Itinerari número 52, “De Cardona a Olius per Santa Susagna y Sant Pons“, en el capítol “IV CENTRE COMARCA“ TORRAS, Cèsar August (1922). Pirineu Català. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench, de la pàgina 216 a la 218.

Aquest itinerari, “De Cardona a Olius per Santa Susagna y Sant Pons“, és una “Interessant y bella excursió. Pot fer-se en carruatge fins a l’hostal de can Pons, podent-se combinar ab la d’Olius a Solsona.” Es pot fer en 4 hores 15 minuts. El primer tram d’aquest itinerari, de Cardona fins a l’hostal de can Ponç, que proposa fer en carruatge, coincideix aproximadament amb l’actual carretera per fer en cotxe. Per tant, seria un nom més encertat per aquest itinerari dir-li “De l’Hostal de can Pons a Olius per Santa Susagna y Sant Pons”. Actualment no es pot fer la part de l’itinerari que va de la casa La Ribera, on ara hi ha el Càmping la Ribera, fins al Pont de la Farga, on hi ha el Molí del Pont, per estar colgat per l’aigua de l’embasament de Sant Ponç. Com alternativa hi ha el camí que voreja l’embassament per qualsevol dels dos costats. És molt interessant la lectura de la descripció que es fa de la curiosa, i malauradament perduda, església de Sant Ponç, que “ofereix la particularitat de tenir un absis semicircular a cada cap de temple, abdós enterament iguals“. Fer aquest itinerari és una bona oportunitat per anar a Olius per gaudint dels seus monuments, dels seus paisatges i de la seva història, passant pels vorals de l’embassament de Sant Ponç.

Porta de Graell de Cardona– ca 1890 – AFCEC EMC Frederic Bordas i Altarriba

Homes i nens davant el Portal de Graells de Cardona – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras

Muralla i castell de Cardona– 1912 – FFS Josep Salvany i Blanch

ITINERARI N.° 52 – De Cardona a Olius per Santa Susagna y Sant Pons

4 h. 15. Interessant y bella excursió. Pot fer-se en carruatge fins a l’hostal de can Pons, podent-se combinar ab la d’Olius a Solsona. (Itinerari anterior.)

Hostal de Can Ponç – La foto del Pep – 01/07/2025

2 h. 10 k. Hostal de can Pons.

De Cardona al Hostal de can Pons. (Vegis itin. n.° 2).

L’església de Santa Susanna de Riner amb un arbre en primer terme – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras

Iglesia parroquial de Santa Susagna – La foto del Pep – 20/05/2023

Se deixa la carretera y’s prén un camí que va a passar pel peu de la iglesia y rectoria de Santa Susagna, deixant el que va a Joval a la esquerra (Itin. n.° 8).

Se baixa per una vessant coberta de bosc.

Bosc de roures prop de la casa de Xixons – Santa Susanna Riner – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras

2 h. 5. Font de Santa Susagna, en una bella marjada molt ampla, ombrejada per una magnífica arbreda de rabassuts arbres seculars.

Un home en un camí voltat de bosc prop de la casa Xixons 1 – Santa Susanna – Riner – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras

Un home en un camí voltat de bosc prop de la casa Xixons 2 – Santa Susanna – Riner – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras

Continua baixant el camí entre bosc, per dins de la espessa baga de Xixons. Presenten belles perspectives, al fons, les fortes revoltes del Cardener, encaixonat entre rectes vessants.

2 h. 25. La Ribera, casa de pagès gaire bé amagada dins de la boscuria. Se deixa a un costat y’s baixa
a trobar el Cardener, atravessant abans la torrentera de la Ribera.

El camí va seguint entre bosc prop de la marjada dreta del Cardener. En el faldar oposat de la vall s’hi estén la hermosa baga de pins de Sant Pons.

2 h. 45. S’atravessa’l Cardener davant del tossalet aon s’hi aixeca la iglesia de Sant Pons, que domina la vall.

Absis de l’església de Sant Ponç de Clariana de Cardener – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras

Església de Sant Ponç de Joval – Clariana de Cardener– 1917 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

Antiga casa i església de Sant Ponç – La foto del Pep – 11/04/2023

2 h. 50. Sant Pons, antiga iglesieta, molt remarcable per sa originalitat. Es senzilla de ratlles, més ofereix la particularitat de tenir un absis semicircular a cada cap de temple, abdós enterament iguals. La porta es en un costat y a dins de la casa. La volta de la nau es de canó seguit ab contraforts. Aquesta interessant obra romànica ha sigut enterament desfigurada interior y exteriorment. En l’interior les parets porten espessos gruixos de cals. L’altar del sigle XVI, fet en l’any 1589, té uns requadros pintats que tenen algún interès. Els absis s’acusen bé en l’exterior, més en un d’ells s’hi ha obert una porta que li treu caràcter. Sobre la volta del temple s’hi han alçat edificacions aspitllerades ab teulada a dues vessants. El costat de migjorn està adossat a la casa. Aquesta té bon aspecte d’antiguetat.

Desde Sant Pons el camí passa, en amunt, per la banda esquerra del Çardener tantost apropant-s’hi com separants’en y fruint d’hermosos paisatges de bosc, roques y aigua.

3 h. Forn de Cals abandonat, al peu del camí. Continua aquest entre bosc per la Costa de Puigsec.

