| Itinerari número 33, “De Solsona a Pons“, en el capítol “II COMARCA BAIXA — COSTAT DE MIG-JORN“ TORRAS, Cèsar August (1922). Pirineu Català. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench“, de la pàgina 155 a la 157. |
| Aquest itinerari, “De Solsona a Pons“, és una “Antic camí ral de ferradura, algun temps molt freqüentat com ho demostra’l gran nombre d’hostals de nomenada que hi havia. Avui aquest camí es sols concorregut pels comarcans. L‘excursionista hi trobarà en son curs bells panorames y pintorescos trajectes.” Es pot fer en 7 hores 30 minuts. Tal com està descrit és un itinerari desaprofitat, doncs és el més adequat per anar a visitar Sant Miquel de Pinell, Santes Creus de Bordell i la Creu dels Lladres. Malgrat que no s’hi passa hem posat les fotografies al lloc on suggerim que s’hi pot anar, per qui hi estigui interessat. Quan es va escriure el llibre l’escola de Pinell era a la casa de La Castellana. Durant la dècada dels anys vint del segle passat es van fer les escoles de Sant Climenç i la de Madrona, a la Collada del Jou. Aquest camí es pot fer bé en cotxe, sense passar exactament pel mateix itinerari i considerant que hi pot haver camins de travessa sense asfaltar. Gairebé tots els llocs referenciats es poden identificar en els mapes actuals, i es fàcil de seguir. Una bona excusa anar a visitar Sant Miquel de Pinell, Santes Creus de Bordell, la Creu dels Lladres, Vilanova de l’Aguda i Ponts. |
Portal del carrer del castell de Solsona amb un grup d’homes en primer terme i una dona al fons 1 – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
Portal del carrer del castell de Solsona amb un grup d’homes en primer terme i una dona al fons 2 – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
Una dona al camí de pujada al castell de Solsona amb la ciutat al fons – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
ITINERARI N.° 33 – De Solsona a Pons
7 h. 30. Antic camí ral de ferradura, algun temps molt freqüentat com ho demostra’l gran nombre d’hostals de nomenada que hi havia. Avui aquest camí es sols concorregut pels comarcans. L‘excursionista hi trobarà en son curs bells panorames y pintorescos trajectes.
Se segueix sortint de Solsona el camí indicat en l’itinerari anterior, el nº 32.
2 h. Enforc de camins. Se deixa a la esquerra’l de Sanahuja y s’empren el de la dicta que gira vers al SO., baixant suaument entre bosc pel llom de serra que cau vers a les vessants dretes de la rivera de Sanahuja.
2 h. 15. Hostal del Gelí, de pobre aspecte, avui gens concorregut y del lot desproveït. Sota de la casa hi ha una fresca font.
Sant Miquel de Pinell – La foto del Pep – 15/10/2022
El camí segueix serrejant entre bosc per les montanyes que separen les valls que van al riu Madrona de les que formen la rivera o riu de Sanahuja. La vista panoràmica es molt extensa. En els llunyans horitzons se destaquen entre altres altes montanyes, el Montsec, la enasprada serra d’Aubens y les de Cabó y Boumort, resortint més enrera altres cims alterosos de les serres del Pallars. Més aprop se destrien, l’allancetat Turb d’Oliana, la serra Seca y la Tossa de Cambrils y més al Nord s’aixequen el massís de les serres d’Oden, Les Morreres, Cap de Querol, la Tossa pelada, Estibella y Port del Comte, la Serra del Verd y el Pedraforca. Molt més lluny y enllà’l Puigllançada; més aprop y a ponent la serra den Cija y’ls Rasos de Peguera. Dilatat espai de valls, plans y baixes serralades s’esten pels indrets de ponent y de mig-jorn. La contemplació de tant bell espai afalaga l’esperit y’l camí transcorre depressa y sense fatic.
2 h. 45. Se deixa a la esquerra, molt propera, una casa de camp.
2 h. 55. Creu de terme y un camí a la dreta que mena vers a Madrona. La creu es petita, dc ferro y s’aixeca dalt d’un pal. Substitueix a la antiga que hi havia.
3 h. Se deixa a la esquerra altra casa de pagès, emplaçada garbosament dalt d’un balç de penya.
