| Itinerari número 9, “De Cardona a Solsona per Riner y Freixanet (Vall del riu Negre)“, en el capítol “II COMARCA BAIXA — COSTAT DE MIG-JORN“ TORRAS, Cèsar August (1922). Pirineu Català. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench“, de la pàgina 88 a la 92. |
| Aquest itinerari, “De Cardona a Solsona per Riner y Freixanet (Vall del riu Negre)“, és una “excursió atractívola, a travers de les pintoresques valls del riu Negre; interessants despulles històric-artístiques. Cami molt recomanable si’s vol fer a peu o en cavalleria” que es pot fer en 6 hores. La major part de l’itinerari es pot fer per camins asfaltats o de terra compactada, però s’han perdut trossos de l’itinerari que va del pont de Flotats fins a Feixenet, i el camí que va des de Casa Martina fins a Riner s’ha de fer a peu. |
Un grup de nens, un home i diversos ases en una plaça davant de la porta de la capella de Santa Eulàlia – Cardona – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
Porta de Graell de Cardona– ca 1890 – AFCEC EMC Frederic Bordas i Altarriba
El pont del Diable de Cardona sobre el riu Cardener – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
ITINERARI N.° 9 – De Cardona a Solsona per Riner y Freixanet (Vall del riu Negre)
6 h. Excursió atractívola, a travers de les pintoresques valls del riu Negre; interessants despulles històric-artístiques. Cami molt recomanable si’s vol fer a peu o en cavalleria la travessa entre Cardona y Solsona. Poden fer-se 6 kil., ab carruatge de Cardona al pont de Flotats.
Se baixa desde Çardona a trobar la carretera de Manresa a Solsona la qual se segueix. (Itin. n.°2).
1 h. 15. (6 k.) Pont de Flotats. Se deixa en amunt la carretera y se segueix un camí que va per la marjada esquerra del riu Negre.
1 h. 25. S’atravessa’l riu, seguint-se sa vorera dreta.
L’església de Sant Sadurní de Clariana de Cardener – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
1 h. 30. Palanca de Clariana, que queda a la dreta. Per la palanca hi atravessa un camí que va a la iglesia de Clariana. Lloc molt pintoresc al peu de l’aigua.
El camí deixant la vora del riu puja a travers del bosc, enlairant-se seguidament, en vistes de la ombrívola clotada del riu Negre, destacant-se en la part contraria, els cims de la serra de Clariana, la iglesia vella encastellada y la iglesia nova entre’l serpenteig de la carretera.
1 h. 50. El camí s’amaga dins del pinatar y reblincola fortament en pujada.
2 h. 10. Comencen els plans de Freixanet. Conreus entre pins y roures. A la dreta a la altra part de l’enfondida rasa de Freixanet s’ovira, en un cim, la grossa casa de les Feixes, la més important y forta del terme de Freixanet.
2 h. 15. Vilandrosa, casa de pagès que’s deixa un xic distanciada a la dreta, al cap d’un planell.
Van recorrent-se precioses tirades de bosc que ofereixen belles perspectives.
2 h. 30. Vilaurbina, bona casa de pagès que queda un xic enlairada a la esquerra.
2 h. 35. S’atravessa una ombrívola clotada y es torna a pujar, sempre entre bella espessedat de pins, en vistes de la casa de Vilaurbina que s’ovira enlairada a la altra part del bosc.
2 h. 45. S’arriba al cap d’exens plà. El cami recorre planerament una espessa baga de pins, a la que segueix una bonica roureda. Entre l’arbreda se descobreix la iglesia de Freixanet. Vista desembarassada y alegre. Els plans de Freixanet, conreuats, estàn voltats de bosc, tant en les vessants superiors com en les caients baixes.
Cases de Freixinet des d’un camí – Riner – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
Un pastor i una creu de terme a l’entrada del poble de Freixinet – Riner – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
Sant Cristofol de Freixanet – La foto del Pep – 07/08/2023
3 h. Sant Cristofol de Freixanet, iglesia bastant moderna, sufragania de la parròquia de Riner. Té en son terme unes 40 cases y 200 habitants. Forma part del municipi de Riner.
Junt a la iglesia s’hi acoplen unes quantes cases y les ruines d’una antiga mansió senyorial, quals despulles en detall ofereixen poc interès. El senyoriu de Freixanet havia pertangut a la noble familia de Pinós. Ramon de Pinós lo vengué en 1408 al monastir de Sant Vicents de Cardona.
Se revolta’l pla de Freixanet. La dotada s’obre a la esquerra.
3 h. 5. Se deixa’l plà y’s baixa al fons de la dotada.
3 h. 10. S’atravessa una torrentera que cau a la rasa de Freixanet. El cami segueix baixant. Pintoresca barrancada, rublerta de bosc.
3 h. 15. Tomba’l cami sobre’l caient de la rasa, sempre entre pins.
3 h. 20. S’atravessa la rasa de Freixanet que s’escorre vers al riu Negre. Al peu del camí y en el propi llit de la rasa s’hi destaca un notable pi de tres branques que arrenquen del peu mateix de la soca, altes, iguals, dretes y espigades, conseguint una altura considerable. Es un notable exemplar digne d’esser respectat y curiosament conservat.
Puja’l camí per boscuria y per accidentat davallant, dominant la dotada. Freixanet s’ovira al cim oposat de la vall. Guanyat l’estrep de serra s’ofereix al davant la gran casa Martina en un planell al cap d’un serrat.
La masia Casamartina de Riner – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
3 h. 40. Casa Martina; antiga mansió de venerable aspecte, ab velles y robustes construcción, espaiosa y orejada ab amples barris a son envolt. Té adjunta una capella dedicada a la Verge de les Neus. Es una de les cases més antigues y fortes de la comarca.
Se segueix el replà de la serra.
3 h. 45. S’encreua el camí carreter que del Hostal de la Flaúta puja al Miracle. (Itinerari nº 11).
El castell de Riner i l’església de Sant Martí des de la rodalia amb un arbre en primer terme – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
Vista general del poble de Riner – 1917 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri
Bonic cop de vista sobre Riner y el promontori avançat damunt del qual s’aixeca.
Se baixa fortament al clot del riu Negre.
3 h. 50. Se pasa’l riu encaixonat en tortuosa dotada y’s puja per rapid davallant.
Sant Martí de Riner – La foto del Pep – 08/05/2022 1d2
4 h. Iglesia parroquial de Sant Martí de Riner, obra del sigle XVIII. La primitiva iglesia fou donada en 1192 a la de Cardona pel noble Ponç de Cervera.
Davant de la iglesia, poc en avall y en el mateix esperó de serra s’hi aixeca una ampla torra carrada, esmotxada en sa part superior y revestits sos vells carreus de espessa y manyagosa eura, que li dona un bell tirat d’art y poesia. Aquesta torra migeval comunica ab altres antigues construccions en molt mal estat que acusen distintes èpoques en llur fàbrica. Son de notar alguns feixucs portals y finestres y algun capitell força interessant sota pesada volta. En un dels costats, al exterior y al peu de la torra, s’hi troba un arc apuntat de molt primitiva època ab una finestreta romànica al dessobre. El conjunt interior de les ruïnes es interessant y digne d’estudi. L’aspecte exterior es molt atraient pera l’artista y pera tot aquell que senti passió pera la bellesa sia com sia la forma en que’s manifesti.
Torre de Riner i Sant Martí de Riner – La foto del Pep – 08/05/2022 2d2
La torre del castell de Riner 2 – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
La torre del castell de Riner 1 – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
L’esperó rocós aont està situat Riner forma com una península aguda envoltada pel riu que dona un gros revolt a son entorn. Sa situació estratègica era de primer ordre com a castell, en la època migeval.
El nom de Riner es una contracció de Riu Negre o riu Nere, contracció molt comú, com se nota en Ritort, Rissec y molts d’altres.
