| Itinerari número 37, “De Serrateix a Castelladral y Suria“, en el capítol “III COMARCA BAIXA — COSTAT DE LLEVANT“ TORRAS, Cèsar August (1922). Pirineu Català. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench“, de la pàgina 172 a la 174. |
| Aquest itinerari, “De Serrateix a Castelladral y Suria“, és un “Camí de ferradura que segueix sempre pel cim de la serra. Excursió recomanable si’s vol anar des de Serrateix a Manresa.” Es pot fer en 3 hores 15 minuts. Aquest camí, tal com esta descrit, es pot fer tot en cotxe, coincideix amb l’actual carretera asfaltada, la principal via de comunicació entre aquets pobles. Tots els llocs referenciats es poden identificar als mapes actuals, amb alguns canvis d’us, per exemple, “L’Hostalet, petita casa de camp” s’ha convertit amb el “càmping l’Hostalet“. Les creus de terme, hi són, però estan escapçades. Fer aquest itinerari és una bona excusa per anar a Súria, Castelladral i fer una visita guiada del monestir de Serrateix. |
Creu de terme de Serrateix – Entre 1907 i 1930 – AFCEC Rossend Flaquer i Barrera
Monestir de Serrateix (vista) – Viver i Serrateix – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri
Monestir de Serrateix (torres) – Viver i Serrateix – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri
Creu de terme de Serrateix 1 – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
Creu de terme de Serrateix 2 – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
El monestir de Santa Maria de Serrateix – Entre 1907 i 1930 – AFCEC Rossend Flaquer i Barrera
Façana lateral del monestir de Santa Maria de Serrateix – Entre 1907 i 1930 – AFCEC Rossend Flaquer i Barrera
Part posterior del monestir de Santa Maria de Serrateix – Entre 1907 i 1930 – AFCEC Rossend Flaquer i Barrera
Camí i vista posterior del monestir de Santa Maria de Serrateix – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
Absis de l’Església de Santa Maria de Serrateix – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
ITINERARI N.° 37 – De Serrateix a Castelladral y Suria
3 h. 15. Camí de ferradura que segueix sempre pel cim de la serra. Excursió recomanable si’s vol anar des de Serrateix a Manresa.
Al deixar Serrateix se pren un camí que arrenca de la part posterior del Monastir y se segueix planejant per dalt de l’ampla ras estés en el cim de la montanya. Girant la vista enrera’s descobreix un bonic cop de vista del monastir que presenta severes y correctes les hermoses ratlles del seu absis romànic.
10 m. L’Hostalet, petita casa de camp. El camí torç de direcció vers a la dreta serrejant sempre per l’ample planell.
15 m. Creu de terme al peu del camí. Aquest avança en suau pujada.
20 m Cap de serrat d’aon se domina el caseriu de Serrateix y bon xic separat l’antic monastir. Se segueix entre bosc.
25 m. La Cantina, petita casa de pagès.
Jolius paisatges ornen el camí.
Un home assegut en una pedra al costat d’una bauma entre Castelladral i Serrateix – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
30 m. Pintoresca bauma sota un gran roquer coronat de pins.
Se va serrejant entre bosc, fruint de belles perspectives per distints indrets.
S’ovira a la dreta en una baixa estribació la iglesia de Santa Fé de Valldeperes, ajuda de Serrateix. Pertany al municipi de Castelladral.
50 m. Casanova del Castell en un replanet dalt de la serra.
55 m. S’entra en una preciosa y espessa baga de pins que s’esten molt rosta sobre la fonda vall, mirant al nord.
1 h. 5. El camí surt de la fosca ombra de la baga y es descobreix el pintoresc poble de Castelladral damunt dels seus balços de penya.
1 h. 10. Creu de terme. A l’esquerra del camí hi queda l’antic casal nomenat el Castell.
1 h. 15. Castelladral (Vegis itin. n.° 35).
L’església i cases de Castelladral – Navàs – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
Vista parcial de Castelladral – Navàs – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
Vista del poble i l’Església de Sant Miquel de Castelladral al fons – Navàs – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
Se baixa sobtadament per sota els balços de penya que sostenen el poble.
