| Itinerari número 14, “De Suria al Santuari del Miracle“, en el capítol “II COMARCA BAIXA — COSTAT DE MIG-JORN“ TORRAS, Cèsar August (1922). Pirineu Català. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench“, de la pàgina 102 a la 109. |
| Aquest itinerari, “De Suria al Santuari del Miracle“, és un “trajecte molt pintoresc pel curs de la rivera de Salo fins al cim de la serra del Miracle. Permet anar al Santuari en un dia des de Barcelona, sortint en el tren primer del demati y prenent a Manresa l’automóvil de Solsona fins a Suria.“. Es pot fer en 6 hores. Aquest itinerari coincideix, en la part inicial, amb la carretera que va de Súria a Cardona, fins a Palà de Torroella, considerant que a la carretera actual s’han eliminat les mítiques corbes de can Sivila. Des de Palà l’itinerari coincideix, durant 10 kilòmetres, amb la carretera a Salo. En arribar a Dos Aigües, on s’uneixen les riberes de Matamargó y Vallmanya, es pren el camí dels molins que pujant per la ribera de Matamargó arriba fins a Su, on neix aquesta aigua. Aquest darrer tram es pot fer, de manera aproximada, seguin camins veïnals. Des de Su ara es va al Miracle per la carretera, però fa cent anys no hi passava i s’hi havia d’anar pel camí ral que passava pel cap del serrat. Els noms que es fan referència en aquest itinerari estan perfectament identificats en els mapes actuals amb les següents excepcions: – La Serradora d’en Cases actualment és Roquerols, on hi ha un conegut restaurant. L’antiga Serradora també era coneguda com la Serradora Casas, per ser aquest el cognom de la família propietària originaria de les Cases de Matamargó. – A l’itinerari es menciona Els Cans i Sant Joan dels Cans en lloc de Els Caus i Sant Joan dels Caus que són els noms correctes. Cal suposar que es tracta d’un error tipogràfic. Acabem aquests comentaris destacant el que diu Cèsar August Torras de la Serradora d’en Cases, amb una visió del futur que es manté vigent en l’actualitat per a diversos perfils socials: S’atravessa la rivera. Serradora d’en Cases, situada al peu de la corrent de l’aigua. Fa uns vint anys que aquesta serradora funciona aterrant els boscos de la rodalia y’n fa cosa de deu que instalada ab nova y potent maquinaria té quatre serres constants en moviment que representen tallades enormes y continuades de bosc. A no molt tardar, seguint aquest pas. no quedarà res de les hermoses y espesses bagues que eran el millor ornament d’aquestes montanyes. La poesia y la bellesa desapareixeran y ab elles la riquesa del pais gastada en relatiu curt nombre d’anys; les condicions metereològiques variaran; les plujes fortes arrosscgari’m les terres; el capdal d’aigua dels riverals mimbarà en son curs d’aigua continuat; Ies torrenteres s’aixugaràn y Ies inundacions en Ies plujes torrencials seran un perill pera la pròpia agricultura. Avui s’observa en aquest pais molta escassetat de pluja y per lo tant molta manca també d’aigua. |
Vista general de Súria, postal de 1920 – Arxiu Josep Reguant
Dones rentant roba al riu Cardener el poble de Súria al fons – 1924-03 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa
El poble de Súria, travessat pel riu Cardener – 1929 – AFCEC Rossend Flaquer i Barrera
Any 1924 – Riu Cardener (llibre ‘Súria ahir i avui’ de Josep Massana i Portella)
Sense data – Carrer Salvador Vancell (llibre ‘Súria, història en imatges. 1894-1975’ de Josep Reguant i Agut)
ITINERARI N.° 14 – De Suria al Santuari del Miracle
6 h. Trajecte molt pintoresc pel curs de la rivera de Salo fins al cim de la serra del Miracle. Permet anar al Santuari en un dia des de Barcelona, sortint en el tren primer del demati y prenent a Manresa l’automóvil de Solsona fins a Suria.
A la sortida de Suria se segueix en amunt la carretera de Cardona a profitant les moltes dreceres que van salvant els grans revolts que fa la rodada via.
