| Itinerari número 9, “De Cardona a Solsona per Riner y Freixanet (Vall del riu Negre)“, en el capítol “II COMARCA BAIXA — COSTAT DE MIG-JORN“ TORRAS, Cèsar August (1922). Pirineu Català. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench“, de la pàgina 88 a la 92. |
| Aquest itinerari, “De Cardona a Solsona per Riner y Freixanet (Vall del riu Negre)“, és una “excursió atractívola, a travers de les pintoresques valls del riu Negre; interessants despulles històric-artístiques. Cami molt recomanable si’s vol fer a peu o en cavalleria” que es pot fer en 6 hores. La major part de l’itinerari es pot fer per camins asfaltats o de terra compactada, però s’han perdut trossos de l’itinerari que va del pont de Flotats fins a Feixenet, i el camí que va des de Casa Martina fins a Riner s’ha de fer a peu. |
Homes i nens davant el Portal de Graells de Cardona – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
El pont del Diable de Cardona sobre el riu Cardener – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
ITINERARI N.° 9 – De Cardona a Solsona per Riner y Freixanet (Vall del riu Negre)
6 h. Excursió atractívola, a travers de les pintoresques valls del riu Negre; interessants despulles històric-artístiques. Cami molt recomanable si’s vol fer a peu o en cavalleria la travessa entre Cardona y Solsona. Poden fer-se 6 kil., ab carruatge de Cardona al pont de Flotats.
Se baixa desde Çardona a trobar la carretera de Manresa a Solsona la qual se segueix. (Itin. n.°2).
1 h. 15. (6 k.) Pont de Flotats. Se deixa en amunt la carretera y se segueix un camí que va per la marjada esquerra del riu Negre.
1 h. 25. S’atravessa’l riu, seguint-se sa vorera dreta.
L’església de Sant Sadurní de Clariana de Cardener – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
1 h. 30. Palanca de Clariana, que queda a la dreta. Per la palanca hi atravessa un camí que va a la iglesia de Clariana. Lloc molt pintoresc al peu de l’aigua.
El camí deixant la vora del riu puja a travers del bosc, enlairant-se seguidament, en vistes de la ombrívola clotada del riu Negre, destacant-se en la part contraria, els cims de la serra de Clariana, la iglesia vella encastellada y la iglesia nova entre’l serpenteig de la carretera.
1 h. 50. El camí s’amaga dins del pinatar y reblincola fortament en pujada.
2 h. 10. Comencen els plans de Freixanet. Conreus entre pins y roures. A la dreta a la altra part de l’enfondida rasa de Freixanet s’ovira, en un cim, la grossa casa de les Feixes, la més important y forta del terme de Freixanet.
2 h. 15. Vilandrosa, casa de pagès que’s deixa un xic distanciada a la dreta, al cap d’un planell.
Van recorrent-se precioses tirades de bosc que ofereixen belles perspectives.
2 h. 30. Vilaurbina, bona casa de pagès que queda un xic enlairada a la esquerra.
2 h. 35. S’atravessa una ombrívola clotada y es torna a pujar, sempre entre bella espessedat de pins, en vistes de la casa de Vilaurbina que s’ovira enlairada a la altra part del bosc.
2 h. 45. S’arriba al cap d’exens plà. El cami recorre planerament una espessa baga de pins, a la que segueix una bonica roureda. Entre l’arbreda se descobreix la iglesia de Freixanet. Vista desembarassada y alegre. Els plans de Freixanet, conreuats, estàn voltats de bosc, tant en les vessants superiors com en les caients baixes.
Cases de Freixinet des d’un camí – Riner – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
Un pastor i una creu de terme a l’entrada del poble de Freixinet – Riner – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
Sant Cristofol de Freixanet – La foto del Pep – 07/08/2023
3 h. Sant Cristofol de Freixanet, iglesia bastant moderna, sufragania de la parròquia de Riner. Té en son terme unes 40 cases y 200 habitants. Forma part del municipi de Riner.
Junt a la iglesia s’hi acoplen unes quantes cases y les ruines d’una antiga mansió senyorial, quals despulles en detall ofereixen poc interès. El senyoriu de Freixanet havia pertangut a la noble familia de Pinós. Ramon de Pinós lo vengué en 1408 al monastir de Sant Vicents de Cardona.
Se revolta’l pla de Freixanet. La dotada s’obre a la esquerra.
3 h. 5. Se deixa’l plà y’s baixa al fons de la dotada.