1 h. 20. Creu de terme, en un collet sota del poble.
Se va carenejant entre dues valls.
1 h. 25. Casa de pagès en un collet d’aon se frueix d’una bella vista de Castelladral.
El camí va sempre serrejant per desobre la vall formada sota la montanya de Castelladral.
1 h 45. Petita caseta sobre’l camí. La vista es alegre en tot el trajecte.
Bosc sota de Castelladral (Sot del Puiggros) – Navàs – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
1 h. 55. S’ovira al dessota en un bell fondal la gran casa de Puiggròs, magnífica residència ab grandioses y antigües construccions, bellament situada entre deliciosa arbreda y frescor. Té una iglesia adjunta.
2 h. 5. Se deixa a l’esquerra un camí carreter que baixa al Puiggròs entre espessor de bosc.
El camí va corrent enlairat dominant bells horitzons.
2 h. 15. La Garriga, bona casa de pagès a la dreta del camí en un serrat de desembarassada vista, — 500 m. alt.
Se va seguint per dalt de la serra y per camí de bosc.
2 h. 30. Cortés del Pí, casa de pagès al costat del camí.
2 h. 40. Càn Palitroques, altra petita casa de pagès.
El camí va carenejant, tenint al enfront el turó de Sant Salvador, entre aigües del Cardener y les de la rivera que baixa de Castelladral per a anar a unirse al Tordell.
Sant Salvador Nou del Quer – 2008 – Viquipèdia
2 h. 45. Serrat de Sant Salvador, —435 m. alt— al costat mateix del tossal aon s’aixeca la ermita. Un camí serpejant puja al cim aon hi ha la capella, en pocs minuts. La ermita de Sant Salvador, de la vila de Suria, es molt concorreguda, celebrant-s’hi distints aplecs. No ofereix particularitat esmentable, sols un bonic panorama, en especial sobre la vall del Cardener que domina en una gran extensió.
Des de’l serrat de Sant Salvador s’ovira encara al lluny el poble de Castelladral, dalt de la serra, dominant altres més baixes estribacions.
El camí va faldejant el turó de Sant Salvador, dominant al fons y a l’esquerra les caients del riu Tordell.
En vistes de la vila de Suria, aixecada pintorescament en un grop penyalós al extrem de la serra, entre la vall del Cardener y les aigües del Tordell.
3 h. 15. Suria. (Vegis itin. n.° 1).
Vista general de Súria, postal de 1920 – Arxiu Josep Reguant
Dones rentant roba al riu Cardener el poble de Súria al fons – 1924-03 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa
El poble de Súria, travessat pel riu Cardener – 1929 – AFCEC Rossend Flaquer i Barrera
El riu Cardener amb un pont al seu pas per Súria – 1924-03 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa
Suria, vila de 1990 habitants a 300 met. alt., partit judicial de Manresa, comarca de Bages, provincià de Barcelona, bisbat de Vich.
Posada: cal Sivila.
La part més nova de la població s’esten en un moll llarg carrer, al peu de la carretera. La part més antiga s’enfila per carrers estrets y costaruts, al envolt de la iglesia parroquial de S. Cristòfol, situada en una eminència que domina la població, destacant-se de lluny l’airós campanar. La plaça està també enlairada prop de la iglesia.
Iglesia parroquial de Sant Cristòfol – Spivak Michael – 05/05/2019
En el terme hi ha moltes fàbriques que aprofiten la força del riu. Dominant la vila s’alcen a la dreta els Tres Toçals y més enllà la serra de Palladors; a la esquerra domina la vall la montanya de la Rivera.
Son de notar especialment, a Suria, les importants explotacions de sals potàsicas de la Societat anònima Minas de Potasa de Suria» filial de la renomenada raó social Solvay y C.ª de Bruselas, que explota, gaire be’s pol dir, els jaciments potàsics de tot lo mon.
S’han efectuat sondeigs a grans profunditats, en el terme de Suria y envoltanls. Les concesions mineres de la Companyia arriben a cobrir mes de 20.000 hectàreas escampades en diversos llocs de Catalunya.