45 m. Se deixa la carretera prop del k. 19 y’s baixa a trobar el curs del Cardener.
La Manufactura de Valls de Torroella – Spivak Michael – 05/05/2019
55 m. Can Palà. Important fàbrica y colonia industrial ab iglesieta moderna anexa, que depèn de la parròquia de Torruella. Se passa’l riu davant de la fàbrica.
1 h. S’atravessa la rivera de Salo y se segueix vall en amunt.
1 h. 5. Se deixa a la esquerra un viarany que bosc endins puja a atravessar la montanya, pera anar a Coaner.
1 h. 10. Picons, casa que’s deixa a la dreta. Va seguint-se’l fons de la vall.
1 h. 15. La Torreta de les Feixes.
Continua’l camí pel riveral vorejant els boscos.
Les Feixes de Coaner – Sant Mateu del Bages – 1912 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri
1 h. 35. Les Feixes, casa de pagès de sever aspecte, molt antiga, ab petites torres de defensa en els angles y capella adjunta.
1 h- 40. Enforca a la esquerra un camí que va a Claret dels Caballers y a Castelltallat.
Van atravessant-se boscos de pins.
1 h. 50. La Riera de Majà, grossa pagesia que queda a la altra part del riu.
Se continua pel fons de la vall.
1 h. 55. S’atravessa la riera de Majà que baixa, a la esquerra, a unir-se ab la
de Salo.
S’atravessa un petit veïnat y’s puja al serradet aon s’aixeca la iglesia de Majà.
L’església de Santa Margarida i cases de la quadra de Mejà a Sant Mateu de Bages – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras
Santa Margarida de Mejà – Sant Mateu del Bages – 1912 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri
2 h. 10. Iglesia de Santa Margarida de Majà, ajuda de la parròquia de Salo. Es d’antiga construcció romànica encara que del tot deformada. Data del sigle XIII. En el retaule del altar major s’hi noten apreciables pintures. Adjunt a la iglesia s’hi observen restos de les antigues y fortes construccions del castell. El serrat qual cim ocupen iglesia y castell avença com un promontori agut entre’ls dos brancals de rivera.
El camí torna a baixar a trobar el fons de la vall.
2 h. 15. S’ovira dalt d’una careneta, avançada en la vall, el pintoresc poblet de Salo. El
fons del clotal queda aixamplat y encerclat a la vegada. El camí corre entre l’arbreda separantse del curs de l’aigua.
2 h 20. La Gabarra, petita casa de pagès. La vall està ornada d’arbres.
La riera de Salo amb el molí a la riba i al fons el nucli de Salo – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras
2 h. 25. S’atravessa la rivera que dona una forta recolzada. Ofereix un bell aspecte, al enfront, el poblet de Salo encastellat en sa careneta avançada. Se perd de vista, en avall, la iglesia de Majà enlairada també en un serrat damunt del curs de la rivera.
El camí va tot planer pel fons de la vall, per aon hi transcorre també’l riuet molt mansament. Dalt de la montanya a la dreta s’hi ovira la capella de Santa Susagna.
El molí de Salo vist entre uns arbres des d’un camí – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
2 h. 30. Molí de Salo, a la dreta del camí, situat pintorescament al peu de l’aigua. Tot propera hi ha la grossa casa de Salo, molt antiga y forta, ab capella adjunta.
El camí s’enfila fortament, dominant l’encerclada vall.
El poble de Salo des d’un camí als afores – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
Un camí i vista general d’algunes cases a Salo – Sant Mateu de Bages – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri
2 h. 40. Salo, petit poblet d’una dotzena de cases, enrastellat dalt d’un serrat, ab ple domini de la vall que porta son nom. Estan arrenglerades en l’ondulat careneig unes quantes cases, la iglesia, la rectoria, una creu de terme al peu del camí y a la entrada del veïnat y un calvari dalt d’un petit monticul en el centre del serrat y caseriu. La creu de terme de poc interès artístic es d’època del renaixement.
