| Itinerari número 32, “De Solsona a Sanahuja“, en el capítol “II COMARCA BAIXA — COSTAT DE MIG-JORN“ TORRAS, Cèsar August (1922). Pirineu Català. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench“, de la pàgina 150 a la 155. |
| Aquest itinerari, “De Solsona a Sanahuja“, és una “Camí ral antic de ferradura. Excursió molt recomanable per lo pintoresca. Bells cims y planells de la Torragassa. Hermosos fondals de Sallent.” Es pot fer en 5 hores 15 minuts. Quan es va escriure aquest llibre encara no existia la carretera de Sant Climenç, també anomenada carretereta de Sanaüja perquès és fins on havia d’arribar. Es per aquest motiu que puja fins a mitja costa del Castellvell per desviar-se on hi ha l’actual camí de cintura direcció al Calvari i a la Torregassa. Aquest tros, és l’únic que s’ha de fer a peu, la resta es pot fer tot en cotxe o bicicleta. Pot haver-hi una petita confusió amb els noms del pins monumentals que s’esmenten a l’itinerari, però que queda clar amb les imatges que s’hi adjunten. Malauradament aviat no en quedarà cap. El Pi de la Torregassa el que va matar un llamp fa dècades, Pi de les Debaneres (que ell anomena Pi Gros de la Torregassa) des del 2024 està perdent les fulles i el Pi de Viladric (que ell anomena Pi gran de Miraver) es va donar per mort l’any 2023. Aquest camí es pot fer bé en cotxe, sense passar exactament pel mateix itinerari i considerant que hi pot haver camins de travessa sense asfaltar. Gairebé tots els llocs referenciats es poden identificar en els mapes actuals, i es fàcil de seguir. Una bona excusa anar a visitar Sant Climenç, Sallent i Sanaüja, i acabar l’itinerari fent un bon dinar. |
Portal del carrer del castell de Solsona amb un grup d’homes en primer terme i una dona al fons 1 – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
Portal del carrer del castell de Solsona amb un grup d’homes en primer terme i una dona al fons 2 – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
Una dona al camí de pujada al castell de Solsona amb la ciutat al fons – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
ITINERARI N.° 32 – De Solsona a Sanahuja
5 h. 15. Camí ral antic de ferradura. Excursió molt recomanable per lo pintoresca. Bells cims y planells de la Torragassa. Hermosos fondals de Sallent.
Se segueix el camí del Castellvell (Vegis Solsona-Castellvell, itinerari n.° 2)
25 m. EI camí es bifurca; el de la dreta puja al Castellvell que presenta desde aquest punt un vistós colp de vista; el de l’esquerra continua més de plà dominant el territori de Solsona. Se segueix aquest últim que va pujant suaument.
Creu del Calvari del Castellvell – La foto del Pep – 16/09/2023
30 m. Mont Calvari, tossal arrodonit encarat ab el turó del Castellvell. Frueix d’un notable punt de vista.
Se va serrejant entre bosc y conreus en direcció a mitjorn. A la dreta y al fons, s’obre la vall de la Mare de les Fonts; a l’esquerra s’estenen els plans de Solsona. Al dessota s’ovira la capella de Santa Magdalena y la grandiosa casa de Colomers.
El camí corre alegre pel cim de la serra. Se descobreix en lloc enlairat la masia de la Creu de Miraver.
55 m. Creu de la Torragassa, aon se deixa el camí de Tiurana a la dreta.
1 h. Hostal de la Torragassa —800 m. alt.— Es avui un hostal poc freqüentat y mal proveït. Sols s’hi troben provisions pels envolts de la fira. L’hostal està situat al peu mateix del coll.