El gruix dels jaciments varia de 50 a 400 metres, trobanl-s’hi en ells la potasa baix les formes de carnalita y siloinila ab un promedi de riquesa mineral desde ‘l 10 al 40 %, essent similars als tan renomenats d’Alsacia.
Interior de les instal·lacions de les mines de potassa de Súria – 1917-12-09 – AFCEC Arnau Izard i Llonch
Maquinària pel sondeig de les sals potàssiques a les mines de Súria i bosc al voltant – 1917-12-09 – AFCEC Arnau Izard i Llonch
Sondeig de can Semi – Súria – Entre 1890 i 1936 – AFCEC Estudi de la Masia Catalana
Entre les obres practicades en les instalacions de Suria es especialment de notar un gran pou d’extracció, de sis metres de diàmetre útil, el de major secció en la seva clase dins de la mineria espanyola. Se troba avui a la fondaria de 230 metres y està atravessat per distintes galeries que segueixen els filons. Hi ha construits ademés edificis de convenient capacitat pera fusteria, cerrallería, tallers mecànics y elèctrics y dipòsits de materials. S’està construint actualment una central elèctrica ab instalació transformadora, un molí pera la molta dels minerals y un gran magatzem pera les potases preparades.
Completen el conjunt de Ies instalacions Ies cases per a el personal, de bon aspecte, higièniques y ben disposades, formant una nova y vistosa població.
Aquesta important explotació deurà anar acompanyada del ferrocarril, que’s troba ja en avençat estat de construcció. Una cosa y altra donaràn nova vida a la vila de Suria y un gran pas d’avenç en sa prosperitat. Avui s’hi està coneixent d’una manera notable.
L’explotació de les mines de potasa de Suria, no’s limitarà sols a ésser un benifet per a aquesta població, sinó que està destinada a promoure una veritable revolució dins l’agricultura de nostra pàtria, permetent-li fruir d’un adob pera les terres sense rival y de òptims rendiments.
Cal anar a Súria a veure Mig-món – Spivak Michael – 05/05/2019
Més enllà de la vila, en sortint d’ella, y a la dreta de la carretera, es troba el renomenat Mig Mon de Suria, gran espadat de penya en qual centre hi conflueixen grosses betes de roca, en marcades inclinacions contraposades. Es un curiós exemplar geologic.
La carretera descriu un angle moll accentuat al envolt del riu y s’enfila en grans revolts de forta pendent, ab bell domini de vista sobre la vall del Cardener y la vila de Suria. En un alterós tossal s’hi destaca la ermita de Sant Salvador.
😉
Finals del segle XIX – Vista general de Súria, des del barri de Sant Jaume (llibre ‘Súria ahir i avui’ de Josep Massana i Portella)
😉
Any 1907 – Imatge de la històrica riuada del mes d’octubre (llibre ‘Súria ahir i avui’ de Josep Massana i Portella)
😉
Any 1918 – Treballs inicials de construcció del pou 1 de la mina de potassa (llibre ‘Súria, el meu poble’ de Pau Soler i Clariana)
😉
Any 1924 – Riu Cardener (llibre ‘Súria ahir i avui’ de Josep Massana i Portella)
😉
Dècada de 1910 – Carrer González Solesio (llibre ‘Súria ahir i avui’ de Josep Massana i Portella)
😉
Dècada de 1910 – Pla de la Font (llibre ‘Súria ahir i avui’ de Josep Massana i Portella)
😉
Sense data – 2 Carrer González Solesio (llibre ‘Súria, el meu poble’ de Pau Soler i Clariana)
😉
Sense data – Carrer González Solesio (llibre ‘Súria, el meu poble’ de Pau Soler i Clariana).
😉
Sense data – Carrer Salvador Vancell (llibre ‘Súria, història en imatges. 1894-1975’ de Josep Reguant i Agut)
😉
Sense data – Castell i campanar de l’Església del Poble Vell (llibre ‘Súria ahir i avui’ de Josep Massana i Portella)
😉
Sense data – Primera construcció del pont de Cal Nenus per a la línia ferroviària de Súria (llibre ‘Súria, el meu poble’ de Pau Soler i Clariana)
😉
Comarca del Cardener 