Forma part del municipi de Sant Mateo de Bages. Aquest municipi està constituït pels termes parroquials dels pobles de Sant Mateo y Castelltallat del bisbat de Vich y comarca de Bages y Salo y Coaner del de Solsona y comarca del Cardener. Al fer-se la última agrupació de pobles en municipis rurals, no’s tingué per res en compte la tradició, ni la historia, ni les raons naturals de topografia y de relació de comarca, sols imperà’l més lleuger capritxo y la arbitrarietat més absoluta. Els límits dels bisbats s’ajusten molt a la antiga divisió natural de comarques, aixís es que Salo y Coaner per lo mateix y pels anteriors marcats conceptes pertanyen a la comarca cardonina, com Sant Mateo y Castelltallat entren de plé en la comarca de Bages.
El terme parroquial de Sant Pere y Sant Feliu de Salo comprèn unes 65 famílies ab 360 habitants, tenint la parròquia per filial a Santa Margarida de Majà. Confronta al N. ab Bergús (Itin. n.a 10) a dues hores de distancia; al NE. ab Torruella a dues hores y mitja, en la vall del Cardener (Itin. n.° 11); a llevant ab Coaner, en la veïna vall de son nom tributaria també del Cardener (Itin. n.° 15) distant dues hores; a mitjorn ab Castelltallat, del bisbat de Vich, a igual distancia; a ponent ab Vallmanya y Matamargó, (llins. n.°s 17y 18) a una hora y mitja y a una hora respectives. Dista, ademés, dues hores y mitja de Cardona. Tots els camins que comuniquen ab aquest poble passen per terrer molt accidentat.
La iglesia parroquial, de fabrica romànica, data del sigle XIII, si bé està del tot transformada y engrandida ab edificacions relativament modernes que li han fet perdre son antic caràcter. L’altar major es barroc; el del Roser, té pintures molt apreciables. En el terme parroquial se troben, a més de la ajuda de Santa Margarida de Majà, les capelles de Sant Joan, Sant Genis, Sant Martí, bisbe, y Santa Susagna, aquesta està adjunta a la casa del propi nom que data de molta antigüetat.
La capella de Sant Genis, que s’ovira des de’l camí, dalt de la serra, se troba a un quart de distancia, bellament situada al mig d’un bosc. S’hi fa un gran aplec per la segona festa major que es el 24 d’Agost. La festa principal del poble y de la parrroquia es el dia primer d’Agost, per Sant Feliu.
La Verge de la Pietat de Cardona, fou trobada, segons tradició, en aquest terme parroquial y trasladada a n’aquella vila. (Vegis Cardona Itinerari n.º 1). Segons la pròpia piadosa tradició un bou de la casa Vilalta, del terme de la sufragànea de Majà, fou qui descobrí la Verge en el torrent de dita casa, prop d’un gran balç de penya, y diu que transportada per distintes voltes a la iglesia de Majà se’ls feia fonediça trobant-la cada vegada en el torrent, fins que per darrer colp se’ls enfonsà en un gran toll que s’anomena encara’l Toll de la Marc de Deu, d’aon sols pogueren treurela’ls de la vila de Cardona que hi acudiren en processó. Com a record d’aquest prodigi se senyalen, en dit lloc, una tirada de 21 forats que conjectura la pròpia tradició que eren els forats de les atxes de la processó de Cardona que quedaren clavades en terra perforant la roca. Més enllà d’aquests forats se’n noten d’altres, més en avall, un d’ells més gros, que suposen que es el del Sant Christ que anava a la processó. També’s veuen altres impresions en la roca que aparenten formes de petjades humanes. Aquest torrent de la casa Vilalta s’anomena’l torrent de Santa Maria. El fonament documentat de la tradició’s troba en un llibre de comptes de la Confraria de Ntra. Sra. de la Pietat, de la parròquia de Salo y Majà, en una nota del any 1611.
Se baixa seguidament faldejant la vessant dreta de la vall pera anar a trobar el fons del
riveral, deixant enrera el promontori avançat damunt del qual s’aixeca pintorescament el poblet de Salo.
A la dreta, dalt d’un serrat, s’hi ovira la capella de Sant Genis.