3 h. 10. S’atravessa una torrentera que cau a la rasa de Freixanet. El cami segueix baixant. Pintoresca barrancada, rublerta de bosc.
3 h. 15. Tomba’l cami sobre’l caient de la rasa, sempre entre pins.
3 h. 20. S’atravessa la rasa de Freixanet que s’escorre vers al riu Negre. Al peu del camí y en el propi llit de la rasa s’hi destaca un notable pi de tres branques que arrenquen del peu mateix de la soca, altes, iguals, dretes y espigades, conseguint una altura considerable. Es un notable exemplar digne d’esser respectat y curiosament conservat.
Puja’l camí per boscuria y per accidentat davallant, dominant la dotada. Freixanet s’ovira al cim oposat de la vall. Guanyat l’estrep de serra s’ofereix al davant la gran casa Martina en un planell al cap d’un serrat.
La masia Casamartina de Riner – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
3 h. 40. Casa Martina; antiga mansió de venerable aspecte, ab velles y robustes construcción, espaiosa y orejada ab amples barris a son envolt. Té adjunta una capella dedicada a la Verge de les Neus. Es una de les cases més antigues y fortes de la comarca.
Se segueix el replà de la serra.
3 h. 45. S’encreua el camí carreter que del Hostal de la Flaúta puja al Miracle. (Itinerari nº 11).
El castell de Riner i l’església de Sant Martí des de la rodalia amb un arbre en primer terme – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
Vista general del poble de Riner – 1917 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri
Bonic cop de vista sobre Riner y el promontori avançat damunt del qual s’aixeca.
Se baixa fortament al clot del riu Negre.
3 h. 50. Se pasa’l riu encaixonat en tortuosa dotada y’s puja per rapid davallant.
Sant Martí de Riner – La foto del Pep – 08/05/2022 1d2
4 h. Iglesia parroquial de Sant Martí de Riner, obra del sigle XVIII. La primitiva iglesia fou donada en 1192 a la de Cardona pel noble Ponç de Cervera.
Davant de la iglesia, poc en avall y en el mateix esperó de serra s’hi aixeca una ampla torra carrada, esmotxada en sa part superior y revestits sos vells carreus de espessa y manyagosa eura, que li dona un bell tirat d’art y poesia. Aquesta torra migeval comunica ab altres antigues construccions en molt mal estat que acusen distintes èpoques en llur fàbrica. Son de notar alguns feixucs portals y finestres y algun capitell força interessant sota pesada volta. En un dels costats, al exterior y al peu de la torra, s’hi troba un arc apuntat de molt primitiva època ab una finestreta romànica al dessobre. El conjunt interior de les ruïnes es interessant y digne d’estudi. L’aspecte exterior es molt atraient pera l’artista y pera tot aquell que senti passió pera la bellesa sia com sia la forma en que’s manifesti.
Torre de Riner i Sant Martí de Riner – La foto del Pep – 08/05/2022 2d2
La torre del castell de Riner 2 – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
La torre del castell de Riner 1 – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
L’esperó rocós aont està situat Riner forma com una península aguda envoltada pel riu que dona un gros revolt a son entorn. Sa situació estratègica era de primer ordre com a castell, en la època migeval.
El nom de Riner es una contracció de Riu Negre o riu Nere, contracció molt comú, com se nota en Ritort, Rissec y molts d’altres.
En el cementiri vell a no molt llunya distancia de la actual iglesia, en una marjada asprosa, s’hi troben encara antigues sepultures, d’època molt primitiva, havent-se fet en dit lloc interessants troballes arqueològiques, que han sigut curosament estudiades per l’entés arqueólec Mossèn Joan Serra y
Vilaró.
La iglesia parroquial de Riner té per sufragania la de Freixanet. Dista de les iglesies parroquials veïnes; de Brichs a ponent, (Itin. n.° 12) hora y mitja; de Torradenagó al SO. (Itin. n.° 13) prop de dues hores; de Sú a mig-jorn (Itin. n.” 14) una hora; d’Ardèvol també a mig-jorn (Itin. n.° 19) tres hores; de Clariana a llevant (Itin. n.° 2) hora y mitja; de Santa Susagna al nord (Itin. n.° 8) dues hores; de Joval més al NO. (Itin. n.° 8) hora y mitja y del Santuari del Miracle (Itin. n.° 10) una hora y quart. En el terme parroquial hi ha unes 30 cases escampades y un centenar d’habitants.
