Itinerari número 51, “De Solsona a Olius y castell de Besora“, en el capítol “IV CENTRE COMARCA“ TORRAS, Cèsar August (1922). Pirineu Català. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench, de la pàgina 211 a la 216.

Aquest itinerari, “De Solsona a Olius y castell de Besora“, és una “Excursió molt interessant tant per la visita a Olius que mereix molt bé una excursió, com per les variants pintoresques dels paisatges que s’ofereixen en el trajecte. Fins a Olius pot anar-se en carruatje per la nova carretera (Itin. n.° 5). D’Olius a Besora hi ha sols camí de ferradura molt costarut, si bé pintoresc..” Es pot fer en 2 hores 15 minuts. El camí d’aquest itinerari fins a Olius coincideix amb el GR-7, a partir d’aquest punt els camins descrits queden difuminats o perduts. L’itinerari és pot fer per vies alternatives, passant per camins de travessa, que passen pels llocs referenciats. També hi ha carretera i camí asfaltat per anar a Olius i a Besora. Gairebé tots els llocs referenciats es poden identificar als mapes actuals, excepte l’ermita de Santa Margarida de Solsona que actualment no hi és i les cases Cabana del Carlot, Can Nosa i can Poca que, provablement, han canviat de nom. Fer aquest itinerari és una bona oportunitat per anar a Olius i a Besora, per gaudint dels seus monuments, dels seus paisatges i de la seva història.

Portal del Pont des de la plaça de l’Església – Solsona – 1915 – FFS Josep Salvany i Blanch

Pont amb capellà i escolà portant una creu cap al portal de Pont – Solsona – 1924 – FFS Josep Salvany i Blanch

Pont sobre el riu Negre, vista nord – Solsona – 1915 – FFS Josep Salvany i Blanch

Vista de Solsona des del pont amb la Catedral i la Vil·la Riu al fons – Solsona – 1917 – FFS Josep Salvany i Blanch

ITINERARI N.° 51 – De Solsona a Olius y castell de Besora

2 h. 15. Excursió molt interessant tant per la visita a Olius que mereix molt bé una excursió, com per les variants pintoresques dels paisatges que s’ofereixen en el trajecte. Fins a Olius pot anar-se en carruatje per la nova carretera (Itin. n.° 5). D’Olius a Besora hi ha sols camí de ferradura molt costarut, si bé pintoresc.

Sortint de Solsona pel portal del Pont, un cop atravessat aquest, se deixa a la dreta la carretera y’s pren, en direcció al NE., l’antic camí ral d’Olius, menys freqüentat desde que està oberta la nova carretera, més que es de notable drecera pera la gent de peu y pera’l trànsit de cavalleries y per tant força utilisat.

5 m. Se deixa a la esquerra la ermita de Santa Margarida y a la dreta’l cementiri de Solsona.

Camí a l’entrada del cementiri de Solsona – 1924-03-22 – Manuel Genovart i Boixet

Ermita de Sant Honorat – La foto del Pep – 20/03/2023

Aplec de Sant Honorat – La foto del Pep – 24/05/2025

10 m. Ermita de Sant Honorat, al peu del camí. Aquest va atravessant plans conreuats ab clapes de bosc.

25 m. Cabana del Carlot. Bells paisatges de bosc ornen el camí.

30 m. Can Nosa. Se deixa a la esquerra’l camí que va al molí de Ratavila y a Busa (Itinerari n.° 67)

Van desenrotllant-se belles perspectives de bosc, de penyals y torrenteres en el trajecte que’s recorre.

La cripta de Sant Esteve d’Olius – ca. 1913.- Autor Cèsar August Torras i Ferreri

Altar i santcrist a l’interior de l’església de Sant Esteve d’Olius – 1924-03 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa

Cripta preromànica, altar i retaule major de l’església de Sant Esteve d’Olius – 1924-03 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa

Cripta d’Olius – La foto del Pep – 16/04/2018

55 m. Olius, cap d’un terme municipal molt extens que envoltant el Vinyet de Solsona, abarca els termes parroquials de Brichs y’l Castellvell. Té en conjunt 130 cases ab uns 500 habitants.