2 h. 50. S’atravessa la rivera. Serradora d’en Cases, situada al peu de la corrent de l’aigua. Fa uns vint anys que aquesta serradora funciona aterrant els boscos de la rodalia y’n fa cosa de deu que instalada ab nova y potent maquinaria té quatre serres constants en moviment que representen tallades enormes y continuades de bosc. A no molt tardar, seguint aquest pas. no quedarà res de les hermoses y espesses bagues que eran el millor ornament d’aquestes montanyes. La poesia y la bellesa desapareixeran y ab elles la riquesa del pais gastada en relatiu curt nombre d’anys; les condicions metereològiques variaran; les plujes fortes arrosscgari’m les terres; el capdal d’aigua dels riverals mimbarà en son curs d’aigua continuat; Ies torrenteres s’aixugaràn y Ies inundacions en Ies plujes torrencials seran un perill pera la pròpia agricultura.
Avui s’observa en aquest pais molta escassetat de pluja y per lo tant molta manca també d’aigua.
Des de la Serradora va seguint-se la vora esquerra de la vall. De mica en mica l’espai va tancant-se, els horitzons s’enxiqueixen y els tons dels paissatges van adquirint major vigor y grandesa.
L’anomenat toll del Diable amb uns arbres en primer terme – Salo – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
3 h. Dos Aigües, lloc molt pintoresc en l’enforc de les riveres de Matamargó y Vallmanya. Bella frondositat d’arbres. Poètic aspecte de conjunt. Se prén el costat esquer de la rivera de Matamargó.
Toll del Diable, pregona gorga de negrenca entonació sota bancals de penya pels quals s’escorre mansament l’aigua del riu formant llisos caients. Belles agrupacions de roques. Ombra suau formada per l’arbreda que orna’l riveral. Els aiguavessos de la serra estan poblats de bosc. L’entreforc de les dues riveres, es de poètic aspecte. La de Vallmanya al igual que la de Matamargó baixa entre altes y dretes caients emboscades.
Un home recolzat en una pila de troncs tallats prop del pont de les Dues Aigües al terme de Sant Mateu de Bages – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
Va seguint-se sempre la vorera esquerra del riveral de Matamargó.
3 h. 10. Els Cans (Els Caus), casa de camp a la dreta del camí. Enlairada dessobre un serrat rocós s’hi nota l’abandonada capella de Sant Joan dels Cans (Sant Joan dels Caus).
3 h. 15. Cal Rossinyol, petita casa de pagès, al peu de l’aigua.
3 h. 20. Enforca a la dreta el camí de Cardona a Calaf (Itin. n.° 17).
S’atravessa per dues voltes la rivera per bonics fondals.
Un home repenjat a un pi prop de les Cases de Matamargó amb turons boscosos al fons – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras
Sant Pere de Matamargó – La foto del Pep – 25/06/2023
3 h. 30. Balç de Sant Miquel. Espadat de pelada penya tallada a dret fil en el respatller de la serra y envoltat de bosc. Resalta son blanc colorit en mig de la negror de la baga com una taca colosal, oferint un enorme estimball. Al cim mateix del espadat s’hi aixeca la iglesia de Matamargó.
El camí va acompanyant al riveral. L’espessa baga de Matamargó d’opulenta arbreda cobreix la vessant dreta de la vall. Els bells paisatges se succeixen seguidament. El petit curs d’aigua s’escorre suaument en el fons de la vall, ombrejat per alts arbres y ornat de roques en son bell trajecte.
Molí de Torrescassana de Matamargó (vista) – Pinós –1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri
Dos homes davant del molí de Torrescassana – Pinós – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
Molí de Torrescassana de Matamargó (casa) – Pinós – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri
Família davant del Molí de Torrescassana de Matamargó – Pinós – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri
3 h. 35. Molí de Torrescasana, situat al peu de l’aigua prop de la conjunció de la rivera ab altre bell y tancat clotal que baixa dels plans de Bergús per aon vé també el camí que de Cardona va a Matamargó, Prades y Calaf (Itin. n.° 18).
La rònega obra de fàbrica del molí es molt antiga y sos espessos murs estàn revestits d’eura, oferint molt venerable aspecte.
