Itinerari número 30, “De Solsona a Biosca per Llovera, Peracamps y Lloverola“, en el capítol “II COMARCA BAIXA — COSTAT DE MIG-JORN“ TORRAS, Cèsar August (1922). Pirineu Català. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench“, de la pàgina 145 a la 150.

Aquest itinerari, “De Solsona a Biosca per Llovera, Peracamps y Lloverola“, és un “itinerari força interessant, tant pels notables panorames que’s frueixen com per les curiositats notables que poden observar-se en els llocs visitats.” Es pot fer en 6 hores 30 minuts. Quan diu “Serrat del Vent” fa referencia al “Serrat de la Torregassa” o a la “Costa de Vilafranca” si és vol ser més precís. El “Serrat del Vent” està situat entre Lladurs i Olius, entre Borrells i Puigsec. Escriu Llovera i Lloverola amb ve baixa, ho justifica així: “El nom d’aquest poble ve sovint escrit Llobera, atribuint sa etimologia a llop o lloba. Crec, que al igual que Lloverola son nom deriva de lló, riu“. Si hi ha bona visibilitat: “S’oviren des de’l cim de Peracamps territoris de les quatre províncies catalanes.“ Entre Peracamps i Lloberola hi ha més d’una hora de trajecte sense informació clara. Diu que fa mitja hora del camí ral del trajecte anterior per desviar-se i dirigir-se a Lloberola, durant una hora, per un camí que no descriu. El camí marcat al mapa existeix, i es pot fer, però no està descrit en el text. El camí del mapa, que no descriu, passa per Peracamps, el Corralot, Miravalls, la Coromina, la Ribereta, Povia, el Venque, Santa Maria del Solà i Lloberola. Explica que arriba i torna a Lloberola pel Coll de la Molgosa (La Collada), això vol dir que ell hi va anar des de Xuriguera, l’única casa de Lloberola va fotografiar. Aquest camí es pot fer bé en cotxe, sense passar exactament pel mateix itinerari i considerant que hi pot haver camins de travessa sense asfaltar. Gairebé tots els llocs referenciats es poden identificar en els mapes actuals, i es fàcil de seguir. Una bona excusa anar a visitar Llobera, Peracamps, Lloberola i Biosca, pujar al castell, passejar pels seus carres i fer un bon dinar.

El portal de Llobera de Solsona amb un home al carrer d’entrada – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras

El Vall Calent de Solsona des del portal de Llobera – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras

Solsona des del camí del Boix – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras

ITINERARI N.° 30 – De Solsona a Biosca per Llovera, Peracamps y Lloverola

6 h. 30. Itinerari força interessant, tant pels notables panorames que’s frueixen com per les curiositats notables que poden observar-se en els llocs visitats.

Ermita de Sant Bernat – La foto del Pep – 24/03/2023

25 m. Ermita de Sant Bernard.

De Solsona a l’ermita de Sant Bernard (Vegis itinerari n.° 26).

El camí s’enlaira seguidament sobre la plana deixant a l’esquerra el camí ral de Torà. Trajecte de bosc.

50 m. Serrat del Vent (Serrat de la Torregassa), bonic planell d’arbres. Se descobreixen belles perspectives. El camí va planejant tot faldejant la serra.

1 h. 15. Plà de cal Rajolí. La casa queda a la dreta. Boniques arbredes. Va seguint-se tot de plà, tenint a l’esquerra en avall la gran casa del Boix y els plans de Llovera. S’atravessa un camí que de la Torragassa va al Miracle, pel Boix.

1 h. 20. Plà de l’Arceda. La casa d’aquest nom s’ovira a la dreta envoltada de bosc. Més enllà, dalt d’un cap de serra, s’hi distingeixen la iglesia y rectoria de Miraver (Itin. n.° 31). Va planejant-se sempre entre bosc per damunt del Boix y dels plans de Llovera.

1 h. 40. Vilamorós, altra casa de camp. Torna a veure’s Miraver, enlairat a la dreta. El camí ‘s decanta vers aquest costat baixant entre bella roureda, descubrint-se promptament la iglesia de Llovera, y el Castell que s’enlaira al dessobre, damunt d’uns balços embalmats.

