| Itinerari número 26, “De Solsona a Torá per l’hostal de les Birlotes y Santa Maria Saserra“, en el capítol “II COMARCA BAIXA — COSTAT DE MIG-JORN“ TORRAS, Cèsar August (1922). Pirineu Català. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench“, de la pàgina 134 a la 137. |
| Aquest itinerari, “De Solsona a Torá per l’hostal de les Birlotes y Santa Maria Saserra“, és un “cami ral antic de ferradura. Excursió molt agradable a travers de muntanyes y pintoresques valls.” Es pot fer en 5 hores. Ara aquest camí, seguint un traçat aproximat, es pot fer en cotxe, considerant que hi ha alguns camins de travessa sense asfaltar. Els llocs referenciats es poden identificar en els mapes actuals, i es fàcil de seguir. Un itinerari de bon fer, millor en cotxe o en bicicleta, per descobrir una part de la comarca poc coneguda i que val la pena ser visitada. Una bona excusa per anar a visitar Torà, passejar pels seus carres i fer un bon dinar. |
El portal de Llobera de Solsona amb un home al carrer d’entrada – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
El Vall Calent de Solsona des del portal de Llobera – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
Solsona des del camí del Boix – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
ITINERARI N.° 26 – De Solsona a Torá per l’hostal de les Birlotes y Santa Maria Saserra
5 h. Cami ral antic de ferradura. Excursió molt agradable a travers de muntanyes y pintoresques valls.
Sortint de Solsona pel portal de Llobera’s pren un camí que passa pel costat del Hospital.
Segueix aquest camí per entre’ls conreus y pagesies del Vinyet de Solsona, aixecant-se a la dreta la montanya avançada de Castellvell.
15 m. S’atravessa la torrentera de Ribalta que baixa a la dreta de les vessants de la serra de Castellvell.
Ermita de Sant Bernat – La foto del Pep – 24/03/2023
25 m. Ermita de Sant Bernat, modesta y senzilleta, ab un petit porxo davant de la porta. Està situada en un recolzo del camí.
35 m. S’atravessa la torrentera de la Lion que baixa també a la dreta. Serra de Vilafranca en el mateix indret. Van deixant-se’ls plans ensota, tot pujant entre bosc.
Cal Arnau, casa enlairada sobre’l camí.
45 m. Clot de la Casassa. La casa que porta aquest nom queda a la esquerra. Continuats paisatges de bosc.
Se destaca a l’esquerra el Lloc de la Rebollosa ab son tirat de petites casetes.
La masia (el Lloc?) de la Rebollosa en un pla – Olius – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras
55 m. Clot del Lloc de la Rebollosa. El camí enlairant-se frueix d’un bellíssim panorama sobre la ciutat y plana de Solsona, la corrent del riu Negre, la blanca cinta de la carretera de Manresa, Ies nombroses cases del Vinyet arreu escampades entre camps, torrenteres y bosquets, y vers a les cantalludes y altes montanyes que avançant-se en rabassuts contraforts tanquen el quadrant N. y NO.
1 h. La Caseta del Boix. Segueix la pujada dins del bosc entre belles perspectives y brillants efectes de llum. El camí revolta per la espessedat de la boscuria.
El camí del Boix al seu pas per la masia de Viladot – Olius – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras
1 h. 5. Balç de Viladot. Gran bancal de penya tallat sola’l camí, en una gran recolzada que aquest forma dins d’un espés clotal de boscuria per aon se despenya una seca torrentera que sols llença aigua y pedregall quan s’escauen consistentes plujes. El lloc es pintoresc, més algun dia era també un passant perillós. La penya embalmada ofereix cavitats que eren sovint amagatall de gitanos y de malfactors que sobretot en les èpoques de fires, quan aquests camins eran més freqüentats, sorprenien als vianants que anaven desprevinguts, fent-els-hi saltar els diners.
S’accentua la pujada per dins del bosc.
.
1 h. 15. Cap del Pla del Boix, en ampla collada de la serra. —800 m. alt.— Notable punt de vista sobre les valls del riu Negre y plans de Solsona. Bell enquadrament de montanyes en l’horitzó. Ressurten alterosos, damunt de les engorjades conques dels rius Cardener, Aiguadevalls y Aiguadora, els massisos de cantelludes formes d’Oden, Canalda y Cap de Querol, Port del Comte, Cadí, Verd, Busa, Pedraforca, En Cija, Taravil, Peguera y altres.
El pla del Boix en l’angle de la serra forma una part dels extensos plans de Llovera, en gran part conreuats o coberts d’arbreda.
