| Itinerari número 4, “De Solsona a Calaf per La Basella y Pons“, en el capítol “I Carreteres” de la guia “TORRAS, Cèsar August (1922). Pirineu Català. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench“, de la pàgina 75 a la 80. |
| Aquest itinerari, “De Solsona a Calaf per La Basella y Pons“, s’ha vist totalment alterat el trajecte entre Bassella i Ponts per la construcció de l’embassament del Rialb. Per a la resta de l’itinerari convida, als habituals de la carretera, a dedicar un dia a fer-la a poc a poc, sense presses, per a poder identificar cada un del indrets que descriu, la majoria ben presents i identificables. I per a la part inundada per l’aigua, es una sort poder recordar per on passava l’antiga carretera. L’any 1922 per anar per carretera des de Solsona a Calaf, s’havia de passar per Manresa o per Bassella i Ponts. La carretera de Torà es va fer als voltants del 1930, i la de Biosca pels voltants de l’any 2000. Sorprèn llegir “La Basella” pels que estem acostumats a escoltar “Bassella“, el nom que fem servir els del país i l’oficial per identificar el municipi. El mateix passa amb “Pons” en lloc de “Ponts“. Les guerres Carlines del segle XIX són ben presents en els records de quan es va fer aquesta guia, Fa referència a les populars dites sobre el mercat de Calaf, de si Aguda de Torà fos caiguda i de la xica vila de Biosca. Però no fa cap referència als que són bons de Ponts ni al dot de Ribelles. Considerant que la majoria dels itineraris de carretera que descriu en la guia de la comarca del Cardener són plens de corbes i de giravolts, s’entén que faci aquest comentari de la part plana d’aquest trajecte: “La carretera va seguint la vall del riu Bregós, distanciada del riu. El paisatge es sempre igual y monoton.”. Com a contrapartida hi ha moltes viles i pobles molt interessants per a ser visitats. L’any 1922 Calaf tenia 1.438 habitants, Solsona en tenia 2.300 i Cardona en tenia 4.000. |
Fita de la carretera de Bassella a Manresa – La foto del Pep -28/05/2025
ITINERARI N.° 4 – De Solsona a Calaf per La Basella y Pons
80 k. Carretera del Estat. Tragectes repartits de la següent manera: 25 k. de la carretera de Solsona a La Basella (Itin. anterior). 18 k. de la carretera de Lleyda a La Seo per Pons. 37 k. de la carretera de Pons a Jorba, fins a Calaf.
Pont de l’hostal de Bassella – La foto del Pep – 09/11/2024
25 k. Hostal de La Basella. De Solsona a La Basella (vegis Itin. anterior).
L’hostal de La Basella està damunt mateix d’una alta marjada, sobre la vora dreta de la Rivera Salada. Un llarg pont de pedra estava estès sobre la rivera per a franquejar el pas de la carretera. La rivera te aquí, prop de sa unió ab el Segre, un llit molt ample; no obstant quan les avingudes son molt fortes y la rivera troba ja engrossit el riu Segre, regolfa fortament, arremolinant-se l’aigua y creixent el caudal detingut, d’una manera considerable. Aixó feu que en una forta crescuda, ocurreguda fa ja alguns anys la impetuositat y revolt de la corrent tombà el pont, emportant-se’n fins les piles.
Des de aleshores la carretera quedà sense pont a la rivera, tenint-se d’efectuar el pas a gual per a tot el trànsit, passant la gent de peu per un seguit de males palanques, ocorregueut sovint l’haver de passar a coll y bè els viatgers quan el riu venia molt crescut. Després de molts treballs y gestions prop de nostres paternals governs se conseguí, fa pocs anys, que’s comencessen les obres d’un pont tan necessari en una carretera de tan trànsit. Poc a poc s’hi anà treballant y avui està del tot acabat el nou pont de ferro, airòs y de molt bon aspecte, fent-se’l trànsit ab tota regularitat.
