ITINERARI N.° 23 – Del Santuari de Pinós a Castellfullit de Riubregós

Itinerari número 23,Del Santuari de Pinós a Castellfullit de Riubregós“, en el capítol “II COMARCA BAIXA — COSTAT DE MIG-JORNTORRAS, Cèsar August (1922). Pirineu Català. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench“, de la pàgina 129 a la 131.
Aquest itinerari, “Del Santuari de Pinós a Castellfullit de Riubregós“, és un “Bonic itinerari que pot enllaçar-se ab el de Cardona a Pinós pera fer la travessa d’aquella vila a la vall del riu Bregós.” Es pot fer en 2 hores 45 minuts.

Ara aquest camí es pot fer en cotxe, considerant que hi ha camins de travessa sense asfaltar, però quan es va escriure el llibre era un camí de bast, no es podia fer en carro per la forta pendent que hi ha entre el Santuari i Pinós.

Els llocs referenciats es poden identificar en els mapes actuals, i es fàcil de seguir si tenien en compte que “Agrimau” actualment ho trobareu escrit com “Grumau“.

Un itinerari de bon fer, millor en cotxe o en bicicleta, per descobrir una part de la comarca poc coneguda i que val la pena ser visitada.

Arribats a Casterllfollit de Riubregrós recordeu que es un punt de trobada per fer esmorzars de forquilla de molta anomenada i molt recomanant..

ITINERARI N.° 23 – Del Santuari de Pinós a Castellfullit de Riubregós

2 h. 45. Bonic itinerari que pot enllaçar-se ab el de Cardona a Pinós pera fer la travessa d’aquella vila a la vall del riu Bregós.

Se segueix des de’l Santuari pel mateix camí de baixada que porta dret a Calaf y al poble de Pinós (Vegis Itin. anterior).

El santuari de Santa Maria de Pinós des del camí de pujada – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

15 m. Se deixa a l’esquerra el camí de Calaf, prenent-se’l viarany de la dreta.

20 m. Collet sota la serra de Pinós, en una derivació despresa de la mateixa y separant dues naixentes valls. Bell punt de vista del poble de Pinós bellament agrupat en el penyalar que li dona nom, destacantse la iglesia ab son campanaret d’espadanya y dalt d’un petit promontori la grossa creu del Calvari.

Al tombar el collet se deixa de vista la naixenta vall de Pinós y va faldejant-se la serra entre bosc, en direcció decantada al O. S. O. A l’esquerra del camí va formant-se una petita vall.

40 m. Agrimau, petita casa de pagès situada en un collet d’aon n’arrenca altra derivació de la serra de Pinós que separa la vall de la Massana, que s’ha anat fermant a mà esquerra, de la de Cellers.

En aquest collet s’encreuen quatre camins; el que ve de Pinós y s’ha anat seguint, el que va al poblet d’Ardèvol faldejant la serra per de sobre la vall de Cellers després d’haver girat el coll de Agrimau, el que va dret a Cellers y a Castellfullit per l’hostal del Vent y altre que va a la propera casa de la Massana.

Se pren el camí del mig deixant a la dreta el d’Ardèvol y a l’esquerra, al dessota, el de la Massana.

Va serrejant-se ab bonic domini de vista, tenint al dessota la vall de la Massana que s’enfonça torçant de curs, tot decantant-se a mitjorn.

45 m. Queda al dessota la casa de la Massana. El camí inclinant-se a la dreta faldeja tot de plà un tossalet emboscat com la vessant, en vistes de l’asprosa vall de Cellers.

1 h. Corre’l camí enlairat entre’l bosc, pel cim de l’aresta de serra, al aguait de les dues valls.

19 de Setembre de 1912 – Oratori al costat d’un camí al terme de Torà – Cèsar August Torras

Oratori de Cellers al costat d’un camí al terme de Torà – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras

Oratori de Cellers – Torà – 1912 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

El monestir de Sant Celdoni i Sant Ermenter de Cellers des de la rodalia – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras

Monestir de Cellers – Torà – 1012 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

1 h. 15. Oratori de Cellers, ab les imatges dels Sants martres Celedoni y Aimenter.

Cal Tanyot, prop del oratori. Vista de la sotalada de Cellers y del antic cenobi, amagat al fons de l’aspra y enfondida vall.

Va serrejant-se, sempre en direcció a mitjorn, ab agradables punts de vista.

Hostal del Vent de Cellers – Viquipèdia – 24/03/2012

1 h. 30. Hostal del Vent, en el bell caire de la serra, en situació molt airejada y d’alegre esguard. Es avui una pobre masoveria antic hostal abandonat, aon res s’hi troba, ni aigua tant sols. S’enforca a la dreta el camí que puja de Cellers (Itin. n.° 19).

