix y estret, feixuga volta y una carrada torra en un costat. La escala d’aquesta torra no arriba de troç a ran de terra. Pera guanyar els graons se necessiten escales de mà. Estava aixís construida pera asegurar mellor sa defensa en cas d’un assalt. Aquesta iglesia sembla que havia sigut la primitiva parroquial d’Oliana.
Sobre’l riu Segre hi ha un antic pont de pedra d’una sola arcada.
El lloc es verament imposant. La entrada de les gorjes es superba. El riu hi corre rabent y entaforat entre grans roques y penyals. Les trencades y aspres vessants s’obren acanalades. A la altra part del riu cau en ferestec clotal el torrent de la Mala Muller.
.
Serra d’Aubens. Cim del Coscollet. Unes tres hores s’esmercen des de’l pont per a efectuar aquesta interessant excursió, molt fatigosa per son ràpid desnivell, més d’una bellesa suma. Passant pel peu del Roc del Castell y per dessota les Tres Creus y atravessat el pont vell, el camí s’enfila ràpidament per la caient dreta del estimbat torrent de la Mala Muller, reblincolant ab bell domini de les gorjes. Se deixen a la esquerra les Roques de Sant Honorat y’s guanya la serra y la casa de Sant Pou. Se pren allí la estarterada canal de la Jassa y’s puja per dolents y estimbats passants fins a assolir el cim del Coscollet, punt culminant de la serra d’Aubens -1610 m. alt.- En el propi cim hi ha una senyal geodèsica.
El panorama es immens, efecte de la alterosa y avançada situació de la serra, despresa, en llarg tirat de carenes, de la serra del Boumort. Es un dels panorames mes extensos y hermosos de nostres montanyes.
.
La carretera entaforada dins dc les gorjes va pujant per la vora esquerra del Segre, oprimida pels penyals y espadats que s’aixequen a banda y banda. L’efecte es grandiós y imposa per sa selvatge bellesa.
La barrancada de la Mala Muller s’ofereix a la esquerra, aspra, pedregosa y estimbada.
S’atravessa’l riu Segre per un bon pont de pedra, des de’l qual s’oviren bells punts de vista de l’engorjat y de la tormentosa corrent del riu.
Exposició “Fem memòria del pantà” – Any 2009 – 50è aniversari del pantà d’Oliana (pdf)
Vista de l’emplaçament on anys després s’aixecaria la presa d’Oliana (ca. 1923). Autor desconegut
38 k. Pas dels Esplovins. -495 m. alt.- Havia existit en aquest lloc el renomenat hostal del propi nom, que’s trobava al peu del antic camí ral de ferradura. En el fort aiguat del any 1894 desaparegué l’hostal, en una nit, junt ab sos habitants y’is vianants que s’hi havien aixoplugat, enduts per la corrent del aigua. Sols quedà com a record del hostal una grossa roca y una figuera en ella arrelada que la corrent no se’n pogué endur.
La carretera matà’l negoci del hostal y aquest no s’ha tornat a aixecar.
El pas d’aquest trajecte, fet avui en cotxe o automòvil no dona de molt la idea de la espantosa soletat y aclaparador aislament que se sentia quan el trajecte’s feia a peu o en cavalleria, per un mal traçat viarany. Aleshores els esquellerincs dels matxos vibraven acompasada y ensopidorament en aquells sotals; avui de tant en tant bocines y sirenes d’automovils, ab retrunys aspres y aguts, deixondeixen l’esperit condormit, torben la pau de les esquerpes soletats y desperten als carreters que jeuen tranquilament en llurs vehicles, adormits ab el trontolleig y’l pas monòton de les cavallaries que’ls condueixen.
La gorja, en aquest pas dels Esplovins, es molt reclosa y tortuosa.
L’enlairat pic del tot espadat que s’aixeca a la esquerra de la gorja, ferm y arrogant, es l’Agulla d’Aubens.
Van succeint-se els revolts de la carretera, tot contornejant els esperons de serra que s’entrecreuen.
Tot aquest trajecte fet abans a peu o en cavalleria per estret camí de ferradura o be més tard en carruatge per la carretera, semblava eternisar-se, no ovirant-se el desenllaç de la engolada y amagada vall, avui en automovil se creua giravoltant ràpidament y apareix l’hermós trajecte com una espléndida visió cinematogràfica, que no aclapara ni commou tan fortament com abans, mes que deixa una impressió vehement y corprenedora que no s’esvaeix fàcilment.
