Itinerari número 59, “De Solsona a Sant Llorenç dels Piteus per l’antic camí ral“, en el capítol “IV CENTRE COMARCA“ TORRAS, Cèsar August (1922). Pirineu Català. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench, de la pàgina 235 a la 239.

Aquest itinerari, “De Solsona a Sant Llorenç dels Piteus per l’antic camí ral“, es un “camí ral de ferradura. Excursió pintoresca y de variats y atractivols accidents. Trajecte abans molt freqüentat. Avui encara que la carretera no arriba a Sant Llorenç el trànsit d’aquella vila’s fa més per Llinàs y Berga. Aquest camí ha quedat gaire bé reduit al moviment comarcal.” Es pot fer en 5 hores 45 minuts. Aquest camí està ben senyalitzat i és força concorregut. De Solsona fins a font de Fenerals coincideix amb el GR-7, i de font de Fenerals fins a Sant Llorenç de Morunys és un conegut corriol que passa pel roc Foradat. És molt interessant llegir com es presentava fa cent anys Sant Llorencs dels Piteus, “vila de 200 cases ab 1.200 hab.” on “son clima es molt excel·lent y saludable, les malalties infeccioses hi son gaire be desconegudes y no’s presenten mai ab caràcter epidèmic.” També fa referència al seu atractiu turístic dient que “avui la colonia estiuenca que hi và especialment per les aigües sulforoses es bastant important malgrat les dificultats de les comunicacions. Quan aquestes millorin, milloraràn també les condicions de confort en la població y podem creure ab tota seguretat que serà Sant Llorenç un lloc predilecte d’estiueig de nostra terra.” Fer aquest itinerari és una bona oportunitat per anar de Solsona a Sant Llorenç de Morunys fent un homenatge a l’antic camí ral tot gaudint dels seus paisatges i de la seva història.

Portal del Pont des de la plaça de l’Església – Solsona – 1915 – FFS Josep Salvany i Blanch

ITINERARI N.° 59 – De Solsona a Sant Llorenç dels Piteus per l’antic camí ral

5 h. 45. Camí ral de ferradura. Excursió pintoresca y de variats y atractivols accidents. Trajecte abans molt freqüentat. Avui encara que la carretera no arriba a Sant Llorenç el trànsit d’aquella vila’s fa més per Llinàs y Berga. Aquest camí ha quedat gaire bé reduit al moviment comarcal.

Sortint de Solsona pel portal del Pont y deixant aquest a la dreta sense atravessar-lo, va a passar-se’l riu a gual o bé per una palanca que hi ha un xic més en amunt entre la pollancreda, seguint-se després un mal camí carreter que puja en amunt de la Rivereta, un dels brancals del riu Negre. Pollancres esbarriats s’alcen al costat del camí y del migrat curs d’aigua.

Ribera de Solsona a cal Sotaterra (Junyents de Santa Eulalia) amb Torre Martins al fons (al turó de Sant Giribets) – Solsona – 1915 – FFS Josep Salvany i Blanch

Toll del Salt al Riu Negre al camí de Lladurs amb cal Barrereta al fons – Solsona – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

Toll del Salt al Riu Negre al camí de Lladurs amb cal Barrereta al fons – Solsona – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

Toll del Salt al Riu Negre – La Foto del Pep – 16/11/2025

15 m. Toll del Salt. Gorc molt pregon d’una fondaria no ben sondejada encara. S’hi suposa un gros xuclador, havent ocorregut distintes desgracies a banyistes imprudents. Al estiu s’hi exerceix vigilància pera impedir que ningú s’hi banyi y corri per tant el perill de ofegar-s’hi.

El capçal del Toll està format per uns grans bancals de penya, buidats y embalmats pel constant llimeig de faigua. El riuet s’hi llença pera anar a caure en el gorc, vessant suaument en bells regalims. Alts arbres enronden aquest lloc.

EI camí puja rivera amunt alçant-se a la esquerra la serra de la Borda y a la dreta a dalt d’un tossalet la ermita de Sant Bartomeu.

30 m. La Rivereta, veïnat de cases en l’extrem del terme de Solsona, entrant-se ja desde allí en el de Lladurs.

Enforc de les valls del torrent de les Codines y del de la Frau, que baixa a la esquerra dels davallants del Pla de Cirera.

