Itinerari número 36, “De Cardona a Serrateix“, en el capítol “III COMARCA BAIXA — COSTAT DE LLEVANT“ TORRAS, Cèsar August (1922). Pirineu Català. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench“, de la pàgina 166 a la 172.

Aquest itinerari, “De Cardona a Serrateix“, és un “Camí de ferradura. Excursió molt recomanable tant per son interès artistichistòric, com per la bellesa dels paisatges y extensió dels panorames.” Es pot fer en 2 hores 30 minuts. El que a l’itinerari es diu Sant Ubà actualment és diu Santovà, que es el nom de la casa de pagès i el de la seva capella. A la Viquipèdia s’explica que el nom es una contracció de Sant Teobald. Com que dins de la capella hi ha el retaule renaixentista de Sant Eudald, tant la capella com l’oratori també es coneixen com de Sant Eudald. La gran destrucció del monestir Serrateix vingué en la guerra civil del 1936. Segons informa el Bisbat de Solsona, quatre sarcòfags estan dipositats al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona i l’Arxiu Diocesà guarda la major part de la documentació del monestir. Aquest camí, tal com esta descrit, es pot fer tot en cotxe. El camí de Cardona a Santovà de l’itinerari es de travessa, però hi ha alternativa per fer-ho tot per carretera. Gairebé tots els llocs referenciats es poden identificar als mapes actuals. Una bona excusa per anar a fer una visita guiada del monestir de Serrateix.

Vista parcial de Cardona amb la muralla i un portal d’entrada – ca 1890 – AFCEC – Frederic Bordas i Altarriba

Homes i nens davant el Portal de Graells de Cardona – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras

Muralla i castell de Cardona– 1912 – FFS Josep Salvany i Blanch

ITINERARI N.° 36 – De Cardona a Serrateix

2 h. 30. Camí de ferradura. Excursió molt recomanable tant per son interès artistichistòric, com per la bellesa dels paisatges y extensió dels panorames.

Se surt de la vila pel portal de Graell y’s baixa la ràpida costa, atravessant-se bon xic en avall la carretera de Solsona.

El pont del Diable de Cardona sobre el riu Cardener – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras

10 m. Pont de Sant Joan —470 m. alt.— per aon s’atravessa el Cardener (Vegis Cardona itinerari n° 1). A la dreta presenta original aspecte l’atrevit Pont del Diable ab la carcassa descarnada de sos dos arcs sense termenar.

Pont de Sant Joan – Cardona– 1912 – FFS Josep Salvany i Blanch

El pont de Sant Joan sobre el riu Cardener a Cardona – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras

Passat el pont se deixa a la esquerra’l camí de l’Aiguadora, Sant Llorenç y Busa y al enfront el de Berga, y se segueix per la vorada esquerra del riu.

30 m. Bell efecte d’un grandiós revolt del Cardener. En avall en la part oposada ocupa un planell prop del riu la fàbrica de La Plantada.

Fàbrica tèxtil La Plantada en primer terme i al fons el castell de Cardona – Entre 1900 i 1930 – AFCEC Autor desconegut

Cardona des del Collet de les Moixetes – La foto del Pep – 16/05/2016

Se va remontant la vessant deixant el riu al fons y fruint de bell domini de vista sobre’l curs del Cardener y vers al promontori alterós del castell de Cardona.

35 m. Se penetra en la caient esquerra del clót del Espinal, deixant el riu enrera. Vall rocosa per la que s’hi despenya un petit torrent, gairebé sempre sense aigua.

40 m. Plà de tes Rovires, que s’atravessa.

45 m. Casetes de Sant Ubà, veïnat de cases esbarriat, pertanyent al municipi de Cardona.

Creu de terme senzilla.

Vista llunyana de Santovà de Cardona – Entre 1890 i 1923 – AFCEC Cèsar August Torras i Ferreri

50 m. Sant Ubà, antiga pagesia molt gran que’s deixa a la esquerra del camí en un planell conreuat.

Padró de Sant Ubà, al peu del camí, petit oratori gòtic.

