ITINERARI N.° 24 – Del Santuari de Pinós a Torà

Itinerari número 24,Del Santuari de Pinós a Torà“, en el capítol “II COMARCA BAIXA — COSTAT DE MIG-JORNTORRAS, Cèsar August (1922). Pirineu Català. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench“, de la pàgina 131 a la 132.
Aquest itinerari, “Del Santuari de Pinós a Torà“, és un camí per fer “A peu o en cavalleria. Pot combinar-se ab les excursions a Pinós desde Cardona, Solsona o el Santuari del Miracle.” Es pot fer en 3 hores 30 minuts.

Ara aquest camí es pot fer en cotxe, considerant que hi ha camins de travessa sense asfaltar, però quan es va escriure el llibre era un camí de bast, no es podia fer en carro per la forta pendent que hi ha entre el Santuari i Pinós.

Els llocs referenciats es poden identificar en els mapes actuals, i es fàcil de seguir si tenien en compte que “Agrimau” actualment ho trobareu escrit com “Grumau“.

Un itinerari de bon fer, millor en cotxe o en bicicleta, per descobrir una part de la comarca poc coneguda i que val la pena ser visitada.

Una bona excusa per anar a visitar Torà, passejar pels seus carres i fer un bon dinar.

ITINERARI N.° 24 – Del Santuari de Pinós a Torà

3 h. 30. A peu o en cavalleria. Pot combinar-se ab les excursions a Pinós desde Cardona, Solsona o el Santuari del Miracle.

Al deixar el Santuari se segueix el mateix camí marcat en l’itinerari anterior.

El santuari de Santa Maria de Pinós des del camí de pujada – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

40 m. Agrimau. Enforc. dè camins. Se deixa a l’esquerra el que va a Castellfullit y’s pren l’altre que, atravessant el collet d’Agrimon, va faldejant la serra de Pinós, per dessobre la capçalada de la vall de Cellers, originada al dessota. El camí planeja alegrement entre bosc. Bell domini de la pintoresca vall.

El monestir de Sant Celdoni i Sant Ermenter de Cellers des de la rodalia – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras

Monestir de Cellers – Torà – 1012 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

1 h. 15. Collet entre les valls de Cellers y de Claret. S’encreua el camí d’Ardèvol a Cellers (Itin.n.º 19) y s’atravessa la serra deixant enrera la vall de Cellers. Nou punt de vista sobre la de Claret y vers a llunyans horitzons.

Se faldeja per dessobre la vall de Claret, seguint de llarc per l’alt rampant de la serra.

2 h. 30. Claret de Figuerola, terme parroquial pertanyent al districte municipal de Llanera.

Santa Maria de Claret – La foto del Pep – 28/07/2023

La iglesia parroquial de Santa Maria es senzilla y sense particularitat digna d’especial esment. Té per sufragania la de Sant Cerni o Sadurní del Bosc. (Itin. n.° 28).

La parròquia, a més del petit veïnat proper a la iglesia, té moltes pagesies escampades y son terme parroquial molt extens confronta en sa part nord ab el d’Ardèvol, a una hora y mitja de distància (Itin. n.° 19) ab Llanera al NO. en la rivera de son nom, a unes dues hores de camí (Itin. n.° 28) ab Pinós al ENE. ab Cellers al SSE., a l’altra part de la serra (Itinerari n.° 19) ab Fontanet a ponent y ab Vallferosa al ONO a la distància de menys de dues hores (Itin. n.° 27).

Componen el terme de Claret unes 30 cases ab 175 habitants. Pertany al arciprestat de Torà en el bisbat de Solsona y es considerat ja com a fora de la comarca.

Desde Claret el camí empren forta baixada tot faldejant la serra.

19 de Setembre de 1912 – El poble de Fontanet i l’església de Sant Miquel Fontanet – Cèsar August Torras

El poble de Fontanet i l’església de Sant Miquel – Torà – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras

2 h. 50. S’ovira a la dreta, en un planell enpenyalat, la iglesia de Fontanet (Itin. n.° 25).