En el cementiri vell a no molt llunya distancia de la actual iglesia, en una marjada asprosa, s’hi troben encara antigues sepultures, d’època molt primitiva, havent-se fet en dit lloc interessants troballes arqueològiques, que han sigut curosament estudiades per l’entés arqueólec Mossèn Joan Serra y
Vilaró.
La iglesia parroquial de Riner té per sufragania la de Freixanet. Dista de les iglesies parroquials veïnes; de Brichs a ponent, (Itin. n.° 12) hora y mitja; de Torradenagó al SO. (Itin. n.° 13) prop de dues hores; de Sú a mig-jorn (Itin. n.” 14) una hora; d’Ardèvol també a mig-jorn (Itin. n.° 19) tres hores; de Clariana a llevant (Itin. n.° 2) hora y mitja; de Santa Susagna al nord (Itin. n.° 8) dues hores; de Joval més al NO. (Itin. n.° 8) hora y mitja y del Santuari del Miracle (Itin. n.° 10) una hora y quart. En el terme parroquial hi ha unes 30 cases escampades y un centenar d’habitants.
Riner es cap de municipi, tenint agregats els poblets de Sú y de Freixanet y el terme parroquial de Santa Susagna; pertany a la provincià de Lleida, partit judicial y districte electoral de Solsona y compta en junt ab 471 habitants. Son caseriu es esbarriat. Té dins son terme municipal el Santuari del Miracle.
El camí dona un rodeig per dessobre de l’enfondida vall del riu Negre, deixant de banda l’acoplament gentil de la iglesia, la rectoria, l’antiga torra y alguna casa propera.
4 h. 10. Càn Ballesters. El nom d’aquesta casa, en la qual s’hi troben restos de mansió forta migeval y sa situació avançada en un serrat que domina la vall, dona a suposar que seria un còs pertanyent al castell de Riner, en el que hi estaria hostatjada, tal volta, una guardia de ballesters.
El camí continua dominant la vall del riu Negre, ab bell circuit de montanyes.
4 h. 20. Cal Vinyó, casa de pagès a la esquerra del camí.
4 h. 25. Cal Gatfer, petita pagesia.
La vall s’estreny considerablement. Se deixa de vista el serrat de Riner y’s baixa dret al fons de la vall.
4 h. 30. Se passa a la vora esquerra del riu. Torrent de la Oliva que baixa a unir-se al riu Negre.
S’atravessa’l riu per dues voltes seguides pera salvar els encaixonats marges. Bella travessa.
4 h. 40. Torna a passar-se l’aigua internant-se’l camí en un pinatar molt hermós, alt y espès, que s’esten fins a tocar el riu.
Un home en un camí a la riba del riu Negre prop de Riner – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
Engorjat del riu Negre amb bosc a la riba – Riner – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
4 h. 50. S’atravessa’l riu per sisena y ultima volta y’s puja pel faldar de la serra que s’avança dret a l’esquerra fent donar al Riu Negre una llarga y tortuosa volta.
5 h. 5. El Molinot; queda al fons en una bella replanada que forma’l sot de la vall, tancada pels drets caients de serra. Dalt d’un dels cims s’hi ovira la grossa casa Vila de Bagès. El clotal es força pintoresc.
Va seguint-se per la espessedat del bosc. El camí passa enlairat creuant la serra, obrintse al esguard nous punts de mira.
El riu Negre des de la riba i al fons un bosc (revisar) – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
5 h. 15. El camí torna a baixar a trobar el riu per dins de l’ombrívola pineda, dominant escaients punts de vista sobre les sinuositats de la reclosa vall.
5 h. 30. S’atravessa el riu en un bell fondal. Les montanyes se redrecen tancant el curs de l’aigua, revestides d’atapeït bosc de pins; bancals de penya acompanyen la corrent del riu y grosses roques entretenen son curs. Bells cambiants de vista. Se porta la direcció vers al nord.
5 h. 35. S’encreua altra volta el riu. Baixa a la dreta la torrentera de Gargallà y el camí acompanyant el curs de l’aigua s’encamina vers a ponent. La vall queda aixamplada. Els paisatges son festosos, ab combinacions d’arbres, roques y enjogassats y suaus lliscants d’aigua que llepan els escampats codols. Corona el conjunt, al fons, la imposànta mola de Ies serres d’Oden y Cap de Querol.
El riu Negre amb roques a la riba – (revisar) – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
El riu Negre amb vegetació i alguns arbres a la riba – (revisar) – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
5 h. 40. Atravessada per darrera volta l’aigua el camí segueix la vora dreta.
5 h. 50. Molí del Catí, junt a la corrent de l’aigua. Grosses roques se drecen a son entorn en confos y pintoresc enrenou, donant asert al nom de Catí o pedregar, cans o pedres. Cau embarrancat al costat del molí l’enxorrencat torrent de Torradeflot, dins d’una barrancada aspra recoberta de boscuria. Socs, brancam y rocater baixen arrossegats per l’aigua en les fortes torrentades.
5 h. 55. Can Galibertó, a l’altra part del riu. Baixa embarrancada, en el propi indret, la torrentera de la Rebollosa oferint pintoresc aspecte.
Va vorejant-se l’aigua. Els paisatges son jolius y falaguers.
6 h. 10. Se deixa a l’esquerra el camí carreter que condueix al Santuari del Miracle (itin. n.° 13), qual camí atravessa el riu. Belles perspectives d’aquest. El camí ressegueix la bonica albareda.
6 h. 25. Se troba la carretera, que se segueix.
6 h. 30. Solsona.
😉
Solsona vista des del turó de Figueres – 1893-06-03 – AFCEC Lluís Marià Vidal
Solsona, ciutat de 2300 habitants. Seu de bisbat, cap de partit judicial y de districte electoral, provincià de Lleyda, situada a 677 met. alt.
Fondes: Vilanova, molt recomanable: Pont o Catalana.
Serveis Públics: Correus, telègraf, telèfon; carruatges a Manresa, Cardona y La Basella; tartanes de lloguer, guies y cavalleries pera excursions.
Il·luminació elèctrica, Notaria, Registre de la propietat, Punt de tinent de guardia civil.
Esta situada prop de la corrent del riu Negre que passa gaire be llepant els seus murs per son costat de llevant y està sentada sota la vessant baixa oriental del turó del Castellvell, que es una estribació de la serra de la Torragassa.
Al S. y SE. de la ciutat s’estén una dilatada planura ondulada coneguda ab el nom de Vinyet de Solsona, coberta de conreus y frondosos boscos y poblada de nombroses pagesies. Se destaquen al N. y NE. en magnífic panorama les altes ramificacions pirenenques, Serres d’Oden y Port del Comte, Cadí, Verd, Pedraforca, En Cija y Rasos de Peguera y mes endavant les tallades montanyes de Busa, Taravil y Capolat. A ponent limita l’horitzò la serra de la Torragassa y a mig jorn les del Boix, Miracle y Pinós.
Al peu dels seus murs s’ajunten la rivera d’Almeda o riu Blanc que baixa d’ entre ’ls turons de Castellvell y de La Borda y ’l torrent de Ribalta que prové dels aiguavessos de la serra de la Torragassa. S’ajunten ab el riu Negre provinent de Lladurs.
Conserva encara la població ‘I recinte emmurallat en el que s’hi obren quatre portals; el del Pont en la part del riu, els del Castell y de Llobera en la part de dalt y ‘I de Travesset en el costat de ponent. Ab tot s’han fet moltes edificacions sobre les muralles y s’ha obert algun trau en elles que dona pas al exterior.
Per aquests quatre portals s’efectuava la hermósa cerimònia d’ entrar, a l’hora, les processons nomenadas dels quatre castells, al efectuarse pregaries a la Verge del Claustre, patrona de la ciutat y de la rodalia. Els quatre castells de Solsona eren el Castellvell y els de Lladurs, Llobera y Olius, dels quals en parlarem al ocuparnos de les respectives localitats.