Padró de Sant Ubà (Oratori de Santovà) – Fotografia del Pep – 27/06/2025

El camí se dirigeix vers a la vall de Navel.

55 m. Caseta de Navel. El fons de la vall té ampla planada y’is caients son abruptes. El bosc s’estén arreu. Va seguintse en amunt la banda dreta de la rivera de Navel. Aquesta vall es molt pintoresca y força interessant, rublerta de boscos en els que s’hi troben roures gegantins de folgat brancatge y rabassudes soques, bancades de roca formantrelleixos en els que s’hi arrapa la ufana vegetació y roques despreses y apilonades fent d’ornamentació als paisatges y a les pinoses extenses.

Roure de Navel a la població de Serrateix – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

Façana de la Casa de Navel i camí a primer terme – Viver i Serrateix – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

Navel de Serrateix (casa) – Viver i Serrateix – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

Casa de Navel a la població de Serrateix – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Casa de Navel a la població de Serrateix – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

1 h. 15. Navel, gran casa ab amples galeries y galan aspecte. Antiga casa de camp o conrería de la Comunitat de Preberes de Cardona. Havia pertangut ab anterioritat al monastir de Serrateix a qual terme parroquial pertany avui encara. Iglesieta d’origen romànic ab petita espadanya y senzill absis. Té per patró a Sant Vicents, al igual que la Colegiata de Cardona.

Seguit de bells paisatges de bosc.

Molí de Navel i un riu en primer terme – Viver i Serrateix – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

Molinet de Navel – Montmajor – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

1 h. 30. El Molinet; antic y petit molí de joliu aspecte, situat prop de l’aigua y en engorjada clotada. A la esquerra baixa per congost molt asprós la rivera del Cint o del Espital.

1 h. 35. Pontet sobre la rivera del Querol o de Vilajoana que s’atravessa. Les dues riveres formen la de Navel.

Pont del Molí de Navel sobre el riu – Montmajor – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

S’emprén la pujada a la serra per la fatigosa costa nomenada del Torn, entre esplèndida boscuria de pins. Se descobreixen hermosos paisatges de la engolada rivera, realçats per la esplèndida espessor de la boscuria. La vessant oposada es igualment coberta de bosc. A mida que’s puja s’estenen les belles perspectives.

2 h. 10. Cap de la Costa, casa de pagès en el cim de la pujada. Se descobreix enlairada, damunt de la oposada serra, la iglesia y rectoria del Pujol de Planés.

Se segueix pel cim de la serra fruint de la magnificència del extens panorama.

Se presenta al enfront el monastir de Serrateix bellament situat en el planer culminant de sa pròpia serra.

Creu de terme de Serrateix – Entre 1907 i 1930 – AFCEC Rossend Flaquer i Barrera

El monestir de Santa Maria de Serrateix – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

Monestir de Serrateix (vista) – Viver i Serrateix – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

Façana del Monestir de Santa Maria de Serrateix – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

Monestir de Serrateix (torres) – Viver i Serrateix – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

Racó del monestir de Santa Maria de Serrateix – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

Vista parcial del Monestir de Serrateix – Viver i Serrateix – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

Vista parcial del Monestir de Serrateix i una arcada en ruïnes – Viver i Serrateix – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

2 h. 30. Monastir de Serrateix. Avui la iglesia es temple parroquial y part de l’antic edifici està convertit en rectoria. Es un antic monument molt apreciable y digne d’esser visitat. El primitiu monastir, segons documents mencionats pel P. Villanueva en son Viaje literario a las Provincias de España, existia ja en l’any 940, regnant a França el rey Lluis l’Ultramarí, y estava dedicat a Santa Maria y a Sant Urbici. En el propi sigle X, en 997, el comte de Besalú Oliva Cabreta y’l bisbe Miró, son germà, ab el beneplàcit de Wisaldo II, bisbe d’Urgell, fundaren un monastir a Serrateix, baix les regles de Sant Benet y Sant Basili y l’advocació de Santa Maria y Sant Urbici o Urbà. Fou’l primer abat un monjo anomenat Froilà, tingut en santa opinió y que habitava ja aquests llocs per revelació divina. Al ferse la fundació fou donada al cenobi tota la serra del Teixó o sia Serra Teix.

