| Itinerari número 27, “De Solsona a Torá per les Birlotes y Vallferosa“, en el capítol “II COMARCA BAIXA — COSTAT DE MIG-JORN“ TORRAS, Cèsar August (1922). Pirineu Català. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench“, de la pàgina 137 a la 139. |
| Aquest itinerari, “De Solsona a Torá per les Birlotes y Vallferosa“, és un “cami de ferradura. Variant interessant de l’itinerari anterior. Permet al excursionista la visita a la gegantesca torra de Vallferosa.” Es pot fer en 5 hores 15 minuts. Ara aquest camí, seguint un traçat aproximat, es pot fer en cotxe, considerant que hi ha alguns camins de travessa sense asfaltar, excepte de Vallferosa fins al molí de Fontanet, que s’ha de fer a peu. Els llocs referenciats es poden identificar en els mapes actuals, i es fàcil de seguir. Una bona excusa per anar a visitar Vallferosa i Torà, passejar pels seus carres i fer un bon dinar. |
El portal de Llobera de Solsona amb un home al carrer d’entrada – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
El Vall Calent de Solsona des del portal de Llobera – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
Solsona des del camí del Boix – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
ITINERARI N.° 27 – De Solsona a Torá per les Birlotes y Vallferosa
5 h. 15. Camí de ferradura. Variant interessant de l’itinerari anterior. Permet al excursionista la visita a la gegantesca torra de Vallferosa.
Se segueix desde Solsona’l camí marcat en l’itin. anterior (26).
Hostal de les Birlotes – La foto del Pep – 10/11/2024
2h. 15. Hostal de les Birlotes.
2 h. 50. Se deixa’l camí ral a la dreta prenent-se altre viarany que corre per damunt del clotal de la rivera de la Passada. El camí ral de Torà (Itinerari anterior) s’enfila pel bosc y per la vessant oposada del clot.
2 h. 55. Queda enlairada a la dreta la Casanova del Puig. El trajecte de camí es molt agradable y d’extens punt de vista, ovirant-se belles fondalades, en primer terme, y més enllà dret a llevant llargues tandes de serres dominades per la de Pinós, destacant-se entre’l và y vé de montanyes la superba torra d’Ardèvol y en lloc enlairat la solitaria casa de Malasangs.
3 h. 5. S’ajunten al dessota, en el fons del clotal, la rasa de la Passada y la que prové del Hostal nou, formant abdues al reunir-se la rivera de Vallferosa que va a unir-se més en avall a la de Llanera.
3 h. 15. S’ovira dret avall el petit agrupament de cases de Vallferosa. destacant-se sobre bancals de penya la iglesia y la gegantesca torra del homenatge de l’antic castell. Bell punt de vista de conjunt.
Baixa’l camí fruint de belles perspectives
La torre i el poble de Vallferosa des dels afores 1 – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras
Torre de Vallferosa de Llanera – Torà – 1912 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri
La torre i el poble de Vallferosa des dels afores 2 – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras
Grup de gent al peu de la torre de Vallferosa i al fons l’església de Sant Pere – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras
3 h. 20. Sant Pere de Vallferosa. Petit lloc de cases escampades en son terme parroquial. Forma part del municipi de Llanera y conté en la parròquia unes 30 cases y 180 habitants. Té anex el santuari de Santa Maria de Sasserra (Vegis itinerari anterior).
Formen un bell agrupament, dalt del serrat, la iglesia, dues o tres cases al envolt y les ruines trocejades del antic castell alçat en la part més alta del morrot de penya. Sobressurt en un costat la gegantesca torra de pedra, rodona, botaruda en son colossal canó y coronada per esgalabrat emmarletat que presenta en sa part superior un joc de sageteres ab una obertura recta al mig y altres d’inclinades per banda, lo qual permetia dirigir els trets per encreuament. Sos murs amiden uns quatre metres de gruix, alçant-se en son interior altra torra ab paraments de pariona gruixaria y quedant un pas o corredor entremig. L’alçaria de la torra es d’uns 30 o 32 metres y son volt de 38. Documents antics li atribueixen l’alçada de 200 palms.