Bosc al vessant del serrat de Torregassa – Olius – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras
L’anomenat pla de la Torregassa amb un turó al fons – Olius – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras
Coll de la Torregassa – La foto del Pep – 18/04/2021
Coll de la Torragassa, —845 m. alt—al costat del tossal de son nom y a la entrada del plà aixís mateix nomenat. Aquesta bonica planada en el cim de la serra està ombrejada per alts arbres esgarriats. Agafa una regular extensió y domina bell punt de vista. Anyalment s’efectua en el plà de la Torragassa una grossa fira, de molt crit en totes les comarques veïnes, molt concorreguda y animada, la qual té lloc el dia 30 de Setembre. Dona bó de veure en tal diada la generació y el moviment que hi sol haver-hi, fent-se gaire bé sempre importants transaccions.
Als envolts del plà hi han exemplars de pins verament notables y que tenen molta nomenada.
Tarjeta Postal Nº 15 “SOLSONA Pinassa de la Torregasa”, Animada, Fototipia Thomas
A la entrada del plà y a l’esquerra arrenca un viarany que va dret al Boix y als plans de Llovera a trobar els camins del Miracle, Torà y Biosca. En aquest camí a no molt llunya distància, en un extrem del plà, hi ha un pí gegantesc d’estesa copa y brancada que dona intensa y arrodonida ombra; sota son esplèndid brancatge pot passar-s’hi ben dret montat a cavall. Es digne de fer un xic de marrada pera visitar-lo, encara que’s trobi fora d’aquest itinerari que marquem.
Desde’l coll deixant l’indicat camí a l’esquerra es va atravessant l’extens plà.
L’anomenat Pi de les Debaneres a la Torregassa 1 – Olius – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras
L’anomenat Pi de les Debaneres a la Torregassa 2 – Olius – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras
Pi de les Debaneres – La foto del Pep – 07/04/2024
1 h. 5. Pí gros de la Torragassa, al costat esquer del camí. Es altre hermós exemplar, alt, de brancada esplèndida enlairada y torçuda dret en amunt, de forma elegant y capritxosa; aparenta un fantàstic canalobre.
Se destaca soberanament entre’ls demés.
La casa de la Torragassa queda en el costat oposat.
1 h. 15. Termenat el plà’l camí recorre, entre bosc, un nervi de la serra de Miraver.
El pi de Viladric s’està morint (Clarà – Castellar de la Ribera) – La foto del Pep – 17/09/2023
1 h. 30. Pi gran de Miraver. Està un xic separat del camí a la dreta y aixeca des de la soca sa hermosa brancada retorçuda, d’original y curiós aspecte. Resurt notablement entre’ls demés.
Va seguint-se’l fil de la serra en direcció SO.
La capella de Sant Iscle prop de Miravé – Pinell – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras
Capella de Sant Iscle de Miravé – La foto del Pep – 01/09/2023
1 h. 50. Capella de Sant Iscle de Miraver, en un tossalet recobert de bosc, a l’esquerra del camí. Es una petita iglesia romànica completament restaurada seguint son propi estil. Se mig amaga entre la espessedat dels pins.
2 h. Se deixa a la dreta et camí de Pons, (Itin. n° 33), ovirant-se’l poblet de Sant Climents. El camí va sempre serrejant, fruint de vistes extenses y agradívoles.
El poble de Sant Climenç de Pinell des del camí d’arribada – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras
2 h. 30. Sant Climents de Pinell, poblet agregat al municipi de Pinell, del qual n’es l’únic nucli compacte de població. Consta d’una vintena de cases y el terme parroquial de 42 ab 250 habitants.
El petit poblet està situat en un replà enlairat que forma la serra. Se destaquen la iglesia y la severa massa del antic castell.
Església de Sant Climenç de Pinell – La foto del Pep – 19/07/2023
La parròquia es de nova creació, essent abans ajuda de Pinell. La iglesia d’época relativament moderna està situada en mig del poble, no oferint cap particularitat remarcable.
El terme parroquial se troba enrondat pels de Pinell, Clarà, Miraver, Llovera, Peracamps, Sallent y Madrona.