Torrentera amunt de la Frau, pot anar-se en quinze minuts al pont de la Frau, grandiós aqueducte que salva una vall agresta. (Vegis Solsona, itinerari n.° 2).

Segueix el camí pel costat dret del torrent de les Codines.

40 m. Ferma pujada per sobre la torrentera. El barranc va quedant al fons. A la esquerra s’esten la boscuria fins al cim de la serra.

50 m. Hostalet de les Codines. No’n quedan més que les ruïnes. Havia sigut punt d’aturada dels traginers que ab llargues currues de matxos feien el va y ve de Solsona a Sant Llorenç y fins de Solsona a la Seo. Se troba en el cap de la pujada.

Corre desde aquí’l camí enlairat y planejant entre bosc. EI torrent de les Codines queda al fons a la dreta.

Les Cambres de Llera – La foto del Pep – 11/04/2022

55 m. Les Codines de La Llera dalt d’un planell aont s’origina la torrentera. Més enllà hi ha la casa de La Llera. Bells paisatges de bosc.

S’ovira la iglesia vella de Lladurs dalt d’un serrat.

1 h. 5. Collada entre aigües de La Frau y’l pla de La Llera Nous horitzons y punts de vista. Se va serrejant dins de bosc.

Creu de l’Encontrella – La foto del Pep – 11/04/2022

1 h. 15. Creu de la Encontrella, en un cap de serrat. Baixada ràpida y curta per entre el pinetar.

1 h. 20. Segueix serrejant-se entre les caients de la rivera de La Frau y les aigües de Lladurs que vessen directes al Cardener. Bells cops dc vista sobre’ls fondals y montanyes d’aquesta ultima vall.

Santa Maria del Pla – La foto del Pep – 26/08/2023

1 h. 25. Santa Maria del Pla, iglesieta romànica que era sufragania de Lladurs y en la que s’hi ha establert la parròquia, havent-se fet al costat un edifici pera rectoria. La iglesieta té un interessant porxo davant de la porta.

El camí va tot de plà dominant les valls del Cardener.

1 h. 30. Se deixa de banda a la dreta la grossa casa de pagès de can Cinca, una de les més importants del terme de Lladurs.

Cinca – Lladurs – Entre 1913 i 1926 – AFCEC EMC – Lluís Bonet i Garí

Creu dels Afusellats de Cinca (Cenotafi) – La foto del Pep – 23/09/2023

Paisatge amb can Cinca i el Castell de Lladurs en el camí de Solsona a Sant Llorenç de Morunys – ca 1890 – Frederic Bordas i Altarriba

1 h. 35. S’arriba al cap del plà y’s remonta la torrentera de Lladurs, deixant enlairada a la dreta la iglesia vella de Lladurs en un cap de serrat avançat, encinglerat y aspre. S’hi puja per un camí que s’enfila en giragonçes, en cosa d’un quart. Es aconsellable pera l’escursionista, encara que sia fent una mitja hora de marrada, pujar a Lladurs, si vol visitar la iglesia y les ruïnes del antic castell y admirar son escaient punt de vista, podent seguir desde allí la mateixa aresta pera anar a sortir al plà de Riart a embrancar ab el camí ral.

Home davant de Sant Martí i el Castell de Lladurs – Lladurs – Entre 1913 i 1930 – AFCEC EMC – Lluís Bonet i Garí

Castell i Sant Martí de Lladurs – La foto del Pep – 06/03/2023

La iglesia vella de Lladurs plena de superposicions que han anat transformant-la, està mancada d’importancia en sentit artistic-arqueologic; més en cambi ofereix un bell aspecte pintoresc, tant per sa situació en la punta avançada d’un promontori rocós y estimbat, com pel conjunt de les antigues y originals construccions que l’envolten en pictòric agrupament. Està emplaçada dins d’un sol barri al davant de les ruïnes del vell castell migeval, damunt de les quals està bastit en gran part l’edifici de la Rectoria. El castell de Lladurs havia pertangut a la casa de Cardona. Ocupa el conjunt de les construccions, barreja de distintes èpoques, tota la punta enasprada de la aresta rocosa, fruint-se d’un estens domini de vista de valls y montanyes fins a molt llunyàns horitzons, obrint-se en primer terme la pregona vall del Cardener. Del costat Nord de la rectoria la timba que s’obre al dessota es del tot espadada y té una gran alçaria. No obstant en una de les guerres civils del sigle passat se despenyà per elles un Rector de Lladurs, pera escapar de les mans d’una partida d’homes que havia assaltat la Rectoria ab intent de fusellar-lo, logrant escapar en vida.

