| Itinerari número 28, “De Solsona a Torá per Llanera“, en el capítol “II COMARCA BAIXA — COSTAT DE MIG-JORN“ TORRAS, Cèsar August (1922). Pirineu Català. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench“, de la pàgina 139 a la 144. |
| Aquest itinerari, “De Solsona a Torá per Llanera“, és un camí per fer “a peu o en cavalleria. Si es vol anar directament a Torà es preferible seguir els itineraris n.°s 24 o 25. Si’s vol recorre, en cambi, la part més escabrosa y aspra d’aquest indtet de comarca pot seguirse aquest itinerari, bell per naturalesa.” Es pot fer en 6 hores 20 minuts. Ara aquest camí, seguint un traçat aproximat, es pot fer en cotxe, considerant que hi ha alguns camins de travessa sense asfaltar, excepte de Llanera fins a Puigcernau, que abans s’havia de fer a peu i actualment sembla que el camí s’ha perdut. La ribera de llanera passa per una vall mot boscosa, tancada, estreta i despoblada, de difícil accés i fàcil de perdre-s’hi. Seguir-la era la via més ràpida per anar a peu del Miracle a Torà, però perillosa, tant per la seva dificultat i aïllament, com per risc de riuades sobtades. Era molt conegut l’anomenat toll dels Morts, perquè s’explicava que dos nois hi van morir perquè els va xuclar un remolí d’aigua, quedant el fato que portaven sobre la roca gran del toll. Es deia que en el roc gros hi havia unes marques de color vermell de la sang d’aquets morts. Els llocs referenciats es poden identificar en els mapes actuals, i es fàcil de seguir. On no podrem anar és a l’antic hostal del Allyoli, junt al Collet Roig. que ja estava en ruïnes. Una bona excusa per anar a visitar Llanera i Torà, passejar pels seus carres i fer un bon dinar. |
El portal de Llobera de Solsona amb un home al carrer d’entrada – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
El Vall Calent de Solsona des del portal de Llobera – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
Solsona des del camí del Boix – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
ITINERARI N.° 28 – De Solsona a Torá per Llanera
6 h. 30. A peu o en cavalleria. Si es vol anar directament a Torà es preferible seguir els itineraris n.°s 24 o 25. Si’s vol recorre, en cambi, la part més escabrosa y aspra d’aquest indtet de comarca pot seguirse aquest itinerari, bell per naturalesa.
Se segueix de bon començament el camí ral senyalat en l’itin. anterior (26).
Hostal del Boix – La foto del Pep -17/11/2024
1 h. 20. Hostal del Boix. Se pren devant de l’hostal un camí que va tot de plà entre camps de conreu, deixant a la dreta el camí ral de Torà y a l’esquerra el camí carreter que va al Miracle.
1 h. 35. S’arriba al cap del plà trobant-se alli el sot de la naixenta rivera de Llanera per aon el cami s’endinsa entre paisatges de bosc y de roques. Se descobreix en un cap de serra, a l’esquerra, la iglesia de Torradenagó (Itin. n.° 13).
El camí va enfonsant-se en la sotalada.
2 h. 5. S’atravessa la petita rivera seguint-se sa vorera dreta.
2 h. 10. Se deixa també a la dreta un camí que puja a la casa de Fonollet, alçada sobre un petit tossalet damunt de la vall. Aquesta resta encongida dominada per les emboscades pendents de serra.
2 h. 20. El camí creua la rivera y passa a la vorera dreta, baixant constantment. La vall sembla closa per les estribacions de les serres.
2 h. 30. S’atravessa la rivera y tot seguit una rasa que baixa dels cims de la serra de Torradenagó.
2 h. 35. Torna a creuarse el riveral y deixant aquest, al fons, que torç de direcció pera donar un gran revolt al envolt de l’avançada serra de Malasangs, se puja per dins d’una atapeïda y hermosa baga de pins, podent observarse en el pintoresc tragecte bells exemplars d’arbreda
y detalls de paisatges en extrem agradables.