3 h. 20. S’atravessa una ombrejada torrentera.

3 h. 25. El camí torna a apropar-se al riu, seguint prop de son bell curs.

3 h. 30. Pont de Golarons, que’s deixa a la esquerra. Aquí y davant de la grossa casa Golarons s’encreua’l camí ral de Solsona a Berga. (Itin. n.° 45).

Va vorejant-se’l Cardener per sa banda esquerra. Bonics aspectes de la vall.

3 h. 40. Restos d’un antic pont sobre’l Cardener. En queden sols algúns pilars y contraforts. En aquests indrets s’hi han fet notables troballes arqueològiques y prehistòriques baix la direcció del ilustrat Director del Museu Arqueològic episcopal de Solsona, Mossèn Joan Serra y Vilaró, havent-se pogut reconstituir el plan d’un poblat ibèric.

3 h. 45. S’atravessa una ampla torrentera, provinenta dels cims de Besora.

3 h. 50. La Farga del Aram, a la esquerra, entre’l camí y’l riu. Grans y antigues construccions. Aquesta farga havia tingut molta importància y molt de renom. El mall de la Farga era molt relatat per sa grandaria y quan batia’s feia sentir de més d’una hora lluny, arribant son ressó fins a Solsona. El salt de l’aigua té 13 m. y la força es de 195 cavalls.

3 h. 55. Se troba la carretera en construcció de Solsona a Berga. (Itin. n.° 5).

Dos homes en un camí a la vora de la rasa de Sociats i al fons el molí del Pont – Olius – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

Pont de la Farga – La foto del Pep – 22/08/2025

4 h. Pont de la Farga, per aon s’atravessa’l riu seguint-se en amunt la part oposada.

4 h. 15. Olius.

La cripta de Sant Esteve d’Olius – ca. 1913.- Autor Cèsar August Torras i Ferreri

Altar i santcrist a l’interior de l’església de Sant Esteve d’Olius – 1924-03 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa

Cripta preromànica, altar i retaule major de l’església de Sant Esteve d’Olius – 1924-03 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa

Cripta d’Olius – La foto del Pep – 16/04/2018

Olius, cap d’un terme municipal molt extens que envoltant el Vinyet de Solsona, abarca els termes parroquials de Brichs y’l Castellvell. Té en conjunt 130 cases ab uns 500 habitants.

El petit caseriu d’Olius s’acopla prop de la iglesia parroquial de Sant Esteve, temple romànic molt interessant, obra de principis del sigle XIII, consagrat en 1209 per Bernard Guillem bisbe d’Urgell. Es d’una sola nau a volta de canó; l’arc toral de la volta està apoiat en el presbiteri sobre dues columnes empotrades. En l’absis s’hi obre una, finestreta que ostenta dues elegants columnetes. Lo més interessant y notable es la cripta formada per tres baixes naus sostingudes y separades per tres columnes per banda, ab capitells grollers sense esculturar. D’aquestes columnes n’arrenquen els arcs que sostenen, en sa intersecció, les creuades voltes. En el petit altaret s’hi destaca un crucifix; el conjunt dona sensació de veneració y reculliment.

En l’exterior produeix molt bell efecte l’absis arrodonit, en el que s’hi detallen platabandes y arquets simulats, alçant-se en un costat elegant y alta torra quadrada, d’igual època del temple. La portada en un costat es senzilla, d’arc adovellat.

Anterior al actual havia existit altre temple consagrat en 1073.

Vista exterior de l’església de St. Esteve d’Olius – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

Església de Sant Esteve d’Olius – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

Porta de l’església de Sant Esteve d’Olius – 1924-03-22 – Manuel Genovart i Boixet

Sant Esteve d’Olius – La foto del Pep – 19/03/2023

El terme parroquial d’Olius té unes 50 cases la major part escampades y uns 250 habitants. Confronta al Nord ab Lladurs y els Torrents, en els alts vessants de la dreta del Cardener, a llevant ab Besora en la part oposada del riu, a mig jorn ab Joval a la dreta també del mateix riu y a ponent ab Solsona.

No lluny de la iglesia, al damunt de gran bancal de penyes y al costat d’un rierol que’s despenya en cascades, existeix un gran y ronec edifici, no desproveït de caracter, anomenat la Torreta, en el qual s’hi troben restos de muralles y vestigis del antic castell senyorial d’Olius.

Els comtes d’Urgell Armengol de Mollerusa y sa muller Maria cediren, en l’any 1103, la iglesia, castell y poble d’Olius a la Canònica de Solsona. En 1143, el comte Armengol d’Urgell, nomenat el de Castilla reiterà la donació del propi castell y en 1182 el comte d’Urgell, Armengol el de València, feu solemne entrega a la predita Canònica del castell y iglesia d’Olius. En temps posteriors el darrer marquès d’Olius feu donació de son titol a la Verge del Claustre y en sa representació a la Mitra de Solsona, quals bisbes ab tal motiu havien ostentat el titol de marquesos.

Modernament en la Torreta hi havien tingut sa mansió de camp els bisbes de Solsona.

Sota la Torreta hi ha’l molí dels Cups que produeix la electricitat pera’l llumenament de Solsona.

La Torreta d’Olius (Castell d’Olius) – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

😉