La torre de Vallferosa – Turisme del Solsonès
El castell de Vallferosa, de llarga antigüetat, vé anomenat en vells papers Castrum de Valli frauensi, això es
Vallfrauosa, qual denominació li dona un calificatiu, més apropiat al lloc, que el de Vallferosa. En sos últims temps pertanyia a les famílies Ferrera y Camporells. Son domini fou cedit per la última senyora, pubilla de la casa y morta sense succesió, als jesuites del Convent de Betlem de Barcelona. Aquests feren alçar la iglesia actual en el sigle XVIII, havent-se celebrat grans festes en l’acte de la inauguració, entre elles un gran castell de focs artificials, balls y moixigangues, com vé detallat en uns papers de la època que’s guarden en la rectoria. En ells hi consten també varies noves històriques del castell y dels seus senyors. L’anterior temple de Vallferosa, enderrocat al ferse l’actual, era molt antic, ja que consta en documents la cessió feta en 1107 de la iglesia y son terme a la canònica de Solsona pel comte Geralt Pons d’Urgell. En l’interior de la iglesia, que no ofereix altra particularitat a senyalar, s’hi troba un magnífic sepulcre gòtic, molt ben conservat, que ostenta en la tapa una figura jacent de guerrer ab el gós als peus, oferint una bella mostra d’indumentaria de la època.
La casa Clavells, a 5 minuts de la iglesia y de les ruines del castell y situada en un cap de serrat, es molt antiga y té vestigis de haver sigut fortificada. Se l’anomena’l Castell vell.
El camí s’enfonsa dret al sót, deixant enrera la superba torra de Vallferosa que’s destaca magestuosa dominant el paisatge.
Un home al peu d’un vessant rocós i dalt el poble i la torre de Vallferosa – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras
Torre de Vallferosa dalt d’una muntanya de Llanera i un home en primer terme – 1912 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri
La torre i el poble de Vallferosa des dels afores 3 – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras
La torre i el poble de Vallferosa des de la vora d’un riu – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras
3 h. 30. Font del Auró, al peu del camí. Aquest va apropant-se al petit curs d’aigua de la rasa.
3 h. 40. El camí torna a enlairar-se sobre la corrent de la vall.
Rierol voltat de vegetació prop de Vallferosa – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras
Bassa i rierol en un pla prop de Vallferosa 1 – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras
Bassa i rierol en un pla prop de Vallferosa 2 – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras
3 h. 50. Toll del Amic, en el clot. Es bastant gran y té la fondaria d’uns sis metres. Se forma aquest toll en un sót d’aspecte feréstec en la unió de les riveres de Vallferosa y de Llanera. La de Llanera entra per un clotal embarrancat entre penyals y bosc, formant belles y fondes gorgues o tolls. Prové del costat NE.
El camí segueix baixant dret al fons de la vall perdent prompte de vista’l serrat de Vallferosa.
4 h 10. Se passa entre les cases Ramells y El Solà, plaçades pintorescament, la una al peu de la rasa y l’altra enlairada en un costat.
4 h. 15. La vall s’estreny y’l petit riuet s’esmuny per joliu engorjat. S’atravessa l’aigua distintes vegades.
4 h. 30. Forn de teuleria enrunat.
4 h 35. Altres ruines d’un forn de teuleria. El paisatge es sempre encisador y les revoltes son seguides.
4 h. 40. La vall s’aixampla baixant al altre costat la rasa de Puigredon o del Solà.
4 h. 45. Enforc ab el camí ral de Solsona a Torà, junt al molí de Fontanet.