Un home i un cavall entre uns arbres camí de Llobera – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras

Un home amb una mula en un camí i al fons el poble de Llobera – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras

Un home amb una mula davant de l’església de Llobera – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras

Iglesia parroquial de Sant Pere de Llobera – La foto del Pep – 13/10/2017

1 h. 45. Llovera. Iglesia parroquial de Sant Pere. La rectoria està ajuntada ab la iglesia. No hi ha veïnat, sols dues o tres cases properes. L’origen romànic del temple no s’acusa en l’exterior. En l’interior la perllongada volta de canó descobreix la data del sigle XI. La porta orientada a ponent s’obre a un costat sota d’un ample porxo rodó en ell s’hi reuneixen els feligresos a pendre’l sol els diumenges, als envols de l’hora de la missa. A dins del temple, davant del portal y trencant els murs de la volta, s’hi va construir altra ampla y fonda capella. Guarda la parròquia com a record dels antics senyors de Llovera, sos naturals protectors, valioses joyes, com son: una creu processonal gòtica molt ben ornamentada y labrada ab afiligranats detalls y figuretes, uns encensers també gòtics y un bonic reliquiari.

El Castell de Llobera – La foto del Pep – 04/05/2023

La casa nomenada el Castell, està situada propera a la iglesia dalt d’un balç de penya, en punt enlairat dominant el clotal y ocupant el lloc de l’antic castell.

El castell de Llovera, era un dels quatre castells de la rodalia de Solsona.

El nom d’aquest poble ve sovint escrit Llobera, atribuint sa etimologia a llop o lloba. Crec, que al igual que Lloverola son nom deriva de lló, riu.

Formen el terme parroquial de Llovera 30 cases ab uns 200 habitants. Estàn escampades pels rampants de la serra y en els alts plans de son propi nom. Confronta son terme ab Peracamps a ponent, distant poc més d’una hora, seguint la serra; ab Miraver dret al nord (Itin. n.º 31), en altre estrep de montanya, situada la iglesia a una hora de distància; a mitjorn ab Brichs (Itin. n.° 12) al extrem dels plans de Solsona y ab Torradenagó (Itin. n.° 13) en la serra del Miracle, a aproximada distància.

El municipi de Llovera te anexe al poble de Peracamps y part de la parròquia de Torradenagó trobant-se la casa comunal y les escoles en els plans de Llovera, al costat de l’Hostal Nou, al peu del camí ral de
Solsona a Torà y a Biosca (Itinerari n.° 26). Consta el terme municipal de 137 cascs escampades, ab 1316 habitants; pertany al partit y districte electoral de Solsona.

Les aigües del terme s’escorren vers a la rivera de Llanera. El terrer en general es de secà cullint-se, a més de cereals, algunes llegums. Les trumfes son de molt bona qualitat. En els plans de Llovera y en els rampants alts de la serra hi ha pasturatges per a’l bestiar.

Des de la iglesia se baixa, passant pel costat del cementiri nou.

Cementiri nou de llobera – La foto del Pep – 04/05/2023

Wikiloc – Caminada circular pel Castell de Llobera i St. Pere de Llobera

1 h. 50. S’atravessa la petita rasa de Llovera que’s forma alli mateix en les vessants de la serra y que porta la direcció drat a ponent.

Passada la rasa, el camí torna a pujar transversalment entre bosc.

Un excursionista assegut al peu d’una creu de terme amb alguns arbres al voltant a Llobera – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras

La Creu de la Vila i la seva relació amb Sant Benet del Bages – La foto del Pep – 05/05/2023

2 h. Creu de la Vila, dalt de la careneta de la serra. Desaparegué l’antiga creu gòtica quedant tant sols l’ample pedestal y el fust, coronat avui per senzilleta creu de ferro. Està envoltada d’un esgraonat d’arbres que li comuniquen bella poesia y místic tó de reculliment. Les negres y menjades pedres de la graonada conviden al repos sota l’ombra de la creu y de l’arbreda. Pel trau de ponent s’ovira la iglesia de Llovera y son emboscat clotal; per la part de llevant s’obren al dessota els plans de Llovera, més enllà les serres del Miracle y Torradenagó y més lluny encara la de Pinós y apartats y bells horitzons. Al nord y a mitjorn s’hi estén la tirada de la serra.