43 k. La vall s’obre. El murallam d’altes y enterques montanyes, formant ampla olla, se separa del llit del riu. Se destaquen les agudes puntes y’is esgalabrats esquenalls.
44 k. La vall torna a cloure’s. Les parets rectes de les montanyes tornen a encaixonar el riu.
45 k. La vista s’aixampla. El paisatge si be sempre agreste es més ample, rublert de grandiositat. Les montanyes apareixen enterques, dominadores. En un costat de la vall s’ovira enrastallat en la pendent d’un serrat y en situació pintoresca’l poble de Coll de Nargó, de cases rònegues y negrenques.
46 k. Pont de tres arcs sobre l’ample riveral de Nargó que baixa a la esquerra.
Sant Climent de Coll de Nargó – La foto del Pep – 17/07/2024
48 k. Coll de Nargó, pintoresc poble de 728 habitants, enlairat a l’esquerra de sobre’l riu y la carretera y damunt d’un promontori encinglat. Pertany a la comarca del Urgellet, provincià de Lleyda, partit y bisbat de La Seo d’Urgell. -543 m. alt.- Poseeix una notable iglesia romànica, ab quadrada torra motxa que’s destaca sobre’l conjunt de les rònegues edificacions. La vall encara que tancada per altes serres s’esten bon xic.
A l’altre costat de la carretera s’obre la vall de Canelles que baixa de les serres d’Alinyà y de Cambrils y del repeu del Turb d’Oliana que’s redreça alterós a 1620 m. alt, dominant les montanyes que l’envolten.
49 k. Pont d’Espí, d’un sol y antic arc sobre’l Segre. Se deixa a la dreta de la carretera, -490 m. alt.- Adquirí celebritat aquest pont en la passada centúria per haver sigut mort en el propi lloc y pels seus mateixos mossos de la esquadra, en la guerra carlista dels set anys, el sanguinari comte d’Espanya, que deixà trista memòria a Barcelona, al desempenyar el càrrec de capità general de Catalunya, en la època d’absolutisme que precedí a la citada guerra. Fou enterrat en la iglesia vella de Coll de Nargó.
La carretera va seguint en amunt la pintoresca y reclosa vall, fruint de bells paisatges y perspectives de montanyes.
52 k. S’atravessa per un pont la rivera de Fontanet que baixa a l’esquerra de la montanya de Santa Fe, en qual cim s’hi destaca la ermita.
A la part oposada de la vall s’ovira empinat en un serrat, el poblet de Figols, sota’ls espadats de les Roques de Norieda.
El Segre i Organyà, ca. 1902. Autor Cèsar August Torras i Ferreri
El riu Segre i més enllà el poble d’Organyà voltat de camps – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
Paisatge muntanyós cap a la zona d’Organyà des de Fígols, amb una masia – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
53 k. Organyà, vila de 1156 habitants, comarca del Urgellet, provincià de Lleyda, partit y bisbat de La Seo a506 m. alt. Està atravessada per la carretera. Ofereix un marcat caracter d’antigor. Els seus carrers tenen amples porxades y rafecs de sortides volades que gaire be’s toquen, donant tot just pas a la llum del sol. Presenten un aspecte molt pintoresc. La iglesia colegiata de Santa Maria es molt notable. Formen son interior tres naus a volta de canó, havent sigut deformada en l’exterior per distints aditaments. Restos de l’elegant absis de la antiga iglesia, alçada en el sigle XI, queden gaire be amagats per modernes construccions. La portada oberta en un dels costats es molt correcte en son estil de transició del romànic al gòtic, tenint ben esculturals els detalls de sa ornamentació. Damunt de la portada s’hi obre un esbelt rossetó o ull de bou. En lo alt del mur hi corre una ratlla d’arcades d’elegant factura. La torra quadrada s’aixeca en un costat.
El priorat de Santa Maria d’Organyà fou fundat en el sigle XI pels vescomtes de Castellbò.