Castell de Sant Climenç – Pinell – 1912 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri
La Vila closa de Sant Climenç de Pinell – La foto del Pep – 13/11/2022
La Vila closa de Sant Climenç de Pinell – La foto del Pep – 13/11/2022
Es de notar l’antic castell o casa senyorial dels barons de Sant Climents. Està bastant ben conservada en sa part exterior, essent de grans dimensions y de perímetre irregular. Presenta en ses cares detalls de la època mijeval en finestres y portals; té torretes de fortificació en els angles. Ofereix un bonic punt de vista en especial en sa part de mitjorn que’s la més desembarassada, essent pel costat per aont més s’enlaira. Avui està dividida en sa part interior en petites y pobres estades de comparets.
Abans d’entrar a Sant Climents, a dos minuts del poble se troben uns antics cups de pedra, molt originals, que presten encara servei.
S’efectua una concorreguda fira el segon diumenge de Quaresma.
A la sortida de Sant Climents el camí baixa pel cap de serra en la que s’hi enlaira el poble, tenint a l’esquerra la vall del seu riveral que s’origina sota’l plà de la Torragassa y que forma ab els afluents que se li ajunten la rivera de Sanahuja que va a tributar al riu Brugent més enllà d’aquella vila. A la altra part de la vall s’aixeca la serra de Lloverola. Bonic aspecte de conjunt.
3 h. 15. Llorenç, grossa casa de pagès ab capella adjunta.
Se segueix pel fons de la fondalada ab usufruit de bonics paisatges.
Sant Miquel del Mas d’en Forn – La foto del Pep – 03/08/2023
3 h. 30. Masdenforn, a dalt d’un serrat a l’esquerra del camí. Té propera una antiga y ben traçada iglesieta romànica, filial de la parròquia de Sallent.
3 h. 40. S’atravessa la rasa de la Pedrosa que baixa a la dreta a reunir-se al riveral. Pintorescos fondals. El curs de la sotalada dona un gros y pregon revolt entre aspres marjades.
4 h. 5. Coll dels Frares. Una caseta prop del coll. Vista molt interessant sobre les dotades de Sallent. El poble s’ovira al fons sota un turonet tallat en lloc aspre y reclòs. La alta torra’s destaca superba sobre’l poble dominant la amagada vall.
Està situat el coll dels Frares en la estribació de serra que ressortint avançada obliga a la rivera a donar el citat gros revolt.
S’emprén una ferma davallada cap al sót.
4 h. 10. S’atravessa una rasa que baixa a la dreta. A l’esquerra s’ofereix l’esboranc per aon corre la rivera.
El camí torna a pujar deixant la vall al fons y tenint al enfront la bonica perspectiva del poblet
de Sallent.
Restes d’una torre i alguns edificis del nucli de Sallent 1 – Pinell – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras
Un excursionista assegut en una roca i vista de la torre i l’església del nucli de Sallent – Pinell – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras
Castell de Sallent – La foto del Pep – 09/10/2022
4 h. 25. Sallent, petit poblet que forma part del ajuntament de Pinell. —490 m. alt.
La parròquia de Sant Jaume de Sallent pertany al bisbat de Solsona y al arciprestat de Torà. Te sols una vintena de cases en el terme y 108 habitants. Te persufragànea la iglesia de Sant Miquel de Masdenforn.
El terme parroquial de Sallent confronta ab Lloverola a llevant en el cim de la serra, ab Pinell al nord, ab Madrona a ponent en les veïnes valls y ab Sanahuja a mitjorn en la vall del riu Bregós. Sanahuja pertany ja al bisbat d’Urgell y a la comarca o conca del riu Bregós.
La iglesia de Sallent pertanyia a la comunitat de Preberes de la Catedral de Solsona.
Sant Jaume de Sallent – La foto del Pep – 09/10/2022
Sant Jaume de Sallent (nou) o el Sagrat Cor – La foto del Pep – 09/10/2022
La situació del petit poblet es molt pintoresca en el caient d’un turó enasprat que domina la reclosa vall de la rivera y la d’altra rasa que cau a la dreta, per terrer aspre y trencat, formant grossos bancals de penya y estimballs de roques. L’escasa aigua de son petit curs que s’escorre tranquilament, en dies de forta pluja s’infla de ferm formant cascades y salts de gros caient. Ocupen el cim del turó els restos del antic castell, un planell que fií de plaça y la alta torra rodona, emmarletada en son cim y esgalabrada de dalt a baix en un de sos costats.
