| Itinerari número 60, “De Solsona a Sant Llorenç dels Piteus pel Pla de Riart, Canalda i Coll de Jou“, en el capítol “IV CENTRE COMARCA“ TORRAS, Cèsar August (1922). Pirineu Català. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench, de la pàgina 239 a la 243. |
| Aquest itinerari, “De Solsona a Sant Llorenç dels Piteus pel Pla de Riart, Canalda i Coll de Jou“, es per “si’s vol fer una bella variant del itinerari anterior, pera visitar els interessants sóts de Canalda y fruir del bell cop de vista del coll de Jou pot seguir-se aquest itinerari, que si bé se separa del camí ral indicat y ocasiona una bona marrada, complaurà de debó al excursionista.” Es pot fer en 6 hores 45 minuts. De Solsona fins a l’Hostal del Cap del Pla aquest itinerari està ben senyalitzat i es força concorregut perquè coincideix amb el GR-7, el tram que va per Isanta i Canalda fins a Coll de Jou es pot fer a peu passant pràcticament pels mateixos indrets fins arribar a Sant Llorenç de Morunys. L’Església de Sant Agustí d’Isanta, a l’itinerari de l’anomena de Sant Pere. A Canalda es fa menció de “la grossa pagesia y masoveries de Puig Termal“, que suposem que referència a les cases de Puig-arnau de Canalda. És molt interessant llegir com es presentava fa cent anys Sant Llorencs dels Piteus, “vila de 200 cases ab 1.200 hab.” on “son clima es molt excel·lent y saludable, les malalties infeccioses hi son gaire be desconegudes y no’s presenten mai ab caràcter epidèmic.” També fa referència al seu atractiu turístic dient que “avui la colonia estiuenca que hi và especialment per les aigües sulforoses es bastant important malgrat les dificultats de les comunicacions. Quan aquestes millorin, milloraràn també les condicions de confort en la població y podem creure ab tota seguretat que serà Sant Llorenç un lloc predilecte d’estiueig de nostra terra.” Fer aquest itinerari és una bona oportunitat per anar de Solsona a Sant Llorenç de Morunys fent un homenatge a l’antic camí ral tot gaudint dels seus paisatges i aventurar-se a passar pels corriols poc freqüentats de Canalda. |
Portal del Pont des de la plaça de l’Església – Solsona – 1915 – FFS Josep Salvany i Blanch
ITINERARI N.° 60 – De Solsona a Sant Llorenç dels Piteus pel Pla de Riart, Canalda i Coll de Jou
6 h. 45. Si’s vol fer una bella variant del itinerari anterior, pera visitar els interessants sóts de Canalda y fruir del bell cop de vista del coll de Jou pot seguir-se aquest itinerari, que si bé se separa del camí ral indicat y ocasiona una bona marrada, complaurà de debó al excursionista.
Ribera de Solsona a cal Sotaterra (Junyents de Santa Eulalia) amb Torre Martins al fons (al turó de Sant Giribets) – Solsona – 1915 – FFS Josep Salvany i Blanch
Toll del Salt al Riu Negre al camí de Lladurs amb cal Barrereta al fons – Solsona – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
Creu de l’Encontrella – La foto del Pep – 11/04/2022
Santa Maria del Pla – La foto del Pep – 26/08/2023
Paisatge amb can Cinca i el Castell de Lladurs en el camí de Solsona a Sant Llorenç de Morunys – ca 1890 – Frederic Bordas i Altarriba
Cinca – Lladurs – Entre 1913 i 1926 – AFCEC EMC – Lluís Bonet i Garí
Font de Lladurs – La foto del Pep – 22/09/2023
Home davant de Sant Martí i el Castell de Lladurs – Lladurs – Entre 1913 i 1930 – AFCEC EMC – Lluís Bonet i Garí
Aeròdrom de Lladurs al Pla de Riart – La foto del Pep – 01/02/2024
Hostal del Cap del Pla o Hostal d’Isanta – Lladurs – Entre 1890 i 1936 – AFCEC EMC – Facilitada per Lluís Estasen i Pla
Hostal del Cap del Pla – La foto del Pep – 11/01/2026
2 h 30. Hostal del Cap del Plà. De Solsona al Hostal del Cap del Plà (Vegis itinerari anterior).