Carrer d’Organyà amb cases porxades i al fons una persona – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
Portal i façana de l’església de Santa Maria d’Organyà amb uns nens en primer terme i més gent al fons – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
Grup de nenes davant del portal de l’església de Santa Maria d’Organyà – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
Es molt renomenada la fira que se celebra a Organyà per Sant Andreu, a últims de Novembre. Dura quatre dies; hi acut gent de per tot arreu y s’hi fan grans transaccions de bestiar. Es de les més importants de Catalunya. Pel dijous gras te lloc altra fira de menor importància. Hi ha mercats molt concorreguts els dimars de cada semana.
Com a detall curiós hi ha que observar que Organyà te un sagell oficial en el qui apareix una orga com a emblema. iBella interpretació etimològica del nom!
Davant d’Organyà s’aixeca la enlairada serra de Santa Fe que forma un seguit de pics encinglerats, essent un estrep avançat de la serra del Boumort. En un d’aquests pics, el més apropat al poble, que domina, y en el lloc més enlairat, s’hi troba l’ermita que es molt visitada, especialment en certes diades d’aplcc. L’aplec principal es el dilluns de la segona Pascua. Es una excursió força interessant que pot ferse desde Organyà en cosa d’una hora, encara que de forta pujada. El panorama que des de’l cim se frueix es extensíssim. Se troba a 1222 m. alt.
En la part de mitjorn de la mateixa montanya, sobre la rivera de Fontanet, en setí enlairat y de mal accés, s’hi obre una cova molt notable, que no ha sigut encara ben explorada. Es la cova del Armini. Son forat d’entrada es molt reduït, més en son interior s’hi descobreixen veritables maravelles, distribuides en grans cambres, que se succeeixen endinsantse a una fondaria no reconeguda fins ara. Se diu que ningú hi ha trobat el fi.
En la pròpia vessant de la montanya de Matanicell, en lloc molt ben ombrejat per un espes boixetar y rublert d’exemplars molt notables per sa vellesa y gruixaria, hi naix un veritable riu format per una grossa deu d’aigua. S’anomena la Font Bordonera y ab son abundós caudal assorteix a Organyà, aon hi va l’aigua degudament canalisada. Serveix a la vegada, per medi d’un gros embas, per a regar tota la horta d’Organyà. Quan regna el vent de llevant s’ha notat que la quantitat d’aigua aumenta notablement. Està terminantment prohibit fer tallada de cap mena en l’ufanos boixetar, que es bell ornament de la font.
Organyà es un magnífic centre d’excursions de montanya especialment a la serra del Boumort, als engorjats del Segre y del Lavansa, a Tuxent, a les serres d’Oden y de Cambrils y a la aguda punta del Turb. Hi ha camins rals de ferradura que porten a La Pobla de Segur y a Tremp a travers de la serra del Boumort constituint interessants excursions.
Després d’haver atravessat Organyà la carretera continua remontant la vall del Segre per sa vorera dreta.
55 k. S’atravessa per un ample pont de tres arcs la rivera de Cabó, obrint-se a la esquerra aquesta ampla vall dominada al fons per la serra del Boumort, en la part de baix per la montanya de Santa Fe y en la oposada per la del Solà.
A mida que avança la carretera, l’espai es reclou y l’esguard se concentra en el pas engorjat del Forat per aon baixa encongit el riu Segre, entre altes y verticals montanyes.
Congost del riu Segre amb una carretera a la riba 1 – Ribera d’Urgellet – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
El riu Segre i una carretera en un congost prop de Tost 1 – Ribera d’Urgellet – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
56 k. La vall se tanca y la carretera penetra en la estreta gorja del Priorat d’Escales o dels tres Ponts, més restringida encara que la dels Esplovins. Els contraforts de les altes y dretes montanyes avançan sobre’l riu, deixant-li ben just el pas. La carretera està oberta ab desmonts de penya, en tener guanyat sobre’l llit del riu. El camí vell de ferradura serpeja pels espadats y per dessobre les marjades del Segre. Bells efectes del engorjat y de les obres de la carretera en les tortuositats que aquesta va oferint a la vista.
S’observen sobre’l riu’ls estreps del primer y del segon pont, d’antiga construcció, per aon passava’l camí ral de ferradura y que foren fets volar pel general Martínez Campos, quan anà a posar setge a La Seo, en l’última guerra civil carlista.
El segon pont es conegut ab el nom de Pont del Diable y sa tradició es pariona a la generalitat dels ponts que portan aquest nom. El Diable’s comprometé a fer-lo en una nit y al tocar les dotze, faltant-li sols la darrera pedra,no arribà a temps, la pedra li caigué, ell desaparegué deixant forta olor de sofre, y’l pont quedar sense acabar.