Aquesta pobre masoveria havia tingut en altres temps senyalada importància. Era en son origen una residència de cavallers templers. Perseguida l’ordre y seguidament estingida, la vella construcció quedà abandonada fins que per sa situació prop de l’aigua fou utilisada per a establir-hi un molí. Poden encare avui notarse, sota les construccions sobreposades, restos de les edificacions migevals, fortes y feixugues, ostentant grans y espessos carreus. Es interessant en l’interior un reduit recinte cobert ab feixuga y baixa volta de gran espessor. Durant molt de temps fou utilisat aquest venerable lloc per a dipòsit de glaç. L’eura que cobreix els murs revinguts y el caràcter tosc y sever de l’encongida edificació donen una nota interessant de poesia al vell y modest molí.
A son llindar mateix s’encreuen el camins de Cardona y Matamargó.
La iglesia de Matamargó se destaca dalt de la serra, sobresortint el campanar damunt de la negror del bosc.
Segueix el camí en amunt de la reclosa y pintoresca vall.
L’anomenat molí de Plaixats a la vora d’un riu – Pinós – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
Molí de Planxars (Plaixats) enmig d’un bosc de Matamargó – Pinós – 1943 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri
3 h. 55. Molí de Planxars, que aprofita també la força del petit riu, que si bé no te molta aigua porta ràpida y seguida pendent.
Els molins d’escaient aspecte, rònecs y envoltats de verdor, se succeeixen en aquesta petita vall, reclosa per altes montanyes de rectes vessants emboscades. A l’esquerra s’estén de dalt a baix de la serra la baga de Planxars atapeïda d’arbres de entonació negrenca.
4 h. 5. Duarri, petita casa de pagès. Atractivols paisatges en el curs del camí.
4 h. 10. Molí de Fornells, emplaçat pintorescament al peu del riveral.
4 h. 15. Queda enlairada a la dreta la grossa casa de Fornells, de molt bell caràcter d’antigor, ab capella adjunta que depèn de la parròquia de Sú. Segueix en amunt de la vall sempre el camí, ab enciseres perspectives.
4 h. 20. Enforca a l’esquerra el clot de Sangrà, per aon s’hi enfila el camí de Cardona a Pinós (Itin. n.° 20), qual camí s’encreua.
Aquest lloc d’unió de les dues dotades es de veritable bellesa natural. La vall es molt closa; les montanyes se redrecen rectes y cobertes de bosc; els dos riuets abans d’ajuntar-se saltironen entre codols, brossa y herbei.
S’atravessa el petit curs d’aigua de Sú o de Miralles y’s va pujant en amunt bastant suau y planerament pel costat de la corrent, entre bosc.
4 h. 30. Miralles, grossa papagesia del terme de Sú, també ab capella adjunta que depèn d’aquella parròquia. Es casa molt important y d’alguna antigüetat. Queda enlairada sobre la vall.
Dues persones en un camí en una roureda prop de Su – Riner – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
4 h. 40. S’atravessa el petit curs d’aigua y se segueix acompanyant-lo en amunt per dins d’una hermosa roureda en la que s’hi noten magnífics exemplars. S’hi frueix d’un ombreig y frescor delitosissims.
4 h. 50. S’ovira al dessobre, dalt d’un collet, el poblet de Sú esgraonat en la pendent. Se deixa el fons de la vall naixenta y es puja seguidament per a guanyar el poble.
Un home entre camps de conreu i al fons el poble de Su – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
Su des del camí amb un pagès – Riner – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri
😉
4 h. 55. Sú, petit poblet d’una vintena de cases, agrupades al entorn de la iglesia parroquial y dels restos d’antiga mansió senyorial. Les demés cases fins al nombre de setanta estàn escampades pel terme parroquial, que té un conjunt de 350 habitants.
Tenia l’ajuda de Sant Just, avui suprimida. El terme parroquial agafa una part del municipi de Pinós y altra part del municipi de Riner. Confronta: al N. ab la parròquia de Riner (Itin. n.° 9), qual iglesia se troba a dues hores de distància; al E. ab Bergús distant una hora (Itin. n.° 10), a mitjorn ab la de Matamargó, a hora y mitja de distància y per la part de ponent ab Ardèvol (Itin. n.° 19) que’s troba a una hora y mitja, Llanera (Itin. n.° 28) a dues hores y Torradenagó (Itin. n.° 13) a una hora y mitja.