Absis de la Catedral de Solsona – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
La processó de Llobera entrava pel portal de son nom, la de Castellvell pel del Castell, la de Lladurs pel de Travesset y la d’Olius pel del Pont.
Les parròquies de la rodalia de Solsona eren les de Castellvell, Miraver, Clarà, Llobera, Lloberola, Torradenagò, Llanera, Vallferosa, Ardévol, Pinós, Vallmanya, Salo, Matamargó, Su, Riner, Clariana, Santa Susagna, Joval, Olius, Navés, Linya, Sorba, Pujol de Planés, Pegueroles, Gargallà, Lluelles, Besora, Selva, Valldora, Busa, Torrents, Canalda, Oden, Cambrils, Montpol, Llena, Timoneda y Terrasóla.
Les muralles ofereixen senyalat interès. Se troben en elles curioses construccions romanes dignes d’esment y altres de migevals de marcat caràcter, ab torres convertides moltes d’elles en miradors de pintoresc aspecte. Eren nou les torres que hi havia a les muralles.
La entrada a Solsona venint per la carretera de Manresa presenta molt bell aspecte. S’emboca ‘l pont monumental y s’ ofereix al enfront el gran portal d’entrada a la ciutat, qual portal avui del Pont, abans era nomenat de Sant Miquel. L’absis romànic de la Catedral se destaca en un costat.
El pont es una notable obra del sigle XVIII, tot ell de pedra, alçat a gran elevació sobre ‘I riu. Te 12 arcades, mes altes les del centre, anant definint-se pels costats. Es un pont molt gran pera un riu tan xic. Això motivà que ’s digués en el passat sigle lo de: Ciudad sin gente – Catedral sin obispo – Puente sin río – Rio sin agua, qual dita feia posar contrariats als solsonins.
Sota’l pont, al peu del riu, hi ha una bonica pollancreda mimbada en aquests últims anys per haver-se fet arrencar els seus mellors arbres per l’Ajuntament. Es llàstima que fos la corporacció municipal qui dongués tan mal exemple.
El Portal del Pont es el més sumptuós de Solsona y té cert carcàter monumental. Fou edificat en 1805.
Grup de nens a la plaça Major de Solsona 1 – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
Passat el pont s’entra en una placeta aon hi dona la porta lateral de la Catedral. Al enfront d’aquesta portada s’obre un carrer transversal que va a la part baixa de la ciutat. Al entrar al Portal se presenta un ample carrer, en forta pujada que condueix a la plaça Major. Aquesta te amples porxos sota les cases. En sa part d’abaix a la dreta hi ha un carrer que condueix a la part occidental de la població y a la esquerra una curta travessia que porta a la plaça de la Catedral aon hi ha la porta major del temple y la severa y ampla fatxada del Palau del Bisbe. A la part de dalt s’obre a la dreta el carrer del Castell, el principal de la ciutat, que va a sortir afora pel portal del propi nom, y a la esquerra el de Llobera, que va al portal aixis també nomenat; aquest carrer era ‘I més senyor de la població; Ies cases d’un dels costats donen damunt de les muralles. El portal de Travesset dona accés a la part occidental de la Ciutat en la qual s’hi encreuen distints carrers irregulars en son traçat.
Plaça de Sant Joan de Solsona – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
La plaça de les Fonts de Sant Joan es molt típica. El seu sol forma gran pendent alçant-se en el centre un monument molt original y curiós. Forma un gran templet enlairat, ostentant en sa part superior una capella oratori oberta a tols quatre vents. Una gran llantia penjada davant de la imatje del Sant era la sola llum que aclaria la plaça en les hores de la nit, produint un aspecte misteriós ab les ombres vagues que projectava. Un carreró ab típica y feixuga volta comunica la plaça ab el carrer del Castell.
Els carrers estan empedrats generalment ab grans llosanes. Les espaioses cases ab magestuoses entrades, amples escales, folgats balcons y sortits rafecs en les teulades, que ’s troben encara en alguns indrets de la ciutat donen bella mostra de sa antiga importància y esplendor.
Catedral:
La canònica de Santa Maria de Solsona, fou fundada en el segle X pel comte Sunyer d’Urgell, essent consagrada la primitiva iglesia en l’any 977 per Visalt II bisbe d’Urgell. En l’anv 1069 se termenà un nou y major temple en substitució de l’anterior, essent consagrat per Guillem bisbe d’Urgell ab assistència del bisbe Guifré de Narbona. La canònica aquisgranense fou convertida en agustiniana en el segle XI. En aquesta centúria era nomenada per sa gran importància la segona Seu de Urgell. En l’any 1163 se consagrà una nova iglesia pera engrandir y mellorar la construïda en cl segle X que no tenia ja prou capacitat pera les necessitats de la seva època. Adquirí seguidament grans donacions y privilegis, arribant en el segle XIII a tenir el dret de patronat sobre 75 iglesies. En el segle XIV s’alçà ‘I grandiós temple actual, respectant-se una part de l’anterior; la volta quedà termenada en 1343. En 1592 per butlla del Papa Climent VIII fou suprimida la canònica de Solsona.
En 1593 cl propi Papa, a petició del rei Felip II d’Espanya, instituí ‘I bisbal, creat ab parròquies segregades de les diòcesis de Vich y d’Urgell, durant fins al any 1624 les qüestions entre ‘Is bisbats de Solsona y d’Urgell referent a la demarcació d’abdues diòcesis. Felip V desprès de la guerra de succesiò tractà de trasladar la Seu del bisbat a Cervera pera afavorir als cerverins que tant adictes foren a la seva causa en contra posició al restant dels catalans. En desistí a causa de la forta oposisió trobada en totes les parròquies del bisbal.
Quan l’incendi y saqueig de Solsona pels francesos en 1810 calaren foc a la Catedral, que no quedà restaurada fins a l’any 1835.
Portal del carrer del castell de Solsona amb un grup d’homes en primer terme i una dona al fons 2 – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
En 1838 quedà la iglesia sense prelat y en 1851 en virtut del Concordat d’Espanya ab la Santa Seu quedà suprimit el bisbat. Desde 1891 a 1895, mort l’últim Vicari Capitular, administrà la diòcesis el bisbe de Vich. En 1895, mercès a les gestions del aleshores bisbe de Vich, Dr. Morgades, y ab les rendes obtingudes pels esforços y desprendiment de dignes patricis fou creada la Administració Apostòlica de Solsona ab caràcter episcopal, tal com es avui, esperant-se que per nou Concordat quedi restablert el bisbat definitivament.
De la iglesia alçada en el segle XI en queden els tres airosos absis romànics, acusats bellament en l’exterior, encara que edificacions grolleres alçades en la part superior els hi hagin mermat llur bella esbeltesa; tenen en llurs murs arrodonits una elegant ornamentació d’arquets sostinguts per pilanets aplanats. El campanar es també del propi origen y sos finestrals estàn ocupats per respectives campanes. La campana major, molt gran, te un só argentí y vibrant, de molta sonoritat, que permet esser sentida a més de dues hores de distancia.
L’obra general del temple es del segle XIV. Es d’una sola nau ojival, alta y espaiosa, despullada de tot ornament.
Ocupa bona part del centre de la nau el chor ab cadiratge de gust sever. Les dues trones son també d’estil ojival.