Sant Martí i el Castell de Lladurs – Lladurs – Entre 1913 i 1930 – AFCEC EMC – Lluís Bonet i Garí

Menjador del castell de Lladurs – Lladurs – Entre 1913 i 1930 – AFCEC EMC – Lluís Bonet i Garí

En el sigle XII Sant Martí de Lladurs fou cedit a la Canònica de Solsona per Armengol de Mollerusa comte d’Urgell. El terme parroquial de Lladurs està enclòs entre les parròquies de Torrents, al Nord, aon s’hi va en cosa d’una hora faldejant les serres, ab Solsona y Olius a llevant, ab Timoneda, La Llena y Clarà vers a mitjorn y ab Canalda a ponent. Té 33 cases ab 203 habitants.

El municipi de Lladurs abarca els termes parroquials de Lladurs, La Llena, Timoneda, Montpol y Els Torrents y s’escampa per gran extensió de territori de montanya, molt emboscat y en gran part aspre. Tot son cases escampades sense nucli de població. La casa del Ajuntament se troba en l’hostal de Cirera, en el plà del mateix nom, entre La Llena y Lladurs. (Vegis itinerari n.° 108).

Font de Lladurs – La foto del Pep – 22/09/2023

1 h. 40. Presa de les aigües de Solsona. Fita ab les armes de la ciutat. Font de Lladurs al peu de la torrentera. Se remunta aquesta.

1 h. 45. El camí s’enfila ràpidament entre bosc, dominant la dotada.

Aeròdrom de Lladurs al Pla de Riart – La foto del Pep – 01/02/2024

1 h. 55. Plà de Riart —1080 metres alt— ample y extens y enrondat de boscos. Belles perspectives. Prats y conreus. Les aigües s’escorren vers a l’esquerra, a mitjorn, al torrent de Riart, afluent de la Rivera Salada; vers a la dreta cauen al Cardener.

Tot remontant-se’l plà se frueixen bonics punts de vista sobre valls y montanyes de la Rivera Salada, la Serra Seca, el Turb d’Oliana, el Coscollet d’Aubens y molt més llunyans horitzonts.

2 h. Enforca el camí que ve de la iglesia vella de Lladurs.

Hostal del Cap del Pla o Hostal d’Isanta – Lladurs – Entre 1890 i 1936 – AFCEC EMC – Facilitada per Lluís Estasen i Pla

Hostal del Cap del Pla – La foto del Pep – 11/01/2026

2 h. 30. Hostal del Cap del Plà —1130 m. alt.— Se deixa a l’esquerra la casa de la Salada y el camí d’Oliana. (Itinerari n.° 109).

Se puja vers a la dreta en direcció decantada al nord, pel respatller de la serra que tanca el plà y que separa les aigües del Cardener de les de la Rivera Salada per la vall de Canalda. Nous punts de vista. Pujada entre bosc.

3 h. Serrat del Coscoller. Continua la pujada per bonic bosc de pins.

3 h. 15. Prat de Cap d’Estaques —1300 m. alt.— Se va planejant en amunt pel cim de la serra. Hermoses vistes panoràmiques per tots indrets. Bell aspecte de les clotades d’Oden y de Canalda dominades per les serres d’Oden y de Cap de Querol, pel Codó y per l’arrogant Puig Subirà que s’avança enfora.

3 h. 20. Cap d’Estaques, punt culminant de la serra. Se baixa suaument en direcció nord carenejant per la serra de les Encies que despresa del cap d’Estaques va a unir-se ab el Codó separant les valls del Cardener de les de Canalda o sia de la Rivera Salada, afluent del Segre.

Hostal del Vent – La foto del Pep – 08/07/2023

3 h. 30. Collet del Vent — 1305 m. all.— Son nom es ben aplicat per quan per sa posició topogràfica es sempre ventejat, establint-se una forta canal entre les valls de Vilamala y Canalda.

Sota el coll, resguardat del vent, hi ha l’hostal que porta son nom. Abans era freqüentat, avui es pobre i solitari.

Va serrejant el camí entre la vall de Canalda a ponent y l’aspra y estimbada de Vilamala a llevant.