3 h. La baga s’aclareix; la mirada s’esten vers més amples horitzons dominant-se allunyada al fons, a l’esquerra, la rivera de Llanera que va retorçant-se disputal son pas pels esperons de serra que se li interposen.
Un home assegut vora un camí enmig d’un bosc prop d’un coll a Llanera – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras
3 h. 10. Serrat del Coll. Nou panorama. S’oviren la iglesia y la clotada de Sant Just, a l’esquerra (Itin. n.° 19).
La casa del Coll es de les més importants del terme de Llanera, tenint adjunta la capella de la Puríssima, d’època relativament moderna.
3 h. 15. S’atravessa la rasa del Coll que’s fornia molt propera. Sota del camí y en la mateixa rasa hi ha un gran bancal de penya per aon, en temps de fortes pluges, s’hi llença l’aigua formant cascades. Sota el bancal de penya, en la bauma formada pel llimeix constant y milenari del aigua del torrent, hi neix la fresca font de Cayelles. La rasa del Coll va a caure més en avall a la rivera de Llanera. Aquesta dona un gros tom al envolt del mur avançat que forma la serra de Malasangs, abans d’entrar a la vall pròpia de Llanera.
Se faldeja la pròpia serra sempre en amunt.
Bosc a l’anomenada Baga del Coll de Llanera 1 – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras
Bosc a l’anomenada Baga del Coll de Llanera 2 – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras
Camí enmig d’un bosc prop d’un coll a Llanera – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras
3 h. 20 Malasangs, casa de pagès a la dreta, dalt de la serra.
3 h. 25. Coll de Malasangs, entre la rivera de Llanera y la rasa de Tillons tributaria d’aquesta. S’atravessa el coll ab vistes a l’ampla vall de Tillons.
3 h. 30. Tillons, casa de pagès a la dreta del camí. La vall es bastant ampla y conreuada y de vessants suaus.
Se descobreix Llanera al fons.
L’església de Santa Maria de Llanera des de la rodalia, també coneguda com Santa Maria de les Pallisses – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras
3 h. 45. Santa Maria de les Pallises, a l’esquerra, separada un xic del camí. Es antiga, d’origen romànic, petita y precedida d’una porxadeta.
El camí continua baixant, tenint el dessota en pintoresc aplec, la iglesia de Llanera, l’anlic castell, cl cementir, la casa rectoral y unes pagesies.
Vista parcial de Santa Martí de Llanera – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras
Sant Martí de Llanera, camí i l’entrada al cementiri – Torà – 1912 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri
Sant Martí de Llanera – La foto del Pep – 16/04/2023
4 h. Sant Martí de Llanera, iglesia parroquial. El temple es d’antic origen consagrat en 1060 per Guillem Guifré bisbe de Urgell. Fins fa pocs anys depenia la parròquia del Capilol de la Catedral de Solsona que per a regentaria nomenava un capellà ab el titol de Vicari perpetuo. Era posessió del propi Capilol per donació feta en 1007 pel vescomte Guerau Pons y sa esposa Adelaida, junt ab son fill Ferrari.
L’obra actual es d’eslil y època del renaixement, conservant de l’antiga obra romànica sols una part del absis. En l’interior es d’observar l’altar de Sant Jordi, patró de la casa senyorial de Llanera, ab un quadro representatiu del Sant, de ben escas mèrit; aquesta capella es d’arquitectura ogival ostentant en la clan de la volta l’escut dels barons de Llanera. L’altar major es una apreciable obra del barroquisme, de molt bon gust y proporcions dins del seu estil y de riquesa en son treball y ornamentació, apreciantse be que la persona que’l pagà no hi va planyer-hi els cabals. Es un altar que crida l’atenció per sa costosa factura en una pobre parròquia rural.
Castell o casa senyorial dels barons de Llanera – La foto del Pep – 16/04/2023
Unit a la iglesia per un gros mur, de notable espessor, hi ha l’antic castell o casa senyorial dels barons de Llanera, en estat en gran part ruinós. Era un bon edifici avui desmantellat, fins en la porció d’ell que queda en peu. Estingida la noble familia de Llanera pertany avui l’edifici y terres anexes a un adinerat propietari de Sabadell.