Travessada la collada’l camí segueix tot de plà en direcció a ponent.
Hostal del Boix – La foto del Pep -17/11/2024
1 h. 20. Hostal del Boix, a la dreta del camí. La important casa del Boix se troba més en amunt en el mateix indret, vers al rampant de la serra de Llovera.
Se va planejant.
1 h. 35. Hostal dels Molins. Segueix el camí pels amples plans de Llovera, clapejats y envoltats de bosc, limitats a la dreta per la serra de Llovera y a la esquerra per la del Boix y Torradenagó y pels vessants de la rivera de Llanera. Més enllà en lloc alterós s’ovira’l poblet de Peracamps en el cim de la serra.
1 h 55. S’ovira enlairada a la esquerra y mig amagada entre’l bosc la iglesia de Torradenagó.
2 h. Hostal nou —840 m. alt.— Junt al hostal hi ha un nou edifici en el qual hi estan instalades la casa comunal del municipi de Llovera y les escoles públiques.
Escola de Llobera a l’Hostal Nou (inaugurada l’any 1924) – La foto del Pep – 26/06/2023
El terme municipal de Llovera’l constitueixen cases de pagès escampades en els termes parroquials de Llovera, Torradenagó y Peracamps. Son nucli de població més important es el poblet de Peracamps que li es anexe. Forma el municipi un conjunt de 137 cases ab 316 habitants.
Se segueix tot de plà en direcció a mitjorn.
2 h. 5. Se deixa a la dreta un viarany que porta en mitja hora al poblet de Peracamps.
Hostal de les Birlotes – La foto del Pep – 10/11/2024
2 h. 15. Hostal de les Birlotes, —770 m. alt,— en l’enforc dels dos antics camins rals de ferradura de Solsona a Torà y Biosca. Havia tingut en son temps molta importància y era punt obligat de parada dels vianants. Avui aquests son escassos y l’hostal es sols concorregut els dies de festa a la tarde, en que es lloc de reunió dels pagesos del envolt.
Al enfront en lloc prominent de la serra’s destaca el poblet de Peracamps, ab sa antiga torra y restos esfondrats de velles fortificacions.
Se deixa a la dreta’l camí de Biosca, emprenent-se en direcció SSE. la baixada dret al clot de les Birlotes que va a parar a la rasa de Vallferosa.
S’atravessa la petita rasa de les Birlotes, deixant a la esquerra del camí la casa Bertrans.
Se va baixant dotada avall.
2 h. 35. Torna a atravessarsc la rasa prop de sa unió ab la de Peracamps que’s forma al dessota d’aquell poble. Pel mateix indret baixa el camí de Peracamps, que s’ovira al Nord a mitja hora de distància. Al ajuntar-se les dues rases prenen el nom de riera de la Passada.
Va vorejant-se’l petit curs d’aigua que corre suaument a la dreta del camí.
Bonica fondalada ombrejada pel bosc.
2 h. 40. Cal Aranya, petita casa de pagès en un reclot de la tranquila vall.
2 h. 45. Baixa a unir-se, a la esquerra, un camí que vè del Santuari del Miracle.
2 h. 50. S’atravessa per última volta la rivera, que baixa dret als fondals de Vallferosa y’s deixa també’l camí que va a aquell poblet (Itin. n.° 27). Se puja dominant la vall, entre espessor de bosc.
Bells paisatges y punts de vista. Va serrejant-se.
3 h. Nous panorames sobre la vall de Padullers. Se perd de vista la vall de Vallferosa. Segueix el camí entre bosc.
Santa Maria Saserra o de Vallferosa – La foto del Pep – 01/04/2024
L’església de Santa Maria de Vallferosa amb algunes persones al porxo, també coneguda com Santa Maria Sasserra – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras
Sant Maria Saserra o de Vallferrosa a Torà – 1912 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri
3 h. 30. Santa Maria Saserra o de Vallferosa, —665 m. alt.— Petita iglesieta, senzilla, ab porxo davant de la porta. Pertany a la parròquia de Vallferosa. Molt propera hi té una casa de camp, les ruïnes d’antigües edificacions y una era de espolsar blat. Domina un hermós panorama de montanyes y fondals.
Continua la baixada entre bosc portant-se la direcció SO.
Sant Joan de Puigredon – La foto del Pep – 27/07/2023
4 h. Se deixa a la dreta bon xic enlairada y en lloc pintoresc la iglesia de Sant Joan de Puigredon, filial de la parròquia de Fontanet.
4 h. 15. S’atravessa la rasa del Solà y’s baixa per sa vora dreta. Hermosos fondals emboscats.
4 h. 25. Torna a atravessarse la rasa.