Tot lo restant del temple es d’èpoques posteriors, dominant el barroquisme. La fatxada principal al capdavall del temple, construïda en 1768, es de molt escàs mèrit. La fatxada lateral fou construïda en 1780, costejant el bisbe Lasala el magnífic relleu que ostenta en son timpà, representant un èxtasis de Sant Agustí; es una bella obra escultòrica. L’altar major d’estil barroc representa en son centre l’Assumpció de la Verge. Fou beneit solemnement en 1731 pel bisbe Broto, qui’l feu construir en substitució del anterior, sens dubte més adequat a la arquitectura del temple y que seria víctima del gust imperant en aquella època. Fou reconstruit en 1855 al igual que’l chor, cremat pels francesos. En els costats de la nau s’hi troben les capelles del Claustre, del Roser, de la Soletat, de la Mercè y de Sant Pere, obrades en època molt posterior a la construcció del temple.
La capella del Claustre en un costal del creuer forma un veritable y sumptuós temple apart. Es la quarta construïda pera hostatjar a la patrona de Solsona. Les dues primeres ho havien sigut en el claustre y la tercera en el lloc que avui ocupa la capella del Roser. La actual fou feta construir a principis del segle XVIII, havent-s’hi trasladat la venerada imatge en 1727. Desde sa construcció s’ha anat enriquint constantment. Sofrí també ‘Is electes del incendi de 1810. En aquests últims anys s’ha allargat notablement vers a la part forana, havent-se construit un gran y ric camarí, qual elegant y moderna arquitectura resalta en l’exleiior, en el passeig de la Miranda del Bisbe. La capella molt gran, severa y sumptuosa, es d’estil renaixement ab ornamentació d’ordre corinti en sos frisos y pilastres. Te la forma de creu llatina. En el centre de son creuer s’hi aixeca una gran cúpula vuitavada ab finestrals ab vidrieres de colors, que li donen llum suau y bella armonía; està rematada per altre cupulí també vuitavat. Els dos grossos panys de paret del creuer estàn ocupats per grans pintures alegóriques orlades per llurs corresponent marcs. L’enllosat del paviment es de grans rajoles blanques y negres. Comunica per un costat ab la capella del Roser.
La imatge de la Mare de Deu del Claustre – La foto del Pep – 09/09/2022
La imatge de la Mare de Deu del Claustre es bellíssima. Es una de les millors imatges del estil romànic que existeixen a Catalunya. Te uns cinc metres d’alçaria y es molt ben proporcionada. Està ricament esculturada en pedra negrenca. Se presenta asseguda en un escambell, dessobre d’un coixí, essent el tot d’una sola peça. Els peus descansen sobre dos monstres fabulosos que aparenten una certa llei de àguila y lleó, simbolisant sens dubte el triomf de Maria sobre l’esperit maligne. Va vestida ab túnica ajustada al cós, que li arriba fins arran del calçat; aquest es de forma punxaguda. La túnica de ben motllurats replecs te ornamentació esculturada. Creua son pit, de dreta a esquerra, una banda també ornamentada. Te cobertes les espatlles per un mantó orlat d’elegant y rica cenefa. Porta’l cabell partit en clenxa, desprenent-se en dues llargues trenes que li cauen fins més avall dels genolls. La severa testa està coberta per una corona ornada per tres grans florons. Te l’infant Jesús assegut sobre son genoll esquer. Ab la pròpia mà l’aguanta, menties que ostenta en la dreta un ceptre que arrenca d’un pom y està rematat per una pinya en la qual hi festegen dos aucellets. El nen diví vesteix també túnica primorosament ornada; porta manto, els peus nuets y el cap descobert. Te la mà dreta en actitut de beneir. El tirat del rostre es expressiu a la vegada que seriós, dolç y reposat y molt correcte de ratlles. El nas de la Verge es aguilenc y la boca petita. El conjunt es magestuós. El Dr. Riu vol suposar la imatge del sigle VIII o IX, creient ell que seria amagada quan la invasió del got Aizon. Es de creure que es de època molt posterior. Se’n fa esment desde’l començ del sigle XIV època en que’s conceptua que fou trobada en el pou del claustre. Quan la catedral fou saquejada, en 1810, la venerada imatge quedà feta a troços, havent-se pogut miraculosament recullir-los tols y reconstituir-la.
La capella del Roser al costat de l’anterior es d’estil gòtic decadent modificada ab posterioritat, havent sigut terminada a primers del sigle XVIII. – La capella de la Solelat no ofereix particularitat esmentable. – La de la Mercè, al altre costat del temple, es gran y sumptuosa y son altar es de carregat estil barroc. Fou feta construir pel bisbe Mezquia en 1754. En ella hi està instalada la iglesia parroquial. – La capella de Sant Pere, gran també y de gust barroc, en son altar y demés detalls, havia sigut l’antigua titular de la parròquia. Fou construïda en 1680 a despeses del bisbe Pons.
Els claustres actuals, obra del sigle XVIII, manquen absolutament d’art; son feixucs, tristos y pobres. En ells s’hi nota el pou aon la tradició senyala haver-s’hi trobat la Verge del Claustre. En els murs s’hi noten dues interessants sepultures del sigle XIII ab figures jacents y una llauda del sigle XIV. En una de les ales s’hi obre la capella, abans de Sant Jaume y avui dels Sants Màrtirs, en la qual s’hi veneren relíquies de Sant Honorat y de Sant Vidal. Antigament aquesta capella havia sigut el refetó de la Canònica y més tard la Sala sinodal. L’antic claustre romànic obrat, en temps del Preposit Bernard de Pampa, a últims del sigle XII, fou aterrat en el sigle XVIII, sigle de Ies grans profanacions artístiques, ab el pretext de que son sol era molt mes alt que’l de la iglesia, sobre la qual s’aixecava més de dos metres.
Foren enterrats en el temple de Santa Maria’ls comtes d’Urgell, Armengol de Gerp, Armengol de Mollerusa y Armengol de Castella.
Entre les notabilitats que enclou’l tresor de la Caledral son d’assenyalar els Sants Caps o sien dos grans bustos de plata que representen els de Sant Sebastià y Santa Ursula cenyint corona real, obra d’orfevreria del sigle XVI; contenen el cranis d’aquells Sants Màrtirs. -Son notables tambè’ls tapissos que’s treuen per la Semana Santa pera vestir les parets.- En les capelles hi ha, ademés, alguns quadros dignes de notar.
Palau episcopal:
Grandiós edifici de la època del renaixement situat en la plaça de la Catedral. En l’any 1776 el bisbe La Sala feu empendre les obres de sa construcció, a causa d’estar l’antic palau en molt mal estat per efecte d’haver servit de quartel durant la guerra de Succesió, en qual època foren cremats y robats molts documents del arxiu. La façana del edifici es ampla y severa, de clasic estil renaixement ab motius d’ordre compost y de molt bones proporcions en llurs detalls. En l’ample recinte de la entrada es de notar el doble arc rodó truncat que dona ingrés a la escala principal. Poseeix el Palau amples y belles sales y habitacions y folgades dependències per a’l servei domèstic del Prelat y pera les oficines de la Cúria en ell situades. En una de les sales principals hi està instalat el curiós museu d’objectes de sal organisat baix la base del museu de Mossèn Riba que existia a Cardona y que fou adquirit per la Mitra. Es moll interessant sa visita, podent-se apreciar treballs minuciosos y molt ben deixats, obrats en sal. En el pis superior s’ha organisat altre important museu. Es el museu arqueològich del bisbal. Mercès a la reconeguda competència y infatigable zel del ilustrat Mossèn Joan Serra y Vilaró aquest museu s’ha anat formant ràpidament y ha adquirit ja notable importància. S’hi troben reunits en ell moltes imatges, objectes del culte y retaules que escampats per la diòcesis estavan gaire abandonats o eran quan menys poc coneguts y apreciats. Entre ells hi ha’l retaule de la Cena que’s trobava en la capella de Santa Constanza, en la vall del Cardener. – La Miranda del Bisbe, en la part posterior del Palau, obra avançada del mateix, ab ampla solana o galeria, es de grandiós aspecte, fruint-se desde ella d’un hermos panorama sobre la plana de Solsona y Ies montanyes que a major o menor distancia la reclouen.