Des de la creu el camí va serrejant en vistes a llevant y a mitjorn. Al dessota molt propera hi ha la casa nomenada la Vila.

2 h. 10. La Serra, casa de pagès, en la colladeta. Planell d’arbreda en el llom de la carena. Corre’l camí tot planejant, fruint sempre de bells panorames, obrint-se tot sovint a ponent perspectives de montanyes y de valls, destacant-se la conca de la Rivera Salada y variants d’esguard del Montsec, serres d’Aubens, Boumort y Cabó, Serra Seca y alts cims de Oden y Cambrils.

2 h. 30. Creu de la Torra, de la que’n resta tant sols el pedestal. La grossa pagesia de la Torra queda a l’esquerra al dessota, tenint properes altres petites cases de pagès.

2 h. 35. Se deixa també al dessota el Soler Desposada, antiga pagesia.

Segueix el camí corrent per dalt de la serra.

La masia de Secanella – Llobera – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras

Secanella de Peracamps – Llobera – 1912 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

2 h. 40. Sacanella, a la dreta, enlairada al costat del camí. Es una gran y antiga casa, tota ella de pedra, alta y de bell colorit y caràcter.

Segueix el camí serrejant tot de plà, atravessant hermoses rouredes ab bells exemplars d’arbres.

Santa Maria de Montraveta – La foto del Pep – 06/04/2023

2 h. 50. Montaveta, altra grossa casa separada del camí, a la dreta, en un ample coll. Té adjunta una capella.

Pi de llavor de Montraveta – La foto del Pep – 06/04/2023

Un home en un camí amb arbres a les vores prop de Peracamps – Llobera – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras

El nucli de Peracamps amb les restes d’una torre al centre – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras

Ben prompte s’ovira el grupet de cases de Peracamps, destacant-se la grossa torra escapçada.

El camí s’hi dirigeix tot de plà.

Restes de la torre de Peracamps amb un home passan – Llobera – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras

Torre i castell de Peracamps – La foto del Pep – 29/08/2017

3 h. Peracamps, poblet de 280 habitants ab una cinquantena de cases, formant part del terme municipal de Llovera. Unes quatre o cinc cases situades en el cim d’una careneta rocosa que forma un suau rampant superior cobert de camps de conreu, s’agrupen prop de la iglesia parroquial de Sant Pere y de les ruïnes del antic castell.

La iglesia es moderna, sense merit ni pretensió, situada en el lloc de la antiga, de la que’n quedan sols fragments en la sagristia. La parròquia es de nova creació, havent sigut fins fa poc, sufraganea de la de Llovera. Son terme s’aveïna al Nord ab el d’aquella parròquia; a ponent ab la de Pinell, (Itinerari n.° 34); a mitjorn ab les de Lloverola y Vallferosa (Itin. n.° 27) y a llevant ab les de Llanera y Torradenagó (Itin. n° 28 y Itin. n° 13).

La alta torra de construcció mijeval se troba enlairada prop de la iglesia. Està partida de dalt a baix podent-se’n sols apreciar sos espessos murs y sa gran gran elevació. Formava part del antic castell, del tot arruïnat. Ofereix un aspecte amenaçador y sembla que vagi d’un moment al altre a desplomarse. Situada
en el careneig de la serra es ovirada des de llunyanes distancies.

La etimologia del nom Peracamps, donada la situació del castell en una roca entre conreus, sembla esser la de pedra – pera – entre camps.

