Itinerari número 54, “De Cardona a Besora per Santa Llúcia de Navés“, en el capítol “IV CENTRE COMARCA“ TORRAS, Cèsar August (1922). Pirineu Català. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench, de la pàgina 219 a la 221.

Aquest itinerari, “De Cardona a Besora per Santa Llúcia de Navés“, és una “Bonica excursió de conjunt pintoresc. Belles vistes panoràmiques.” Es pot fer en 4 hores 45 minuts. El camí descrit es por fer bé, de manera aproximada, actualment per carretera asfaltada. A la casa “Ballarà” l’anomena “L’Abellarà“, escriu “Duocastello” en lloc de l’actual “Duocastella”, i “Tallenda” en lloc de “Tolleuda”. La resta de noms referenciats estan tots perfectament identificats en els mapes actuals. Fer aquest itinerari és una bona oportunitat per anar a Besora per gaudir del castell i l’església de Sant Sadurní, les seves vistes i dels paisatges del trajecte.

Porta de Graell de Cardona– ca 1890 – AFCEC EMC Frederic Bordas i Altarriba

Homes i nens davant el Portal de Graells de Cardona – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras

Muralla i castell de Cardona– 1912 – FFS Josep Salvany i Blanch

ITINERARI N.° 54 – De Cardona a Besora per Santa Llúcia de Navés

3 h. 45. Bonica excursió de conjunt pintoresc. Belles vistes panoràmiques.

Se segueix sortint de Cardona el camí marcat en l’itinerari n.° 47.

45 m. Se deixa el camí de l’Aiguadora, prenent-se un viarany a l’esquerra que s’endinsa pel repeu de la torrentera de la Costa. El camí s’enfila serra amunt dominant de prompte bona part de les valls de l’Àiguadora y del Cardener, atraient la mirada el castell y la vila de Cardona.

La pujada es molt dura y el camí dolent.

1 h. 10. La Costa, petita casa de pagès situada en l’últim rampant de la pujada. Panorama extens.

Dona el camí la darrera empitreda.

1 h. 15. Cap de la Costa. Se segueix gairebe planerament, pel cim de la serra, entre vessants del Cardener y de l’Aiguadora. Les ondulacions de la carena son suaus. EI camí va envoltat de bosc. L’esguard frueix d’alegre esplai. Els punts de vista son variats y amples. Les bagues s’estenen serra avall y molt espesses en les caients que van a l’Aiguadora.

1 h. 25. La Sala de Llobet, gran casa de pagés, ab capella adjunta. Se deixa a l’esquerra en un replà conreuat, a la vora del camí.

Va serrejant-se sempre entre bosc.

l’Abellarà – Linya – Navès – Entre 1890 i 1923 – AFCEC Cèsar August Torras i Ferreri

1 h. 35. L’Abellarà, altra antiga y gran casa de pagès, de peculiar aspecte, situada sobre un grop de penya molt sortit, ab domini de vista sobre l’enfondida vall del Garrigó a través de paisatges de bosc.

Queda també separada a l’esquerra del camí.

Sant Andreu de Linya des del camí amb un home i una mula – Navès – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

Sant Andreu de Linya – La foto del Pep – 24/09/2023

En la serra propera del enfront s’hi ovira la iglesia de Linya.

Continua de plà el camí pel cim de la serra, entre aiguavessos de l’Aiguadora y del clot del Garrigó, afluent del Cardener. Espai de vista molt dilatat. Constants aspectes delitosos de bosc y de montanya.

1 h. 45. Se deixa a l’esquerra una petita casa de pagès, al peu del camí.

1 h. 55. Creu termenal de modest caràcter, que s’aixeca a la banda dreta.

2 h. Coll en un embraucament de serres. Fonteta sota el coll. Embrauca a l’esquerra, a ponent, la serra de Linya, a llevant la de Sant Pere de Duocastello y segueix al enfront la
de Santa Llúcia de Navés. Se descobreix desde’l coll la vall de Navés, el Santuari de Santa Llúcia y el grandiós encercle de la vall de l’Aiguadora dominat al fons per les montanyes de Busa, cingles de Taravil y alterosa serra den Cija, d’amples contorns.

A cinc minuts de distància del coll, a la dreta, hi ha l’antiga iglesieta de Sant Pere de Duocastello, situada entre unes petites cases de pagès. Es molt senzilla y sols notable per sa antigüetat. No molt lluny de la iglesia s’hi troben antigües ruïnes de mansions fortes. Una d’elles es coneguda encara avui ab el nom de Castell d’Abella. Aquestes dues despulles de fortificacions migevals acrediten el nom de Duoeastello que porta la iglesia de Sant Pere, encara que sona una mica estrany aquest nom italianisat en aquestes apartades regions montanyoses.

La iglesia de Sant Pere domina un extens panorama. Pertany a la parròquia de Linya.

Continua el camí seguint el fil de la serra.

La Sala de Linya (vista) – Navès – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

2 h. 5. Embranca a l’esquerra el camí de Linya.

Va serrejant-se planerament per dessobre de la vall de Navés entre bosc y camps de conreu.

A l’esquerra s’ovira la grandiosa casa Sala de Linya.

Santa Llúcia de Navès – La foto del Pep – 05/09/2023

2 h. 30. Santa Llúcia de Navés. Santuari molt renomenat, visitat devota y freqüentment per els comarcans. La iglesia es moderna, petita y senzilla; molt emblanquinada de parets exterior y interiorment. En els murs interiors hi penjen gran nombre de presentalles ofertes a la Santa.

