| Itinerari número 57, “De Cardona a Sant Llorenç dels Piteus“, en el capítol “IV CENTRE COMARCA“ TORRAS, Cèsar August (1922). Pirineu Català. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench, de la pàgina 224 a la 232. |
| Aquest itinerari, “De Cardona a Sant Llorenç dels Piteus“, es un “antic camí ral de ferradura que formava part del de Cardona a La Seo, citat en documents migevals. El gran nombre d’hostals que, si no de fet de nom, se troben encara pel camí denoten la importància que tenia abans aquesta via de comunicació. Esplendidera de panorames y de paisatges.” Es pot fer en 8 hores 30 minuts. El camí descrit es pot fer aproximadament amb cotxe, desviant-se per camins de travessa per anar a visitar llocs mencionats d’interès. El tram que va de Guilanyà fins a cases de posada s’ha perdut però hi ha camí de travessa que s’hi aproxima o l’alternativa que va del Coll d’Arques a Sant Llorenç. Des de Cases de Posada fins a Vilasaló no es pot fer tal com està descrit perquè gran part està colgat per l’aigua de l’embassament de la Llosa del Cavall. El pont de Vilallonga s’ha d’anar a veure a la capital de la vall de Lord. És molt interessant llegir com es presentava fa cent anys Sant Llorencs dels Piteus, “vila de 200 cases ab 1.200 hab.” on “son clima es molt excel·lent y saludable, les malalties infeccioses hi son gaire be desconegudes y no’s presenten mai ab caràcter epidèmic.” També fa referència al seu atractiu turístic dient que “avui la colonia estiuenca que hi và especialment per les aigües sulforoses es bastant important malgrat les dificultats de les comunicacions. Quan aquestes millorin, milloraràn també les condicions de confort en la població y podem creure ab tota seguretat que serà Sant Llorenç un lloc predilecte d’estiueig de nostra terra.” Fer aquest itinerari és una bona oportunitat per anar de Cardona a Sant Llorenç de Morunys fent un homenatge a l’antic camí ral tot gaudint dels seus paisatges i de la seva història. |
Porta de Graell de Cardona– ca 1890 – AFCEC EMC Frederic Bordas i Altarriba
Homes i nens davant el Portal de Graells de Cardona – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
Muralla i castell de Cardona– 1912 – FFS Josep Salvany i Blanch
ITINERARI N.° 57 – De Cardona a Sant Llorenç dels Piteus
8 h. 30. Antic camí ral de ferradura que formava part del de Cardona a La Seo, citat en documents migevals. El gran nombre d’hostals que, si no de fet de nom, se troben encara pel camí denoten la importància que tenia abans aquesta via de comunicació.
Esplendidera de panorames y de paisatges.
Des del Hostal de les Vesses pot seguir-se com a variant, dret a coll d’Arques a trobar el camí de Busa y d’alli a Sant Llorenç. S’hi empleen en tal cas més de nou hores.
Creu Vermella – La foto del Pep – 21/07/2025
Santa Maria de Sorba – La foto del Pep – 19/07/2025
Forn Aiguadora des de 1923 – La foto del Pep – 28/05/2014
De Cardona se segueix el camí de la Valldora marcat en l’itinerari n.° 47.
2 h. 15. Se deixa a la dreta el camí de la Valldora y’s puja entre bosc.
2 h. 25. El panorama’s dilata. S’oviren a l’esquerra les cases del poblet de Navés, sa iglesia parroquial, l’antic castell y’l santuari de Santa Llúcia que destaca la blancor de ses parets entre la fosca verdor del magnífic alzinar que s’esten a son respatller. La pujada es molt forta y seguida.
Santa Margarida de Navès – La foto del Pep – 21/04/2023
2 h. 35. S’atravessa la rasa de càn Feliu, que baixa a l’esquerra dels cims de Besora y Vantolra. pera anar a unir-se més avall ab l’Aiguadora.
Antic forn de reina, abandonat.
2 h. 45. Veïnat de càn Feliu ab sa iglesieta moderna, sense cap llei de pretensió, edificada en 1799. L’antiga iglesia de Ntra. Sra. de Osea o Osseja havia sigut parroquial. La imatge de la Verge y un preciós y antic calzer, foren recullits pel bisbe de Vich Dr. Morgades y dipositats en el Museu Arqueològic d’aquella ciutat. En antics documents es citada la iglesia ab el nom d’Orsera. Pertany al municipi de Navés. Queda a un costat a la dreta.