Va recorrent-se el cim de la serra sempre entre bosc.

2 h. Coll de la Pedra de la Lliura, entre la vall que s’ha anat tenint a l’esquerra des de el collet de Pinós y que porta aquí el nom de clot de la Guinella y la vall del riu Bregós. Nova vista panoràmica sobre’l curs d’aquest riu, el poblet pintoresc d’Anfesta tot proper a l’altra part de la vall mostrant ses arruïnades torres de defença y dret al lluny, a ponent, seguint l’aigua, l’accidentat poble de Castellfullit arredossat en una reconca de la vall.

La rivera que corre pel clot de La Guinella y que’s deixa enrera al arrivar al coll dona un gros revolt, desviada per la serra que s’avança, prenent la direcció a llevant per a engorjar-se y llençar-se més enllà a la rivera de Pinós, en avall de Cuiner (Itin. n.° 22).

Se baixa seguidament dret a la vall del riu Bregós.

2 h. 10. Guixeres explotades junt al camí. Aquest s’enforca. El de l’esquerra va a Calaf per Anfesta; el de la dreta es el que se segueix.

2 h. 25. Torç el camí per damunt de la vall del riu Bregós, que’s faldeja per sa vorera esquerra. La vall es molt ampla. El paissatge bastant monoton. Van detallant-se al esguard les antigües torres y restos fortificats de Castellfullit, les rònegues edificacions del poble arreconat sota els penyalars, el pont de la carretera tirat sobre’l riu y el romànic priorat de Santa Maria, un xic més enllà.

A l’altra part del riu en un planell, abans d’arribar a Castellfullit hi ha el Marqués, antiga casa pairal del cel·lebrat artista dibuixant Alexandre de Riquer.

2 h. 30. Se troba el curs de l’aigua davant de can Mateus y se segueix prop d’ell, tot planejant.

2 h. 40. S’atravessa el riu.

2 h. 45. Castellfullit de Riubregós. (Itin. n.° 4).

😉

El poble de Castellfollit de Riubregós amb un pont en primer terme i al fons el castell i les torres del Balet i del Ballester – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras

Pont, part del poble, torre i restes d’un castell a Castellfollit de Riubregós– 1912 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

Una torre sobre un turó i al peu el Llobregós – Castellfollit de Riubregós – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras

Una torre i el castell de Castellfollit de Riubregós al fons – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras

Castellfullit de Riubregós, vila antiga de 420 habitants. Està dominada per les interessants ruines d’un antic castell, del qual en sobressurten, en distints turons, restos de velles edificacions. En un turó més separat hi ha altra antiga torra nomenada del Ballester. El tot forma un pintoresc conjunt. Les velles y rònegues cases estàn aplegades sota’ls enaspraments dels espadats penyals que sostenen les enrunades fortificacions migevals. Aquestes ruines son dignes d’esser recorregudes. Desde la torra més alta de defensa se frueix d’un bell domini de vista sobre la vall del riu Bregós y sobre’l poble.

Castellfullit pertany a la provincià de Barcelona, partit judicial de Igualada.

Abans d’entrar a la vila s’atravessa el riu Bregós per un bon pont en la carretera.

Santa Maria del Priorat prop Castellfollit de Riubregós – Foto:Francesc Blasi AFCEC (1920 i 1938)

L’església de Santa Maria del Priorat de Castellfollit de Riubregós – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras

Molt prop de Castellfullit de Riubregós y quan s’ovira ja be aquesta pintoresca població, se troba a la esquerra de la carretera un antic priorat de monjos benets del que’n resta la iglesia nomenada Sta. Maria del Priorat que conté detalls molt apreciables. Es deplanta romànica molt modificada y de forma de creu, ab absis rectangulars a cada extrem. Aquests absis acusen en l’exterior un bell ornament de cimbres concèntriques. La nau es alta y a volta de canó seguit; en l’encreuament del absis y la nau s’aixeca una baixa y modesta cúpula. La porta molt baixa era oberta en l’absis de la esquerra y tenia al damunt un finestral, avui tapiat, de posterior construcció. Té a un costat de la nau, dos altars del periode ogival. Es notable un fris que orna la volta al costat d’un d’aquests altars. Altre altar convertit avui en portal exterior s’alça entre l’enquadrament dels dos absis. Es molt notable’l retaule mijeval del altar corresponent al absis del costat de la epístola. Aquesta iglesia junt ab una adjunta granja havia pertangut als monjos del monastir de Montserrat.

😉

Deixa un comentari