Les cases del poble estàn esglaonades al redós del castell y de la vessant de la rasa y l’antiga y petita iglesia’s troba en avall prop de la barrancada, en lloc de pintoresc cop de vista.
Des de’l repeu de la iglesia presenten un interessant aspecte pintoresc, per un costat el petit poblet esglaonat sota l’encinglat penyalar y dominat per la ardida torra que amenaça estimbar-se d’un moment al altre, afeixugada pel pes dels anys, per la inclemència dels temps y per l’abandonament en que jau oblidada y menys preuada y per altre la hermosa barrancada de la rasa, sempre exuberant de bellesa, ab sos estimballs de balços y penyals y son constant y regalat curs d’aigua, gaire bé sempre suau y festós, si be a voltes furiós, brunzent y arrabassador
Des de la iglesia’s baixa encara fins al fons del sót, que s’atravessa davant del saltant. Aquest saltant, sallent, es sens dubte’l que ha donat nom a la localitat.
Atravessada la rasa el camí s’interna en avall per la marjada dreta de la rivera.
Restes d’una torre i alguns edificis del nucli de Sallent 2 – Pinell – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras
Castell de Sallent – La foto del Pep – 09/10/2022
4 h. 35. Passa el camí pel peu d’un casalot arruinat. La vall es molt reclosa y son aspecte es pintoresc.
4 h. 40. Presa del canal que serveix per a la irrigació de la horta de Sanahuja. Pintoresca resclosa.
4 h. 45. Molí dels Vallons, sota’l camí. Aquest passa sempre per bell engorjat.
4 h. 50. Rasa de Pujol, que baixa a la dreta. Delitosos punts de vista en les revoltes del fondal.
4 h. 55. Cases de pagès, prop del camí.
5 h. Rasa dels Garrons, provinenta de les montanyes que s’alçen a la dreta.
La vall va obrint-se marcadament entrant-se en la conca del riu Bregós. El camí se separa de la rivera. L’horta de Sanahuja s’estén en el planell de la vall. Se descobreix la vila enlairada sobre la rivera. S’entra a Sanahuja, part de dalt de la vila.
5 h. 15. Sanahuja (Itinerari n.º 4).
😉
Sanahuja.- Vila de 1025 habitants, provincia de Lleyda, partit judicial de Solsona. La població queda a la esquerra de la carretera. Un brancal hi condueix.
Es població moll antiga y de simpàtic aspecte. Son origen se remonta a la època romana. Està situada al peu de son riveral que va a unir-se al riu Bregós, tenint un antic pont de pedra de dos ulls sobre la rivera de son nom. Carrers y cases tenen tirat de velluria. La plaça es gran y emporxada, com també alguns dels carrers. La iglesia gòtica en l’interior està modernisada al defora, constant sa existència parroquial en 1290. Passaven antiguament temporades en la vila els prelats de La Seo d’Urgell, senyors de la mateixa; qual antiga mansió senyorial està desfeta en ruïnes. Els Agustins hi estigueren establerts des de 1655 fins a 1835 en que foren exclaustrats. La iglesia, llur que portava el nom de Nostra Senyora del Plà, fou construïda en 1773. Es molt espaiosa y no ofereix particularitat. Els claustres son també grans, fets de pedra picada, ab cinc arcs per banda apoiats sobre columnes d’ordre toscà. Dominen la població, des de sa part més alta, els restos del antic castell que fou un temps dels comtes d’Urgell; la capella del mateix està també arruïnada. En la guerra del set anys la vila fou incendiada per les forces del general carlista Tristany.
La carretera va seguint la vall del riu Bregós, distanciada del riu. El paisatge es sempre igual y mono
😉
Comarca del Cardener 