El camí s’enfila en zigzagades per hermosa boscuria de pins y per l’estrep de serra que s’avança entre la rasa de càn Feliu y l’Aiguadora. Costa molt feixuga. El castell de Besora‘s destaca plenament al cim de la frontera serra, dret a l’esquena. Van desenrotilant-se extensos panorames.
3 h. 15. Coll de càn Janet d’Ordigues. La casa de cal Janet queda a la dreta. Continua ferma la pujada per entre’l bosc. Se descobreix la ciutat de Solsona y sa plana al ONO. per damunt de la serra de Besora y més a migjorn les serres del Boix y de Pinós y el santuari del Miracle. Extensos horitzons més llunyans. Se va guanyant la serra de Vantolra.
Sant Pere de Ventolra – La foto del Pep – 17/08/2023
4 h. Cim de la serra de Vantolra —960 m. alt.— Hostal de Vantolra al peu del camí. Prop de la casa, en un cap de serrat hi ha la masia de Vantolra y la iglesia de Sant Miquel (Itinerari n° 53). Magnífic y dilatat punt de vista. El castell de Besora queda a l’esquerra a mitja hora escassa de distància, a l’altre cap de la serra.
El camí continua pujant, si be molt més de plà, tot serrejant entre bosc. A la dreta s’obre la vall de Castelló, destacant-se en ella l’antiga casa y més enllà y amunt la iglesieta de Sant Miquel de Marsenyach, sufragania de La Selva, dalt d’un serrat. A l’esquerra s’obre la vall de Parcerisa que va al Cardener. La gran casa de Parcerisa ab sa antiga capella està encimada a l’altra part de la vall.
Creu Roja al Serrat de Montjorn – La foto del Pep – 07/10/2023
L’anomenat hostal de les Besses – Terme de Castelló – Navès – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
Hostal de les Vesses – Terme de Castelló – Navès – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri
Hostal de les Besses – La foto del Pep – 05/10/2025
4 h. 40. Hostal de les Vesses, molt petit, rònec y miserable. Se fiueix d’extensa vista per tots indrets. Aquest lloc es sempre ventejat y fresc. Deu escriure’s Vesses y no Besses com hem vist fer-ho molt sovint. El origen del nom prové de vessar, vessant, marcant-ho prou sa topografia y sa situació en el cim airos de dues altes vessants.
Continua la bellesa del camí entre bosc y atraients punts de vista.
4 h. 50. Se deixa a la dreta el camí que per dessobre Guilanyà va a coll d’Arques y a Sant Llorenç o be a Busa.
Continuat trajecte de bosc.
5h. 10. Grauet, pujada empedrada y dreta, de mal bregar per a’l bestiar. Paisatges encisadors.
5 h. 35. Se deixa al dessobre la grossa casa de Guilanyà.
·
5 h. 40. Collet de Guilanyà — 1210 m. alt— S’encreua el camí de Solsona a Busa.
En el llom del mateix collet hi ha l’hostalet de Guilanyà. Hermoses perspectives de montanyes agudes y encinglades vers a ponent, destacant-se la aplanada mola del Santuari de Lord entre puntes y grenys enasprats. Se baixa per dins d’hermosos boscos molt espessos dret a les caients del Cardener, revoltant per la clotada y fruint d’hermos espectacle dels engorjats del riu, de les ferestegues afraus de Vilamala y de les serres de Lord, d’Encies, Puig Subirà de Canalda, Les Morreres, Cap de Querol y La Tossa pelada.
6 h. 40. S’atravessa el riveral dels Torrents que baixa del coll d’Arques y montanya de Busa.
Santa Eulàlia de les Cases de Posada – La foto del Pep – 29/05/2023
6 h. 45. Iglesia de Santa Eulalia de Cases de Posada, situada en un replà prop del Cardener, en una veritable olla de caients abruptes, formada pels encinglerats que engorgen el riu, amunt y avall. Aquesta iglesia fins fa poc temps parroquial, fou unida a la parròquia de Sant Llorens de Morunys. Està enclavada en el extens terme municipal de Navés.
