Itinerari número 16, “De Cardona a Coaner“, en el capítol “II COMARCA BAIXA — COSTAT DE MIG-JORN“ TORRAS, Cèsar August (1922). Pirineu Català. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench“, de la pàgina 111 a la 113.

Aquest itinerari, “De Cardona a Coaner“, és una “Bonica excursió de montanya. Pot fer-se d’anada o retorn per Suria, seguint la carretera y l’itinerari anterior.” Es pot fer en 3 hores. En aquesta ruta només hi ha 15 minuts de carretera, la que va de Cardona la Miracle fins al trencant del Vilar rural de Cardona, on hi ha l’Oratori del Ribera. La resta es a través de camins veïnals ben identificables seguin els noms de les cases que es mencionen, que gairebé totes conserven el nom en els mapes actuals. El darrer tram, des del Collet d’Horta fins a Coaner, creuant la vall de Salo, no dona cap informació de per on passava el camí que va seguir. És una via directa que tira pel dret, pels forts desnivells que hi ha entre les dues valls, seguint corriols que probablement han desaparegut. BTT Cardona té una ruta al Wikiloc que és l’equivalent actual per fer en bicicleta: “Cardona-Coaner-Súria-Cardona“. Fet a peu, en bicicleta o en cotxe, i passant per on es pugui, de ben segur que val la pena fer aquest itinerari, tant per gaudir de l’aventura i del paisatge com per visitar Coaner i el seu santuari: – La Mare de Déu de Coaner tothom l’anomena i ningú sap on és (bloc)

ITINERARI N.° 16 – De Cardona a Coaner

3 h. Bonica excursió de montanya. Pot fer-se d’anada o retorn per Suria, seguint la carretera y l’itinerari anterior.

Se surt de Cardona pel portal de Sant Miquel, seguint-se el camí ral de Calaf y del Miracle (Itinerari n.° 10).

El camí puja notablement, desenrrotllant-se un bell panorama sobre Cardona.

Vista de Cardona – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras

Home assegut observant la ciutat de Cardona. Al fons, el castell – Entre 1890 i 1920 – AFCEC Autor desconegut

Se passa pel peu de la modesta capella de la Pietat, aon segons piadosa tradició se feu inmòvil la Verge que’s venera en la iglesia parroquial, al esser portada en processó des de Salo aon havia sigut miraculosament trobada. Segons la pròpia antiga tradició la Verge permeté esser transportada a la parròquia de Sant Miquel mitjansant el vot que se li feu de la edificació d’una capella en aquest collet. Fins a la mateixa capella acostuma a portar-se la Verge de la Pietat en processó quan alguna calamitat afligeix a la vila de Cardona.

Aquest collet abans s’anomenava de les Torres ab motiu d’haver-n’hi existit dues en temps antics, de les quals en quedan encara fonaments y restos de murs.

Destruida l’anterior capella, en 1811, durant la guerra de la Independencia, fou inaugurada l’actual en l’any 1820.

Una torra de defensa abandonada, que hi ha propera a la capella, fou alçada en 1838 en temps de la guerra carlista.

Se dominen extensos horitzons de montanyes, la vall del Cardener, la horta de Cardona y el trau de l’Aiguadora.

15 m. Se deixa el camí ral y se’n pren un altra a l’esquerra que va donant un rodeig per damunt de la clotada del Salí.

Oratori d’en Ribera – La foto del Pep – 29/06/2025

20 m. Oratori del Ribera, petit padró alçat al peu del camí.

30 m. Bulcegura, casa de pagès que’s deixa en un costat. Continua el camí serrejant.

40 m. Collet de Santa Cecília —585 m.alt,— aon se deixa la vall del Salí. La ermita de Santa Cecilia se troba a l’esquerra en un cap de serrat dominant bella extensió de territori. Per la diada de la Santa s’hi fa un gros aplec molt concorregut pels cardonins. La capella no ofereix particularitat esmentable.

Segueix ei camí per dalt de la careneta en vistes, a la dreta, de les altes montanyes de Matamargó y de Pinós y de dotades y baixes serres, moltes d’elles emboscades.

55 m. Entra’l camí dins d’un hermós bosc de pins reduint-se la vista y fruint-se en cambi de bella ombra y perspectives d’entonació suau.

1 h. Cap de Bosc. Serradet airejat entre una vall que va a confluir al Cardener prop del pont de Malagarriga y altra que desaïgua més avall de La Torruella davant de la fàbrica de càn Palà.

Al mig de la clotada que s’obre a la dreta y entre hermosa boscuria s’hi destaca la casa de Divins.

1 h. 10. Se passa pel peu de la casa de Fontelles quedant enlairada en la mateixa vessant de serra la de Comabella.

El camí va descendint per la vall de Divins entre bells paisatges de bosc.

1 h. 45. Can Xonet, petita casa de pagès en el sot de la vall.

1 h. 50. S’atravessa el riveral de Vallbona, format per varies torrenteres, entre elles la de Divins. Va a desaiguar al Cardener davant de la fàbrica Palà.

Travessada l’aigua’s deixa a l’esquerra el camí que va pel clot a sortir al Cardener y’s puja ràpidament entre espessor de bosc. Aquest trajecte molt bell per naturalesa es en cambi molt dolent, sobretot per a les cavalleries.

En el sot a la part esquerra del riveral y dalt d’un marge, s’hi ovira la grossa casa de Vallbona, ab iglesieta de la pròpia casa.

2 h. 10. Collet d’Horta. La capella d’aquest nom queda a la dreta en el cim de la serra que separa la vall de Saló de la de Vallbona La serra s’esten fins al peu del Cardener.

Travessat el coll se baixa pel costat de la vall de Salo, sempre entre paisatges de bosc y bells punts de vista. S’ovira Majà (Vegis itin. n.° 14) en amunt de la vall.

