ITINERARI N.° 31 – De Solsona a Llovera per Miraver

Itinerari número 31, “De Solsona a Llovera per Miraver“, en el capítol “II COMARCA BAIXA — COSTAT DE MIG-JORN“ TORRAS, Cèsar August (1922). Pirineu Català. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench“, de la pàgina 150 a la 150.

Aquest itinerari, “De Solsona a Llovera per Miraver“, és una “variant, en una part, de l’excursió anterior.” Es pot fer en 2 hores.

Dit d’altra manera, amb 15 minuts més es pot fer el trajecte anterior passant per Miraver, per tant de Solsona a Biosca per Miraver, Llovera, Peracamps y Lloverola es pot fer 6 hores 30 minuts..

Quan diu “Serrat del Vent” fa referencia al “Serrat de la Torregassa” o a la “Costa de Vilafranca” si és vol ser més precís. El “Serrat del Vent” està situat entre Lladurs i Olius, entre Borrells i Puigsec.

Escriu Llovera i Lloverola amb ve baixa, ho justifica així: “El nom d’aquest poble ve sovint escrit Llobera, atribuint sa etimologia a llop o lloba. Crec, que al igual que Lloverola son nom deriva de lló, riu“.

Aquest camí es pot fer bé en cotxe, sense passar exactament pel mateix itinerari i considerant que hi pot haver camins de travessa sense asfaltar. Gairebé tots els llocs referenciats es poden identificar en els mapes actuals, i es fàcil de seguir.

Una bona excusa anar a visitar Miraver i Llobera.

El portal de Llobera de Solsona amb un home al carrer d’entrada – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras

El Vall Calent de Solsona des del portal de Llobera – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras

Solsona des del camí del Boix – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras

ITINERARI N.° 31 – De Solsona a Llovera per Miraver

2 h. Variant, en una part, de l’excursió anterior.

Se segueix de bon començ l’itinerari anterior, el 30.

Ermita de Sant Bernat – La foto del Pep – 24/03/2023

25 m. Ermita de Sant Bernard.

De Solsona a l’ermita de Sant Bernard (Vegis itinerari n.° 26).

El camí s’enlaira seguidament sobre la plana deixant a l’esquerra el camí ral de Torà. Trajecte de bosc.

50 m. Serrat del Vent (Serrat de la Torregassa), Se deixa a la esquerra’l camí directe a Llovera y’s và travessant la serra per entre’l bosc.

1 h. Coll de la Creu de Miraver. La grossa masia de La Creu es prop del coll dominant els plans de Solsona.

Antetes de la Creu a la Torregassa – La Foto del Pep – 20/09/2024

Font de Colomers (Font de Colomés) – La foto del Pep – 04/05/2025

Casa la Torregassa des de la font de Colomers – La foto del Pep – 01/05/2022

Atravessant el coll s’entra en un planell conreuat en el que s’hi troben distintes pagesies, creuant-se un camí que desde’I Boix va a la Torragassa.

La iglesia de Miraver se destaca dalt d’un serradet.

1 h. 25. S’arriba al peu del serrat. Camí en pujada.

Sant Pere de Miravé – La foto del Pep – 06/03/2022

1 h. 30. Sant Pere de Miraver, iglesia parroquial molt ben situada en lloc airejat, dominant bon punt de vista. Se fa ja menció d’aquesta iglesia parroquial en l’acta de consagració de la Seo de Solsona en 1163. Son terme està circumdés pels de Solsona, Castellvell, Brichs en la plana, Llobera en la serra y Pinell y Clarà en les valls del costat de ponent. Hi ha en el terme unes 16 cases escampades y 140 habitants. Forma part del municipi de Pinell.

Desde Miraver un camí pintoresc sobre la vall de Llovera porta a n’aquella iglesia parroquial.

2 h. Llovera.

Un home i un cavall entre uns arbres camí de Llobera – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras

Un home amb una mula en un camí i al fons el poble de Llobera – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras

Un home amb una mula davant de l’església de Llobera – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras

Iglesia parroquial de Sant Pere de Llobera – La foto del Pep – 13/10/2017

Llovera. Iglesia parroquial de Sant Pere. La rectoria està ajuntada ab la iglesia. No hi ha veïnat, sols dues o tres cases properes. L’origen romànic del temple no s’acusa en l’exterior. En l’interior la perllongada volta de canó descobreix la data del sigle XI. La porta orientada a ponent s’obre a un costat sota d’un ample porxo rodó en ell s’hi reuneixen els feligresos a pendre’l sol els diumenges, als envols de l’hora de la missa. A dins del temple, davant del portal y trencant els murs de la volta, s’hi va construir altra ampla y fonda capella. Guarda la parròquia com a record dels antics senyors de Llovera, sos naturals protectors, valioses joyes, com son: una creu processonal gòtica molt ben ornamentada y labrada ab afiligranats detalls y figuretes, uns encensers també gòtics y un bonic reliquiari.

El Castell de Llobera – La foto del Pep – 04/05/2023

La casa nomenada el Castell, està situada propera a la iglesia dalt d’un balç de penya, en punt enlairat dominant el clotal y ocupant el lloc de l’antic castell.

El castell de Llovera, era un dels quatre castells de la rodalia de Solsona.

El nom d’aquest poble ve sovint escrit Llobera, atribuint sa etimologia a llop o lloba. Crec, que al igual que Lloverola son nom deriva de lló, riu.

Formen el terme parroquial de Llovera 30 cases ab uns 200 habitants. Estàn escampades pels rampants de la serra y en els alts plans de son propi nom. Confronta son terme ab Peracamps a ponent, distant poc més d’una hora, seguint la serra; ab Miraver dret al nord (Itin. n.º 31), en altre estrep de montanya, situada la iglesia a una hora de distància; a mitjorn ab Brichs (Itin. n.° 12) al extrem dels plans de Solsona y ab Torradenagó (Itin. n.° 13) en la serra del Miracle, a aproximada distància.

El municipi de Llovera te anexe al poble de Peracamps y part de la parròquia de Torradenagó trobant-se la casa comunal y les escoles en els plans de Llovera, al costat de l’Hostal Nou, al peu del camí ral de
Solsona a Torà y a Biosca (Itinerari n.° 26). Consta el terme municipal de 137 cascs escampades, ab 1316 habitants; pertany al partit y districte electoral de Solsona.

Les aigües del terme s’escorren vers a la rivera de Llanera. El terrer en general es de secà cullint-se, a més de cereals, algunes llegums. Les trumfes son de molt bona qualitat. En els plans de Llovera y en els rampants alts de la serra hi ha pasturatges per a’l bestiar.

Des de la iglesia se baixa, passant pel costat del cementiri nou.