Convent dels Dominics:
Està situat en la part baixa de la ciutat. Havia sigut, en son començ, hospital de pobres pelegrins, fundat en 1411 per Francisca de Llovera, esposa de Guillem de Peramola. En 1619 s’hi establiren els frares de Sant Domingo, ab motiu de fundació feta per Francisco de Llovera en l’any 1615, d’un Col·legi, que fou enlairat a Universitat per disposició otorgada pel Papa Paul V en 1620, ab facultat de conferir graus vàlids a Catalunya y a Mallorca. Fou suprimida aquesta Universitat en 1717, pel Real Decret de Felip V, reunint a Cervera totes les Universitats de Catalunya. Quedà destinat des de aleshores altra volta a Col·legi fins al any 1835 en que’ls frares foren exclaustrats. Desde 1846 serví de Seminari, baix el Patronal de la Purissima. De pocs anys ençà torna a estar en posessió dels Dominics que hi tenen establert noviciat y col·legi.
L’edifici que te tot l’aspecte d’una gran mansió senyorial es de la darrera època del art gòtic. Conserva bonics finestrals ajimesats, convertits alguns d’ells en balcons. La façana es de pedra picada y ostenta en sa porta adovellada l’escut d’armes de la familia de Llovera. En 1892 se construí l’ala nova lateral. Lo més digne d’anotar-se en l’interior del edifici es el pati d’entrada, obra del sigle XVI, que te una galeria superior, ab arcs ojivals y esbeltes columnetes d’estil gòtic decadent. Aquesta galeria reposa sobre sortides y amples carteles. El temple construit en 1641 es mancat d’interes.
Seminari menor:
Està situat en les afores de la ciutat. Es un edifici modern inaugurat en 1897, de bon aspecte, ab forma de creu llatina.
Convent de l’Ensenyança.
Aquest grandiós convent situat al costat del portal del Castell, es obra de mitjans del sigle XVIII, al igual que la iglesia, que és després de la Catedral la més gran de Solsona. Les monges s’hi hostatjaren en 1758.
Escoles Pies.
S’instalaren a Solsona els escolapis en l’any 1757. Son edifici que’s trobava prop del portal de Travesset, fou cremat y destruit.
Hospital.
Està situat fora portes davant del portal de Llovera. Es un edifici senzill y gran y sense pretensions. Fou començat en 1631 ab el produit d’una deixa feta per Pere Màrtir Colomés, essent notablement engrandit y millorat mercès a un important donatiu de Pere Joan Lleonart, fill de Solsona, en el sigle XVIII. En 1690 fou inaugurada la iglesia baix l’advocació de la Mare de Deu del Socors. S’hi instalà aleshores la Pia Unió de Preberes que estava hostatjada anteriorment en la iglesia del Hospital vell existent en la plaça de Sant Pere. Les germanes carmelites de la Caritat s’establiren en l’Hospital en l’any 1829. Eren procedents de la casa matriu establerta a Vich. En l’any 1790 se reuniren en aquesta iglesia els sacerdots emigrats de França a causa de la revolució, per a resar en comunitat.
Casa Missió.
Se troba al capdamunt del bonic passeig dels Caputxins, en les afores de la ciutat, sortint pel portal del Castell. El convent y iglesia aon estan instalats des de 1878 els Pares Missioners del Cor de Maria, havia pertangut als caputxins des de 1619 en que s’hi instalaren, després d’abandonar el seu primitiu convent fundat en 1582, en un lloc en que hi ha encara una casa de pagés que porta’l nom de Caputxins vells, a un kilometre a ponent de la ciutat.
Restos romans.
Se’n troben escampats en distints indrets, especialment en els troços
de muralles. Es curiós en la part forana entre’l Portal del Pont y el de Travesset la nomenada Cascada d’Anibal. En la Mare de les Fonts poden notar-s’hi també importants fragments romans.
Casa de la Ciutat.
Està situada en lloc estret del carrer del Castell. Es un edifici migeval
interessant, si bé de petita capacitat. Poseix un important arxiu municipal, en el que s’hi conserven entre distints llibres y documents notables, interessants pera la historia de Solsona, unes curioses ordenacions. En la torra hi ha l’històrica campana que convocava al Concell; es del sigle XIV ab una llegenda bastant esborrada y una imatge gòtica de la Verge.
Son de notar, ademés, l’antiga casa dels barons de Sant Climents, ab interessants finestrals y la casa Aguilar, en la plaça major, que te bonica fatxada ab arcs, columnes y detalls gòtics.
Passeigs.
Volten la muralla bonics passeigs ab arbres; essent el de més cop de vista el que va des de’l portal de Llovera al del Pont, passant pel peu d’antigües muralles y per davant del Seminari nou, de la Miranda del Palau bisbal y dels absis dé la capella del Claustre y de la Catedral. El dels Caputxins emboca’l portal del Castell, està ben arbrat y ab pedrissos. Es de notar també la bella pollancreda de la Rivera y el bosquet den Fabra.
Capelles.
Als voltants de la població hi ha varies capelles que recorden la pietat dels solsonins; Sant Pere Màrtir, Santa Magdalena, Sant Honorat, Santa Llúcia, Sant Bernat y Santa Coloma. En el Pou de Sant Magí hi ha una capelleta romànica ab ornats capitells.
Aigües.
Solsona està ben dotada d’aigües que poseeix des de molt antic. Les aigües de Lladurs, de les quals se gaudeix, foren concedides a la ciutat en 1033, pel vescomte Ramon Folch de Cardona, qual concesió fou ratificada en 1332 pel vescomte Huch, y més tard, en 1423 per la comtesa Joana. Les aigües arribaren aconduides a Solsona en 1763. Els treballs de conducció foren de molta importància, essent especialment de notar l’hermós aqueducte o Pont de la Frau, del que’n parlarem més endavant. Des de alguns anys ençà venen aconduides per una nova y més ferma canalisació, lo qual permet que arribin a la ciutat en millors condicions y sobretot més clares y pures.
Font de la Mare de la Font situada al parc de la Mare de la Font de Solsona – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
La Mare de les Fonts.
Entre les distintes fonts que més o menys abundoses brollen en els envolts de Solsona, es la més important y recomenada la coneguda ab el nom de Mare de les Fonts.
Se troba a uns dos kilometres de Solsona molt aprop y a la dreta de la carretera que va a La Basella. Està molt ben situada, formant un gran replà de forma quadrada voltat de pedrissos y engalanat per arbreda, fruint-se d’un bell cop de vista vers a la plana y a les llunyanes montanyes. Raja ab bastanta abundor y l’aigua es fresca, y molt bòna. Al entorn s’hi troben espessos murs de construcció romana.
Es el lloc predilecte de passeig dels solsonins y aon s’hi efectuen les tornabodes, aplecs y altres festes, plenes totes elles d’animació y vida.
.
Pont de la Frau.
Notable aqueducte en les antigües construccions fetes pera la conducció de l’aigua de Lladurs a Solsona. Mereix una excursió d’un dematí o d’una tarda per a visitarlo.
A la sortida de Solsona se segueix de moment el camí ral que va a Sant Llorenç dels Piteus.
30 m. de Solsona. Enforc de la rasa de les Codines ab la de la Frau. Se deixa alli el camí de Sant Llorenç a la dreta y es pren un corriol que transcorre pel
peu de la rasa de la Frau. Trajecte molt pintoresc. Bell clotal enfondit y amagat.
40 m. Se deixa a l’esquerra un camí que en cosa de cinc minuts condueix a la Font Fresca, enlairada sobre la estreta vall.
S’ovira tot seguit el gran pont aqüeducte estés entre les dues altes marjades de la vall.