Les Cases de Posada y el terme de la parròquia degueren llur nom a uns antics hostals situats en el vell camí ral de Cardona a La Seo, del que se’n troben ja noticias, desde’l començ del sigle XII, abans de la fundació de la vila de Sant Llorenç. Avui parat el trànsit, els hostals o cases de posada ja no hi son, havent sigut convertits en petites pagesies que aprofiten els conreus, plaçats en gran part entre cingles y penyals.
El camí deixant el riu escorrent-se al fons, torna a enfilarse vers a la dreta per a evitar el pas del infranquejable engorjat.
6 h. 55. Creu de les Set Riveretes entre la vall d’aquest nom y la del Cardener. Hermos aspecte d’abdues valls y de les aspres montanyes de La Mola, les Roques, els Bastets, Capolat y Capolatell y massís de Busa.
Se baixa a trobar el riveral de les Set Riveretes.
Vessant rocós des de la vall de l’Aigua de les Set Riberetes – Guixers – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
7 h. Fons de la vall de les Set Riveretes. Aquesta vall petita, amagada y encongida, es d’una bellesa imponderable. Se segueix en avall el curs del festós rierol. Vegetació esplèndida.
7 h. 5. Entall de roques molt pintoresc.
El camí s’endinza en un estret engorjat que presenta bells cambiants de paisatge, restret per rocaters de formes capritxoses y un saltador curs d’aigua que joguinós se llença entre codols y vegetació arborescent.
Al sortir del entall, el camí segueix sempre pel fons de la restreta vall atravessant distintes voltes el rierol que li disputa’l pas. Bells cambiants de paisatges. Arreu penyals y rocaters, aigua tan prompte saltadora y blanca, com mansa y joguinosa, d’una pura claretat, en la que s’hi transparenten les pedretes de son llit. Galana arbreda orna les abruptes vessants y’l curs del rierol.
7 h. 10. Font de Mossèn Cinto en un bell reconet, al peu del aigua, entre brosta y roques. Naix mal aconduïda y està tan amagada que’s fa difícil el trobaria. Uns veïns de Sant Llorenç la honoraren donantli’l nom del gran poeta Verdaguer. cantaire insigne de la naturalesa y del Pireneu, més al donar-li’l nom no cuidaren de que fos ben arreglada, tal com mereix la noble intenció y’l bell lloc d’aon emergeix.
Pel fons de la vall y pels distints indrets del limitat espai que s’ofereix variat al esguard, van apareixent mogots enasprats de formes agudes, trencades o allancetades, besats sovint per les boires o les nubolades.
7 h. 20. La vall s’obre de sobte, en un cercle reclòs per aon atravessa’l Cardener, dominant l’armoniós conjunt d’entalls y roques y tallades puntes de superbs penyalars la gran Mola de Lord. L’aspecte general es de una entonació enèrgica que causa bella sorpresa al vianant.
Se deixa al fons la amagada vall del Cardener y enrera les Set Riveretes, enfilant-se el camí a la dreta per una graonada per a salvar l’infranqueable pas del riu; guanya una aresta de penya y baixa altra volta a trobar el curs del Cardener, ovirant-se el pont de Vallonga estrebat entre penyes, que dominen per complert el riu.
El riu Cardener a l’estret de Vallonga – Guixers – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
Pont de Vallonga – Guixers – Postal Hermanos Bajona
Sota l’aigua del pantà de la Llosa del Cavall – Relleus (bloc)
Pont de la Vall-llonga – La foto del Pep – 30/07/2023
7 h. 30. Pont de Vallonga o Vall-llonga —750 m. alt.— sobre el Cardener. Es molt pintoresc per sí propi y pel lloc aon està emplaçat. Està format per una grossa arcada, estrebada entre grans penyes espadades deixant tot just pas al riu.
Travessat el pont el camí passa a la vora dreta del Cardener seguint l’estret entall, obert entre les Roques de Lord y la serra dels Bastets. El paisatge es vigorós y sorprenent. Esqueixalades montanyes de vessants abruptes acompanyen el pas del riu que forces centúries devia bregar pera treballar elseu llit. El curs es tortuós y va oferint sorprenents cambiants. Grans canals, esllavissades y esborancs cauen del indret de la serra dels Bastets.
7 h. 45. S’atravessa’l curs pedregós del riveral de les Valls que baixa del indret del Grau de la Foradada y deixant en avall el curs del Cardener se puja per costa molt pedregosa, aiguavés amunt.
