ITINERARI N.° 34 – De Solsona a Tiurana per Clará y Madrona

Itinerari número 34, “De Solsona a Tiurana per Clará y Madrona“, en el capítol “II COMARCA BAIXA — COSTAT DE MIG-JORN“ TORRAS, Cèsar August (1922). Pirineu Català. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench“, de la pàgina 157 a la 162.

Aquest itinerari, “De Solsona a Tiurana per Clará y Madrona“, és una “Antic camí de ferradura. Excursió tant interessant pels aspectes pintorescos de les riveres de Clará y de Madrona com en sentit artístic arqueològic per les notables despulles de la iglesia vella de Madrona.” Es pot fer en 6 hores.

No li agrada la nova església de Madrona: “Iglesia nova de Madrona, obra del sigle XVIII, de marcat mal gust y ab frontis de capçalera.”

Aquest camí es pot fer bé en cotxe, sense passar exactament pel mateix itinerari i considerant que hi pot haver camins de travessa sense asfaltar. Gairebé tots els llocs referenciats es poden identificar en els mapes actuals, i es fàcil de seguir.

L’excepció és Tiurana, colgada sota les aigües del pantà de Rialb. Recomanen modificar el darrer tram de l’itinerari per anar fins a la nova Tiurana. Sempre podrem mirar les fotografies del web “Tiurana encara viu”.

Una bona excusa anar a visitar Clarà, Madrona i la nova Tiurana, i recordar “la Tiurana que sempre viurà amb nosaltres.”

Portal del carrer del castell de Solsona amb un grup d’homes en primer terme i una dona al fons 1 – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras

Portal del carrer del castell de Solsona amb un grup d’homes en primer terme i una dona al fons 2 – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras

Una dona al camí de pujada al castell de Solsona amb la ciutat al fons – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras

ITINERARI N.° 34 – De Solsona a Tiurana per Clará y Madrona

6 h. Antic camí de ferradura. Excursió tant interessant pels aspectes pintorescos de les riveres de Clará y de Madrona com en sentit artístic arqueològic per les notables despulles de la iglesia vella de Madrona.

Se segueix a la sortida de Solsona el camí marcat en l’itinerari n.° 32.

Bosc al vessant del serrat de Torregassa – Olius – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras

L’anomenat pla de la Torregassa amb un turó al fons – Olius – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras

55 m. Creu de la Torragassa aon se deixa el camí ral de Sanahuja y de Pons. Se pren el camí de la dreta que s’enlaira suaument.

1 h. Coll de Clara, al costat mateix del turó de la Torragassa en qual cim hi ha una torreta de pedres senyal d’estudis geodèsics. S’alça a l’esquerra del coll.

Se va planejant entre boscos en direcció NO. A l’esquerra hi corre la serra de la Torragassa.

1 h. 5. El camí molt dolent empren ràpida baixada entre bosc, portant la direcció a ponent. A la dreta s’obre la vall de Clará.

1 h. 15. Se deixa de banda un camí que va a la iglesia de Clará que’s troba a curta distància dalt d’un serradet.

Sant Andreu de Clara – La foto del pep – 17/04/2022

La iglesia parroquial de Sant Andreu de Clara, d’època relativament moderna, no ofereix particularitat esmentable. Son terme parroquial conté 28 cases, alguna d’elles important, escampades en la vall, ab un cens de 183 habitants. Hi confrontan Castellar de la Ribera dret al NO. en la vall veïna (Itin. n.° 3), Pinell a mitjorn en en una vall tributaria, Miraver en direcció al SO. en el cim de la serra (Itin n.° 31) Castellvell de Solsona al SE. y La Llena dret al nord en la serra de son nom. El terme de Clará pertany al municipi de Castellar de la Ribera.

Continua el camí baixant entre bosc, deixant a l’esquerra la forta casa de Viladric. Pels cims de l’altra part de vall se veu serrejar la carretera de Solsona a La Basella.

Ball del Pep dels Oriols (Originari dels Oriols de Clarà) – Carnaval Solsona 2025

1 h. 20. Els Oriols, casa de pagès prop del camí. Aquest baixa dret a la clotada de can Sastre deixant més a la dreta la rivera de Clara.

Un home al costat de la font de Casagolda – Clarà – Castellar de la Ribera – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

1 h. 25. Font de càn Golda, molt pintoresca, prop del camí, en un balç de penya. Està molt ben ombrejada.