Hostal Nou d’Encies o Hostal Nou de Canalda – La foto del Pep – 25/08/2025

4 h. 10. Hostal Nou d’Encies —1253 m. alt.—Aquest va matar l’hostal del Vent y avui porta també ell una vida poc pròspera.

Se domina de plé la vall de Canalda, ressortint avançat damunt d’ella l’alterós puig Subirà, sostingut per l’espadada Roca de Canalda, cingle enlairadíssim que te obertes a mig caire de son tallat les Boques o Forats dels Moros, coves que ofereixen marques d’haver sigut en altres temps habitades y que devien haver sigut segur refugi en l’època de la reconquesta.

4 h. 15. Se deixa a l’esquerra el camí de Tuxent y de La Seo que va a coll de Jou per la part occidental del Codó. (Itinerari n.° 101).

Revolta el camí sota’ls cingles del Codó en direcció NE. y seguidament al E. dominant els ferestecs estimballs de la vall de Vilamala.

4 h. 30. Font de Fanarals —1335 m. alt—al peu del camí, dominant les aspres clotarades de Vilamala, un dels llocs més ferestecs d’aquestes montanyes, formant un inmens laberinte de cingles trencats, tallats en els cendrosos conglomerats que constitueixen tot aquest terrer. El fons es un veritable caos de timbes espadades, grosses roques caigudes y penyals enderrocats, poetisat el conjunt per la tradició d’haver existit en aquest lloc una antiga ciutat de gegants, ensorrada y destruida (Vegis itin. n.° 61).

4 h. 45. Serrat de Sóbol —1350 m. alt.— Magnífic panorama local a la vegada que de llunyana extensió. Vers a ponent limiten l’espai, el Puig Subirá de Canalda —1916m.alt.—, el Turb d’Oliana 1621 m. alt., la Serra Seca —1458 m. alt.—, les serres d’Arés —1845m. alt.— y’l Boumort —2082 m. alt.— y més al SO. altres apartades y altes serres. A llevant se destaca a vol d’aucell el Santuari de Lord, damunt de la atimbalada Mola. Al ENE. se drecen les montanyes de Busa y la erissada serra dels Bastets. S’aixeca al NO. el Cap de Codó —1550 m. alt.—, avançada alterosa de la Serra del Port del Comte.

Se va serrejant.

5 h. 10. Coll de la Creu de Canalda.

Se baixa per terreny penyalós en direcció a llevant.

Home a la Roca Foradada de Sant Llorenç de Morunys – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Autor desconegut

Roc Foradat al camí el Santuari de Lord – Sant Llorenç de Morunys – 1919 – FFS Josep Salvany i Blanch

5 h. 15. Roca Foradada.

Davant del gegantí entall s’enforca’l camí del Santuari de Lord (itin. n.° 58).

Se baixa’l Grau de la Foradada y’s deixa a la dreta’l camí indicat en el propi itin. n.° 58, el qual si’s vol es pot seguir fins a Sant Llorenç.

Seguint el camí ral, millor pera Ies cavalleries, se baixa en seguides llaçades per dessota els cingletars dels retallats penyals.

Absis de Sant Cerni a Sant Llorenç de Morunys – Guixers – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa

Sant Serni del Grau – La foto del Pel -30/04/2023

5 h. 25. Sant Cerni o Santa Maria del Grau, iglesieta romànica, en el sót de la naixenta vall. Es senzilla, ab petit campanaret d’espadanya. S’hi venera una imatge de la Verge trobada en el Grau de la Foradada. En 1088 fou cedida la iglesia de Sant Cerni del Grau a la Canònica de Solsona pel comte d’Urgell, Armengol de Gerb, sa muller Na Llúcia y llur fill Armengol.

El camí molt pedregós segueix entre’l sót de les Valls y’l de les Salines. A la dreta’s desenrrotlla pintorescament la carena de les Roques de Lord.

5 h. 30. S’atravessa’l torrent de les Salines, continuant el terreny molt pedregós.

5 h. 35. S’enforca a l’esquerra’l camí de coll de Jou. Camí planer si bé pedregós sempre.

S’entra a la vila pel portal de dalt, al costat de la iglesia.

5 h. 45. Sant Llorenç dels Piteus o de Morunys.