Peracamps, se feu cèlebre en la guerra carlista dels set anys, per les fortes accions que’s lliuraren en son
terme. — En l’any 1837 tingué lloc una ferma acció sostinguda per les forces carlines manades per en Tristany que s’havien apoderat de Solsona y les del capità general Baró de Mer, que pretenia obrirse pas pera socorre dita plaça. Durà dos dies la batalla y els carlins quedaren amos del camp. — La segona batalla, la més renomenada, tingué lloc en l’Abril de 1840. Durà quatre dies. Els carlins s’havien fortificat a Peracamps y trataren d’impedir el pas del general Van-Halen, en el camí ral de Biosca a Solsona. El capdill dels carlins era’l capitost Sagarra. No pogué conseguir son objecte y els lliberals arribaren a Solsona ab un convoi de 900 bagatges, tornant a passar l’endemà de retorn, inflingint una sagnant derrota als carlins. S’acunyà una medalla pera celebrar la victorià.

Desde’l turonet que domina’l poble ’s descobreix un magnífic panorama que s’estén a llevant fins al Puigsacalm, serres d’Ayats y Cabrera y Montseny y a mitjorn vers a San Llorenç de Munt, Roques de Montserrat y molt apartats horitzons de serres, algunes d’elles pertanyents a les regions de Tarragona. Vers al SO. s’oviren, enllà de la Sagarra, els plans d’Urgell y entre ells la torra de la Catedral vella de Lleyda. A ponent limitan l’espai el Montsec, les serres d’Aubens, Turb d’Oliana, Cabó y Boumort y altres del Pallars. S’estenen al nord desde la Tossa de Cambrils, els formidables brots pirenencs de les serres d’Oden, La Bofia y Port del Comte, Cadí, Verd, Pedraforca, En Cija y Rasos de Peguera y més endavant les Roques y la Mola de Lord, Busa y cingleres de Capolat y Taravil. Al NE. s’oviren les serres de Picancel y Picamill. Al SE. enllà y a la dreta de la serra de Pinós ressurt entre’ls tossals de la Sagarra el campanar de Calaf.

S’oviren des de’l cim de Peracamps territoris de les quatre províncies catalanes.

Mirador de la Torre de Peracamps – La foto del Pep – 25/06/2024

El nucli de Peracamps des dels afores amb un home en primer terme – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras

Deixant Peracamps, segueix el camí prop del fil de la serra, tot planejant per ses ondulacions y fruint sempre d’extensos punts de vista, tan prompte a una com a altra banda de serra.

3 h. 10. Se deixa’l cim de la carena, faldejant-se en avall la montanya, entre bosc espès, tenint al dessota els plans de Peracamps.

3 h. 35. S’enforca’l camí ral de Biosca que se segueix. (Vegis itin. n.° 29).

3 h. 45. Se deixa a la esquerra’l propi camí, prenent-se el de la dreta que s’enlaira en la serra.

Santa Maria del Solà – La foto del Pep – 30/10/2021

Pedró de Santa Maria del Solà amb la masia d’el Venque al fons – La foto del Pep – 29/10/2022

NOTA: No queda clar l’itinerari descrit en el llibre des de les 3h. 35 fins a les 5 h., on s’arriba al Coll de la Molsosa. Sembla que el que fa es anar des de Peracamps a les Birlotes per continuar per camí ral fins a Xoriguera, des d’on va a Lloberola i torna pel mateix camí. Si esteu en aquest punt i voleu fer aquest itinerari, recomano fer el camí marcat al mapa, és el que permet conèixer i gaudir millor d’aquest territori històricament molt amagat. El camí del mapa passa per Peracamps, el Corralot, Miravalls, la Coromina, la Ribereta, Povia, el Venque, Santa Maria del Solà i Lloberola.

Dilluns de Pasqua a Santa Maria del Solà el 12 d’abril de 1993. La Data del vídeo no es correcta per dos dies (i l’hora també és incorrecta).

5 h. Coll de la Molgosa. Se segueix una aresta de serra que s’endinsa en la vall, baixant-se suaument.

Se descobreixen ben prompte la iglesia y castell de Lloverola situats en la punta de un promontori, que s’avança en la vall de son propi nom.

Lloberola – La foto del Pep – 01/11/2019

5 h. 15. Lloverola. Sa situació es molt pintoresca. La iglesia d’època bastant moderna, baix la advocació de Sant Miquel, no ofereix particularitat digne d’esment. Junt a la iglesia y Rectoria hi han les ruïnes trocejades del antic castell. En el cementir, tot proper y sota la iglesia, hi han uns notables sepulcres migevals que mereixen verdader interès. Estàn empotrats en un bancal de pedra.