3 h. 10. Creu de terme, també de ferro, petita y clavada dalt d’un pal. Un camí, a la esquerra, porta a la grandiosa casa de La Codina.
La Codina (Pinell de Solsonès) – Viquipèdia
Va planejant-se per camí carreter y per dalt de la serra, continuant sempre’ls extensos dominis de vista entre bells paisatges de bosc.
3 h. 25. Collet obert al costat d’un turó revestit de bosc. Un corriol, a la esquerra, porta a la casa de La Codina que’s destaca a uns deu minuts de distancia al extrem de una replanada.
El camí va faldejant el turó pel costat Nord.
Les Petges, on es va criar Antònia Reig i Giralt (1916-2006) – Foto X del 02/04/2021
3 h. 30. Hostal de Les Petges, en un planell conreuat. Algun dia podia tenir renom, avui està del tot desproveït y res hi troba’l vianant. Al davant del hostal s’hi esten una gran era.
S’enfila’l camí pel bosc y continua sempre serrejant.
3 h. 40. Creu de la Castellana, en un collet. A la esquerra, al dessota, en un decliu suau, s’hi ovira la gran casa de La Castellana aon hi estàn instalades les escoles publiques del municipi de Pinell.
Continua’l camí pels cims de la serra y per entre bosc.
Capella de l’Ascensió – La foto del Pep – 07/05/2023
3 h. 55. Capella de la Ascensió, petita y moderna, emplaçada en el carenar de la serra a 685 m. alt.
El camí sempre pintoresc va creuant alterós entre mig de pins y roures, boy planejant.
Escola de Madrona o Escola de Santes Creus del Bordell – La foto del Pep – 31/08/2023
4 h. 40. Se deixa una masia a la esquerra del camí.
4 h. 45. Padró o fita de pedra en l’enforcament ab el camí que porta a la iglesia y rectoria de Santes Creus, filial avui suprimida de la iglesia parroquial de Madrona, situada en el cim de la serra. Les indicacions del camí a Santes Creus van marcades en la pedra fita.
Santes Creus de Bordell – La foto del Pep – 01/10/2022
La Creu dels Lladres – La foto del Pep – 01/10/2022
Se descobreix ben prompte l’hostal del Bancal en una petita replanada.
Façana de l’Hostal del Bancal – Pinell – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
Hostal del Bancal de Madrona – Pinell – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri
5 h. Hostal del Bancal —590 m. all,—situat en una ampla collada entre la serra de son nom y la de Santes Creus. Aquest hostal com els demés del camí està avui del tot desproveït. Pera fer la excursió val més portar-se provisions. Junt al hostal del Bancal s’hi efectuen dues fires al aire lliure, molt concorregudes; l’una’l dia 19 de Setembre y l’altre’l 20 de Janer.
5 h. 15. El camí deixa, en el coll, el cim de la serra y baixa seguidament per una baga de pins y roures, en vistes de la vall de Vilanova de l’Aguda, ampla y plana en son fons, oberta a la dreta del camí. En la part oposada de la vall, en amunt de la serra, s’hi ovira’l poblet de Guardiola y dalt del cim la iglesieta de Sant Miquel. Encapçala la comarcada de la vall, la iglesia de Santes Creus en lloc prominent de sa serralada. S’ovira al lluny vers al NO., el trenc del engorjat dels Esplovins y a son bell costat els espadats y puntes enasprades de la bonica serra d’Aubens, destacant-se més a ponent entre altres més baixes montanyes el grandiós massís del Montsec.
5 h. 45. Se troba a la esquerra del camí un gros y notable roure centenari, digne de fixar en ell l’atenció.
Va baixant el camí entre boscuria de pins y roures, tot faldejant la serra.
6 h. S’assoleix el fons de la vall seguint el camí entre’ls conreus y hortes del poble de Vilanova de la Aguda, que s’ovira en un fondalet, damunt de l’aplanada vall.
La rivera de Vilanova, molt sorrenca y gaire bé sempre en sec, va a morir al riu Bregós. Se forma en les vessant de les montanyes que enclouen la vall.