Casa Vilasaló – Guixers – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Cooperativa de Fluido Eléctrico (Catalunya)
7 h. 55. Can Vilasaló. Va pujant-se pel faldar de la serra, per aspre terreny.
8 h. 15. S’atravessa l’ampla y seca torrentera de les Salines plena de codols y pedregalls.
8 h. 20. S’enforca’l camí de Sant Llorenç a Berga que se segueix en amunt. S’ofereix a la vista la vila de Sant Llorenç pintorescament aplegada.
Se passa pel peu de la capella de La Pietat.
S’entra a la vila per un antic portal.
Sant Llorenç de Morunys (vista general) –1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri
8h. 30. Sant Llorenç dels Piteus o de Morunys —925 m. alt.— vila de 200 cases ab 1.200 hab., comarca del Cardener, partit judicial de Solsona, provincià de Lleyda, bisbat de Solsona.
Hostal: can Teco molt recomanable, bon servei, bon tracte y netedat.
Fou fundada la vila en 1297 pel vescomte de Cardona Ramon Folch X, mitjansant facultats que li foren concedides pel prior del monastir ja existent alashores, Pere d’Aguilar y per l’abad del monastir de Tábernoles Berengari.
Està situada sota’l Cap de Querol, en amunt de la vall del Cardener que domina, com domina també la del Aiguadevalls en una gran extensió. Aquest riu que vé del indret de llevant s’ajunta al Cardener sota Sant Llorenç a la entrada del estret de Vallonga.
Els horitzons que’s frueixen son extensos vers al nord y especialment vers a llevant. Tanca la vall a mig-jorn la serra dels Bastets y’l continuat rengle de penyalars enasprats de Les Roques que formen en conjunt un sol muradal trencat pel Cardener, en l’hermos engorjat de Vallonga; a ponent més enllà del Pas del Grau de la Foradada, en l’extrem de les Roques, s’hi alçen l’avançat cim del Codó, el coll de Jou y’is enlairats cims de les Morreres y Cap de Querol que formen part del gran massis estrebat en el Port del Comte; al nord s’obre aquesta abrupta collada y de NE. a E. s’enlairen la serra del Verd y’l Cap de Balç; al E. s’oviren els Rasos de Peguera ab el Cogulló d’Estela, la Roca del Hauró y’is cingles de Taravil y Els Tossals; s’enlaira sobre’ls Bastets la serra de Busa que presenta tot l’aspecte d’un ciclopic emmurallat ab avançats contraforts, sargint enlairada darrera dels enrastallats mogots de Les Roques l’ampla Mola de Lord. És un enquadrament magnífic.
Carrer de Sant Llorenç de Morunys amb gent – Entre 1880 i 1909 – AFCEC – Frederic Bordas i Altarriba
Ofereix la població un conjunt molt pintoresc; carrers estrets y tortuosos empedrats ab rocs y palets; petites placetes; cases antigues, altes, ab grans balconades de fusta y sortits rafecs en les teulades. Està enclavada dins del circuit que formaven ses antigues muralles, damunt de les quals s’hi han anat alçant edificacions.
Aquestes antigues muralles eren molt altes, tenint 34 palms d’alçaria per vuit de gruix. Estaven defensades per set torres en els set angles de la vila. Els portals eren també set.
Avui tres portals donen accés a la població.
Carrer parcialment cobert de Sant Llorenç de Morunys amb dues dones al fons – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
En l’any 1823 el general Mina feu calar foc a la vila prohibint als piteus que s’havien refugiat en les coves dels voltants, reconstruir llurs cases, baix pena de la vida. Aquesta dura ordre fou ocasionada per haver fugit els habitants, deixant la vila abandonada, al acostar-se dit general ab les seves tropes, privant-li aixís d’aprovisionarse.
Abans que la vila fos fundada existia ja en l’any 971, en el regnat del comte Borrell de Barcelona, un monastir baix l’advocació de Sant Llorenç.
La conventual de canonges regulars de Sant Agustí, al morir son abad Lotari, en el sigle XI, fou convertida en cenobi benedictí per la comtesa Ermesindis de Cardona y son fill Berenguer, a instàncies del bisbe d’Urgell Sant Armengol. Estigué baix la dependencia del priorat dels Tres Ponts o de Castellàs fins que abdos foren reunits a la jurisdicció del monastir de Sant Sadurní de Tabèrnoles. Fou suprimit el cenobi benedictí de Sant Llorenç al crear-se en el sigle XVI el bisbat de Solsona, essent incorporat a la Mitra.