En la alta y espadada cinglera de ma dreta s’hi noten uns sotets en la penya, que la tradició senyala esser les petjades que deixà’l mal esperit al fugir.
Vessant rocós de les gorges del Segre amb un pont i una carretera – Ribera d’Urgellet – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
57 k. La vall s’aixampla bon xic, formant una ampla olla al envolt de la confluència del Segre y del Lavansa. L’entrada de la vall d’aquest últim riu se presenta del tot aspra y reclosa, accesible sols al pas de l’aigua que corre encaixonada entre alts y ferestecs murallams espadats. El riu Lavansa te ses fonts superiors en els alts replecs de la serra de Cadí, rega la hermosa vall de Josa y la de Tuxent, corrent entre’l Cadí y el Cadinell y la serra del Port del Comte engorjant-se pregonament més avall de Lavansa entre les asproses serres de Montaut y de Fígols.
Prop del aiguabarreig del Segre y del Lavansa, en la vora esquerra del primer riu, un xic en amunt, s’hi ovira una mesquina casa de pagès. Junt a n’ella uns alts y groixuts murs, en gran part enderrocats, es tot lo que queda del antic Priorat benedictí dels Tres Ponts. Sa antiga iglesia, baix la advocació de Sant Andreu havia estat erigida en temps de Carlemany. Depengué aquest Priorat del monastir de Ripoll.
Revolta la carretera bruscament al entorn del ample y sorrenc circuit format per efecte de la unió dels dos rius, que ab llur forta empenta al retopar-se, quan venen inflats en les grans riuades, han anat ab temps y constància aixamplant y modificant llur curs y llur punt d’enllaç. Les montanyes que enclouen aquest gran embut son altes y pedregoses, de forrenyes testes y revestides de bosc en totes aquells llocs en que’l rocater y la penya ho consenten. Bell conjunt d’imposant bellesa.
Revoltat el circuit, la carretera deixa a la dreta la petita casa del Hostalnou molt propera a l’aigua.
La vall del Segre torna a engorjar-se.
La carretera i el riu Segre a les gorges – Ribera d’Urgellet – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
Congost del riu Segre amb una carretera a la riba 2 – Ribera d’Urgellet – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
El riu Segre i una carretera en un congost prop de Tost 2 – Ribera d’Urgellet – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
Pont d’una carretera sobre el Segre en un congost – Ribera d’Urgellet – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
Pont sobre el Segre en un congost – Ribera d’Urgellet – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
58 k. S’atravessa’l riu per un gran pont d’una arcada passant-se a la vorera esquerra. Davant mateix d’ell s’alça altre antic pont del vell camí ral, airosa arcada que resalta sobre la corrent del riu entre les trencades penyes y espadats envoltants. Es també anomenat Pont del Diable.
La carretera tallada en la penya a la vora del riu domina en la part oposada l’antic camí, que serveix avuy de camí remader, el qual corre sota’ls trencats espadanys, salvant els mals passos dels xorrecs per originals pontarrons y curioses obres de defensa de caràcter senzill y primitiu.
El riu Segre i la carretera a l’inici d’un congost – Ribera d’Urgellet – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
59 k. La vall s’obre sobtadament. Termina l’engorjat. Els horitzons s’aixamplen. L’espai se dilata. La naturalesa’s presenta més somrient. Conreus y alegre vegetació arreu s’estenen.
La vall queda limitada a la dreta pels contraforts del Cadí de Tost, obrint-se extensament la plana al altre costat tancada al lluny per les altes serres d’Areo.
61 k. Pont sobre’l Torrent Penjat que baixa barrancós a la dreta. A la esquerra entre la carretera y el riu, que va separant-se, hi ha la gran casa de La Reula, de molt bon tirat.
63 k. Hostalets de Tost -560 m. alt.- Pont sobre’l riveral que baixa de les serres del propi nom. Els Hostalets de Tost formen un petit veïnat de cases pertanyent al municipi de Tost, que abarca ademes els poblets de Castellar, La Bastida, Montaut, Torà y Sabinyà escampats en la anomenada serra de Tost, coneguda també ab el nom de Cadí de Tost.
64 k, Palanca de Noves, estesa sobre’l riu Segre, pera comunicar abdues voreres.