Home i nen asseguts al Portal de Solsona de Sant Llorenç de Morunys – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Autor desconegut

Sant Llorenç de Morunys (vista general) –1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

Sant Llorenç dels Piteus o de Morunys —925 m. alt.— vila de 200 cases ab 1.200 hab., comarca del Cardener, partit judicial de Solsona, provincià de Lleyda, bisbat de Solsona.

Hostal: can Teco molt recomanable, bon servei, bon tracte y netedat.

Fou fundada la vila en 1297 pel vescomte de Cardona Ramon Folch X, mitjansant facultats que li foren concedides pel prior del monastir ja existent alashores, Pere d’Aguilar y per l’abad del monastir de Tábernoles Berengari.

Està situada sota’l Cap de Querol, en amunt de la vall del Cardener que domina, com domina també la del Aiguadevalls en una gran extensió. Aquest riu que vé del indret de llevant s’ajunta al Cardener sota Sant Llorenç a la entrada del estret de Vallonga.

Els horitzons que’s frueixen son extensos vers al nord y especialment vers a llevant. Tanca la vall a mig-jorn la serra dels Bastets y’l continuat rengle de penyalars enasprats de Les Roques que formen en conjunt un sol muradal trencat pel Cardener, en l’hermos engorjat de Vallonga; a ponent més enllà del Pas del Grau de la Foradada, en l’extrem de les Roques, s’hi alçen l’avançat cim del Codó, el coll de Jou y’is enlairats cims de les Morreres y Cap de Querol que formen part del gran massis estrebat en el Port del Comte; al nord s’obre aquesta abrupta collada y de NE. a E. s’enlairen la serra del Verd y’l Cap de Balç; al E. s’oviren els Rasos de Peguera ab el Cogulló d’Estela, la Roca del Hauró y’is cingles de Taravil y Els Tossals; s’enlaira sobre’ls Bastets la serra de Busa que presenta tot l’aspecte d’un ciclopic emmurallat ab avançats contraforts, sargint enlairada darrera dels enrastallats mogots de Les Roques l’ampla Mola de Lord. És un enquadrament magnífic.

Carrer de Sant Llorenç de Morunys amb gent – Entre 1880 i 1909 – AFCEC – Frederic Bordas i Altarriba

Ofereix la població un conjunt molt pintoresc; carrers estrets y tortuosos empedrats ab rocs y palets; petites placetes; cases antigues, altes, ab grans balconades de fusta y sortits rafecs en les teulades. Està enclavada dins del circuit que formaven ses antigues muralles, damunt de les quals s’hi han anat alçant edificacions.

Aquestes antigues muralles eren molt altes, tenint 34 palms d’alçaria per vuit de gruix. Estaven defensades per set torres en els set angles de la vila. Els portals eren també set.

Avui tres portals donen accés a la població.

Carrer parcialment cobert de Sant Llorenç de Morunys amb dues dones al fons – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

En l’any 1823 el general Mina feu calar foc a la vila prohibint als piteus que s’havien refugiat en les coves dels voltants, reconstruir llurs cases, baix pena de la vida. Aquesta dura ordre fou ocasionada per haver fugit els habitants, deixant la vila abandonada, al acostar-se dit general ab les seves tropes, privant-li aixís d’aprovisionarse.

Abans que la vila fos fundada existia ja en l’any 971, en el regnat del comte Borrell de Barcelona, un monastir baix l’advocació de Sant Llorenç.

La conventual de canonges regulars de Sant Agustí, al morir son abad Lotari, en el sigle XI, fou convertida en cenobi benedictí per la comtesa Ermesindis de Cardona y son fill Berenguer, a instàncies del bisbe d’Urgell Sant Armengol. Estigué baix la dependencia del priorat dels Tres Ponts o de Castellàs fins que abdos foren reunits a la jurisdicció del monastir de Sant Sadurní de Tabèrnoles. Fou suprimit el cenobi benedictí de Sant Llorenç al crear-se en el sigle XVI el bisbat de Solsona, essent incorporat a la Mitra.