Altar major de l’església parroquial de Sant Llorenç de Morunys – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa
Verge dels Colls – Sant Llorenç de Morunys – 1923 – FFS Josep Salvany i Blanch
Mare de Déu dels Colls o Descoll – La foto del Pep – 16/10/2025
La iglesia del antic monastir que es avui parroquial y cap d’arciprestat es obra d’estil romànic y està constituïda per tres naus molt espaioses. L’altar major, d’estil barroc, està talment farcit d’ornamentació. En un altar lateral nomenat del Sant Esperit hi ha un interessant retaule gotic que es una veritable joia en son estil. En l’altar de Sant Joan també lateral hi ha altra notable retaule ogival. Abdos son atribuïts per en Sampere y Miquel a n’en Borrasà, notable pintor català del sigle XV.
Al cap d’amunt de la nau lateral de la esquerra del presbiteri hi ha la capella xurrigueresca de la Mare de Deu dels Colls, riquísima obra, de molt bon gust en son estil y que sorprèn l’esguard, essent una de les més notables de Catalunya per sa riquesa y bon treball. Els dorats son finissims y no estàn gens desmerescuts y les escultures son molt ben dibuixades. La confraria dels Colls es una institució molt interessant fundada en el sigle XII, ab proposits d’ordre purament civil, com a una mena de caixa de previssió y socors pera la pagesia. Arribà a tenir molt senyalada importància. La Verge dels Colls que s’hi venera, fou trobada en el lloc anomenat el Puit a curta distancia de la vila. Una porta lateral en el costat de l’evangeli dona accés al temple y altra porta en la part oposada dona sortida al petit claustret que no ofereix cap particularitat digne d’esmentar; senzill, trist y ronec.
Sacerdots asseguts a la porta del claustre de la rectoria de Sant Llorenç de Morunys – ca 1910 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs
Capella de la Pietat de Sant Llorenç de Morunys 1 – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri
Retaule de la Capella de la Pietat – La foto del Pep – 27/07/2024
Abans d’entrar a la població junt al camí de Berga hi ha la capelleta gòtica de la Pietat que conserva un preciós retaule del sigle XV reputat com un dels millors de nostra terra.
Fora portes també hi ha la petita iglesieta nomenada del Sant, en la que s’hi venera la Mare de Deu de la Mercé. En el Puit a on fou trobada la Verge dels Colls, hi ha una capella, avui sens culte, que era dedicada a la Mare de Deu dels Àngels.
Mare de Déu dels Àngels – La foto del Pep – 02/10/2024
Confronta’l terme de Sant Llorenç al Nord ab els poblets de Pedra y Coma, units en un sol municipi, situats pintorescament prop de les aigües naixents del Cardener; a llevant ab els termes parroquials de La Corriu y de Castelltort que formen part del municipi de Guixés, en la hermosa vall del Aiguadevalls; ab sa sufragania de Cases de Posada a migjorn y ab Canalda a ponent en aigües de la Rivera Salada.
Donà nom a Sant Llorenç la indústria d’una certa mena de panyos ordinaris nomenats piteus que havia tingut en altres temps gran importància en la localitat y fora d’ella, de tal manera que als habitants del pais se’ls nomenava també Piteus ab tot y esser Morunys el nom oficial de la població. Hi havia hagut a la població més de 80 cases ab telers dedicats a la confecció dels expressats teixits de llana.
Teler de drap Piteu – La foto del Pep – 22/08/2019
Absis de Sant Cerni a Sant Llorenç de Morunys– Entre 1920 i 1940 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa
Sant Llorenç es un magnífic centre d’excursions: A les Fonts del Cardener y a les pintoresques valls de Pedra y Coma (Itin. n.° 100), al Santuari de la Mare de Deu de Lord situat entre aspres cingleres (Itinerari n.° 58), al pont Cabradiç y al Santuari de Puig Aguilar (Itins. n.º 81 y 82), a la Serra del Verd (Itin. n.° 115), a La Bofia y cims de la serra del Port del Comte (Itin. n.º 116 a 122), a les gorjes del Cardener (Itinerari n.º 61 y 62), a Busa (Itinerari n.º 64 y 65) als Bastets (Itin. n.° 72) y moltes d’altres que poden combinar-se.