Atravessat el pont se segueix la vorera esquerra, corrent la carretera enlairada sobre la vall.
27 k. S’uneixen a la dreta, bon xic enllà, el Segre y la Rivera Salada. Bonics punts de vista.
29 k. Castellnou de Basella. -Iglesia y cases prop de la carretera.
EI Segre corre cap a la dreta y la carretera descriu un gros revolt dominant la vall, ovirantse el poble encastellat pintorescament en la vessant oposada.
30 k. Pont del Perotillo sobre la rivera de Madrona.
S’enlaira la carretera sobre la vall, dominant-la.
31 k. Padró de la Abella. La carretera empren una baixada bastant accentuada.
33 k. Tiurana. -Petita vila de 495 habitants, a la dreta de la carretera entre aquesta y el riu. Es molt bella la creu gòtica de pedra que’s troba dins de la vila.
39 k. En la part oposada de la vall s’uneix al Segre un ample riveral.
Segueix la carretera, per la vora del Segre, fruint de bells paisatges sobre el riu; hortes y arbreda.
Pantà de Rialb – La foto del Pep – 22/03/2025
42 k. Se deixa a la dreta la Central d’Electricitat de Pons. El canal de la presa acompanya la carretera, entre aquesta y el riu. A l’altra part de la població s’hi destaca l’antic monastir, convertit avui en parròquia. Es un antic monument històric d’època romànica, ab pintoresc claustret que poseeix capitells apreciables.
Monestir d’estil romànic de Santa Maria de Gualter amb una casa al costat – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
Monestir d’estil romànic de Santa Maria de Gualter – Baronia de Riab – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri
Portal del monestir de Santa Maria de Gualter – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
Claustre del monestir de Santa Maria de Gualter – La Baronia de Rialb – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
Altar i retaule major del monestir de Santa Maria de Gualter – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
43 k. Pons, vila de 1887 habitants, a 345 m. alt, a la vora esquerra del Segre y prop de sa unió ab el riu Bregós o Llobregós. Pertany a la provincià de Lleyda, partit de Solsona y bisbat de La Seo.
Fondes: Cal Manel, Recomenable, la Ventureta, cal Tatet.
La vila de Pons està situada en una deliciosa vall, molt ben regada, alegre, esplendent d’hortes, arbreda, conreus y fruiterars. Està limitat son ample espai per altes y emboscades montanyes. La plaça es gran y ab antigues cascs.
- La parròquia colegiata de Santa Maria es gran, restaurada modernament, imitant l’estil ogival, que era el que tenia anteriorment, com pot notar-se encara en alguns finestrals d’obra vella. L’altar del Roser te un bell decorat ab rajoles de València.
- El Santuari del Bon Repòs enlairat al costat de ponent de la vila fou fundat en 1032 pels comtes d’Urgell, no oferint cap particularitat notable.
- Ruïnes del antic castell dominan la població des de’l cim del turó de les Forques.
- Iglesia de Sant Pere en el propi cim; està mig esfondrada; notable exemplar d’arquitectura romànica, obra del sigle XII, de la qual poden apreciar-se’n els tres absis ornats per finestretes de mig punt, posades de dos en dos en cada compartiment; la cúpula del creuer està esfondrada.
- En el any 1878 la població fou atacada y cremada pels carlins quedant reduida la vila que tenia 300 cases a cosa de la meitat, havent-se refet en bona part d’aquella ruïna.
A la part d’abaix de la població enllacen les dues carreteres, la de Lleyda y la de Calaf.
A uns 2 kilometres de Pons, pel indret de la carretera de Lleyda, pot visitar-se l’important presa del Canal d’Urgell, quals obres y instalacions valen molt be la pena d’esser vistes. El lloc es en extrem pintoresc.
Al sortir de la vila, deixant a la dreta la carretera que va a Tàrrega y a Lleyda es deixa també la vall del riu Segre per a empendre Ies vessants del riu Bregós o Llobregós. La carretera puja marcadament.
