Itinerari número 58, “De Sant Llorenç dels Piteus al Santuari de la Mare de Deu de Lord“, en el capítol “IV CENTRE COMARCA“ TORRAS, Cèsar August (1922). Pirineu Català. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench, de la pàgina 232 a la 235.

Aquest itinerari, “De Sant Llorenç dels Piteus al Santuari de la Mare de Deu de Lord“, es una “Excursió molt recomanable baix l’aspecte pintoresc y de sublimitat de la bella naturalesa. Pot fer-se en cavalleria.” Es pot fer en 1 hora 30 minuts. Un clàssic dins de les caminades de Sant Llorenç de Morunys, que abans s’havia de fer a peu pel pas de la Roca Foradada i que ara s’hi pot anar amb cotxe, pel túnel de la Roca Foradada fins al peu del grau de Lord, o de Sant Pere Màrtir. El camí de tornada es pot fer baixant pel grau de Sant Jaume, seguin el corriol que va fins a l’aparcament del grau de Lord. A destacar aquest comentari que es fa sobre la hostatgeria del Santuari de Lord: “Es de doldre que no tingui millors condicions pera sojornar-hi. La hostatgeria es pobra y abandonada. Els ermitans manquen de tota mena de provisions pera’ls visitants. Cal dur-s’ho tot. Mereixeria un xic més de cura, interès y netedat.“ Fer aquest itinerari és una bona excusa per tornar al Santuari de Lord per gaudir dels seus paisatges, de les vistes i de la seva història, i fer-lo a peu per poder passar pel pas de la Roca Foradada.

Vista general de Sant Llorenç de Morunys – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Autor desconegut

Sant Llorenç de Morunys (vista general) –1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

ITINERARI N.° 58 – De Sant Llorenç dels Piteus al Santuari de la Mare de Deu de Lord

1 h. 30. Excursió molt recomanable baix l’aspecte pintoresc y de sublimitat de la bella naturalesa. Pot fer-se en cavalleria.

Sortint de la població pel portal de la Pietat se pren tot seguit un camí a la dreta, abans d’arribar a n’aquella capella.

Portal d’entrada a Sant Llorenç de Morunys venint de Solsona per la Roca Foradada – ca 1910 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs

Capella de la Pietat de Sant Llorenç de Morunys 1 – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

5 m. S’atravessa’l torrent de les Salines, d’ample llit, gaire bé sempre en sec y’s puja per la vessant oposada al cim d’una careneta.

10 m. Antiga torra quadrada convertida en masoveria. Se domina un bell punt de vista sobre Sant Llorenç y vers a amples horitzons. Produeixen molt original aspecte tots els camps que envolten la vila, enquadrats per tanques de pedres, oferint en llurs conreus, pintoresca varietat de colors.

Poble de Sant Llorenç de Morunys camí del santuari de Llort – 1893-06-10 – AFCEC Lluís Marià Vidal i Carreras

Se creua la careneta y’s baixa de travers, dret a la ampla rasa de les Valls.

15 m. S’atravessa la rasa y’l camí s’enfila entre roques y bosc per la carena de les Roques que tanca la vall de Sant Llorenç.

25 m. Al peu del cingle de la Roca Foradada‘s troba’l camí ral de Sant Llorenç a Solsona’l qual se pot també seguir, si’s vol, desde la vila. (Itin n.° 59). Ajuntats els dos camins se puja per un aspre grau relliscadiç pera les cavalleries.

Home a la Roca Foradada de Sant Llorenç de Morunys – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Autor desconegut

Roc Foradat al camí el Santuari de Lord – Sant Llorenç de Morunys – 1919 – FFS Josep Salvany i Blanch

30 m. Pas de la Roca Foradada —1125 m. alt.— Estret de roca conglomerada obert entre dos penyals molt rectes produint un pintoresc cop de vista. Sorprenent efecte al creuar l’enlairat entall. Nou punt de vista sobre la part oposada.

Se deixa a la dreta’l camí ral de Sant Llorenç a Solsona, prenent-se’l camí de la esquerra que en direcció al SE. va faldejant els enaspralls de Les Roques y vorejant les timbes que cauen dret al costat de ferestegues barrancades que van a parar al Cardener.