El temple actual fou començat en l’any 1078, havent-se fet la consagració en 1126 per Sant Olaguer, arquebisbe de Tarragona, ab asistencia del bisbe d’Urgell Pere Berenguer, del de Vich Ramón Gaufred y del abad Guillem del propi monastir. A principis del sigle XVII sofrí una grossa renovació que li feu perdre bona part de son pur caràcter arquitectònic. L’abat Escofet, ab més bona intenció que bon gust y sentiment artístic, feu ensorrar la volta romànica pera substituirla per l’actual en la que hi campeja l’ordre corinti en la ornamentació. Feu les obres d’engrandiment y renovació del temple’l mestre Pere Puig de Berga.

Malgrat aquestes modificacions ofereix encara un bell aspecte el conjunt del monastir, ressaltant en la part posterior, entre construccions de tota mena, l’elegant absis de belles formes arquitectòniques, ornat de una randa d’arquets dividits en compartiments, en els que hi ha obertes allancetades finestres, estant coronat per coberta cupular guarnida d’una renglera d’obertures que li donen animació y vida.

Se destaca en un costat de la plaça, formant un angle de l’edifici, la robusta torra campanar feta alçar en el sigle XIV per l’abad Simón de Pons. Té dues finestres, per cara, pera l’emplaçament de les campanes y està coronada de marlets. La porta de la iglesia fou oberta a principis del sigle XVIII en el baix de la torra y té al dessobre un petit ull de bou. En altre angle del edifici s’hi aixeca també altra torra coberta ab teulada a quatre vessants.

Sarcòfag del comte Oliba I, Oliba Cabreta, al monestir de Santa Maria de Serrateix – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

L’interior de la iglesia acusa la forma de creu llatina, malnenada en els braços per una desacertada restauració; la nau es alta y espaiosa. Perdé’l temple al esser restaurat gran part de son sever caràcter. Entrant-hi a mà esquerra, se nota un sepulcre gòtic de pedra, aon, segons indica una llegenda posada en el mur, hi està enterrat el comte Oliva Cabreta de Besalú fundador del monastir. Reposa sobre un pedestal bastant modern, en qual centre hi ha una llauda; dessobre la tapa hi ha la estàtua jaient d’un cavaller, ab daga y espasa; en la cara davantera hi estàn esculturades en uns escuts les armes senyorials. En l’altar dedicat a Sant Urbici, d’un barroc exagerat, s’hi guarda, en una urna del sigle XVIII el còs venerat del propi sant. L’antiga sepultura del mateix, que data del sigle XIV, se troba en l’arxiu. En altres urnes s’hi veneren els cossos de Sant Víctor, Sant Zenón y Santa Febricia.

L’arxiu de Serrateix es molt important y digne d’esser consultat.

Totes les demés construccions del monastir, de distintes èpoques relativament modernes, no tenen marcat interès. Se penetra en l’interior per una porta adovellada que dona accés a un pati desolat que conserva encara algún detall apreciable, com la senyorial escala, y que ofereix ademés un tirat de misteri y dolça tristesa que impresionen. Per ell se penetra a n’el claustre modern, enquadrat ab arcs
sense cap estil ni gust. La part superior està en gran part deshabitada y en dies de vent, freqüents en aquells cims, se senten batre fatídicament les portes interiors mig desarrelades de llurs bastiments. L’antic claustre fou destruit al ferse la malaguanyada restauració del cenobi. L’actual, del 1706, guarda empotrades en sos murs algunes notables sepultures de varies èpoques. Es una veritable joia del art gòtic el sepulcre del abad Bernard de Torrigues, mort en 1412, que’s troba entaforat entre la paret del claustre vell y la del nou, en lloc estret, fosc y esquifit, aon pera veure’l té de baixar-s’hi com qui’s fica
en un cau. Es una vera llàstima que estigui allí arreconat y que no’s tiri a terra una part del mur del claustre nou pera posar-lo a la vista.