El mur que unia la iglesia al castell, de prou amplaria, servia en sa part superior de pont de comunicació entre abdós edificis. Aquest pas o pont era descobert, aixís es que’l passatge d’ell podia esser espiat desde’l bosc y de no molt llunyana distancia. Succehi doncs que al atravessarlo un dels últims barons, al tornar de la iglesia, fou mort per un tret de bala que li engegà des de’l bosc un agraviat seu, causant el fet gran sensació en la comarca.
Fotografies de Llanera de Solsonès – La foto del Pep – 16/04/2023
La situació topogràfica de Llanera es força escaienta. Se troba en el rampant d’un cap de serra, en un ample graó de la mateixa y prop de la unió dels dos riverals, de Tillons y de Llanera, enlairada sobre d’ells y dominant-los per tots costats ab bonic cop de vista. El seguit de montanyes que enronden les valls acaben d’afavorir el conjunt.
A mès de les capelles de Sta. Maria de les Pallisses y de la Puríssima citades en aquest itinerari, n’hi ha una altra en el terme parroquial nomenada de Sant Salvador, iglesieta sola y senzilla sense detalls artístics; sols es bella sa situació pintoresca. S’hi celebra un concorregut aplec, el dilluns de la Pascua granada, al qual hi assisteix el jovent de tots els veïns poblats, organisant-se ballades a la tarde després d’haver-se repartit al matí ofrenes de pà beneït y d’haver-se celebrat ab major o menor solemnitat els divins oficis.
Retaule de l’església de Santa Martí de Llanera – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras
La parròquia de Sant Martí de Llanera es de l’arciprestat de Solsona y conta ab un conjunt de unes 30 cases ab 200 habitants. Confronta ab Ardèvol al NE. a cinc quarts d’hora de distancia (Itin. n.° 19), ab Torradenagó al NO. distant hora y mitja, ab Vallferosa al O. a cinc quarts d’hora de camí, (Itin. anterior) ab Llovera al NO. a una llunyaria de dos hores y mitja (Itin. n.° 30) ab Sú al N. a igual distancia (Itinerari n.° 14) y ab Claret a llevant a unes dues hores. (Itin. n.° 24).
Llanera forma un terme municipal de major extensió que la parròquia, ab un nucli de població de 387 habitants escampats en pagesies, masoveries la major part d’elles, sense formar en lloc ni poble ni veïnat. La casa comunal es a càn Mas, a una hora de distancia de la iglesia parroquial, en el reduït veïnat de Sant Cerni del Bosc. Pertany a la provincià de Lleida y al partit judicial y districte electoral de Solsona.
Les parròquies de Claret, Cellers, Vallferosa y la ajuda de Fontanet, son dins d’aquest terme municipal. Tot ell està enclavat en territori escabrós y aspre, emboscat y penyalós. Té valls tortuoses y amagades com les de Llanera, Vallferosa y Cellers. El país es pobre en general y les produccions de la terra son guanyades pels pagesos a força de grans afanys y suors. Son males terres en general, les de les escabrositats de Llanera. Se troba aquest terme parroquial en el limit de la Sagarra ab la comarca de Solsona, formant part d’aquesta tant per dita popular y per la tirada de la gent vers a n’aquella ciutat, com pel fet de les costums, accidents topogràfics y climatologies y produccions del terrer. Les bromes baixes de Sagarra no acostumen gaire bé mai a pujar fins a Llanera. La parròquia es ademés cridada des de temps inmemorial als vots y processons de la Verge del Claustre, patrona de la rodalia de Solsona.
Deixant la rectoria de Llanera, el camí baixa ràpidament vers al fons de la vall.
4 h. 5. S’atravessa la rasa de Tillons que baixa a unirse a la rivera.