45 m. Pont de la Frau. Magnífic aqüeducte, avui en desús. Està format per cinc grans y altes arcades de punt rodò la central y d’arc apuntat les demés que son bon xic més reduïdes. La vall es molt estreta y emboscada y el conjunt produeix un grandiós aspecte.
Caminets mal traçats a cada banda de la vall s’enfilen a dalt de l’airós aqüeducte.
Si bell efecte produeix el pont mirat dels distints punts del ensotat clotat, no es menys interessant el cop de vista de l’aspra sotalada presa des de’l cim del aqüeducte y des de tan considerable alçaria.
Pot fer-se la tornada per la Font Fresca, faldejant seguidament per la serra del Plà de Cirera anant a trobar el camí d’Organyà a Solsona.
Se fà mitja hora de marrada, més la volta es interessant y complerta, fruint-se de bell panorama de montanyes y de la extensa plana.
Pati i escales amb un gos al recinte del Castellvell de Solsona – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
Castellvell de Solsona.
Es la bella miranda de la ciutat y de la plana. Frueix d’un immens panorama dominant gran extensió de territori.
Sortint de la ciutat pel portal del Castell se remunta’l passeig dels Caputxins vells, prenent-se al capdamunt del mateix un camí pedregós que s’interna, a la dreta, entre parets de tanca y per darrera de la iglesia. Un xic enllà se deixa un camí a la esquerra que segueix cap a les hortes de Solsona y es torç vers a la dreta.
10 m. de Solsona. La Creu de Pedra. Creu de terme renovada que s’aixeca davant d’una masia; marca el començ de la pujada del castell. El turò aon aquest s’aixeca ’s redreça gairebé en caients verticals. Va revoltant-se’l faldar de la montanya per son costat de llevant, ovirant-se un bonic cop de vista sobre Solsona y l’ampla plana.
25 m. El camí ’s bifurca. Se deixa a l’esquerra el que va a Sanahuja (Itin. n.° 32) y es pren el de la dreta que s’enfila ràpidament per un rampant empedrat y per dessota el trencall damunt del que’s redrecen les edificacions relativament modernes de la iglesia y rectoria de Castellvell.
30 m. Cim del Turó de Castellvell. -870 m.alt.- 200 m. sobre la ciutat. Ocupen la major part de la superfície del planell les construccions modernes y els restos de les antigües. La part nova no ofereix particularitat esmentable. La iglesia de Sant Miquel de Castellvell adjunta al gran edifici destinat a rectoria es d’època moderna y era fins fa pocs anys ajuda de Solsona. El terme pertany al municipi d’Olius.
Se venera en la iglesia la antiga imatge romànica de la Verge del Castellvell.
En la part de ponent s’hi troben despulles notables de construccions de distintes èpoques, algunes d’elles ab detalls força apreciables. En el lloc més enlairat s’hi observa una gran y esmotxada torra.
Se te noticia d’haver existit ja en l’any 791 una fortalesa alçada pels francs. En 973 fou reedificat pel comte Borrell de Barcelona el castell fet edifica en 957 pel comte Sunyer, al reconquistarse el territori dels alarbs.
En l’any 1132 el bisbe d’Urgell Pere Berenguer, cedí a la Canònica Agustiniana de Solsona la iglesia de Sant Miquel de Castellvell.
Se troben vestigis, en les ruines, d’aquelles apartades èpoques.
Fires.
Se’n celebren a Solsona vuït a l’any: el primer dilluns de Quaresma, el primer dilluns després de Pasqua, el dia de St Joseph, el 15 de Maig, el 13 de Juny, el 25 de Juliol, el 24 d’Agost y l’ 11 de Novembre. Tenen lloc fora portes, en el camp anomenat el Firal, entre’ls portals de Llobera y del Castell.
Solsona , ca. 1920. Autor Cèsar August Torras i Ferreri
Festa Major.
Se celebra el dia 8 de Setembre, diada de la Verge. Es molt animada, conservant-se encara típiques costums. Surten al carrer els característics gegants, la mulassa y el popular Antonio Rico, ninot montat dalt d’un cavall de cartró y fusta, el qual empaita a la gent disparant trons y coets. Les festes de la Catedral son molt solemnes y sumptuoses. La processó que’s fà el dia de la festa a la tarda, acompanyant a la Verge del Claustre engalanada ab sos millors vestits y joiells, es molt concurreguda y va presidida per tot l’element oficial.
A la sortida del ofici ’s disparan a la plaça sorolloses tronades, molt nutrides y de gran resonancia. Els festeigs atrauen a la ciutat gran aglomeració de forasters.
Clima.
El clima de Solsona es sec y saludable, bastant temperat tant al estiu com al hivern, essent pocs els dies en que les boires de Sagarra entelin el cel. Al estiu les nits y les matinades acostumen a esser frescas. L’aire es molt pur. Cap al tard en l’estació calurosa arriba la marinada que refresca l’ambient. El NE conegut en la comarca ab el nom de Bergadà es el que acostuma a portar les darreres gelades. El vent conegut per Pallarès, provinent de la comarca del Pallars es humit y el més molest de tots. L’estada a Solsona s’hi fa bona en totes les èpoques del any.
Dades històriques.
Hi ha suposicions de que Solsona havia sigut la capital dels lacetans y la Xelsa de Titus Livius existint ja 1173 anys abans de Jesuchrist. Segens els historiaires PP. Marca y Florez fou la Selelsis del Romans. Era més tard la Setelisona dels visigots y portà els distints noms de Celsonia, Celsona, ZoIsona y Solsone en els sigles XII y XIII. D’aquest últim sigle ençà ve ja sempre consignada ab el nom de Solsona. Madoz fixa sa primera reconquesta feta als alarbs, en 798, quan la expedició de Carlemany. Se cita també haver sigut reconquerida per Lluis el Piadós, caient novament en poder dels moros, fins que la guanyà de nou el comte Guifré el Pilós. Havia estat també, segons se creu, en mans del capdill visigot Aizon. El comte Sunyer li conferí en el sigle X una Carta Puebla. Fou una de les poblacions més importants del antic comtat d’Urgell, compartint més tard son senyoriu jurisdiccional els vescomtes y els ducs de Cardona y els prelats de la iglesia solsonina. En el any 1231 se reuniren a Solsona els nobles confederats a favor de Pons de Cabrera contra don Jaume el Conqueridor. Altres reunions de notables senyors aplegà en distintes èpoques. Al establir-se’l bisbat en 1593 fou honorada ab el titol de ciutat pel papa Climent VIII, conferintse-li posteriorment el propi honor pel rei Felip II d’Espanya en 1594. El papa Paulus V li otorgà una Universitat que subsistí fins que per decret de Felip V foren reunides a Cervera totes les Universitats de Catalunya. En el sigle XVI havia encunyat moneda de llautó y de coure.
Havia anat adquirint molta importància en la etat mitjana y obtingut son major grau d’esplendor en els segles XVII y XVIII, en qual època la població havia excedit de 12.000 habitants. Era en aquells temps residència de molt nobles families. En la guerra de succesió a prime s del sigle XVIII, sofrí molt fortes sotragades. Quan la guerra de la Independencia, en l’any 1810, fou cremada perles forces del general francès Mac Donald y saquejada completament. En la guerra dels matiners, en l’any 1822 fou bloquejada, sofrint molt de dany. En la guerra carlista dels set anys passà moltes vicisituts essent asetjada pels capitostos carlins Ros d’Eroles y Orteu. En 1837 fou presa pel general carií Tristany, allotjant-s’hi seguidament el pretendent Carles V, en el palau bisbal. Després del fort assetge sofert fou novament incendiada y saquejada, destruint-se pels vencedors les cases que quedaren en peu. En 1840 les 700 cases de la ciutat havien quedat reduïdes a 60.