Son clima es molt excel·lent y saludable, les malalties infeccioses hi son gaire be desconegudes y no’s presenten mai ab caràcter epidèmic. Les aigües de ses fonts son fresques y bones. L’aire es sec y la temperatura molt suau y agradable en l’estació calurosa, a lo que hi contribueix en gran part no sols la elevació sobre’l mar sino també la elevació sobre la vall, lo desembarassat dels horitzons y la proximitat de montanyes que arriben als 2.000 metres y que tenen recesos aon la neu mai s’hi acaba.
Avui la colonia estiuenca que hi và especialment per les aigües sulforoses es bastant important malgrat les dificultats de les comunicacions. Quan aquestes millorin, milloraràn també les condicions de confort en la població y podem creure ab tota seguretat que serà Sant Llorenç un lloc predilecte d’estiueig de nostra terra. El contingent més important avui de la colonia estiuenca el donen Tarrasa y altres poblacions del Vallés y del Pla de Bagés.
Estan projectades comunicacions directes rodades ab Berga, ab Cardona ab Solsona y La Seo d’Urgell y es d’esperar que la Mancomunitat de Catalunya que les té acceptades les portarà promptament endavant ab la cooperació dels propietaris interessats en aquestes imprescindibles millores que son de vida o mort tan pera la vila com pera la comarca en general. Aquestes vies pels pintorescos setis de montanya per aon transcorreràn, alguns d’ells d’inusitada bellesa, seràn veritables carreteres de turisme y tenen d’atraure sens dubte la concurrència dels aimants y admiradors de les belleses de nostra terra.
😉
Fotografies de Sant Llorenç de Morunys de Cèsar August Torras i Ferreri
😉
Sant Llorenç de Morunys (vista general) –1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri
😉
Vista parcial de Sant Llorenç de Morunys – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri
😉
Sant Llorenç de Morunys amb un camp en primer terme i el serrat del Verd al fons – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
Part del poble de Sant Llorenç de Morunys des dels afores – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
El poble de Sant Llorenç de Morunys i al fons el coll de Jou – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
Capella de la Pietat de Sant Llorenç de Morunys 1 – Entre 1890 i 1923 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri
😉
La capella de la Pietat de Sant Llorenç de Morunys i les muntanyes al fons – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
Capella de la Pietat de Sant Llorenç de Morunys 2 – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri
😉
Un grup de dones en primer terme i al fons el portal de Sant Llorenç de Morunys – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
Carrer parcialment cobert de Sant Llorenç de Morunys amb dues dones al fons – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
Edificis de Sant Llorenç de Morunys – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
Camí en un vessant boscós de Sant Llorenç de Morunys – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
El Cardener des de l’anomenada Font Puda prop de Sant Llorenç de Morunys – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
El Cardener des de sota Sant Llorenç de Morunys – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
Fotografies de Sant Llorenç de Morunys (altres autors)
😉
Absis de Sant Cerni a Sant Llorenç de Morunys– Entre 1920 i 1940 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa
😉
Altar major de l’església parroquial de Sant Llorenç de Morunys – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa
😉
Altar major de l’església parroquial de Sant Llorenç de Morunys – ca 1910 AFCEC Juli Vintró i Casallachs
😉
Camí de Sant Llorenç de Morunys als Piteus amb dos homes i dos ases – ca 1890 – Frederic Bordas i Altarriba
😉
Capella de la Pietat – Sant llorenç de Morunys – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Autor desconegut
😉
Capella de la Pietat – Sant Llorenç de Morunys Entre 1915 i 1930 – AFCEC Marcel·lí Gausachs i Gausachs
😉
Caramelles a cavall per un carrer de Sant Llorenç de Morunys – Entre 1925 – AFCEC Marcel·lí Gausachs i Gausachs
😉
Carrer de Sant Llorenç de Morunys amb gent – AFCEC Juli Vintró i Casallachs 1863-1911
😉
Carrer de Sant Llorenç de Morunys amb gent – Entre 1880 i 1909 – AFCEC – Frederic Bordas i Altarriba
😉
Carrer de Sant Llorenç de Morunys amb gent al fons – AFCEC Data i autor desconeguts
😉
Claustre de la rectoria de Sant Llorenç de Morunys – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa
😉
Claustre de la rectoria de Sant Llorenç de Morunys –ca 1910 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs
😉
Cúpula de la capella de la Mare de Déu dels Colls a l’església de Sant Llorenç de Morunys – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa
😉