Un xic enllà del Hostal, abans d’empendre’s la pujada de la serra de les Encies, se deixa a mà dreta’l camí ral de Sant Llorenç, prenent-se un viarany que và revoltant la serra, per dessota del propi camí y en vistes dels sóts de Canalda y Oden.
2 h. 45. Sót de Font Ferrera. Hermosa barrancada que’s despenja a la dreta del camí desde gran alçaria, entre penyals enasprats, roques caigudes y vegetació agresta. El rierol salta brunzent y enjogassat, formant bells caients y regalims,entre les tombades y trocejades roques.
Revolta’l camí la clotada sota dels espadats de penya y pel repeu del gegantesc penyalar de la Roca dels Moros. Ben prompte s’oviren la casa y la iglesieta d’Isanta, avançades en un estrep aplanat de la serra.
Sant Agustí d’Isanta – La foto del Pep – 13/10/2023
2 h. 55. Isanta, antiga casa de pagès ab portals adovellats y gran barri emmurallat, situada en el repeu del grandiós cingle espadat de la Roca dels Moros, de forma enlairada y arrodonida y d’aspecte de titànica y formidable torra.
Propera a la casa hi ha l’antiga iglesia de Sant Pere. Se frueix de molt bella vista sobre’ls fondals y vers a apartats horitzons.
El camí baixa seguidament per dessota’l cingletar.
3 h. Can Martí, casa situada a un costat del camí. Aquest segueix baixant ràpidament vers al sót de la rasa de les Encies, per dessota enèrgics espadats, rasats y tallats a pic, oferint mascle aspecte.
En un revolt se presenten al enfront els trencalls aspres de la vessant oposada del clot.
.
3 h. 20. Rasa de les Encies. L’aigua baixa a la dreta per un formidable esboranc inaccesible. tallat de dalt a baix, formant grans balçures que s’estenen a banda y banda, produint l’efecte d’un prolongat y gegantesc emmurallat ab resortits contraforts. L’aigua s’escorra poruga en avall, llençant-se per la barrancada dret al fons de la vall.
Atravessada la rasa el camí s’enfila de dret, donant un gros revolt. Guanyada alçaria s’endinsa en una fosca baga pujant constantment entre l’espessor de l’arbreda que apaivaga la impressió de les verticals caients de la dreta. Hermós aspecte del fondal obert al dessota, reclòs per cingleres.
El poble de Canalda amb el Port del Comte al fons – Odèn – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
3 h. 45. Cap de la dura costa. S’ovira Canalda en el centre de sos plans accidentats.
Va serrejant-se entre’l clot de la rasa de les Encies y l’aspra vall originada sota’l puig Subirà que’s destaca magestuós a la esquerra. Se frueix de molt bell esguard.
Sant Julià de Canalda – La foto del Pep – 08/10/2025
4 h. 15. Iglesia parroquial de Sant Julià de Canalda. Queda molt separada al dessota a la dreta del camí en un ample planell en decliu. Es senzilla y sense cap llei de pretensió. Adjunt hi ha’l cementir y la casa rectoral.
El terme parroquial de Canalda es enterament montanyós, tot ell embarrancat, ab grans cingletars, fondals y boscos. Confronta ab el terme d’Oden, també montanyós, situat vers al NO. y ponent, en la vall accidentada de la seva rivera que conflueix ab la de Canalda; ab Timoneda, Lladurs y Els Torrents a l’altra part de les dotades dret a migjorn y ab Sant Llorenç dels Piteus, en el costat oposat de les serres a llevant. Pertany al arciprestat de Solsona; té 28 cases y 143 habitants. Fornia part del terme municipal d’Oden.
Desde’l replanet aon està situada la iglesia’s frueix d’un bellíssim colp de vista. Al Nord en primer terme s’aixeca l’alterós puig Subirà de Canalda, alçat damunt d’una base corcada de penya en la que s’hi obren grans cavitats o baumes algunes d’elles habitades; més enrera s’esteu la grandiosa massa de la serra de La Bofia ab el cim de Les Morreres y l’esquenall de la Garganta. Dret a llevant tanca l’espai el coll de Jou, la retallada punta del Codó y la serra de les Encies. Vers a mitjorn s’obren estimbats fondals servint de gran fosso y contrafort a la davantera serra y dret a ponent els sots del propi riveral y una bella extensió de montanyes.
