ITINERARI N.° 22 – Del Santuari de Pinós a Calaf

Itinerari número 22, “Del Santuari de Pinós a Calaf“, en el capítol “II COMARCA BAIXA — COSTAT DE MIG-JORN“ TORRAS, Cèsar August (1922). Pirineu Català. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench“, de la pàgina 127 a la 129.

Aquest itinerari, “Del Santuari de Pinós a Calaf“, és una “Excursió indicada pera fer una travessa per la important serra de Pinós, des de la comarca del Cardener a la Sagarra, anant a trobar a Calaf el ferrocarril de Lleyda a Barcelona per Manresa.” Es pot fer en 3 hores 15 minuts.

Ara aquest camí es pot fer en cotxe, perquè hi ha una bona carretera, però quan es va escriure el llibre era un camí de bast, no es podia fer en carro per la forta pendent que hi ha entre el Santuari i Pinós. El camí pels carros des del Miracle per anar a Calaf passava per Ardèvol.

Calaf era un punt molt important de comunicació perquè hi passava el tren. Era important pel camí ramader, i pel comerç de mules que s’enviaren a arreu. També era un punt de referencia pels quintos que anaven a fer la mili, per incorporar-se a files tenien el bitllet de tren pagat i Calaf tenia estació.

També s’ha de destacar la importància que havien tingut les explotacions mineres dels voltants de Calaf. Lectura recomanada: “Memòria minera de la Conca de l’Alta Segarra“.

Els noms referenciats a l’itinerari els trobem en els mapes actuals, excepte la “Font de Canelles” que és la “Font de Caselles“, i “Sant Passolàs” que ara trobarem escrit com “Sant Pesselaç“

Un itinerari de bon fer, millor en cotxe o en bicicleta, per descobrir una part de la comarca poc coneguda i que val la pena ser visitada.

ITINERARI N.° 22 – Del Santuari de Pinós a Calaf

3 h. 15. Excursió indicada pera fer una travessa per la important serra de Pinós, des de la comarca del Cardener a la Sagarra, anant a trobar a Calaf el ferrocarril de Lleyda a Barcelona per Manresa.

El santuari de Santa Maria de Pinós des del camí de pujada – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

Deixant el replanet de la serra aont està situat el Santuari se baixa a travers de dreta pendent y de cara a mitjorn.

15 m. S’arriba a un collet aon se deixa a la dreta’l camí de Castellfullit (Itin. n.° 23), y se segueix per una estribació de serra despresa del massís de Pinós, enlairant-se al enfront dalt d’un tossalet, a l’altra part del sot, el poble de Pinós pintorescament encastellat.

Sant Vicenç de Pinós – La foto del Pep – 03/05/2019

Se deixa prompte a la esquerra altre camí que porta a dit poble, al que pot pujar-s’hi en cosa de mig quart. En la part més alta del turó, aon el mateix s’esglaona, s’hi destaca una gran creu de missió.

Creu de les Missions de Pinós – La foto del Pep – 31/05/2025

El camí baixa fortament en zigazaga, dret al fons de la vall, deixant el poble de Pinós enlairat a la esquena. (Vegis itinerari n.° 23).

30 m. Can Nadal, petita casa que’s deixa a un costat. S’accentua fortament la baixada dret al clot. Vessants emboscades en les montanyes que enclouen la petita vall.

45 m. Font de Canelles, d’aigua poc fina, al peu d’un rieral molt escàs d’aigua en sa corrent.

Va seguint-se la vessant esquerra del sot, entre paisatges de bosc.

55 m. Sant Pere y Sant Feliu de Cuiné, iglesia filial de Pinós, senzilleta y petita. Està arracerada al peu del rieral, en una bella recolzada ombrívola. Baixa en la part oposada el clotal de la Massana, provinent també dels aiguavessos de la serra de Pinós.

1 h. 5. El camí deixa’l fons del clot y empren la pujada de Puigpelat.

1 h. 25. Coll de Puigpelat. Nou punt de vista sobre la vall de Quadrells y sobre caients de montanya revestits de bosc. Se baixa dret al clotal de Puigpelat.

1 h. 35. Can Puigpelat, en el fons de la clotada. Segueix el camí avall acompanyat del petit curs d’aigua.

1 h 45. S’atravessa la rivera davant del pintoresc poblet de Quadrells de la Molsosa que pertany a la Sagarra y al municipi de la Molsosa, apinyat estretament al cim d’un petit monticul que ocupa per complert estenent-se pels faldars. Les cases son pobres y de ronec aspecte.

Deixant de banda poble y rieral, el camí s’enfila entre bosc per ferma pujada.

2 h. Dalt del cap de la pujada’l camí va serrejant en vistes de Sant Passolàs, situat en el cim d’una colladeta.

2 h. 15. Sant Pere del Ars, nomenat generalment Sant Passolàs perla gent del país, iglesieta romànica consagrada en 1147 pel bisbe de Vich Pere Redosta. Està situada junt al coll y té unes quantes cases al envolt, esbarriades. Pertany al bisbat de Vich y al terme municipal de Calonge, comarca de la Sagarra.

Atravessat el coll de Sant Passolàs, el camí va faldejant tot de plà tenint a la dreta la petita vall del propi nom.

2 h. 35. S’atravessa altre collet y es guanya un nou punt de vista sobre la Sagarra y’ls plans de Calaf, destacant-se l’alt campanar d’aquesta població que ressurt esbelt a darrera d’un serrat.

Se baixa marcadament.

2 h. 45. Aleny, petit poblet que’s deixa bon xic enlairat a l’esquerra. Es anexe a Calonge.

Mina de Calonge. 1913 (Arxiu Ajuntament de Calaf) – Alta Segarra – Comarca Minera

3 h. Mines de carbó de Calaf. Antigues explotacions.

3 h. 15. Calaf.

😉

El poble de Calaf des dels afores – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

El poble de Calaf – foto Francesc Blasi – entre 1920 i 1938 – AFCEC

Calaf, vila de 1438 hab. a 644 m. alt, en la comarca de la Sagarra, provincià de Barcelona, bisbat de Vich partit judicial de Igualada. Iglesia molt gran y esbelta y de molt bella apariencia. Campanar de gran elevació, un dels més alts de Catalunya, que domina extens panorama y es vist de moltes hores lluny. Restos del antic castell, de venerable historia, datant de la època romana, instituit pel proconsul Cayo Calpurni Pison en l’any 182 abans de la era cristiana. Pertangué en la edat mitja al ducat de Cardona. En ell morí’l bisbe de Vich Ataulf al tornar de la batalla de las Navas de Tolosa.

Se congetura que Calaf era l’antiga Ascerris lacetana. En el sigle XI havia batut moneda. Estava emmurallada y s’hi entrava per cinc portals, un dels quals relativament modern se conserva al capdemunt de la vila, al costat del castell, del qual poden apreciarse’n interessants y venerables murs.

Se diu també que’l nom de Calaf es d’origen alarb y que axis se nomenava’l caid moro que havia residit en l’alcazaren el sigle XI. Com a tradició es curiosa y pintoresca.

El clima de Calaf es sec y sà. Per sa situació en ampla, enlairada y desembraçada planuria ‘ls vents s’hi deixen sentir forta y constantment y quan a Calaf no hi fa vent, se pot dir que no’n fa enlloc.

Es cèlebre y important son concorregut mercat. Devia ésser tant la animació y cridadissa que en un temps hi hauria, que avui encara quan en un lloc hi ha molt de soroll y la gent no s’entenen s’acostuma a dir sembla un mercat de Calaf.