Proper al Santuari hi ha un hostal.

La situació es molt bella, en un cap de serrat que domina extens panorama.

.

A la part de ponent del Santuari, en el plà de la serra, s’hi esten un magnífic alzinar d’arbres corpulents y de soca rabassuda, qual estés brancatge dona bella ombra y suau entonació al paisatge y a les retallades perspectives que’l bosc presenta.

En aquesta hermosa arbreda s’hi efectúa per la diada de la Santa un gros aplec y una fira molt concorreguda y animada, en especial de bestiar. Te molt crit a la comarca y fora d’ella. Entre l’alzinar y el Santuari hi atravessa el camí ral de Solsona a Berga. (Itin. n.° 45).

Després d’haver encreuat aquest camí se deixa enrera el Santuari y’s va carenejant per dins d’hermosos boscos de pins, entre els aiguavessos del Cardener y de l’Aiguadora. El camí es bo y planer, les perspectives y efectes de llum son admirables, els encisers paisatges estàn sovint ornats per ramades de bestiar que pastura en els bells prats que clapegen l’arbreda. La vista panoràmica es excel·lent y extensa. La bellesa del conjunt aminora l’extensió del trajecte.

3 h. 30. Tallenda, casa de pagès en un planell conreuat. S’aixequen al enfront serrats molt aspres, en un dels quals s’hi destaca la iglesia y en l’altra el castell de Besora.

Revolta el camí pel començ d’una rasa que va al Cardener y va pujant seguidament pera anar a guanyar la serra que corre desde Vantolra a Besora, dominadora de bells panorames.

3 h. 45. Iglesia de Sant Sadurní de Besora.

😉

Sant Serni de Besora – La foto del Pep – 16/07/2023

Sant Cerni o Sadurní de Besora poble y terme parroquial pertanyents al extens terme municipal de Navés y al bisbat de Solsona. Consta de 30 cases ab uns 200 habitants y confronta al N. ab la Selva, en la Vall de l’Aiguadora y ab Peà en la del Cardener, a llevant ab Navés, a ponent ab Olius y a mig-jorn ab Joval.

Es parròquia molt antiga venint citada en distints documents migevals. La iglesia actual es en cambi moderna, destacant-se airós son campanar que s’ovira de molt llunyes distancies. Per sa bella situació en l’aresta de la serra domina un extens .panorama, ab bells horitzons.

De la antiga parròquia de Sant Pere guarda encara una notable taula romànica del altar major. Se conserva ademés una hermosa creu processonal del any 1631, de molt bon estil, en la que a més de les figures representant al Christ y a la Verge n’hi ha d’altres mes petites, en l’anell, que representen Apòstols, Evangelistes y Àngels ab atributs de la Passió. En l’arxiu s’hi guarda una curiosa consueta del sigle XIV. La iglesia actual es obra del any 1655. L’altar major contruït per l’escultor Balins de Solsona fou termenat en 1688, essent daurat perJoan Andreu, daurador de Sant Llorenç dels Piteus.

En el terme hi ha distintes capelles. De la de Sant Corneli, junt a la qual hi havia existit en altre temps un monastir, en queden sols alguns vestigis dels antics fonaments.

De Santa Cecília de Terrers, antiga parròquia, qual existència consta en 1265, en queden també avui tan sols els fonaments, guardant-se la tradició de la existència d’un convent, en el propi lloc, quals frares moriren tots assessinats, relacionant-se aixó tal volta ab la persecució dels monjos cavallers Templers. Existeixen ademés les capelles de Sant Esteve en la casa Montanyà; Sant Quirze; Sant Esteve del Bosc y Sant Martirià.

😉

Castell de Besora – Navès – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

El castell de Besora —980 metres altitut— se troba a mig quart d’hora en amunt de la iglesia, en el capçal de la serra, sobre grenys formidables de roca. Com prou bé son nom ho indica està situat entre dues aigües, de forma que unes vessants de teulades donen llurs aigües al Cardener y les altres al Aiguadora.

De lluny sos restos presenten encara superb aspecte, més a mida que un s’hi apropa la ilusió decreix.

Sobre sa primitiva obra d’antiga època migeval y per damunt y a travers de sos feixucs murs construïts ab grossos carreus, s’hi aixequen edificacions modernes que li han trasbalçat del tot sa severa y ferma fesomia. Lo que abans era forta mansió senyorial es avui minsa masoveria.

La casa senyorial de Besora vé assenyalada en els fets histories de nostra terra. Consta ja en 982 la existència d’aquesta noble familia que quedà extingida en el sigle XIII.

El panorama que’s domina desde la torra de Besora es excel·lent. S’ovira tot el plà de Solsona y bona part de les valls del Cardener, del Aiguadora y del riu Negre y un bell circuit de montanyes, apareixent al lluny apartades serralades, sobressortint entre elles el Boumort, el Montsech, la serra de la Bofia, Monseny, Montserrat y Sant Llorenç de Munt.

En el costat de ponent del penyalar del castell y al repeu del mateix hi ha una pintoresca casa emplaçada a recers d’un rocater. Es una antiga y tipica construcció. S’anomena cal Cabrit y per sa especial situació, ben caracterisada, sembla deure son nom originari a ca, roca, quer.

En el propi terme de Besora pot visitar-se’l Cau de l’Anima, cova asprosa situada en lloc desert y emboscat.

Vista parcial del Castell de Besora amb dos homes – Navès – [Entre 1890 i 1936] – Estudi de la Masia Catalana

Castell de Besora – La foto del Pep – 06/08/2023

😉