Corre’l camí en revolts fruint de belles perspectives de mogots y puntes agrestes y de fondals estimbats.

55 m. Oratori de Sant Llorenç al peu del camí en un pedró de pedra.

1 h. Se deixa a la dreta’l camí que va a Solsona pel Cardener.

1 h. 15. Collada aspra de magnífic punt de vista, al costat del Tossal —1075 m. alt.

El camí empren forta pujada per un passant graonat que s’enlaira en ziga-zaga. Aquest passant porta’l nom de Grau de Lord.

El santuari de la Mare de Déu de Lord – Entre 1915 i 1930 – AFCEC Marcel·lí Gausachs i Gausachs

1 h. 25. Cim del Grau de Lord —1235 m. alt— Junt al collet hi ha la petita ermita de Sant Pere Màrtir, a la esquerra y en el cim del tossal. Al davant s’hi esten l’ampla replanada en mig de la qual s’hi destaca’l Santuari. La vista es superba.

El camí baixa planerament.

Santuari de la Mare de Deu de Lord – La foto del Pep – 20/09/2022

1 h. 30. Santuari de la Mare de Deu de Lord. Edifici senzill y monoton, si bé de gran capacitat, infundeix en l’esperit més encongiment que grandesa. No respon a la magestat y bellesa del lloc.

La iglesia composta de tres altes naus es d’estil renaixement, desfregada y sense pretensions. S’hi venera la Mare de Deu de Lord trobada segons tradició en un bauma, per un bover, en l’any 970. Es una interessant imatge romànica encara que no de tanta antigüetat, potser, com se li atribueix.

Mare de Déu al santuari de la Mare de Déu del Lord – Sant Llorenç de Morunys – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa

Mare de Déu de Lord vestida- Sant Llorenç de Morunys – 1919 – FFS Josep Salvany i Blanch

L’origen del Santuari es d’època mol tremota, coneixent-se una escriptura de l’any 989, per la qual el comte d’Urgell Armengol II ven a Sixilà la montanya de Lord ab sa iglesia de Santa Maria. Des de l’any 1582 fins al 1634 estigué a càrrec d’una comunitat de frares de l’ordre de Predicadors y després fins al sigle XIX fou ocupat per frares de la Trapa. En els sigles XVI a XVIII arribà a esser un dels Santuaris més renomenats de Catalunya. Se feu cèlebre en les lluites civils de la passada centúria y fou un dels més ferms baluarts de les forces carlistes que situades a Lord y a Busa dominaven y espiaven tota aquesta alta comarca impedint l’accés a n’ella. Se feu cèlebre en la guerra nomenada dels Set anys, l’expedició de les forces dels milicianos nacionals de Barcelona a la Mare de Deu de Lord. En la pròpia guerra els carlins hi establiren un hospital de sang, molt ben guardat per sa bella y natural situació de defensa.

Altar del Santuari de la Mare de Deu de Lord – La foto del Pep – 20/09/2022

En la guerra dels francesos, en l’any 1810, al ampar-se aquells de Solsona que incendiaren y saquejaren, el bisbe Mora prelat d’aquella Seo se refugià a n’aquest Santuari. Al avançar els francesos dret a Sant Llorenç fugi novament y com que estava mancat de la vista, tingué a mans en una llitera, passant pel coll d’Arques y les serres de Busa cap a Casserres. D’allí el volian portar dret a Tarragona per a millor salvaguardia, més ell s’hi oposà per a no abandonar el seu bisbat y es feu tornar al Santuari de Lord, aon hi morí agobiat per tantes penas y tribulacions en 1811, havent-hi sigut enterrat.

En l’any 1836 les forces lliberals posaren foc al Santuari que quedà plenament enrunat. Gràcies a la pietat y munificència del bon patrici de Sant Llorenç dels Morunys D.Esteve Monegal, fou reconstruit el Santuari en l’últim terç de la passada centúria. La família Monegal ha dotat a la Verge de joies y vestits, alguns d’ells molt preuats.