Tots els paraments dels edificis tenen un simpàtic colorit rogenc imprès en els carreus pel sagell de la velluria.

Creu de terme de Serrateix 2 – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

Creu de terme de Serrateix 1 – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

Davant del monastir s’estén una gran plaça, en l’ample planell de la serra, aixecant-se al mig dominant l’espai una creu de pedra d’estil plateresc, força elegant qual esculturat anell, ab figures de sants descansa dessobre un fust vuitavat sostingut per feixuc y mal construït pedestal. Desde’l cap avançat de la plaça’s domina un extens panorama de primer ordre y una bella vista de conjunt del monastir.

Vers al dairer extrem ponent s’oviren les montanyes de la Sagarra y del Alt Urgell, el Montsec, la serra d’Aubens, el Turb d’Oliana, la Serra Seca, les serres de Cambrils y Oden, Cap de Querol y Port del Comte, y més al NO. la gegantesca serra de Cadí. Dret al Nord, seguint de ponent a llevant, per dessobre les més baixes serres encinglades de la Mola, Busa, Taravil y Capolat, s’aixequen al lluny la serra del Verd, Cap de Balç, Pedraforca, En Cija, Moixaró, Cim de la Mena y Puigllançada, y més al NE. la carena pirenenca de la que’n ressurten el Puigmal y’Is cims del Freser y del Ter fins a Costabona. Vers a llevant formen bell oneig les serres de la vall del Llobregat, Picamill y Picancel, y més lluny desde’l NE. en avall les de Cavallera, Milany, Puigsacalm, Bellmunt, Cabrera, Guilleries y Montseny. Vers a mitjorn se destaquen entre altres confoses serralades les típiques montanyes de Montserrat y Sant Llorenç de Munt.

La carena de Serrateix dona aigües al Cardener per la rivera de Navel, per la d’Ortons y pel riu Tordell y està unida ab la de Coll de Guineu, ab la de Cor de Roure y ab la de Viver.

Aquestes serres límit de l’antic Pago Bergistà y del vescomtat de Cardona, venen citades en documents antics ab els noms de Serra Taixii, Taixó y Texó. Pertanyia antigament al Castro-Edrale, Castelladral, y tenia castell propi, citat en diverses escriptures ab el nom de Vico Serrateix.

Molt prop del monastir hi ha un penyal nomenat Roc de Sant Urbici, aon, segons tradició, sofrí martiri aquest Sant.

El bisbe de Solsona, Doctor Riu, de bona memòria, restaurador del cenobi de Cellers (Itinerari n.° 19) havia concebut el plau de restauració de la abadia de Serrateix, ab el propròsit de constituiria en mansió bisbal d’estiu.

Avui l’antic cenobi està convertit en rectoria de modesta parròquia d’entrada. El Reverent Mossèn Ramón Anglerill, erudit y modest historiare, autor de varis opusculs monogràfics de poc coneguts monuments, ocupà durant bastant temps el càrrec de Rector d’aquesta parròquia y’s complavia en lebre amablement als excursionistes y a mostrals’hi y ferlos’hi conèixer tot quant a Serrateix se referia.

La parròquia de Serrateix, baix l’advocació de Santa Maria, confronta ab Viver al Nord distant una hora, ab Castelladral a llevant y mitjorn y ab Pujol de Planes a ponent, totes a igual distancia aproximada.

El poblet de Serrateix se troba a mig quart de distancia del monastir al cim de la serra y forma part del ajuntament de Viver.

El monestir de Santa Maria de Serrateix – Entre 1907 i 1930 – AFCEC Rossend Flaquer i Barrera

Façana lateral del monestir de Santa Maria de Serrateix – Entre 1907 i 1930 – AFCEC Rossend Flaquer i Barrera

Part posterior del monestir de Santa Maria de Serrateix – Entre 1907 i 1930 – AFCEC Rossend Flaquer i Barrera

Camí i vista posterior del monestir de Santa Maria de Serrateix – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

Absis de l’Església de Santa Maria de Serrateix – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

😉