Altar major de l’església parroquial de Sant Llorenç de Morunys – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa

Verge dels Colls – Sant Llorenç de Morunys – 1923 – FFS Josep Salvany i Blanch

Mare de Déu dels Colls o Descoll – La foto del Pep – 16/10/2025

La iglesia del antic monastir que es avui parroquial y cap d’arciprestat es obra d’estil romànic y està constituïda per tres naus molt espaioses. L’altar major, d’estil barroc, està talment farcit d’ornamentació. En un altar lateral nomenat del Sant Esperit hi ha un interessant retaule gotic que es una veritable joia en son estil. En l’altar de Sant Joan també lateral hi ha altra notable retaule ogival. Abdos son atribuïts per en Sampere y Miquel a n’en Borrasà, notable pintor català del sigle XV.

Al cap d’amunt de la nau lateral de la esquerra del presbiteri hi ha la capella xurrigueresca de la Mare de Deu dels Colls, riquísima obra, de molt bon gust en son estil y que sorprèn l’esguard, essent una de les més notables de Catalunya per sa riquesa y bon treball. Els dorats son finissims y no estàn gens desmerescuts y les escultures son molt ben dibuixades. La confraria dels Colls es una institució molt interessant fundada en el sigle XII, ab proposits d’ordre purament civil, com a una mena de caixa de previssió y socors pera la pagesia. Arribà a tenir molt senyalada importància. La Verge dels Colls que s’hi venera, fou trobada en el lloc anomenat el Puit a curta distancia de la vila. Una porta lateral en el costat de l’evangeli dona accés al temple y altra porta en la part oposada dona sortida al petit claustret que no ofereix cap particularitat digne d’esmentar; senzill, trist y ronec.

Sacerdots asseguts a la porta del claustre de la rectoria de Sant Llorenç de Morunys – ca 1910 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs

Capella de la Pietat de Sant Llorenç de Morunys 1 – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

Retaule de la Capella de la Pietat – La foto del Pep – 27/07/2024

Abans d’entrar a la població junt al camí de Berga hi ha la capelleta gòtica de la Pietat que conserva un preciós retaule del sigle XV reputat com un dels millors de nostra terra.

Fora portes també hi ha la petita iglesieta nomenada del Sant, en la que s’hi venera la Mare de Deu de la Mercé. En el Puit a on fou trobada la Verge dels Colls, hi ha una capella, avui sens culte, que era dedicada a la Mare de Deu dels Àngels.

Mare de Déu dels Àngels – La foto del Pep – 02/10/2024

Confronta’l terme de Sant Llorenç al Nord ab els poblets de Pedra y Coma, units en un sol municipi, situats pintorescament prop de les aigües naixents del Cardener; a llevant ab els termes parroquials de La Corriu y de Castelltort que formen part del municipi de Guixés, en la hermosa vall del Aiguadevalls; ab sa sufragania de Cases de Posada a migjorn y ab Canalda a ponent en aigües de la Rivera Salada.

Donà nom a Sant Llorenç la indústria d’una certa mena de panyos ordinaris nomenats piteus que havia tingut en altres temps gran importància en la localitat y fora d’ella, de tal manera que als habitants del pais se’ls nomenava també Piteus ab tot y esser Morunys el nom oficial de la població. Hi havia hagut a la població més de 80 cases ab telers dedicats a la confecció dels expressats teixits de llana.

Teler de drap Piteu – La foto del Pep – 22/08/2019

Absis de Sant Cerni a Sant Llorenç de Morunys– Entre 1920 i 1940 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa

Sant Llorenç es un magnífic centre d’excursions: A les Fonts del Cardener y a les pintoresques valls de Pedra y Coma (Itin. n.° 100), al Santuari de la Mare de Deu de Lord situat entre aspres cingleres (Itinerari n.° 58), al pont Cabradiç y al Santuari de Puig Aguilar (Itins. n.º 81 y 82), a la Serra del Verd (Itin. n.° 115), a La Bofia y cims de la serra del Port del Comte (Itin. n.º 116 a 122), a les gorjes del Cardener (Itinerari n.º 61 y 62), a Busa (Itinerari n.º 64 y 65) als Bastets (Itin. n.° 72) y moltes d’altres que poden combinar-se.

Son clima es molt excel·lent y saludable, les malalties infeccioses hi son gaire be desconegudes y no’s presenten mai ab caràcter epidèmic. Les aigües de ses fonts son fresques y bones. L’aire es sec y la temperatura molt suau y agradable en l’estació calurosa, a lo que hi contribueix en gran part no sols la elevació sobre’l mar sino també la elevació sobre la vall, lo desembarassat dels horitzons y la proximitat de montanyes que arriben als 2.000 metres y que tenen recesos aon la neu mai s’hi acaba.