El petit caseriu d’Olius s’acopla prop de la iglesia parroquial de Sant Esteve, temple romànic molt interessant, obra de principis del sigle XIII, consagrat en 1209 per Bernard Guillem bisbe d’Urgell. Es d’una sola nau a volta de canó; l’arc toral de la volta està apoiat en el presbiteri sobre dues columnes empotrades. En l’absis s’hi obre una, finestreta que ostenta dues elegants columnetes. Lo més interessant y notable es la cripta formada per tres baixes naus sostingudes y separades per tres columnes per banda, ab capitells grollers sense esculturar. D’aquestes columnes n’arrenquen els arcs que sostenen, en sa intersecció, les creuades voltes. En el petit altaret s’hi destaca un crucifix; el conjunt dona sensació de veneració y reculliment.

En l’exterior produeix molt bell efecte l’absis arrodonit, en el que s’hi detallen platabandes y arquets simulats, alçant-se en un costat elegant y alta torra quadrada, d’igual època del temple. La portada en un costat es senzilla, d’arc adovellat.

Anterior al actual havia existit altre temple consagrat en 1073.

Vista exterior de l’església de St. Esteve d’Olius – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

Església de Sant Esteve d’Olius – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

Porta de l’església de Sant Esteve d’Olius – 1924-03-22 – Manuel Genovart i Boixet

Sant Esteve d’Olius – La foto del Pep – 19/03/2023

El terme parroquial d’Olius té unes 50 cases la major part escampades y uns 250 habitants. Confronta al Nord ab Lladurs y els Torrents, en els alts vessants de la dreta del Cardener, a llevant ab Besora en la part oposada del riu, a mig jorn ab Joval a la dreta també del mateix riu y a ponent ab Solsona.

No lluny de la iglesia, al damunt de gran bancal de penyes y al costat d’un rierol que’s despenya en cascades, existeix un gran y ronec edifici, no desproveït de caracter, anomenat la Torreta, en el qual s’hi troben restos de muralles y vestigis del antic castell senyorial d’Olius.

Els comtes d’Urgell Armengol de Mollerusa y sa muller Maria cediren, en l’any 1103, la iglesia, castell y poble d’Olius a la Canònica de Solsona. En 1143, el comte Armengol d’Urgell, nomenat el de Castilla reiterà la donació del propi castell y en 1182 el comte d’Urgell, Armengol el de València, feu solemne entrega a la predita Canònica del castell y iglesia d’Olius. En temps posteriors el darrer marquès d’Olius feu donació de son titol a la Verge del Claustre y en sa representació a la Mitra de Solsona, quals bisbes ab tal motiu havien ostentat el titol de marquesos.

Modernament en la Torreta hi havien tingut sa mansió de camp els bisbes de Solsona.

Sota la Torreta hi ha’l molí dels Cups que produeix la electricitat pera’l llumenament de Solsona.

La Torreta d’Olius (Castell d’Olius) – 1913 – AFCEC EMC – Cèsar August Torras i Ferreri

Molí dels Cups – Olius – ca 1910 – AFCEC EMC – Autor desconegut

Se baixa dret al molí, prenentse desde allí un corriol, que seguint en avall, enlairat sobre la vora dreta del riu, domina’l curs del aigua en una gran extensió, fruint-se d’un bell aspecte de les montanyes que engorjen el Cardener.

Pont de la Farga – La foto del Pep – 22/08/2025

1 h. 10. Pont de la Farga aon se troba la carretera en construcció de Solsona a Berga.

S’atravessa’l riu y seguint pel peu del pintoresc molí del Pont, (Vegis gravat en l’itinerari n.° 5) arracerat en un recolze, s’emprén ferma pujada pel rampant de la rasa de Sociats que aflueix al Cardener junt al molí. La pujada’s fa entre espessedat de bosc.

Dos homes en un camí a la vora de la rasa de Sociats i al fons el molí del Pont – Olius – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

1 h. 20. El camí guanya el pas de la serra, en un petit collet, d’aon se frueixen nous aspectes de vista. Se va serrejant entre bosc per camí bastant planer.

Sant Pere de l’Alguer – La foto del Pep – 19/08/2023

1 h. 30. L’Alguer, antiga casa de pagès molt ben situada junt al camí. Té adjunta la capella de Sant Pere pertanyent a la parròquia de Besora.

Continua serrejant-se entre bosc y algun grop de penya, ab bell domini de vista.

1 h. 40. Serrat entre dues valls. Se baixa vers a la dreta al clot de la rasa de Besora. Al enfront a la altra part de la clotada’s destaca dalt de la serra la iglesia de Besora y en un turó superior les ruïnes del enderrocat castell.