Sant Miquel de Fontanet – La foto del Pep – 25/07/2023

L’església de Sant Miquel de Fontanet – Torà – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras

L’església de Sant Miquel de Fontanet des de la vall – Torà – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras

El nucli de Fontanet des dels afores – Torà – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras

3 h. 5. Enforc ab el camí de Solsona a Torà, junt al aiguabarreig de les riveres de Claret y de Llanera, en avall del molí de Fontanet.

Se segueix el propi camí, marcat en l’ilin. n.° 25.

3 h. 30. Torà

Plaça de Torà amb una creu de terme, diverses persones i carros – 1927 – AFCEC Carles Fargas i Bonell

Creu de Sant Ramon de Torà – La foto del Pep – 29/06/2024

😉

Cases de Torà – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras

8 de Abril de 1889 – Poble de Torà des del Llanera 1889-04-08 Torà – Vidal, Lluís Marià

21 de Juliol de 1932 – Vista del poble des de l’Aguda Torà – Jaume Coberó

Torà, vila de 972 habitants junt ab el poble de la Aguda y l’arrabal de les Casetes. Està situada en una pelila planura, a l’esquerra de la carretera, regada sa horta per la abundosa rivera de Llanera. Te abundor d’aigua y moltes fonts prop de la vila. Havia estat emmurallada tenint cinc portals d’entrada.

Convent que era de frares franciscans – La foto del Pep – 09/02/2025

Fora portes hi ha un convent que era de frares franciscans. Està baix l’advocació de Sant Antoni de Padua; iglesia y claustres son del sigle XVIII y no ofereixen cap interes artístic.

19 de Setembre de 1910 – Façanes d’una casa i de l’església de Sant Gil. Entre 1897 i 1920 Torà – Antoni Bartomeus i Casanovas

Iglesia parroquial – La foto del Pep – 09/09/2023

La iglesia parroquial està en el centre de la vila. L’antiga iglesia, junt ab les del terme, havia sigut cedida en el sigle XI, pels comtes d’Urgell, a la canònica de Santa Maria de Solsona. En la plaça Major, molt capàs y de tipic aspecte, ab rònecs porxos, hi ha una capella dedicada al Sants Matges, Cosme y Damià. -Artística creu gòtica de pedra molt ben treballada ab elegant y esculturat capitell ab figure sota doselets. – Hospital municipal.

La població ofereix generic caràcter d’antigor; sos carrers tenen grans porxossota els frontis de les cases y aquestes ostenten, en general, balconades de fusta y grans rafecs sortints a les teulades. El conjunt total de la vila es molt pintoresc.

Dalt de la muntanya que domina Torà, en pendent molt rosta, hi ha el poblet de l’Aguda. En lo més alt del serrat hi havia una torra molt antiga y alta que es veia des de molt llargues distàncies. Fa alguns anys que, en una nit tempestuosa, un fort cop de vent volcà la torra, arrabassant-la per complert, anant a caure tot sont material, ab fort espatec, rostos avall, ocassionant un gran espant y danys materials a la vila de Torà. No en va hi ha aquesta dita popular que demostra, ademés, l’enveja o poca benvolença dels pobles veïns: L’Aguda fos caiguda, Torà fos ensorrat, Biosca fos de plata, Sanahuja daurat.

La iglesia de l’Aguda – La foto del Pep – 13/08/2023

La iglesia de l’Aguda havia sigut l’antiga parròquia de Torà. Avui, en cambi y des de molts anys, es sufragania de la vila.

De la torra que dominava excelent punt de mira y que per tant era vista de moltes hores lluny no en queden més que arrels y fonaments.

L’oli que’s cull en la muntanya de l’Aguda es de molt bona qualitat y te forta anomenada en tota la comarca del Alt Urgell.

En 1835 els carlins, baix les ordres del seu capdill Samsó, atacaren la vila sense resultat.

Prop de Torà, en 1836, el general Espoz y Mina derrotà al exèrcit carlista del Baró d’Eroles. En 1837 el general carlista Tristany hi pegà foc, sense haver pogut entrar-hi.

En l’any 800, quan els moros atacaren a Cervera, es diu que’ls habitants d’aquesta població se refugiaren a Torà y a Cardona.

Torà te per armes un toro. L’etimologia de son nom crec, no obstant, que correspon a tor, límit sobre camp de color roig.

😉

Deixa un comentari