Avui la colonia estiuenca que hi và especialment per les aigües sulforoses es bastant important malgrat les dificultats de les comunicacions. Quan aquestes millorin, milloraràn també les condicions de confort en la població y podem creure ab tota seguretat que serà Sant Llorenç un lloc predilecte d’estiueig de nostra terra. El contingent més important avui de la colonia estiuenca el donen Tarrasa y altres poblacions del Vallés y del Pla de Bagés.

Estan projectades comunicacions directes rodades ab Berga, ab Cardona ab Solsona y La Seo d’Urgell y es d’esperar que la Mancomunitat de Catalunya que les té acceptades les portarà promptament endavant ab la cooperació dels propietaris interessats en aquestes imprescindibles millores que son de vida o mort tan pera la vila com pera la comarca en general. Aquestes vies pels pintorescos setis de montanya per aon transcorreràn, alguns d’ells d’inusitada bellesa, seràn veritables carreteres de turisme y tenen d’atraure sens dubte la concurrència dels aimants y admiradors de les belleses de nostra terra.

😉

Fotografies de Sant Llorenç de Morunys de Cèsar August Torras i Ferreri

😉

Sant Llorenç de Morunys (vista general) –1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

😉

Vista parcial de Sant Llorenç de Morunys – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

😉

Sant Llorenç de Morunys amb un camp en primer terme i el serrat del Verd al fons – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Part del poble de Sant Llorenç de Morunys des dels afores – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

El poble de Sant Llorenç de Morunys i al fons el coll de Jou – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Capella de la Pietat de Sant Llorenç de Morunys 1 – Entre 1890 i 1923 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

😉

La capella de la Pietat de Sant Llorenç de Morunys i les muntanyes al fons – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Capella de la Pietat de Sant Llorenç de Morunys 2 – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

😉

Un grup de dones en primer terme i al fons el portal de Sant Llorenç de Morunys – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Carrer parcialment cobert de Sant Llorenç de Morunys amb dues dones al fons – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Edificis de Sant Llorenç de Morunys – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Camí en un vessant boscós de Sant Llorenç de Morunys – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

El Cardener des de l’anomenada Font Puda prop de Sant Llorenç de Morunys – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

El Cardener des de sota Sant Llorenç de Morunys – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Fotografies de Sant Llorenç de Morunys (altres autors)

😉

Absis de Sant Cerni a Sant Llorenç de Morunys– Entre 1920 i 1940 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa

😉

Altar major de l’església parroquial de Sant Llorenç de Morunys – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa

😉

Altar major de l’església parroquial de Sant Llorenç de Morunys – ca 1910 AFCEC Juli Vintró i Casallachs

😉

Camí de Sant Llorenç de Morunys als Piteus amb dos homes i dos ases – ca 1890 – Frederic Bordas i Altarriba

😉

Capella de la Pietat – Sant llorenç de Morunys – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Autor desconegut

😉

Capella de la Pietat – Sant Llorenç de Morunys Entre 1915 i 1930 – AFCEC Marcel·lí Gausachs i Gausachs

😉

Caramelles a cavall per un carrer de Sant Llorenç de Morunys – Entre 1925 – AFCEC Marcel·lí Gausachs i Gausachs

😉

Carrer de Sant Llorenç de Morunys amb gent – AFCEC Juli Vintró i Casallachs 1863-1911

😉

Carrer de Sant Llorenç de Morunys amb gent – Entre 1880 i 1909 – AFCEC – Frederic Bordas i Altarriba

😉

Carrer de Sant Llorenç de Morunys amb gent al fons – AFCEC Data i autor desconeguts

😉

Claustre de la rectoria de Sant Llorenç de Morunys – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa

😉

Claustre de la rectoria de Sant Llorenç de Morunys –ca 1910 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs

😉

Cúpula de la capella de la Mare de Déu dels Colls a l’església de Sant Llorenç de Morunys – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa

😉

El retaule de la Pietat al santuari de Nostra Senyora de la Pietat, Sant Llorenç de Morunys – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa

😉

El retaule de la Pietat al santuari de Nostra Senyora de la Pietat, Sant Llorenç de Morunys 2 – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa

😉

El retaule de la Pietat al santuari de Nostra Senyora de la Pietat, Sant Llorenç de Morunys 3 – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa

😉

El santuari de la Mare de Déu de Lord – Entre 1915 i 1930 – AFCEC Marcel·lí Gausachs i Gausachs

😉

Escultura de la Mare de Déu del Lord de Sant Llorenç de Morunys – Entre 1878 i 1914 – AFCEC Autor desconegut

😉

Església i cases de Sant Llorenç de Morunys – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Autor desconegut

😉

Home a la Roca Foradada de Sant Llorenç de Morunys – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Autor desconegut

😉

Home i nen asseguts al Portal de Solsona de Sant Llorenç de Morunys – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Autor desconegut

😉

Home i nen asseguts al Portal de Solsona de Sant Llorenç de Morunys – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Autor desconegut

😉

Homes prop d’una font en primer terme i al fons el Santuari de Santa Maria de Lord – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Autor desconegut

😉

La capella de la Pietat a la rodalia de Sant Llorenç de Morunys – AFCEC Data i autor desconeguts

😉

La serra de Bastets i la serra de Busa des de la Santa Creu d’Ollers – Sant llorenç de Morunys – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Autor desconegut

😉

L’ermita de la Pietat, Sant Llorenç de Morunys 4 – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa

😉

L’ermita de Santa Creu d’Ollers a Sant Llorenç de Morunys – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa

😉

Mare de Déu al santuari de la Mare de Déu del Lord – Sant Llorenç de Morunys – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa

😉

Persones caminant cap a l’Església de Sant Llorenç de Morunys – ca 1910 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs

😉

Poble de Sant Llorenç de Morunys camí del santuari de Llort – 1893-06-10 – AFCEC Lluís Marià Vidal i Carreras

😉

Portal d’entrada a Sant Llorenç de Morunys venint de Solsona – ca 1910 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs

😉

Sacerdots asseguts a la porta del claustre de la rectoria de Sant Llorenç de Morunys – ca 1910 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs

😉

Sant Llorenç de Morunys amb camps al voltant des de la rodalia – AFCEC Data i autor desconeguts

😉

Sant Llorenç de Morunys des del camí de Solsona – ca 1910 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs

😉

Santuari de la Mare de Déu del Lord – Sant Llorenç de Morunys – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa

😉

Un nen corrent per la Plaça Major de Sant Llorenç de Morunys – ca 1910 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs 1863-1911

😉

Vista general de Sant Llorenç de Morunys – Entre 1915 i 1930 – AFCEC Rossend Flaquer i Barrera

😉

Vista general de Sant Llorenç de Morunys – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Autor desconegut

😉

Vista general de Sant Llorenç de Morunys 2 – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Autor desconegut

😉

Vista general de Sant Llorenç de Morunys 3 – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Autor desconegut

😉

Vista llunyana de la Capella de la Pietat de Sant Llorenç de Morunys i les muntanyes al fons – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Autor desconegut

😉

Cúpula de la Mare de Déu dels Colls – Sant Llorenç de Morunys – 1919 – FFS Josep Salvany i Blanch

😉

Retaule de l’Esperit Sant 1 – Sant Llorenç de Morunys – 1919 – FFS Josep Salvany i Blanch

😉

Retaule de l’Esperit Sant 2 – Sant Llorenç de Morunys – 1919 – FFS Josep Salvany i Blanch

😉

Retaule de Sant Miquel Arcàngel i Sant Joan Baptista – Sant Llorenç de Morunys – 1919 – FFS Josep Salvany i Blanch

😉

Sant Crist – Sant Llorenç de Morunys – 1923 – FFS Josep Salvany i Blanch

😉

Verge dels Colls – Sant Llorenç de Morunys – 1923 – FFS Josep Salvany i Blanch

😉

Claustre del monestir 1 – Sant Llorenç de Morunys – 1919 – FFS Josep Salvany i Blanch

😉

Claustre del monestir 2 – Sant Llorenç de Morunys – 1919 – FFS Josep Salvany i Blanch

😉

Roc Foradat al camí el Santuari de Lord – Sant Llorenç de Morunys – 1919 – FFS Josep Salvany i Blanch

😉

Altar del Santuari de Lord – Sant Llorenç de Morunys – 1919 – FFS Josep Salvany i Blanch

😉

Mare de Déu de Lord vestida- Sant Llorenç de Morunys – 1919 – FFS Josep Salvany i Blanch

😉