| Itinerari número 49, “De Cardona a Tantellatge per Gargallà y la serra de la Canya“, en el capítol “III COMARCA BAIXA — COSTAT DE LLEVANT“ TORRAS, Cèsar August (1922). Pirineu Català. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench, de la pàgina 209 a la 211. |
| Aquest itinerari, “De Cardona a Tantellatge per Gargallà y la serra de la Canya“, és “practicable a peu o en cavalleria. Variant molt interessant de l’itinerari anterior.” Es pot fer en 4 hores 30 minuts. El camí d’aquest itinerari, passat el pont de Sant Joan, està en la seva totalitat operatiu, amb alguns trams asfaltats, la major part com camins de travessa que es poden fer amb un cotxe normal o, si pot ser, amb un vehicle tot terreny. Gairebé tots els llocs referenciats es poden identificar als mapes actuals. Fer aquest itinerari és una bona oportunitat per conèixer millor la baixa Aiguadora, Gargallà i Tentellatge, gaudint dels seus paisatges i de la seva història. |
Porta de Graell de Cardona– ca 1890 – AFCEC EMC Frederic Bordas i Altarriba
Homes i nens davant el Portal de Graells de Cardona – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
Muralla i castell de Cardona– 1912 – FFS Josep Salvany i Blanch
ITINERARI N.° 49 – De Cardona a Tantellatge per Gargallà y la serra de la Canya
4 h. 30. Practicable a peu o en cavalleria. Variant molt interessant de l’itinerari anterior.
A la sortida de Cardona se segueix el camí de la Valldora marcat en l’itinerari n.° 47.
Pont de Sant Joan – Cardona– 1912 – FFS Josep Salvany i Blanch

Creu Vermella – La foto del Pep – 21/07/2025

.
1 h. 15. Molí nou. Se deixa el camí de la Valldora davant del molí y s’atravessa’l riu per una rústega palanca de pintoresc aspecte. Preciós clotal impregnat d’atractiva poesia, ab bells efectes fotogràfics. S’hi uneixen l’Aiguadora y’l torrent de Na Guilleuma. Se remonta la vorera esquerra d’aquesta amagada y pintoresca rasa.
La petita vall s’engorja entre verdor y aigua joganera tenint a part y part dretes vessants emboscades.

Salt d’aigua i toll prop de Sorba – Montmajor – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
1 h. 25. Toll de Na Guilleuma. Ample y pregon gorc, que no s’ha vist mai aixut. Es d’un bell color blavós. L’aigua del riveral hi vessa per damunt d’uns bancals de penya formant bells regalims. El lloc es molt reclòs. Se sent una bella impressió de solitut.
En el gorc hi sol haverhi molt peix.
El camí va remontant el curs del petit riuet. Aquest forma distintes gorgues, aon l’aigua joganera s’hi atura.
1 h. 45. S’atravessa la rasa. El camí va planejant entre hermosos paisatges de bosc.
2 h. Remonta’l camí per damunt de la vall. S’ovira dalt de la serra’l Sunyer d’Aguilar, destacant-se superbament les trocejades ruïnes del vell castell senyorial.
Sant Andreu de Gargallà – La foto del Pep – 19/08/2025
2 h. 15. Gargallà, (Vegis itin. n.° 43).
Van seguint-se’ls plans de Gargallà pel cim de la serra.
2 h. 25. Enforc ab el camí ral de Cardona a Berga, marcat en l’itinerari n.° 43, el qual se segueix.
3h.15. Embrancament dels camins de Cardona y Solsona a Berga. Se deixa’l camí que baixa dret al Hostal de cal Bisbe y’s remonta’l de Solsona, (Itin. n.° 45), en sentit invers.
3 h. 30. Se deixa a la esquerra’l camí de Solsona y’s va serrejant per dessobre la vall de la rivera de cal Bisbe. Camí de bosc.
3 h. 35. Càn Belluga, petita pagesia en el plà de la serra de La Canya.
Va seguint-se pel cim de la serra.
3 h. 50. Coll de la Canya. Extens horitzó. Se dominen els plans de Correà. Ràpida baixada en reblincola per dins de la espessedat d’hermosa baga de pins.
La Tòrta. Plans de Correà. Se segueixen aquests.
Se deixa la iglesia de Correà a la dreta, a un quart de distancia.
4 h. 5. Se troba la carretera de Berga a Solsona. (Itinerari n.°6).
4 h. 10. La Pasquina. Terme actual de la carretera de Berga a Solsona y limit de la provincià de Barcelona ab la de Lleyda.
4 h. 20. La Tolosa, casa grossa de pagès a la dreta del camí. Se segueix el clot de la Tolosa que va a la vall de Tantellatge, donant ses aigües a l’Aiguadora.
4 h. 30. Tantellatge.
😉
Sant Martí de Tentellatge – Navès – 1925 – FFS Josep Salvany i Blanch
Sant Martí de Tentellatge – La foto del Pep – 29/04/2023
Sant Martí de Tentellatge, altar i retaule – Navès – 1925 – FFS Josep Salvany i Blanch
3 h. 45. Sant Martí de Tantellatge. Temple construit en el sigle XVIII, de petites dimensions y de senzilla construcció. Guarda en son lloc prominent un ric altar barroc, molt daurat y esculturat, notable dins del seu estil. Estranya sobremanera trobar un altar tan ric en lloc tant amagat y desert, més hi ha que tenir en compte la existència, des de molt antic, d’una confraria del Santíssim Sagrament sostinguda perles millors pagesies de la rodalia y que a despeses de la pròpia confraria se feu l’altar y l’obra de la iglesia. Per la diada de Corpus fa aquest temple sa més grossa festa que’s veu molt concorreguda. En l’època de son esplendor, en els últims darrers sigles, s’hi celebraven sumptuoses funcions religioses els tercers diumenges de cada mes, essent més solemnes les dels mesos de Març, Juliol y Decembre y la més important de totes la de la diada de Corpus.
En les vessants del sot de Tantellatge hi ha riques y antigües pagesies, entre elles les de Postils, de la Tolosa y del Vilar.
Sant Martí de Tantellatge es una sufragania de Sant Feliu de Lluelles, ab coadjutor que viu en la residència adjunta a la iglesia. El veïnat escampat del terme de Tantellatge te una vintena de cases y 125 habitants.
El temple alçat en un replanet domina tot l’entall de la pintoresca clotada y sa situació per tant es excel·lent. Sota mateix s’uneixen les dues valls, la que baixa dels cims encinglats de Taravil y la que ve de La Tolosa.
Un home en un camí voltat de bosc prop de Tentellatge – Navès – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
Quan la carretera de Berga a Solsona, que’s troba ja a uns cinc kilometres de distància, arribi a n’aquesta hermosa y amagada clotada, tant recoberta d’arbres y amarada de frescor, cambiarà completament sa fesomia y perderà grant part de son poètic interès; els arbres seràn tal volta destralejats y les fosques vessants quedaran rapades y ermes.
😉