Se segueix en avall prop de la torrentera.

1 h. 30. Can Sastre, prop també del camí. Se baixa entre bosc.

Riu voltat de bosc prop de Clarà – Castellar de la Ribera – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

1 h. 35. S’atravessa la rivera de Clara. Hermosos paisatges en el riveral. Lloc d’atractívola y embelesant bellesa. Suavitat de tons. Tranquil y lluidor curs d’aigua ornat de bella varietat d’arbreda.

Atravessada la rivera el camí puja entre bosc.

Ermita dels Apòstols, prop Vilaginés – La foto del Pep – 08/04/2023

1 h. 55. Can Vilaginés. Va planejant-se en direcció a ponent.

S’ovíra a l’esquerra la iglesia parroquial de Pinell, a una mitja hora de distància, sobresortint dins de sa pròpia vall.

Sant Miquel de Pinell – La foto del Pep – 15/10/2022

Sant Miquel de Pinell es una modesta iglesia que no te apariencia ni pretensions. El terme parroquial, sense nucli de població marcat, te una vintena de cases escampades en son ample territori, ab 160 habitants. Està enclavada entre’ls termes de Castellar y Ciuró en la veïna vall de la Rivera Salada, Clarà, Llovera, Peracamps y Lloverola en els cims de la serra que s’estén de llevant a ponent, Sallent y Madrona en llurs respectives valls. Havia sigut del senyoriu del Capitol de la Seo d’Urgell.

Pinell es cap de terme municipal del que’n formen part, ademés, el poblet y parròquia de Sant Climents y els termes parroquials de Sallent, Madrona y Miraver, formant un conjunt de 750 habitants.

2 h. 25. Creu del Soler, en un serradet. En altre serrat s’ovira la iglesia y casa de Sant Tirç. El camí va pujant sempre entre bosc.

Sant Tirs o Sant Santís – La foto del Pep – 09/05/2023

2 h. 40. Sant Tirç o Santiç com l’anomenen en el pais. Capella restaurada, enlairada en un serradet. La casa adjunta, de molt bon aspecte, està també modernisada.

El camí va serrejant.

2 h. 55. Finestres, altra bona casa de camp.

3 h. Creu de Finestres.

3 h. 10. La Caseta, masoveria al costat del camí. S’empren una baixada.

La riera de Madrona prop de l’Estany 1 – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

La riera de Madrona prop de l’Estany 2 – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

3 h. 20. S’atravessa la rasa de Madrona prop de sa unió ab la rivera de Clará.

Se segueix per la marjada dreta de la rivera que pren ja des de aquí el nom de riu de Madrona. Hermos tragecte pel repetí del aigua. Els paisatges van oferint bells cambiants de llum y de color, saturats de galana poesia. Bella arbreda, codols y roques se reflecten en la claretat y en la lluisor de l’aigua.

La masia l’Estany de Madrona i la rodalia – Pinell – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

L’Estany de Madrona – Pinell – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

3 h. 30. L’Estany de Madrona, grossa y antiga pagesia. La casa es molt gran y de bell aspecte de comoditat y senyoriu. Els paisatges envoltants son força bells.

Si no’s vol pujar a Madrona pot seguir-se rivera avall fent-se més de mitja hora de drecera. No obstant l’excursionista no deu deixar de visitar l’antiga iglesia de Madrona.

Enllà de la casa s’atravessa el pintoresc riveral prenent-se un camí que s’enlaira sobtadament sobre la vall.

L’església parroquial de Sant Pere de Madrona i la Rectoria al capdamunt d’un vessant boscós – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

Església parroquial de Sant Pere de Madrona – La foto del Pep – 19/09/2022

Altar de Sant Pere de Madrona – Caminada popular Pinell de Solsonès 2023 – Wikiloc (pdf)

3 h. 40. Iglesia nova de Madrona, obra del sigle XVIII, de marcat mal gust y ab frontis de capçalera. Te al enfront l’antiga casa rectoral.

La Parròquia de Sant Pere de Madrona te 46 cases y 300 habitants. Està enclavada en territori montanyos que envolta sa pregona vall. Estan incloses dins del terme, s’antiga sufragania de Santes Creus, ara suprimida y el Santuari de Ntra. Sra. de Sanmé, a més d’altres capelles y iglesietes prop de ses més importants pagesies. Confronta son terme, que forma part del districte municipal de Pinell ab Ceuró per l’indret de les veïnes valls de la Rivera Salada, ab Sallent en la vall oposada del costat de mitjorn y ab Altés, Castellnou, Vilanova de la Aguda y Sanahuja del bisbat d’Urgell y pertanyents a la vall del riu Bregós.