Passa’l camí prop de cases esbarriades de la parròquia de Canalda y atravessa una bella
devesa.
Bell trajecte d’arbreda. El camí s’apropa a un replec de serra per aon hi baixa una enfondida rasa. En la part oposada del ensotat clotal y per entre la clariana del bosc se destaquen gegantesques balmes y penyals.
El puig Sobirà des del camí a coll de Jou al terme d’Odèn – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
4 h. 40. S’atravessa la rasa que baixa dels cims superiors per aspra barrancada. Cop de vista molt pintoresc. El camí revolta’l clotal.
Grans cingleteres a la esquerra del camí.
Coves o baumes del Ràpis. Els cingles s’avancen pavorosos, sortits enfora, llençats en l’espai, formant grandioses cavitats. El camí al passar per llur dessota corre pel peu de les baumes. En molts indrets l’aigua regalima desde’l cim dels penyalars formant bells degotalls, copiosos regalims o ruixims espurnejants. Alguna d’aquestes baumes es habitada. Un emba en el caire de la cavitat tanca’l lloc reservat que queda recluit sota’l sostre y’l muradal de penya. S’esperimenta en aquest lloc una punyenta impressió.
Passades les coves el camí s’enlaira y’s va fruint ja de més espai de vista.
5 h 5. Cal Pubilló, pagesia la més enlairada del terme de Canalda. Al dessota, bon xic en avall en una replanada s’hi ovira la grossa pagesia y masoveries de Puig Termal.
Se domina bona extensió de territori y les dotades de Canalda. S’oviren en el cim de la serra de les Encies els solitaris hostals, Nou y del Vent, per qual peu hi passa’l camí ral de Sant Llorenç.
5 h. 10. S’atravessa un petit curs d’aigua que s’origina en amunt, en els trencalls de la esquerra del camí.
5 h. 15. Empren el viarany forta pujada en seguides reblíncoles per les infractuositats que’s desprenen del Codó y del entall de coll de Jou. Bell aspecte dels trencants de serra y dels pregons fondals de Canalda.
5 h. 35. Coll de Jou—1350 m. alt,—obert entre’ls alterosos cingles de La Garganta al N. y’is penyals esborancats del cim del Codò al S. Les aigües vessen a llevant a la vall de Sant Llorenç, dirigintse al Cardener, y a ponent a la rivera de Canalda, pera anar a parar a la Rivera Salada y d’allí al riu Segre. Els cingles de La Garganta presenten un formidable aspecte, tallats de dalt a baix per grosses canals y esborancs. Dret al fons s’ofereix a la vista la accidentada vall de Canalda. A ponent se presenta alterós, avançat enfora del massís general de la carena, el magestuós puig Sobirà de Canalda. Els llunyans horitzons son molt extensos ratllant el dilatat espaï ondulacions de distanciades montanyes. Vers a llevant se detalla tota la vall alta del Cardener y de sos afluents Aiguadevalls y Aiguadora, sobressortint en l’enquadrament de serres que les encerclen, la del Verd, el Cap de Balç, Rasos de Peguera, Cogulló d’Estela, Taravil y’is Tossals, serres de Busa, Bastets y Lord. Prop del coll y del camí, hi ha la font de coll de Jou y un xic més apartada la freda font de la Cuca.
Vista general de Sant Llorenç de Morunys – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Autor desconegut
Se troba en el coll el camí de Sant Llorenç a Oden y Organyà (Itin. n ° 104) el qual se segueix en sentit invers.
6 h. 45. Sant Llorenç dels Piteus o de Morunys.
Home i nen asseguts al Portal de Solsona de Sant Llorenç de Morunys – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Autor desconegut
Sant Llorenç de Morunys (vista general) –1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri
Sant Llorenç dels Piteus o de Morunys —925 m. alt.— vila de 200 cases ab 1.200 hab., comarca del Cardener, partit judicial de Solsona, provincià de Lleyda, bisbat de Solsona.