49 k. Embrancament ab la carretera o camí veïnal de Vilanova de l’Aguda.
Segueix la carretera enlairada per la vall del riu Bregós.
53 k. Pont sobre la rivera de Ribelles. El poble de Ribelles està enlairat a l’esquerra destacant-se la iglesia y la mansió senyorial del Baró de Ribelles.
56 k. Sanahuja.- Vila de 1025 habitants, provincia de Lleyda, partit judicial de Solsona. La població queda a la esquerra de la carretera. Un brancal hi condueix.
Es població moll antiga y de simpàtic aspecte. Son origen se remonta a la època romana. Està situada al peu de son riveral que va a unir-se al riu Bregós, tenint un antic pont de pedra de dos ulls sobre la rivera de son nom. Carrers y cases tenen tirat de velluria. La plaça es gran y emporxada, com també alguns dels carrers. La iglesia gòtica en l’interior està modernisada al defora, constant sa existència parroquial en 1290. Passaven antiguament temporades en la vila els prelats de La Seo d’Urgell, senyors de la mateixa; qual antiga mansió senyorial està desfeta en ruïnes. Els Agustins hi estigueren establerts des de 1655 fins a 1835 en que foren exclaustrats. La iglesia, llur que portava el nom de Nostra Senyora del Plà, fou construïda en 1773. Es molt espaiosa y no ofereix particularitat. Els claustres son també grans, fets de pedra picada, ab cinc arcs per banda apoiats sobre columnes d’ordre toscà. Dominen la població, des de sa part més alta, els restos del antic castell que fou un temps dels comtes d’Urgell; la capella del mateix està també arruïnada. En la guerra del set anys la vila fou incendiada per les forces del general carlista Tristany.
La carretera va seguint la vall del riu Bregós, distanciada del riu. El paisatge es sempre igual y monoton.
61 k. Biosca.—Vila de 846 habitants a 415 m. alt, provincià de Lleyda, bisbat de Solsona. Està arracerada a la esquerra de la carretera en un reclot sota penyals y al peu de son riveral que va al riu Bregós. Sobre d’aquest hi te un pont la rodada via.
La població te un aspecte molt ronec, ab carrers costaruts y cases velles, dominada en sa part superior per les ruïnes d’un antic castell en gran part furgat en la penya.
Biosca – La foto del Pep – 26/05/2024
La plaça de Biosca, grup de gent al fons i un carro a primer terme – Entre 1912 i 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
Dona idea del aspecte y situació de la població la següent dita popular: Biosca, xica vila y mal composta, si’l castell cau, Biosca adeusiau.
El castell aon s’havien fet forts els lliberals fou destruit pels carlins en 1837. En 1839 el Capità General de Catalunya hi feu alçar un fort, enquadrat per quatre torres de defensa y per sòlides muralles, ab altra gran torra de defensa en el centre.
Sa antiga iglesia pertanyia en el sigle XI a la Canònica de Solsona per donació feta pel comte d’Urgell Armengol de Mollerusa y sa muller D.ª Maria.
Segueix la carretera acompanyant la vall del riu Bregós.
8 de Abril de 1889 – Poble de Torà des del Llanera 1889-04-08 Torà – Vidal, Lluís Marià
21 de Juliol de 1932 – Vista del poble des de l’Aguda Torà – Jaume Coberó
66 k. Torà, vila de 972 habitants junt ab el poble de la Aguda y l’arrabal de les Casetes. Està situada en una pelila planura, a l’esquerra de la carretera, regada sa horta per la abundosa rivera de Llanera. Te abundor d’aigua y moltes fonts prop de la vila. Havia estat emmurallada tenint cinc portals d’entrada.
Convent que era de frares franciscans – La foto del Pep – 09/02/2025
Fora portes hi ha un convent que era de frares franciscans. Està baix l’advocació de Sant Antoni de Padua; iglesia y claustres son del sigle XVIII y no ofereixen cap interes artístic.