Sa decadència fou molt notoria en el sigle passat. Se n’ha refet en part, més queda molt per a fer. Son moltes encare les cases enderrocades y els casals sense edificar. Han desaparegut la major part de ses antigües industrias, entre elles la d’argenteria, que havia sigut molt important, com també la de tintoreria y teixits; la de dagueria que havia adquirit molt nom està avui molt decaiguda, com també la de coverts y altres utensilis de fusta.
😉
😉
Fotografies de Solsona de Cèsar August Torras (AFCEC)
😉
Solsona des del camí del Boix – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
Solsona , ca. 1920. Autor Cèsar August Torras i Ferreri
😉
Ball de gegants a la plaça de la catedral de Solsona – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
Bestiari i gegants de Solsona a la plaça de la catedral – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
Ball de gegants en un carrer de Solsona i públic mirant – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
La catedral de Solsona des del pont – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
Absis de la Catedral de Solsona – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
Sepulcre en un mur de Solsona amb un grup de nenes al davant – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
Grup de nens a la plaça Major de Solsona 2 – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
Grup de nens a la plaça Major de Solsona 1 – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
El carrer del castell de Solsona amb un home en primer terme – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
Grup de gent al carrer del Castell de Solsona – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
El carrer del castell de Solsona – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
La plaça de Sant Joan de Solsona vista des de sota d’una arcada – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
Plaça de Sant Joan de Solsona – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
Portal del carrer del castell de Solsona amb un grup d’homes en primer terme i una dona al fons 1 – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
Portal del carrer del castell de Solsona amb un grup d’homes en primer terme i una dona al fons 2 – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
El portal de Llobera de Solsona amb un home al carrer d’entrada – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
El Vall Calent de Solsona des del portal de Llobera – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
Passeig de Solsona amb cases a una banda i arbres a l’altra – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
Grups de nenes al carrer de Sant Llorenç (Portal del Travesset) de Solsona – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
La creu Blanca i al fons la ciutat de Solsona – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
Un home assegut en un camp al costat d’una creu de terme a la Creu Blanca i al fons la ciutat de Solsona – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
Camí (Carretera de Bassella) voltat de conreus amb la ciutat de Solsona al fons – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
Aqüeducte i Pont dels Frares a Solsona – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
Font de la Mare de la Font situada al parc de la Mare de la Font de Solsona – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
Retrat d’una dona a la Mare de la Font de Solsona – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
Retrat de dues dones assegudes a la vora de la Mare de la Font de Solsona – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
El riu Negre amb roques a la riba – (revisar) – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
El riu Negre amb vegetació i alguns arbres a la riba – (revisar) – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
El riu Negre des de la riba i al fons un bosc (revisar) – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
Fotografies del Castellvell de Solsona (Olius) de Cèsar August Torras (AFCEC)
😉
Una dona al camí de pujada al castell de Solsona amb la ciutat al fons – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
El Castellvell de Solsona amb el camí de pujada en primer terme – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
Pujada al Castellvell de Solsona amb unes persones al fons – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
Pati i escales amb un gos al recinte del Castellvell de Solsona – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
Retrat d’una dona al costat d’un pou al pati del Castellvell de Solsona – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
Retrat d’una dona amb el Castellvell de Solsona al fons – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
El Castellvell de Solsona amb una torre en ruïnes i al fons el santuari de la Mare de Déu del Remei – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
Fotografies de Solsona de d’aquells anys d’altres autors
😉
Absis de la catedral de Solsona – AFCEC Juli Vintró i Casallachs 1863-1911
😉
Aqüeducte a la rodalia de Solsona amb un home al peu d’un dels pilars – AFCEC Adolf Mas i Ginestà 1861-1936
😉
Camí a l’entrada del cementiri de Solsona – 1924-03-22 – Manuel Genovart i Boixet
😉
Carrer de Solsona amb l’ajuntament i algunes persones – 1924-03 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa
😉
Carrer de Solsona amb nens, un home i un ase carregat – 1924-03 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa
😉
Carrer de Solsona amb uns nens en primer terme – 1924-03 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa
😉
Carrer porxat del municipi de Solsona – 1924-03-22 – Manuel Genovart i Boixet
😉
Castell de Castellvell de Solsona del municipi d’Olius – 1924-03-22 – Manuel Genovart i Boixet
😉
Convent dels Caputxins de Solsona amb gent al carrer del costat – 1924-03 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa
😉
Detall de la Mare de Déu del Claustre a Solsona – Casa prioral – ca 1924 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa
😉
Detall de la Mare de Déu del Claustre a Solsona – Entre 1915 i 1930 – AFCEC Marcel·lí Gausachs i Gausachs
😉
Detall dels finestrals romànics del campanar de la catedral de Santa Maria de Solsona 1 – 1924-03-22 – Manuel Genovart i Boixet
😉
Detall dels finestrals romànics del campanar de la catedral de Santa Maria de Solsona 2 – 1924-03-22 – Manuel Genovart i Boixet
😉
Dues dones davant dels porxos d’una casa a la plaça de Solsona – 1924-03 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa
😉
Dues persones a la font de la Plaça de Sant Joan de Solsona – ca 1910 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs, Juli
😉
El carrer Girabaldes de Solsona amb l’edifici de l’ajuntament al fons – 1924-03-05 – Manuel Genovart i Boixet
😉
El Castellvell des del portal del Castell de Solsona i algunes persones – 1924-03 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa
😉
El Castellvell des del noguer de cal Miró – ca 1924 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa
😉
El pont de Solsona amb un ase i un home passant i al fons la ciutat de Solsona – 1924-03 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa
😉
El portal de Cardona de Solsona – AFCEC Juli Vintró i Casallachs, 1863-1911
😉
El portal de Cardona de Solsona amb algunes persones fora de la vila i vista de la part posterior de la catedral – AFCEC Autor desconegut
😉
El portal de Llobera a Solsona, a sobre s’hi troba la capella de Santa Anna – 1924-03-05 – Manuel Genovart i Boixet
😉
Entrada pel Pont a la ciutat de Solsona – Entre 1916 i 1937 – Frederic Flos i Gibernau
😉
Façana del palau Episcopal de Solsona – ca 1924 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa
😉
Façana posterior de la Catedral de Solsona – Entre 1915 i 1930 – AFCEC Marcel·lí Gausachs i Gausachs
😉
Faristol i seients del cor de la catedral de Solsona – AFCEC Data i autor desconeguts
😉
Grup d’homes, entre ells el director del Museu Diocesà de Solsona, a la plaça de Solsona – 1924-03 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa
😉
Imatge de la Mare de Déu del Claustre a la catedral de Solsona – AFCEC Data i autor desconeguts
😉
Imatge de la Mare de Déu del Claustre de la catedral de Solsona – 1924-03 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa
😉
Imatge de la Mare de Déu del Claustre de la catedral de Solsona 2 – 1924-03 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa
😉
Imatge de la Mare de Déu del Claustre de Solsona – ca 1924 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa
😉
Imatges religioses al museu Diocesà de Solsona – Entre 1915 i 1930 – AFCEC Marcel·lí Gausachs i Gausachs
😉
Interior de la catedral de Santa Maria de Solsona – 1924-03-05 – Manuel Genovart i Boixet
😉
Interior de la catedral de Solsona amb l’altar i el retaule major al fons – 1924-03 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa
😉
Interior de la catedral de Solsona des del cor – 1924-03 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa
😉
La plaça de Sant Joan de Solsona – 1924-03-05 – Manuel Genovart i Boixet
😉
La plaça de Sant Joan de Solsona amb dues dones i una nena al centre – ca 1910 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs, Juli
😉
Mare de Déu del Claustre a Solsona – Entre 1915 i 1930 – AFCEC Marcel·lí Gausachs i Gausachs
😉