El retaule de la Pietat al santuari de Nostra Senyora de la Pietat, Sant Llorenç de Morunys – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa
😉
El retaule de la Pietat al santuari de Nostra Senyora de la Pietat, Sant Llorenç de Morunys 2 – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa
😉
El retaule de la Pietat al santuari de Nostra Senyora de la Pietat, Sant Llorenç de Morunys 3 – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa
😉
El santuari de la Mare de Déu de Lord – Entre 1915 i 1930 – AFCEC Marcel·lí Gausachs i Gausachs
😉
Escultura de la Mare de Déu del Lord de Sant Llorenç de Morunys – Entre 1878 i 1914 – AFCEC Autor desconegut
😉
Església i cases de Sant Llorenç de Morunys – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Autor desconegut
😉
Home a la Roca Foradada de Sant Llorenç de Morunys – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Autor desconegut
😉
Home i nen asseguts al Portal de Solsona de Sant Llorenç de Morunys – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Autor desconegut
😉
Home i nen asseguts al Portal de Solsona de Sant Llorenç de Morunys – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Autor desconegut
😉
Homes prop d’una font en primer terme i al fons el Santuari de Santa Maria de Lord – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Autor desconegut
😉
La capella de la Pietat a la rodalia de Sant Llorenç de Morunys – AFCEC Data i autor desconeguts
😉
La serra de Bastets i la serra de Busa des de la Santa Creu d’Ollers – Sant llorenç de Morunys – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Autor desconegut
😉
L’ermita de la Pietat, Sant Llorenç de Morunys 4 – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa
😉
L’ermita de Santa Creu d’Ollers a Sant Llorenç de Morunys – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa
😉
Mare de Déu al santuari de la Mare de Déu del Lord – Sant Llorenç de Morunys – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa
😉
Persones caminant cap a l’Església de Sant Llorenç de Morunys – ca 1910 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs
😉
Poble de Sant Llorenç de Morunys camí del santuari de Llort – 1893-06-10 – AFCEC Lluís Marià Vidal i Carreras
😉
Portal d’entrada a Sant Llorenç de Morunys venint de Solsona – ca 1910 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs
😉
Sacerdots asseguts a la porta del claustre de la rectoria de Sant Llorenç de Morunys – ca 1910 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs
😉
Sant Llorenç de Morunys amb camps al voltant des de la rodalia – AFCEC Data i autor desconeguts
😉
Sant Llorenç de Morunys des del camí de Solsona – ca 1910 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs
😉
Santuari de la Mare de Déu del Lord – Sant Llorenç de Morunys – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa
😉
Un nen corrent per la Plaça Major de Sant Llorenç de Morunys – ca 1910 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs 1863-1911
😉
Vista general de Sant Llorenç de Morunys – Entre 1915 i 1930 – AFCEC Rossend Flaquer i Barrera
😉
Vista general de Sant Llorenç de Morunys – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Autor desconegut
😉
Vista general de Sant Llorenç de Morunys 2 – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Autor desconegut
😉
Vista general de Sant Llorenç de Morunys 3 – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Autor desconegut
😉
Vista llunyana de la Capella de la Pietat de Sant Llorenç de Morunys i les muntanyes al fons – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Autor desconegut
😉
Cúpula de la Mare de Déu dels Colls – Sant Llorenç de Morunys – 1919 – FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Retaule de l’Esperit Sant 1 – Sant Llorenç de Morunys – 1919 – FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Retaule de l’Esperit Sant 2 – Sant Llorenç de Morunys – 1919 – FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Retaule de Sant Miquel Arcàngel i Sant Joan Baptista – Sant Llorenç de Morunys – 1919 – FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Sant Crist – Sant Llorenç de Morunys – 1923 – FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Verge dels Colls – Sant Llorenç de Morunys – 1923 – FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Claustre del monestir 1 – Sant Llorenç de Morunys – 1919 – FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Claustre del monestir 2 – Sant Llorenç de Morunys – 1919 – FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Roc Foradat al camí el Santuari de Lord – Sant Llorenç de Morunys – 1919 – FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Altar del Santuari de Lord – Sant Llorenç de Morunys – 1919 – FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Mare de Déu de Lord vestida- Sant Llorenç de Morunys – 1919 – FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Comarca del Cardener 