Bancals de roca calissa s’alcen en la vorera oposada, tallats damunt del riveral. La rasa del Solà baixa a unirse ab la de Llanera.
4 h. 30. Molí de Fontanet, situat al peu de la rivera de Llanera. Hermos fondal molt pintoresc combinant-se bellament, molí, roques, arbres y aigua. La iglesia de Fontanet (Itin. n.° 25) queda enlairada en la vessant oposada.
Sant Miquel de Fontanet – La foto del Pep – 25/07/2023
L’església de Sant Miquel de Fontanet – Torà – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras
Sant Miquel de Fontanet de Llanera – Torà – 1912 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri
L’església de Sant Miquel de Fontanet des de la vall – Torà – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras
4 h. 35. S’atravessa la rivera, enforcantse a la esquerra’l camí de Cardona a Torà (Itinerari n.° 25) el qual se segueix.
5 h. Torá (Itin. n.° 4).
Plaça de Torà amb una creu de terme, diverses persones i carros – 1927 – AFCEC Carles Fargas i Bonell
Creu de Sant Ramon de Torà – La foto del Pep – 29/06/2024
😉
Cases de Torà – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
8 de Abril de 1889 – Poble de Torà des del Llanera 1889-04-08 Torà – Vidal, Lluís Marià
21 de Juliol de 1932 – Vista del poble des de l’Aguda Torà – Jaume Coberó
Torà, vila de 972 habitants junt ab el poble de la Aguda y l’arrabal de les Casetes. Està situada en una pelila planura, a l’esquerra de la carretera, regada sa horta per la abundosa rivera de Llanera. Te abundor d’aigua y moltes fonts prop de la vila. Havia estat emmurallada tenint cinc portals d’entrada.
Convent que era de frares franciscans – La foto del Pep – 09/02/2025
Fora portes hi ha un convent que era de frares franciscans. Està baix l’advocació de Sant Antoni de Padua; iglesia y claustres son del sigle XVIII y no ofereixen cap interes artístic.
Iglesia parroquial – La foto del Pep – 09/09/2023
La iglesia parroquial està en el centre de la vila. L’antiga iglesia, junt ab les del terme, havia sigut cedida en el sigle XI, pels comtes d’Urgell, a la canònica de Santa Maria de Solsona. En la plaça Major, molt capàs y de tipic aspecte, ab rònecs porxos, hi ha una capella dedicada al Sants Matges, Cosme y Damià. -Artística creu gòtica de pedra molt ben treballada ab elegant y esculturat capitell ab figure sota doselets. – Hospital municipal.
La població ofereix generic caràcter d’antigor; sos carrers tenen grans porxossota els frontis de les cases y aquestes ostenten, en general, balconades de fusta y grans rafecs sortints a les teulades. El conjunt total de la vila es molt pintoresc.
Dalt de la muntanya que domina Torà, en pendent molt rosta, hi ha el poblet de l’Aguda. En lo més alt del serrat hi havia una torra molt antiga y alta que es veia des de molt llargues distàncies. Fa alguns anys que, en una nit tempestuosa, un fort cop de vent volcà la torra, arrabassant-la per complert, anant a caure tot sont material, ab fort espatec, rostos avall, ocassionant un gran espant y danys materials a la vila de Torà. No en va hi ha aquesta dita popular que demostra, ademés, l’enveja o poca benvolença dels pobles veïns: L’Aguda fos caiguda, Torà fos ensorrat, Biosca fos de plata, Sanahuja daurat.
La iglesia de l’Aguda – La foto del Pep – 13/08/2023
La iglesia de l’Aguda havia sigut l’antiga parròquia de Torà. Avui, en cambi y des de molts anys, es sufragania de la vila.
De la torra que dominava excelent punt de mira y que per tant era vista de moltes hores lluny no en queden més que arrels y fonaments.
L’oli que’s cull en la muntanya de l’Aguda es de molt bona qualitat y te forta anomenada en tota la comarca del Alt Urgell.
En 1835 els carlins, baix les ordres del seu capdill Samsó, atacaren la vila sense resultat.
Prop de Torà, en 1836, el general Espoz y Mina derrotà al exèrcit carlista del Baró d’Eroles. En 1837 el general carlista Tristany hi pegà foc, sense haver pogut entrar-hi.
En l’any 800, quan els moros atacaren a Cervera, es diu que’ls habitants d’aquesta població se refugiaren a Torà y a Cardona.
Torà te per armes un toro. L’etimologia de son nom crec, no obstant, que correspon a tor, límit sobre camp de color roig.
😉
Comarca del Cardener 