Iglesia parroquial – La foto del Pep – 09/09/2023
La iglesia parroquial està en el centre de la vila. L’antiga iglesia, junt ab les del terme, havia sigut cedida en el sigle XI, pels comtes d’Urgell, a la canònica de Santa Maria de Solsona. En la plaça Major, molt capàs y de tipic aspecte, ab rònecs porxos, hi ha una capella dedicada al Sants Matges, Cosme y Damià. -Artística creu gòtica de pedra molt ben treballada ab elegant y esculturat capitell ab figure sota doselets. – Hospital municipal.
La població ofereix generic caràcter d’antigor; sos carrers tenen grans porxossota els frontis de les cases y aquestes ostenten, en general, balconades de fusta y grans rafecs sortints a les teulades. El conjunt total de la vila es molt pintoresc.
Dalt de la muntanya que domina Torà, en pendent molt rosta, hi ha el poblet de l’Aguda. En lo més alt del serrat hi havia una torra molt antiga y alta que es veia des de molt llargues distàncies. Fa alguns anys que, en una nit tempestuosa, un fort cop de vent volcà la torra, arrabassant-la per complert, anant a caure tot sont material, ab fort espatec, rostos avall, ocassionant un gran espant y danys materials a la vila de Torà. No en va hi ha aquesta dita popular que demostra, ademés, l’enveja o poca benvolença dels pobles veïns: L’Aguda fos caiguda, Torà fos ensorrat, Biosca fos de plata, Sanahuja daurat.
La iglesia de l’Aguda – La foto del Pep – 13/08/2023
La iglesia de l’Aguda havia sigut l’antiga parròquia de Torà. Avui, en cambi y des de molts anys, es sufragania de la vila.
De la torra que dominava excelent punt de mira y que per tant era vista de moltes hores lluny no en queden més que arrels y fonaments.
L’oli que’s cull en la muntanya de l’Aguda es de molt bona qualitat y te forta anomenada en tota la comarca del Alt Urgell.
En 1835 els carlins, baix les ordres del seu capdill Samsó, atacaren la vila sense resultat.
Prop de Torà, en 1836, el general Espoz y Mina derrotà al exèrcit carlista del Baró d’Eroles. En 1837 el general carlista Tristany hi pegà foc, sense haver pogut entrar-hi.
En l’any 800, quan els moros atacaren a Cervera, es diu que’ls habitants d’aquesta població se refugiaren a Torà y a Cardona.
Torà te per armes un toro. L’etimologia de son nom crec, no obstant, que correspon a tor, límit sobre camp de color roig.
La carretera continua seguint per la part dreta de la vall del riu Bregós.
69 k. Límit deies províncies de Lleyda y Barcelona. Una grossa fita en un costat de la carretera indica la demarcació.
Santa Maria del Priorat prop Castellfollit de Riubregós – Foto:Francesc Blasi AFCEC (1920 i 1938)
L’església de Santa Maria del Priorat de Castellfollit de Riubregós – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras
Molt prop de Castellfullit de Riubregós y quan s’ovira ja be aquesta pintoresca població, se troba a la esquerra de la carretera un antic priorat de monjos benets del que’n resta la iglesia nomenada Sta. Maria del Priorat que conté detalls molt apreciables. Es deplanta romànica molt modificada y de forma de creu, ab absis rectangulars a cada extrem. Aquests absis acusen en l’exterior un bell ornament de cimbres concèntriques. La nau es alta y a volta de canó seguit; en l’encreuament del absis y la nau s’aixeca una baixa y modesta cúpula. La porta molt baixa era oberta en l’absis de la esquerra y tenia al damunt un finestral, avui tapiat, de posterior construcció. Té a un costat de la nau, dos altars del periode ogival. Es notable un fris que orna la volta al costat d’un d’aquests altars. Altre altar convertit avui en portal exterior s’alça entre l’enquadrament dels dos absis. Es molt notable’l retaule mijeval del altar corresponent al absis del costat de la epístola. Aquesta iglesia junt ab una adjunta granja havia pertangut als monjos del monastir de Montserrat.