Toll dels Morts a la riera de Llanera en la boscosa vall – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras
4 h. 10. Rivera de Llanera. El curs d’aquesta forma un magnífic fondal, corrent entre aspres montanyes per un llit accidentat y penyalós. Grosses roques de formes capritxoses treballades pel llimeig de l’aigua s’alcen a son pas pera barrarli’l camí. L’aigua hi salta salvant obstacles, formant pregones gorgues de colorit variat segons llur fondaria, desde un blau negrós a un marcat tò verdenc o a un blau esblaimat, escorrent-se entre’ls llisos bancals en suaus caigudes sempre festoses y d’apacible remoreig; arbres esbarriats ornen sovint la corrent tortuosa que baixa en ràpid davallant.
La rivera de Llanera’s forma, en distints brancals, en la serra del Boix y’s llença a la de Vallferosa, més amunt del molí de Fontanet.
Va seguint-se’l bonic curs del riveral, fruint-se dels seus paisatges atractivols.
4 h. 25. S’atravessa la rivera, seguint-se la vora esquerra; Grosses colzades entre’ls esperons de serra li entretenen el pas, formant variats y interessants efectes de vista.
El Roc del toll dels Morts la ribera de Llanera en la boscosa vall – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras
4 h. 35. Roc de Puigsarnau. Oros penyalot que s’alça al mig del curs del riveral.
La rivera de Llanera porta poca aigua constant; en cambi les seues riuades son molt fortes y en les temporades de les grans plujes son nivell creix extraordinàriament. Allavores arrabassa a son pas tots els obstacles, trinxa’ls arbres y arrossega grossos rocs y codols, cambiant-los de lloc, modificant-se’l seu curs y cambiant les condicions dels paisatges.
El gros Roc de Puigsarnau ha arribat a voltes, a veures gaire bé del tot submergit en la impetuosa corrent de l’aigua.
4 h. 40. Se deixa la rivera pujant-se fortament per son aiguavès esquer, dominant-la seguidament en gran extensió.
4 h. 50. Collet sobre la rivera de Ardèvol. El sot d’aquesta ultima vall es també enasprat, formant-se sota’l camí un alt y vistós bancal de penya.
Travessada la rivera d’Ardèvol continua’l camí enlairant-se per dins de l’alzinar del Firal de Sant Cerni. En aquest bosc s’hi celebren per la festa del sant una fira y un aplec, que acostumen a esser molt concorreguts.
4 h. 55. Creu de Sant Cerni, en el cim de la serra y en un plà conreuat. Bon domini de vista, ovirant-se en els apartats horitzons O. y NO. una bona estesa de serralades, sobressortint entre elles el massís del Montsec, al lluny.
El camí va planejant pels conreus.
El nucli de Sant Serni amb l’església de Sant Serni de Llanera des de la rodalia – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras
Sant Cerni del Bosch de Claret – Torà – 1912 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri
Sant Serni de Llanera o Sant Serni del Bosc – La foto del Pep – 26/11/2023
Cases de Sant Serni des del camí d’arribada – Torà – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras
Sant Cerni del Bosch Claret – Torà –1912 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri
Cal Mas (actualment una casa de turisme rural)
5 h. Sant Cerni o Sadurní del Bosc, sufragania de la parròquia de Claret. Unes quantes pagesies envolten la iglesia. Es aquesta senzilla y sense pretensions, obra de les últimes centúries. Junt a la iglesia. a Can Mas, hi ha la casa comunal del poble o terme municipal de Llanera.
Des de’l llocaon està situada la iglesia y el petit veïnat se domina un extens panorama.
El camí va tot de plà revoltant pel cim de la serra.
5 h. 20. Collet Roig. Junt al coll hi han les ruïnes del antic hostal del Allyoli. Nou punt de vista sobre la vall de la rivera de Claret. A l’altre costat d’aquesta vall y en la vessant de la mateixa’s destaca la iglesia parroquial de Claret.
Baixa el camí en vistes de la vall de la rivera d’Ardèvol.
5h. 25. Enforc ab el camí de Cardona que s’ajunta a l’esquerra. Se segueix el propi camí fins a Torà (Itin. n.° 25).