2 h. 20. S’atravessa la rivera de Salo y es puja seguidament per la vessant oposada.

El poble de Coaner enmig d’uns turons boscosos – 1928 – AFCEC Rossend Flaquer i Barrera

2 h. 45. Se guanya en una colladeta la serra que separa la vall de Salo de la de Coaner. Hermós punt de vista sobre aquesta última vall, al mig de la qual en un promontori rocós, s’hi aixequen la antiga iglesia y les ruïnes del castell.

Se baixa fortament per la recta vessant.

3 h. Coaner.

Torre i castell de Coaner – ca 1905 – AFCEC Autor desconegut.

L’església de Sant Julià de Coaner al peu de la torre militar del castell de Coaner – 1924-03-23 – AFCEC Manuel Genovart i Boixet

Campanar i absis de l’església de Sant Julià de Coaner, al fons la torre militar del castell de Coaner – 1924-03-23 – AFCEC Manuel Genovart i Boixet

3 h. Coaner. Iglesia parroquial de Sant Julià, situada garbosament, ostentant sa antigüetat y sa bellesa damunt d’una aresta rocosa y encinglada que domina la seva vall per tots indrets. EI riveral rodeja el promontori.

Sant Julià de Coaner – Spivak Michael – 05/05/2019

El temple de Coaner es un bell y interessant exemplar romànic, constituït en l’interior per tres naus corresponents a tres absis que s’acusen bellament en el exterior, essent el central major que’ls altres. La porta està oberta a un costat y orientada a llevant Absis y murs exteriors estàn elegant y senzillament ornats per arquets y platabandes. El teulat es a dues vessants, alçant-se en la part d’abaix de la iglesia, a ran de mur, un esbelt campaneret de dos pisos ab teulada a quatre vessants; ses obertures estàn molt desfigurades, més conserva en algun costat bells agimesos sostinguts per airoses columnetes.

En el costat oposat a la porta d’entrada hi te adossat un mesquí cos d’edifici aon hi ha la sagristia. L’entonació general dels murs es simpàtica pel colorit que li ha donat la patina dels temps.

La torre de Coaner – Spivak Michael – 05/05/2019

Prop de la iglesia, en la pròpia aresta rocosa y en lloc prominent, s’alça una robusta torra rodona emmarletada. Es de gran alçaria y està fonamentada en la penya. Unides a la torra hi ha trocejades ruïnes, despulles d’antiga mansió feudal. Aquest castell citat en distints documents havia pertangut als ducs de Cardona. El rei d’Aragó Pere IV va vendre, en 1385, sos drets reials sobre aquest castell al noble Francisco de Perelló per 5000 florins d’or. Al peu d’aquests trocejats murs hi ha una modesta pagesia.

No lluny tampoc de la iglesia y en el costat oposat al castell, hi ha la rectoria, bella mansió de placidesa; en son pati s’hi noten uns escaients degotalls.

Restes del castell i església de Sant Julià de Coaner des de l’església de Santa Maria – Entre 1895 i 1916 – AFCEC Autor desconegut

L’església de Santa Maria de Coaner – 1924-03-23 – AFCEC Manuel Genovart i Boixet

Santuari de Nostra Senyora de Coaner – Spivak Michael – 05/05/2019

Separat del promontori aon iglesia y castell s’aixequen y a uns cinc minuts de distància, s’hi troba el Santuari de Nostra Senyora de Coaner. S’aixeca damunt de la vall en un petit planell enlairat. Es un edifici de modestes pretensions, ab campaneret d’espadanya. Les parets son llises y emblanquinaries. La imatge de la Verge, que s’hi venera, atrau piadosament la devoció dels comarcans.

Mare de Déu de Coaner a l’interior del Santuari de Nostra Senyora de Coaner – 1924-03-23 – AFCEC Manuel Genovart i Boixet

El terme parroquial de Sant Julià de Coaner pertany al Municipi de Sant Mateu de Bages. Dintre d’aquest municipi hi ha els poblets de Castelltallat y Claret dels Cavallers pertanyents a la comarca de Bages y els de Coaner, Salo y Majà a la comarca del Cardener.

Coaner y son castell se troben en el límit d’aquesta.

El terme parroquial de Coaner te unes 30 cases y 200 habitants y confronta ab els de Suria, Sant Mateu de Bages y Castell tallat del bisbat de Vich per sos indrets de llevant nord y mitjorn y ab els de Salo y Torruella del bisbat de Solsona pel de ponent.

La roda de campanes de Sant Julià de Coaner – Spivak Michael – 05/05/2019

😉

El castell de Coaner amb l’església de Santa Maria de Coaner a l’esquerra – 1924-03-23 – AFCEC Manuel Genovart i Boixet

El poble de Coaner amb una torre – 1929 – AFCEC Rossend Flaquer i Barrera

Església romànica de Sant Julià de Coaner – 1928 – AFCEC Rossend Flaquer i Barrera

L’església de Sant Julià de Coaner al peu de la torre militar del castell de Coaner 2 – 1924-03-23 – AFCEC Manuel Genovart i Boixet

L’església de Sant Julià de Coaner al peu de la torre militar del castell de Coaner 3 – 1924-03-23 – AFCEC Manuel Genovart i Boixet

L’església de Sant Julià de Coaner al peu de la torre militar del castell de Coaner. Un home amb una forca en primer pla – 1924-03-23 – AFCEC Manuel Genovart i Boixet

L’església de Santa Maria de Coaner 1 – 1924-03-23 – AFCEC Manuel Genovart i Boixet

😉

L’església i algunes cases del poble de Coaner amb un arbre en primer terme – 1928 – AFCEC Rossend Flaquer i Barrera

😉