El poble de Vilanova de l’Aguda des del camí d’arribada – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
Vilanova de l’Aguda des de la carretera de Solsona a Pons – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri
6 h. 15. Vilanova de la Aguda, poble d’unes 60 cases ab 212 habitants que forma l’ajuntament de son nom ab els poblets de Guardiola, L’Alsina, Ribelles y Vilalta, ab un conjunt de 750 habitants. Pertany al partit judicial de Solsona, a la comarca o conca del riu Bregós y al bisbat d’Urgell.
El poblet està situat tot de llarg en el rampant d’un turonet. Forma’l cor del poble un carrer estret y tortuós, tancat a cada cap per portals vells y feixucs y constituït per rònegues cases, algunes ab amples porxades que s’avançan en la via y ab rafecs molt sortits en els teulats, esmorteint la llum. En un costat y per damunt de les cases s’hi alça una torra campanar ab rellotge.
Carrer de Vilanova de l’Aguda amb un nen, una noia i un home en un portal – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
Carrer de Vilanova de l’Aguda parcialment cobert amb una persona – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
En el terme del poble hi raja una font salada.
El modest hostal se troba fora portes, en la part de dalt del poble.
Sota mateix de Vilanova arrenca un nou y bon camí veïnal que condueix de dret a la carretera de Pons a Calaf, entre aquella vila y’l poble de Ribelles.
S’atravessa, pel pont de nova construcció en la carretera, la rivera de Vilanova que gaire bè sempre passa aixuta y’s va seguint la rodada via.
6 h. 25. Se deixa la carretera a la esquerra y’s pren un camí de carro molt dolent. A la dreta dalt d’un pelit monticul s’hi destaca’l Mas Bosc, antiga mansió ab capella anexa, dominant l’ampla vall. A la part de llevant, bon xic enrera y en un cap de serra, s’hi ovira encastellat en un turó’l poble de Ribelles.
6 h. 50. Mas del Guardaner, a la dreta del camí, antiga casa de bon aspecte, vella construcció alçada ab grans carreus. Té adjunta una capella.
Va seguint el camí tot planer.
7 h. 10. Se troba la carretera de Pons a Calaf en el k. 16, (Itin. n.° 4) la qual se segueix en sentit invers.
7 h. 30. Pons (Itin. n.° 4).
😉
Sant Pere de Ponts – Fotografia publicada a L’arquitectura romànica a Catalunya (1911)
Ajuntament de Ponts – Mil·lenari de Sant Pere de Ponts
43 k. Pons, vila de 1887 habitants, a 345 m. alt, a la vora esquerra del Segre y prop de sa unió ab el riu Bregós o Llobregós. Pertany a la provincià de Lleyda, partit de Solsona y bisbat de La Seo.
Fondes: Cal Manel, Recomenable, la Ventureta, cal Tatet.
La vila de Pons està situada en una deliciosa vall, molt ben regada, alegre, esplendent d’hortes, arbreda, conreus y fruiterars. Està limitat son ample espai per altes y emboscades montanyes. La plaça es gran y ab antigues cascs.
- La parròquia colegiata de Santa Maria es gran, restaurada modernament, imitant l’estil ogival, que era el que tenia anteriorment, com pot notar-se encara en alguns finestrals d’obra vella. L’altar del Roser te un bell decorat ab rajoles de València.
- El Santuari del Bon Repòs enlairat al costat de ponent de la vila fou fundat en 1032 pels comtes d’Urgell, no oferint cap particularitat notable.
- Ruïnes del antic castell dominan la població des de’l cim del turó de les Forques.
- Iglesia de Sant Pere en el propi cim; està mig esfondrada; notable exemplar d’arquitectura romànica, obra del sigle XII, de la qual poden apreciar-se’n els tres absis ornats per finestretes de mig punt, posades de dos en dos en cada compartiment; la cúpula del creuer està esfondrada.
- En el any 1878 la població fou atacada y cremada pels carlins quedant reduida la vila que tenia 300 cases a cosa de la meitat, havent-se refet en bona part d’aquella ruïna.
A la part d’abaix de la població enllacen les dues carreteres, la de Lleyda y la de Calaf.
A uns 2 kilometres de Pons, pel indret de la carretera de Lleyda, pot visitar-se l’important presa del Canal d’Urgell, quals obres y instalacions valen molt be la pena d’esser vistes. El lloc es en extrem pintor
Pantà de Rialb – La foto del Pep – 22/03/2025
😉
Comarca del Cardener 