Sant Miquel de Fontanet – La foto del Pep – 25/07/2023
L’església de Sant Miquel de Fontanet – Torà – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras
Sant Miquel de Fontanet de Llanera – Torà – 1912 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri
L’església de Sant Miquel de Fontanet des de la vall – Torà – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras
El nucli de Fontanet des dels afores – Torà – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras
5 h. 15. Torá (Itin. n.° 4).
Plaça de Torà amb una creu de terme, diverses persones i carros – 1927 – AFCEC Carles Fargas i Bonell
Creu de Sant Ramon de Torà – La foto del Pep – 29/06/2024
😉
Cases de Torà – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
8 de Abril de 1889 – Poble de Torà des del Llanera 1889-04-08 Torà – Vidal, Lluís Marià
21 de Juliol de 1932 – Vista del poble des de l’Aguda Torà – Jaume Coberó
Torà, vila de 972 habitants junt ab el poble de la Aguda y l’arrabal de les Casetes. Està situada en una pelila planura, a l’esquerra de la carretera, regada sa horta per la abundosa rivera de Llanera. Te abundor d’aigua y moltes fonts prop de la vila. Havia estat emmurallada tenint cinc portals d’entrada.
Convent que era de frares franciscans – La foto del Pep – 09/02/2025
Fora portes hi ha un convent que era de frares franciscans. Està baix l’advocació de Sant Antoni de Padua; iglesia y claustres son del sigle XVIII y no ofereixen cap interes artístic.
Iglesia parroquial – La foto del Pep – 09/09/2023
La iglesia parroquial està en el centre de la vila. L’antiga iglesia, junt ab les del terme, havia sigut cedida en el sigle XI, pels comtes d’Urgell, a la canònica de Santa Maria de Solsona. En la plaça Major, molt capàs y de tipic aspecte, ab rònecs porxos, hi ha una capella dedicada al Sants Matges, Cosme y Damià. -Artística creu gòtica de pedra molt ben treballada ab elegant y esculturat capitell ab figure sota doselets. – Hospital municipal.
La població ofereix generic caràcter d’antigor; sos carrers tenen grans porxossota els frontis de les cases y aquestes ostenten, en general, balconades de fusta y grans rafecs sortints a les teulades. El conjunt total de la vila es molt pintoresc.
Dalt de la muntanya que domina Torà, en pendent molt rosta, hi ha el poblet de l’Aguda. En lo més alt del serrat hi havia una torra molt antiga y alta que es veia des de molt llargues distàncies. Fa alguns anys que, en una nit tempestuosa, un fort cop de vent volcà la torra, arrabassant-la per complert, anant a caure tot sont material, ab fort espatec, rostos avall, ocassionant un gran espant y danys materials a la vila de Torà. No en va hi ha aquesta dita popular que demostra, ademés, l’enveja o poca benvolença dels pobles veïns: L’Aguda fos caiguda, Torà fos ensorrat, Biosca fos de plata, Sanahuja daurat.
La iglesia de l’Aguda – La foto del Pep – 13/08/2023
La iglesia de l’Aguda havia sigut l’antiga parròquia de Torà. Avui, en cambi y des de molts anys, es sufragania de la vila.
De la torra que dominava excelent punt de mira y que per tant era vista de moltes hores lluny no en queden més que arrels y fonaments.
L’oli que’s cull en la muntanya de l’Aguda es de molt bona qualitat y te forta anomenada en tota la comarca del Alt Urgell.
En 1835 els carlins, baix les ordres del seu capdill Samsó, atacaren la vila sense resultat.
Prop de Torà, en 1836, el general Espoz y Mina derrotà al exèrcit carlista del Baró d’Eroles. En 1837 el general carlista Tristany hi pegà foc, sense haver pogut entrar-hi.
En l’any 800, quan els moros atacaren a Cervera, es diu que’ls habitants d’aquesta població se refugiaren a Torà y a Cardona.
Torà te per armes un toro. L’etimologia de son nom crec, no obstant, que correspon a tor, límit sobre camp de color roig.
😉
Comarca del Cardener 