On són els sarcòfags gòtics del cementiri vell de Lloberola? – La foto del Pep – 01/11/2024

El castell estava en bona situació estratègica y defensiva, en la època de son esplendor. Dominava un extens territori y voltat per tots indrets, estava sols enllaçat ab el fil de la serra per estreta llengua avançada.

Sant Miquel de Lloberola – La foto del Pep – 29/10/2022

La parròquia de Lloverola que forma part de les compreses en la rodalia de Solsona y que està adscrita al antic ceremonial de la Verge del Claustre d’aquella ciutat, té com a filials Santa Maria del Solà y Sant Pere de Padullers. Per la consuetut citada, per plena tradició y per sa situació en un extrem de la serra que s’estén en llarg tirat des de’ls cims de la Torragassa, es considerada encara dins del límit de la comarca de Solsona. Confronta ab Pinell (Itinerari n.° 34) ab Llovera y Vallferosa (Itin. n.° 27) y Sallent (Itinerari n.° 32) de la pròpia comarca y ab Biosca y Sanahuja de la vall de riu Bregós. Aquestes ultimes parròquies pertanyen ja al bisbat de La Seo d’Urgell.

El castell de Lloverola havia pertangut algun temps al senyoriu del marquès de Gironella.

Desde Lloverola, pera anar a Biosca, cal tornar enrera per la mateixa llengua de serra que uneix el citat promontori ab el coll de la Molgosa

El camí de Lloberola amb el seu estudi centenari i el cementiri nou – La foto del Pep – 29/10/2022

5 h. 30. Coll de la Molgosa. Desde aquest coll el camí continua serrejant.

5 h. 35. Galinyó, casa de pagès en un colladet entre la vall de Granell y la de Padullers.

Continua serrejant-se entre bosc d’alzines.

5 h. 50. Xurriguera, aon s’enforca’l camí ral de Solsona a Biosca (Itinerari anterior). Se pren aquest camí que no’s deixa ja fins a Biosca.

La masia de Can Xuriguera vista des de lluny – Lloberola – Entre 1912 i 1917 – AFCEC Cèsar August Torras

Masia de Can Xuriguera 2 – Lloberola – Biosca – Entre 1902 i 1917 – AFCEC Cèsar August Torras

Xuriguera a Biosca (oliveres) – Entre 1902 i 1917 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

Masia de Can Xuriguera 1 – Lloberola – Biosca – Entre 1902 i 1917 – AFCEC Cèsar August Torras

Xuriguera a Biosca (oliveres) – Entre 1902 i 1917 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

Masia de Can Xuriguera vora una bassa – Lloberola – Biosca – Entre 1902 i 1917 – AFCEC Cèsar August Torras

6 h. 30. Biosca. (Itinerari n.° 4).

😉

.

Biosca.— Vila de 846 habitants a 415 m. alt, provincià de Lleyda, bisbat de Solsona. Està arracerada a la esquerra de la carretera en un reclot sota penyals y al peu de son riveral que va al riu Bregós. Sobre d’aquest hi te un pont la rodada via.

La població te un aspecte molt ronec, ab carrers costaruts y cases velles, dominada en sa part superior per les ruïnes d’un antic castell en gran part furgat en la penya.

El Pont de Biosca – La foto del Pep – 15/02/2025

La plaça de Biosca, grup de gent al fons i un carro a primer terme – Entre 1912 i 1917 – AFCEC Cèsar August Torras

Dona idea del aspecte y situació de la població la següent dita popular: Biosca, xica vila y mal composta, si’l castell cau, Biosca adeusiau.

El castell aon s’havien fet forts els lliberals fou destruit pels carlins en 1837. En 1839 el Capità General de Catalunya hi feu alçar un fort, enquadrat per quatre torres de defensa y per sòlides muralles, ab altra gran torra de defensa en el centre.

Sa antiga iglesia pertanyia en el sigle XI a la Canònica de Solsona per donació feta pel comte d’Urgell Armengol de Mollerusa y sa muller D.ª Maria.

Biosca – La foto del Pep – 26/05/2024

😉