1 h. 45. Càn Poca al peu de la rasa. S’atravessa aquesta y’s puja vall amunt pel sotal de la mateixa.

2 h. Can Mayet, al fons de la clotada. S’empren vessant amunt de la montanya de Besora, per fort rampant que reblincola dins del bosc.

Sant Serni de Besora – La foto del Pep – 16/07/2023

2 h. 15. Sant Cerni o Sadurní de Besora poble y terme parroquial pertanyents al extens terme municipal de Navés y al bisbat de Solsona. Consta de 30 cases ab uns 200 habitants y confronta al N. ab la Selva, en la Vall de l’Aiguadora y ab Peà en la del Cardener, a llevant ab Navés, a ponent ab Olius y a mig-jorn ab Joval.

Es parròquia molt antiga venint citada en distints documents migevals. La iglesia actual es en cambi moderna, destacant-se airós son campanar que s’ovira de molt llunyes distancies. Per sa bella situació en l’aresta de la serra domina un extens .panorama, ab bells horitzons.

De la antiga parròquia de Sant Pere guarda encara una notable taula romànica del altar major. Se conserva ademés una hermosa creu processonal del any 1631, de molt bon estil, en la que a més de les figures representant al Christ y a la Verge n’hi ha d’altres mes petites, en l’anell, que representen Apòstols, Evangelistes y Àngels ab atributs de la Passió. En l’arxiu s’hi guarda una curiosa consueta del sigle XIV. La iglesia actual es obra del any 1655. L’altar major contruït per l’escultor Balins de Solsona fou termenat en 1688, essent daurat perJoan Andreu, daurador de Sant Llorenç dels Piteus.

En el terme hi ha distintes capelles. De la de Sant Corneli, junt a la qual hi havia existit en altre temps un monastir, en queden sols alguns vestigis dels antics fonaments.

De Santa Cecília de Terrers, antiga parròquia, qual existència consta en 1265, en queden també avui tan sols els fonaments, guardant-se la tradició de la existència d’un convent, en el propi lloc, quals frares moriren tots assessinats, relacionant-se aixó tal volta ab la persecució dels monjos cavallers Templers. Existeixen ademés les capelles de Sant Esteve en la casa Montanyà; Sant Quirze; Sant Esteve del Bosc y Sant Martirià.

Castell de Besora – Navès – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

El castell de Besora —980 metres altitut— se troba a mig quart d’hora en amunt de la iglesia, en el capçal de la serra, sobre grenys formidables de roca. Com prou bé son nom ho indica està situat entre dues aigües, de forma que unes vessants de teulades donen llurs aigües al Cardener y les altres al Aiguadora.

De lluny sos restos presenten encara superb aspecte, més a mida que un s’hi apropa la ilusió decreix.

Sobre sa primitiva obra d’antiga època migeval y per damunt y a travers de sos feixucs murs construïts ab grossos carreus, s’hi aixequen edificacions modernes que li han trasbalçat del tot sa severa y ferma fesomia. Lo que abans era forta mansió senyorial es avui minsa masoveria.

La casa senyorial de Besora vé assenyalada en els fets histories de nostra terra. Consta ja en 982 la existència d’aquesta noble familia que quedà extingida en el sigle XIII.

El panorama que’s domina desde la torra de Besora es excel·lent. S’ovira tot el plà de Solsona y bona part de les valls del Cardener, del Aiguadora y del riu Negre y un bell circuit de montanyes, apareixent al lluny apartades serralades, sobressortint entre elles el Boumort, el Montsech, la serra de la Bofia, Monseny, Montserrat y Sant Llorenç de Munt.

En el costat de ponent del penyalar del castell y al repeu del mateix hi ha una pintoresca casa emplaçada a recers d’un rocater. Es una antiga y tipica construcció. S’anomena cal Cabrit y per sa especial situació, ben caracterisada, sembla deure son nom originari a ca, roca, quer.

En el propi terme de Besora pot visitar-se’l Cau de l’Anima, cova asprosa situada en lloc desert y emboscat.

Vista parcial del Castell de Besora amb dos homes – Navès – [Entre 1890 i 1936] – Estudi de la Masia Catalana

Castell de Besora – La foto del Pep – 06/08/2023

😉