Des de la iglesia parroquial, que’s troba en l’aresta d’una serraleta, se presenta al enfront bellament plaçada en altre cap de serrat, endallà d’una petita collada, l’antiga iglesia de Madrona, adjunta a Ies ruïnes d’un vell castell, produint el conjunt un pintoresc y artístic punt de vista.

Se va seguint la careneta, trobant-se en el coll que separa els dos turonets la notable Creu de terme de Madrona, exemplar interessant d’un estil gòtic decadent. Bell aspecte del airos absis del temple y de la bonica creu avançada en primer terme.

L’església vella de Madrona, i una creu de terme en primer terme – Pinell – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

Creu de terme de Madrona amb una persona al fons – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

L’església vella de Sant Pere amb el Castell al costat – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

3 h. 45. Iglesia vella de Madrona, notabilissim exemplar d’arquitectura romànica, malauradament en latent estat de ruïna. Sa trista sort y l’abandonament en que’s troba promouen un pregon sentiment de
dol y pena.

L’airosa volta està esfondrada per tots indrets; Ies parets amenacen desplomar-se. Tot es desolació y agombolament de trocejades ruïnes.

L’absis molt alt y de forma esbelta, obra del sigle XII, es lo més conservat que’s nota. Ses nervatures y pilans son delicats y primorosos.

En la petita cripta, oberta en la part posterior de sota l’altar major, s’hi observen encara alguns notables y curiosos capitells, portant un d’ells una inscripció gravada que diu Mirus me fecit. Poden notar-se en les parets del altar restos borrosos de pintures murals, fetes en el sigle XIII.

D’aquí pocs anys resen quedarà d’aquest estimable joiell, mostra interessant de nostre art religiós y antic historial.

Aquest temple fou abandonat ja en el sigle XVIII, al consagrar-se el temple actual que acredita ben bé’l mal gust de la època.

L’antiga iglesia parroquial de Madrona pertanyia a la Canonica de Solsona per donació feta a la mateixa pel comte d’Urgell, Armengol de Mollerusa y sa muller Maria.

El castell de la baronia de Madrona era anex a la iglesia. Resse’n conserva avui digne d’apreci. Sols s’hi agombolen runes y enderrocs. Una pobre masoveria s’aixeca en mig de Ies despulles. Fa pocs anys encara existia una pregona ergàstula que no tenia altre accés que una obertura superior practicada en el trespol y corresponent al mig de la volta que la cobria ni altre respirall que’l foral obert en el centre de la llosa que servia de tapa. Aquest trist recinte també ha desaparegut. Els nous habitants del castell, de ben distint braç que’ls antics senyors, el destruireu per utilitat llur y ab complert desconeixement de la profanació que cometien.

Castell i antiga parròquia de Sant Pere de Madrona – La foto del Pep – 19/09/2022

Del cim del castell s’ovira un bon colp de vista sobre la reclosa vall del riu de Madrona.

Se baixa a trobar el fons del riveral per un camí que davalla ràpidament. Al arribar a tocar el curs de l’aigua el camí va entrellaçant-se seguidament ab el riu que corre engorjat entre llisos de penya y esperons de serra emboscats. Deu o dotze vegades cal atravessar l’aigua, lo qual fa que tot aquest passant sia molt dolent y que’n temps de pluges, quan el riu va abundós, se faci molt dificultós el trànsit. S’ofereixen en cambi durant el trajecte bella varietat de paisatges y de perspectives.

4 h. 10. S’aixeca al’esquerra, dalt d’un turó la iglesieta de Sant Antoni, que te força antigor.

Van seguint-se les sinuositats de l’estreta y encongida vall.

5 h. 15. Pont del Perotillo, sobre’l riu Madrona, en la carreterra de Pons a La Seo (Itinerari n.° 4). Se segueix aquesta carretera en avall.

El riu Madrona va a llençar-se al Segre.

6 h. Tiurana.

Cases de Tiurana – 1900 – AFCEC Antoni Bartomeus i Casanovas

😉

Tiurana. -Petita vila de 495 habitants, a la dreta de la carretera entre aquesta y el riu. Es molt bella la creu gòtica de pedra que’s troba dins de la vila.