Riner es cap de municipi, tenint agregats els poblets de Sú y de Freixanet y el terme parroquial de Santa Susagna; pertany a la provincià de Lleida, partit judicial y districte electoral de Solsona y compta en junt ab 471 habitants. Son caseriu es esbarriat. Té dins son terme municipal el Santuari del Miracle.
El camí dona un rodeig per dessobre de l’enfondida vall del riu Negre, deixant de banda l’acoplament gentil de la iglesia, la rectoria, l’antiga torra y alguna casa propera.
4 h. 10. Càn Ballesters. El nom d’aquesta casa, en la qual s’hi troben restos de mansió forta migeval y sa situació avançada en un serrat que domina la vall, dona a suposar que seria un còs pertanyent al castell de Riner, en el que hi estaria hostatjada, tal volta, una guardia de ballesters.
El camí continua dominant la vall del riu Negre, ab bell circuit de montanyes.
4 h. 20. Cal Vinyó, casa de pagès a la esquerra del camí.
4 h. 25. Cal Gatfer, petita pagesia.
La vall s’estreny considerablement. Se deixa de vista el serrat de Riner y’s baixa dret al fons de la vall.
4 h. 30. Se passa a la vora esquerra del riu. Torrent de la Oliva que baixa a unir-se al riu Negre.
S’atravessa’l riu per dues voltes seguides pera salvar els encaixonats marges. Bella travessa.
4 h. 40. Torna a passar-se l’aigua internant-se’l camí en un pinatar molt hermós, alt y espès, que s’esten fins a tocar el riu.
Un home en un camí a la riba del riu Negre prop de Riner – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
Engorjat del riu Negre amb bosc a la riba – Riner – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
4 h. 50. S’atravessa’l riu per sisena y ultima volta y’s puja pel faldar de la serra que s’avança dret a l’esquerra fent donar al Riu Negre una llarga y tortuosa volta.
5 h. 5. El Molinot; queda al fons en una bella replanada que forma’l sot de la vall, tancada pels drets caients de serra. Dalt d’un dels cims s’hi ovira la grossa casa Vila de Bagès. El clotal es força pintoresc.
Va seguint-se per la espessedat del bosc. El camí passa enlairat creuant la serra, obrintse al esguard nous punts de mira.
El riu Negre des de la riba i al fons un bosc (revisar) – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
5 h. 15. El camí torna a baixar a trobar el riu per dins de l’ombrívola pineda, dominant escaients punts de vista sobre les sinuositats de la reclosa vall.
5 h. 30. S’atravessa el riu en un bell fondal. Les montanyes se redrecen tancant el curs de l’aigua, revestides d’atapeït bosc de pins; bancals de penya acompanyen la corrent del riu y grosses roques entretenen son curs. Bells cambiants de vista. Se porta la direcció vers al nord.
5 h. 35. S’encreua altra volta el riu. Baixa a la dreta la torrentera de Gargallà y el camí acompanyant el curs de l’aigua s’encamina vers a ponent. La vall queda aixamplada. Els paisatges son festosos, ab combinacions d’arbres, roques y enjogassats y suaus lliscants d’aigua que llepan els escampats codols. Corona el conjunt, al fons, la imposànta mola de Ies serres d’Oden y Cap de Querol.
El riu Negre amb roques a la riba – (revisar) – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
El riu Negre amb vegetació i alguns arbres a la riba – (revisar) – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
5 h. 40. Atravessada per darrera volta l’aigua el camí segueix la vora dreta.
5 h. 50. Molí del Catí, junt a la corrent de l’aigua. Grosses roques se drecen a son entorn en confos y pintoresc enrenou, donant asert al nom de Catí o pedregar, cans o pedres. Cau embarrancat al costat del molí l’enxorrencat torrent de Torradeflot, dins d’una barrancada aspra recoberta de boscuria. Socs, brancam y rocater baixen arrossegats per l’aigua en les fortes torrentades.
5 h. 55. Can Galibertó, a l’altra part del riu. Baixa embarrancada, en el propi indret, la torrentera de la Rebollosa oferint pintoresc aspecte.
Va vorejant-se l’aigua. Els paisatges son jolius y falaguers.
6 h. 10. Se deixa a l’esquerra el camí carreter que condueix al Santuari del Miracle (itin. n.° 13), qual camí atravessa el riu. Belles perspectives d’aquest. El camí ressegueix la bonica albareda.
6 h. 25. Se troba la carretera, que se segueix.
6 h. 30. Solsona.
Absis de la Catedral de Solsona – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
Comarca del Cardener 