La carretera va seguint per la vora esquerra del riu.
S’ovira en la part oposada, bon xic enllà, el poble de Noves, les ermites de Santa Cilia y Sant Quirí y les serres de Guils y de Sant Magí fins a la Torreta del Orri, sobre Sant Joan del Herm.
67 k. Plà de Sant Tirç, poble que s’esten des de la carretera, a la dreta, fins al cap d’un serrat. -650 m. alt.
A la banda oposada del riu s’hi ovira el poble nomenat Parròquia d’Ortó. La carretera, seguint la vall, pren !a direcció dret a llevant ovirant-se Castellciutat, en lloc enlairat sobre la bonica vall del Segre.
70 k. Adrall -610 m. alt,- petit poblet que queda a la dreta de la carretera. Forma part del municipi de la Parròquia d’Ortó.
69 k. S’atravessa’l Segre passant-se a la vora dreta que se segueix en amunt, separant-se la carretera del riu y creuant pel mig del plà.
72 k. Arfa, petita vila de 300 hab., encastellada a la dreta a curta distancia -630 m. alt.
73 k. Montferrer, poblet també enlairat sobre’l plà, bon xic més enllà de la carretera. Forma part del ajuntament d’Arabell.
75 k. Castellciutat, 750 m. alt. Vila de 1086 habitants ab castell y guarnició. La carretera passa per un coll entre’ls vells emmirallats de la població y un turó en el qual s’hi aixeca una vella torra de defensa. Se baixa vers a la plana de La Seo ab magnífic domini de vista sobre la ciutat y la horta dominada pel Cadí y les montanyes d’Andorra.
76 k. S’atravessa’l riu Balira provinent del cor de les valls d’Andorra y’s troba tot seguit l’enforc de la carretera.
Carrer parcialment cobert amb dues persones a la Seu d’Urgell – 1902 – AFCEC Cèsar August Torras
77 k. La Seo, -690 m. alt. Ciutat de 3044 habitants, seu de bisbat, comarca del Urgellet, provincià de Lleyda, cap de partit judicial y antiga capitalitat del extens comtat d’Urgell. Plaça forta de 2.ª classe ab governador militar.
Fondes: Riambau; Llebreta; Ardria; Bartolo.
Automòvils: A Calaf, Artesa y a Puigcerdà. Servei diari.
La ciutat està situada en un hermós plà de dues a tres hores d’extensió per una d’amplaria, regat pels rius Segre y Balira que s’ajunten a un kilometre en avall de La Seo y tancat pel Cadí y les montanyes de Tost a mitjorn y la serra de Bescaran al N. y de Sant Joan de l’Herm a ponent.
Catedral del sigle XI. Hermosa fatxada y absis romànic. Interior enlletgit per moderns aditaments de distintes èpoques. Forma tres naus ab creuer. Altar major gòtic ab cert tirat al de La Seo de Barcelona. Se conservan algunes bones pintures en la Sagristia. Cadirat del chor de fusta de noguera molt ben treballada. Ric tresor ab objectes del culte molt notables. Arxiu importantissim, dels millors d’Espanya. Claustre del sigle XIII ab una part construida en el XVI. Iglesia parroquial de Sant Miquel en el Claustre instalada en 1364.
- Iglesia de Sant Domingo.
- Palau episcopal, grandiós y de magestuos aspecte, sumptuosament enriquit y
restaurat pel anterior bisbe y princep d’Andorra Dr.Benlloch qui es desvetllà molt pera la diòcesis durantson episcopat. - Seminari nou molt gran començat en el sigle passat pel bisbe Caixal.
- Asil de pobres.
- Germans de la Doctrina cristiana.
- Monges de la Ensenyança.
- PP. del Sagrat Cor y de Sant Armengol.
- Sagrada Familia.
- Hospital.
- Govern militar.
- Aduana.
- Llum elèctrica.
- Teatre del Instituto Obreto.
- Teatro Principal de Riambau.
- Societat Comercial, Industrial y Agrícola.
La ciutat estava emmurallada y fortificada y en les muralles hi havia quatre portals; de la Princesa, de la Pau, de Cerdanya y d’Andorra.
Desde una altura situada en la part Nord que’s titula puig de les Forques se frueix d’una bella vista de la ciutat.
😉
😉
Comarca del Cardener 