Homes prop d’una font en primer terme i al fons el Santuari de Santa Maria de Lord – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Autor desconegut

Santuari de la Mare de Deu de Lord – La foto del Pep – 20/09/2022

Té’l Santuari en son interior un gran pati central aon hi convergeixen totes les dependencies, grans cuines y menjadors y en el pis superior bones habitacions moblades ab la més complerta senzillesa.

Es de doldre que no tingui millors condicions pera sojornar-hi. La hostatgeria es pobra y abandonada. Els ermitans manquen de tota mena de provisions pera’ls visitants. Cal dur-s’ho tot. Mereixeria un xic més de cura, interès y netedat.

Vista des del Grau de Sant Jaume de la Mola de Lord – La foto del Pep – 20/09/2022

La situació del Santuari es excepcional al mig de la gran mola de forma atimbalada, decantada vers a un costat y voltada regularment de cingleres. Sols té dos llocs accesibles; el Grau de Sant Pere Màrtir tallat en la penya y’l Grau de Sant Jaume per aon puja l’aspre camí que vé de les Cases de Posada y que utilisen els romeus de Busa, La Selva, la Valldora y altres poblets y pagesies de la part esquerra del Cardener (Vegis itin. n.° 61). Aquest camí puja per terrer abrupte, enfilant-se per cingletars y penyals y creuant entre timbes, baumes y pregones esplugues.

Santuari de la Mare de Déu del Lord – Sant Llorenç de Morunys – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa

Santuari de la Mare de Deu de Lord – La foto del Pep – 20/09/2022

Al envolt de la Mola y no arribant-li a nivell s’aixequen llenques desordenades de mogots aguts, de formes tallades y capritxoses, allancetades, espadades, de tirat aspecte montserratí y de similar constitució de roca. Entre aquest enrenou de grops y puntes sortints s’obre un veritable caos de fondals pregons del tot deserts y desfrega’s. El panorama general es extensíssim. Al Nord circueix l’ample espai un hermós encadenat d’altes montanyes que formen un và y vé de mogudes ratlles avançades. S’estén desde ponent la magestuosa serra del Port del Comte, ab sos cims alterosos de Puig Subirà de Canalda, avançat del macís, Caps de les Morreres y de Querol. Tossa pelada y Estibella. Ressurt enrera del Cap del Port la gegantesca serra de Cadí y al costat del propi port Cap d’Urdet y Prat Naviral, part integrant de la bella serra del Verd, retallada en tres cimals, avantçant-se enfora lligada ab el Prat Formiu y’l Cap de Balç y formant la barrera que separa la vall del Cardener de la de l’Aiguadevalls. Més a la dreta s’alcen el Pedraforca y la serra den Cija entre l’Aiguadevalls y l’Aiguadora y més a llevant els Rasos de Peguera ab les pun­tes en son extrem de la Roca del Huró y del Cogulló d’Estela. Entremig d’aquests grans massisos s’oviren els fondals dels tres primers rius de la comarca, Cardener, Aiguadevalls y Aiguadora, ab un teixit de més baixes montanyes y un mogut conjunt plé de vida, llum y bellesa. La vila de Sant Llorenç se destaca sota’l Cap de Querol en el penjant de la serra, gaudint de bella vista y dilatat espai de cel y d’horitzó. A llevant s’obren en primer terme els pregons fondals de l’engorjat del Cardener y més enllà’l típic massís emmurallat de Busa ab ses restalleres d’agulles avançades dret al N., dels Bastets, La Massana y’is Llangots que tan original aspecte li donen; més enrera sobressurten els cingles dels Tossals, Taravil y Capolat. Vers a ponent enllà del Codó, avançat de coll de Jou y de la serra de les Encies, ressurten la Serra Seca, l’agut Turb d’Oliana, la serra d’Aubens y més en avall el Montsec. Extens y llunyà es el panorama pel costat de mig-jorn.

Escultura de la Mare de Déu del Lord de Sant Llorenç de Morunys – Entre 1878 i 1914 – AFCEC Autor desconegut

Altar del Santuari de Lord – Sant Llorenç de Morunys – 1919 – FFS Josep Salvany i Blanch

😉