Sant Miquel de Fontanet – La foto del Pep – 25/07/2023
L’església de Sant Miquel de Fontanet – Torà – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras
Sant Miquel de Fontanet de Llanera – Torà – 1912 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri
L’església de Sant Miquel de Fontanet des de la vall – Torà – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras
El nucli de Fontanet des dels afores – Torà – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras
Se segueix aquest camí marcat en l’itinerari n.° 25.
5 h. 15. Torá (Itin. n.° 4).
Plaça de Torà amb una creu de terme, diverses persones i carros – 1927 – AFCEC Carles Fargas i Bonell
Creu de Sant Ramon de Torà – La foto del Pep – 29/06/2024
😉
Cases de Torà – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
8 de Abril de 1889 – Poble de Torà des del Llanera 1889-04-08 Torà – Vidal, Lluís Marià
21 de Juliol de 1932 – Vista del poble des de l’Aguda Torà – Jaume Coberó
Torà, vila de 972 habitants junt ab el poble de la Aguda y l’arrabal de les Casetes. Està situada en una pelila planura, a l’esquerra de la carretera, regada sa horta per la abundosa rivera de Llanera. Te abundor d’aigua y moltes fonts prop de la vila. Havia estat emmurallada tenint cinc portals d’entrada.
Convent que era de frares franciscans – La foto del Pep – 09/02/2025
Fora portes hi ha un convent que era de frares franciscans. Està baix l’advocació de Sant Antoni de Padua; iglesia y claustres son del sigle XVIII y no ofereixen cap interes artístic.
Iglesia parroquial – La foto del Pep – 09/09/2023
La iglesia parroquial està en el centre de la vila. L’antiga iglesia, junt ab les del terme, havia sigut cedida en el sigle XI, pels comtes d’Urgell, a la canònica de Santa Maria de Solsona. En la plaça Major, molt capàs y de tipic aspecte, ab rònecs porxos, hi ha una capella dedicada al Sants Matges, Cosme y Damià. -Artística creu gòtica de pedra molt ben treballada ab elegant y esculturat capitell ab figure sota doselets. – Hospital municipal.
La població ofereix generic caràcter d’antigor; sos carrers tenen grans porxossota els frontis de les cases y aquestes ostenten, en general, balconades de fusta y grans rafecs sortints a les teulades. El conjunt total de la vila es molt pintoresc.
Dalt de la muntanya que domina Torà, en pendent molt rosta, hi ha el poblet de l’Aguda. En lo més alt del serrat hi havia una torra molt antiga y alta que es veia des de molt llargues distàncies. Fa alguns anys que, en una nit tempestuosa, un fort cop de vent volcà la torra, arrabassant-la per complert, anant a caure tot sont material, ab fort espatec, rostos avall, ocassionant un gran espant y danys materials a la vila de Torà. No en va hi ha aquesta dita popular que demostra, ademés, l’enveja o poca benvolença dels pobles veïns: L’Aguda fos caiguda, Torà fos ensorrat, Biosca fos de plata, Sanahuja daurat.
La iglesia de l’Aguda – La foto del Pep – 13/08/2023
La iglesia de l’Aguda havia sigut l’antiga parròquia de Torà. Avui, en cambi y des de molts anys, es sufragania de la vila.
De la torra que dominava excelent punt de mira y que per tant era vista de moltes hores lluny no en queden més que arrels y fonaments.
L’oli que’s cull en la muntanya de l’Aguda es de molt bona qualitat y te forta anomenada en tota la comarca del Alt Urgell.
En 1835 els carlins, baix les ordres del seu capdill Samsó, atacaren la vila sense resultat.
Prop de Torà, en 1836, el general Espoz y Mina derrotà al exèrcit carlista del Baró d’Eroles. En 1837 el general carlista Tristany hi pegà foc, sense haver pogut entrar-hi.
En l’any 800, quan els moros atacaren a Cervera, es diu que’ls habitants d’aquesta població se refugiaren a Torà y a Cardona.
Torà te per armes un toro. L’etimologia de son nom crec, no obstant, que correspon a tor, límit sobre camp de color roig.
😉
Comarca del Cardener 