Cal Vendrell de Su – La foto del Pep – 29/08/2021
La antiga casa senyorial encara que molt deformada conserva detalls apreciables, com son finestres y un gran escut d’armes, de pedra, en la fatxada.
La iglesia de Santa Maria de Sú no ofereix particularitat especial digne de senyalar, essent sa obra de poca antiguetat. Té una bona torra campanar y retaules moderns.
L’origen de la primitiva iglesia es mo’t antic, havent sigut cedida en 1123 a la Canònica de Solsona per Pons Huc de Cervera, donació ratificada en 1192.
Se troba el petit poble al extrem d’un plà en decliu y dominant en sa part inferior el començ d’una enfondida vall. En son terme s’hi troben encara hermosos y extensos boscos.
En la darrera guerra carlista fou durant algún temps quartel general de D. Alfons, germà del Pretendent, y de sa esposa Donya Blanca.
Se lliuraren alguns combats en son terme que estava dominat complertament per les tropes carlistes.
Atravessat el poblet de Sú el camí segueix en amunt per a guanyar el cim de la serra.
Un home assegut en un camí enmig d’una roureda prop de Su – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
5 h. 10. Se troba el camí ral de Cardona al Miracle (Itinerari n.° 10), el qual se segueix.
6 h. Santuari del Miracle.
Creu de l’aparició – La foto del Pep – 24/04/2025
😉
El santuari del Miracle de Riner 1 – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
El santuari del Miracle de Riner 2 – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
El santuari del Miracle de Riner 1+2 – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
El santuari del Miracle de Riner des del camí de Solsona – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
Pati del santuari del Miracle de Riner – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
Hosteria i Santuari del Miracle – Riner – 1917 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri
😉
Retaule i altar major del santuari del Miracle de Riner – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
Altar i retaule major del santuari del Miracle – 1924 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa
😉
Altar major del santuari de Santa Maria del Miracle – Riner – ca 1924 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa
😉
Cambril – El miracle Riner – ca 1924 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa
😉
Capella de la Desaparició, creu de terme i clos de pedra davant del santuari del Miracle – ca 1924 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa
😉
Capella de la Desaparició, creu de terme i clos de pedra davant del santuari del Miracle 2 – ca 1924 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa
😉
Creu de terme amb el santuari del Miracle al fons – ca 1924 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa
😉
El santuari del Miracle i l’hostatgeria des de la rodalia amb un arbre en primer terme – ca 1924 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa
😉
Entrada al santuari del Miracle amb dos gossos en primer terme – ca 1924 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa
😉
Entrada del santuari del Miracle de Solsona des de l’hostatgeria – ca 1924 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa
😉
Escultura al peu de l’escala de la casa del Prior del santuari del Miracle – ca 1924 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa
😉
Hostatgeria i santuari del Miracle amb un dipòsit d’aigua en primer pla – ca 1924 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa
😉
Hostatgeria i santuari del Miracle amb un dipòsit d’aigua i una creu de terme en primer pla – ca 1924 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa
😉
Hostatgeria i santuari del Miracle amb un dipòsit d’aigua i una creu de terme en primer pla– ca 1924 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa
😉
L’Home encantat del Miracle – Casa prioral – ca 1924 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa
😉
L’Home encantat del Miracle 2 – Casa prioral – ca 1924 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa
😉
Racó del claustre de la casa del Prior del santuari del Miracle – ca 1924 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa
😉
Un racó del santuari del Miracle – ca 1924 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa
😉
Una façana de la casa del Prior del santuari del Miracle – ca 1924 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa
😉
Retrat d’un pagès al santuari del Miracle – ca 1924 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa
😉
Retrat d’un pagès al santuari del Miracle – ca 1924 – AFCEC EMC – Francesc Blasi i Vallespinosa
😉
Comarca del Cardener 