Marededéu del Claustre a la capella del Claustre de la catedral de Santa Maria de Solsona – 1924-03-05 – Manuel Genovart i Boixet
😉
Masia voltada de vegetació a la rodalia de Solsona – AFCEC Juli Vintró i Casallachs 1863-1911
😉
Part posterior de l’església de Solsona amb els absis– ca 1890 – Frederic Bordas i Altarriba
😉
Peces d’art a l’interior del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona – Entre 1915 i 1930 – AFCEC Marcel·lí Gausachs i Gausachs
😉
Plaça amb dos rucs davant la ‘Posada catalana’ – Solsona – ca 1890 – Wikipedia Commons – Frederic Bordas i Altarriba
😉
Plaça de Sant Joan de Solsona – 1890 – Frederic Bordas i Altarriba
😉
Plaça de Sant Joan de Solsona – ca 1890 – Wikipedia Commons -Frederic Bordas i Altarriba
😉
Plaça Sant Joan de Solsona amb un cavall bevent aigua en una font i una església al fons – 1893-06-03 – AFCEC Lluís Marià Vidal
😉
Pont de Solsona amb la catedral al fons – ca 1930 – AFCEC Carles Fargas i Bonell
😉
Pont sobre el riu Negre a l’entrada del municipi de Solsona amb la catedral al fons – 1924-03-05 – AFCEC Manuel Genovart i Boixet
😉
Portal de Solsona amb gent i el castell de Castellvell al fons – 1924-03 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa
😉
Retrat d’en Carles Fargas amb el seu automòbil Marmon a la carretera de Solsona – ca 1930 – AFCEC Carles Fargas i Bonell
😉
Retrat d’una noia anomenada Maria a l’entrada de la Cabana del Ton – Solsona- 1924-03 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa
😉
Retrat d’una noia anomenada Maria a l’entrada de la Cabana del Ton 2 – Solsona – 1924-03 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa
😉
Retrat d’una noia en un camí als afores de Solsona amb el castell de Castellvell al fons – 1924-03 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa
😉
Sarcòfag en un mur de la catedral de Solsona – ca 1910 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs
😉
Sarcòfag en un mur del claustre de la catedral de Solsona – ca 1910 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs
😉
Solsona amb un portal i l’església – 1890 – Frederic Bordas i Altarriba
😉
Solsona des de la rodalia amb un pont en primer terme – ca 1924 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa
😉
Solsona des dels afores amb una fila d’arbres en primer terme – AFCEC Data i autor desconeguts
😉
Solsona vista des de l’entrada del poble – Entre 1915 i 1930 – AFCEC Marcel·lí Gausachs i Gausachs
😉
Solsona vista des del turó de Figueres – 1893-06-03 – AFCEC Lluís Marià Vidal
😉
Tartana en un carrer davant d’un dels absis de la catedral de Solsona – AFCEC Data i autor desconeguts
😉
Traginer amb una mula carregada a la riba del riu Negre amb el pont i Solsona al fons – 1924-03 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa
😉
Un concorregut carrer de Solsona amb el campanar del castell al fons – 1924-03-05 – AFCEC Manuel Genovart i Boixet
😉
Un home amb dos ases vora la masia La Cabana del Ton del municipi de Solsona – 1924-03-22 – AFCEC Manuel Genovart i Boixet
😉
Un home amb dos bous llaurant un camp i al fons la ciutat de Solsona – ca 1924 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa
😉
Un home amb dues vaques en un camí amb la masia de la Cabana del Ton al fons – 1924-03 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa
😉
Un nen amb uns ases en un camí amb la masia de la Cabana d’en Ton al fons – 1924-03 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa
😉
Un nen amb uns ases en un camí amb la masia de la Cabana d’en Ton al fons 2 – 1924-03 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa
😉
Una dona cuinant en una llar de foc a la cabana del Ton – 1924-03 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa
😉
Una masia del municipi de Solsona – 1924-03-22 – AFCEC Manuel Genovart i Boixet
😉
Uns homes en una plaça porxada del municipi de Solsona – 1924-03-05 – AFCEC Manuel Genovart i Boixet
😉
Vista de Solsona – ca 1890 – Frederic Bordas i Altarriba
😉
Vista general de Solsona, des del riu – ca 1930 – AFCEC Carles Fargas i Bonell
😉
Cap de biga de Ca l’Aguilà 1 – Solsona – ca 1921 – AFCEC Estudi de la Masia Catalana
😉
Cap de biga de Ca l’Aguilà 2 – Solsona – ca 1921 – AFCEC Estudi de la Masia Catalana
😉
Dones amb un ramat de bous i vaques davant d’una masia de Solsona – Entre 1910 i 1936 – AFCEC EMC – Lluís Vila i d’Abadal
😉
Absis de la catedral de Solsona amb elements romànics i gòtics – Solsona – 1924 – FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Absis i campanar de la catedral de Solsona – Solsona – 1924 – FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Capella de la Verge del Claustre des de fora – Solsona – 1924 – FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Carrer del Castell des de la plaça Major – Solsona – 1915 – FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Claustre de la catedral – pou a contrallum – Solsona – 1924 – FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Claustre de la catedral – Solsona – 1924 – FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Creu Blanca amb vistes a Solsona – Solsona – 1915 – FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Creu de Castellvell – Solsona – 1915 – FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Creu de Castellvell amb la Cabana del Ton al fons – Solsona – 1915 – FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Creu de Sant Joan – Solsona – 1915 – FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Creu de terme a prop del castell de Solsona – Solsona – 1915 – FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Creu del camp al portal del castell de Solsona – Solsona – 1915 – FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Façana de l’Assumpció de la Catedral – Solsona – 1915 – FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Font de la plaça de l’Església – Solsona – 1915 – FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Imatge de Nostra Senyora del Claustre a Solsona – Solsona – 1924 – FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Imatge de Nostra Senyora del Claustre des del costat dret – Solsona – 1924 – FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Imatge de Nostra Senyora del Claustre des del costat esquerre – Solsona – 1924 – FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Interior de l’ altar major de la catedral de Solsona – Solsona – 1924 – FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Interior de l’ altar major i del cor de la catedral de Solsona – Solsona – 1924 – FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Interior de la capella de Nostra Senyora del Claustre a Solsona- Solsona – 1924 – FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Pintures al museu Episcopal de Solsona – Solsona – 1915 – FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Plaça de Sant Joan – Solsona – 1917 – FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Plaça de Sant Joan amb nens – Solsona – 1917 – FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Plaça Major – Porxos gòtics – Solsona – 1915 – FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Pont amb capellà i escolà portant una creu cap al portal de Pont – Solsona – 1924 – FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Pont sobre el riu Negre, vista nord – Solsona – 1915 – FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Pont sobre el riu Negre, vista sud – Solsona – 1924 – FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Porta de Sant Agustí de la Catedral – Solsona – 1915 – FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Porta interior de la Casa Aguilar – Solsona – 1915 – FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Porta interior gòtica de la Casa Aguilar – Solsona – 1915 – FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Portal de la Regata o d’Aníbal des de fora – Solsona – 1917 – FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Portal de Llobera des de dins – Solsona – 1915 – FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Portal del castell des de dins – Solsona – 1924 – FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Portal del Castell des del Passeig – Solsona – 1924 – FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Portal del Pont des de la plaça de l’Església – Solsona – 1915 – FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Pou amb dues nenes – Solsona – 1917 – FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Primer pis del claustre dels dominics 1 – Palau Llobera – Solsona – 1915 – FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Primer pis del claustre dels dominics 2 – Palau Llobera – Solsona – 1915 – FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Retaule gòtic a l’interior del saló bisbal de la catedral – Solsona – 1924 – FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Ribera de Solsona i cal Llonganissaire al fons – Solsona – 1924 – FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Sant Bernat amb el Castellvell al fons – Solsona – 1917 – FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Vall Calent amb l’Hospital al fons – Solsona – 1915 – FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Vista de Solsona des del pont amb la Catedral i la Vil·la Riu al fons – Solsona – 1917 – FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Comarca del Cardener 