El poble de Castellfollit de Riubregós amb un pont en primer terme i al fons el castell i les torres del Balet i del Ballester – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras
Pont, part del poble, torre i restes d’un castell a Castellfollit de Riubregós– 1912 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri
Una torre sobre un turó i al peu el Llobregós – Castellfollit de Riubregós – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras
Una torre i el castell de Castellfollit de Riubregós al fons – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras
71 k. Castellfullit de Riubregós, vila antiga de 420 habitants. Està dominada per les interessants ruines d’un antic castell, del qual en sobressurten, en distints turons, restos de velles edificacions. En un turó més separat hi ha altra antiga torra nomenada del Ballester. El tot forma un pintoresc conjunt. Les velles y rònegues cases estàn aplegades sota’ls enaspraments dels espadats penyals que sostenen les enrunades fortificacions migevals. Aquestes ruines son dignes d’esser recorregudes. Desde la torra més alta de defensa se frueix d’un bell domini de vista sobre la vall del riu Bregós y sobre’l poble.
Castellfullit pertany a la provincià de Barcelona, partit judicial de Igualada.
Abans d’entrar a la vila s’atravessa el riu Bregós per un bon pont en la carretera.
72 k. Pont de pedra sobre’l riu de Conill, petit afluent del riu Bregós.
La carretera va pujant fortament per la caient dreia d’aquest petit riveral.
77 k. A la dreta s’ovira un bon xic apailat el veïnat de Mirambell.
78 k. Se deixa en un turonet a la esquerra’l veïnat de Dosfort, del municipi de Calonge. La ruta rodada va pujant sensiblement donant grossos revolts y fruint de variats punts de vista.
El poble de Calaf – foto Francesc Blasi – entre 1920 i 1938 – AFCEC
80 k. Calaf, vila de 1438 hab. a 644 m. alt, en la comarca de la Sagarra, provincià de Barcelona, bisbat de Vich partit judicial de Igualada. Iglesia molt gran y esbelta y de molt bella apariencia. Campanar de gran elevació, un dels més alts de Catalunya, que domina extens panorama y es vist de moltes hores lluny. Restos del antic castell, de venerable historia, datant de la època romana, instituit pel proconsul Cayo Calpurni Pison en l’any 182 abans de la era cristiana. Pertangué en la edat mitja al ducat de Cardona. En ell morí’l bisbe de Vich Ataulf al tornar de la batalla de las Navas de Tolosa.
Se congetura que Calaf era l’antiga Ascerris lacetana. En el sigle XI havia batut moneda. Estava emmurallada y s’hi entrava per cinc portals, un dels quals relativament modern se conserva al capdemunt de la vila, al costat del castell, del qual poden apreciarse’n interessants y venerables murs.
Se diu també que’l nom de Calaf es d’origen alarb y que axis se nomenava’l caid moro que havia residit en l’alcazaren el sigle XI. Com a tradició es curiosa y pintoresca.
El clima de Calaf es sec y sà. Per sa situació en ampla, enlairada y desembraçada planuria ‘ls vents s’hi deixen sentir forta y constantment y quan a Calaf no hi fa vent, se pot dir que no’n fa enlloc.
Es cèlebre y important son concorregut mercat. Devia ésser tant la animació y cridadissa que en un temps hi hauria, que avui encara quan en un lloc hi ha molt de soroll y la gent no s’entenen s’acostuma a dir sembla un mercat de Calaf.
Rossent Flaquer i Barrera – 1927 – Carrer i part del poble de Calaf amb el campanar – AFCEC
Lluis Maria Vidal Carreras – Detall del poble de Calaf – Entre 1890 i 1910
😉
😉
Comarca del Cardener 