Hostal: can Teco molt recomanable, bon servei, bon tracte y netedat.
Fou fundada la vila en 1297 pel vescomte de Cardona Ramon Folch X, mitjansant facultats que li foren concedides pel prior del monastir ja existent alashores, Pere d’Aguilar y per l’abad del monastir de Tábernoles Berengari.
Està situada sota’l Cap de Querol, en amunt de la vall del Cardener que domina, com domina també la del Aiguadevalls en una gran extensió. Aquest riu que vé del indret de llevant s’ajunta al Cardener sota Sant Llorenç a la entrada del estret de Vallonga.
Els horitzons que’s frueixen son extensos vers al nord y especialment vers a llevant. Tanca la vall a mig-jorn la serra dels Bastets y’l continuat rengle de penyalars enasprats de Les Roques que formen en conjunt un sol muradal trencat pel Cardener, en l’hermos engorjat de Vallonga; a ponent més enllà del Pas del Grau de la Foradada, en l’extrem de les Roques, s’hi alçen l’avançat cim del Codó, el coll de Jou y’is enlairats cims de les Morreres y Cap de Querol que formen part del gran massis estrebat en el Port del Comte; al nord s’obre aquesta abrupta collada y de NE. a E. s’enlairen la serra del Verd y’l Cap de Balç; al E. s’oviren els Rasos de Peguera ab el Cogulló d’Estela, la Roca del Hauró y’is cingles de Taravil y Els Tossals; s’enlaira sobre’ls Bastets la serra de Busa que presenta tot l’aspecte d’un ciclopic emmurallat ab avançats contraforts, sargint enlairada darrera dels enrastallats mogots de Les Roques l’ampla Mola de Lord. És un enquadrament magnífic.
Carrer de Sant Llorenç de Morunys amb gent – Entre 1880 i 1909 – AFCEC – Frederic Bordas i Altarriba
Ofereix la població un conjunt molt pintoresc; carrers estrets y tortuosos empedrats ab rocs y palets; petites placetes; cases antigues, altes, ab grans balconades de fusta y sortits rafecs en les teulades. Està enclavada dins del circuit que formaven ses antigues muralles, damunt de les quals s’hi han anat alçant edificacions.
Aquestes antigues muralles eren molt altes, tenint 34 palms d’alçaria per vuit de gruix. Estaven defensades per set torres en els set angles de la vila. Els portals eren també set.
Avui tres portals donen accés a la població.
Carrer parcialment cobert de Sant Llorenç de Morunys amb dues dones al fons – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
En l’any 1823 el general Mina feu calar foc a la vila prohibint als piteus que s’havien refugiat en les coves dels voltants, reconstruir llurs cases, baix pena de la vida. Aquesta dura ordre fou ocasionada per haver fugit els habitants, deixant la vila abandonada, al acostar-se dit general ab les seves tropes, privant-li aixís d’aprovisionarse.
Abans que la vila fos fundada existia ja en l’any 971, en el regnat del comte Borrell de Barcelona, un monastir baix l’advocació de Sant Llorenç.
La conventual de canonges regulars de Sant Agustí, al morir son abad Lotari, en el sigle XI, fou convertida en cenobi benedictí per la comtesa Ermesindis de Cardona y son fill Berenguer, a instàncies del bisbe d’Urgell Sant Armengol. Estigué baix la dependencia del priorat dels Tres Ponts o de Castellàs fins que abdos foren reunits a la jurisdicció del monastir de Sant Sadurní de Tabèrnoles. Fou suprimit el cenobi benedictí de Sant Llorenç al crear-se en el sigle XVI el bisbat de Solsona, essent incorporat a la Mitra.
Altar major de l’església parroquial de Sant Llorenç de Morunys – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa
Verge dels Colls – Sant Llorenç de Morunys – 1923 – FFS Josep Salvany i Blanch
Mare de Déu dels Colls o Descoll – La foto del Pep – 16/10/2025
La iglesia del antic monastir que es avui parroquial y cap d’arciprestat es obra d’estil romànic y està constituïda per tres naus molt espaioses. L’altar major, d’estil barroc, està talment farcit d’ornamentació. En un altar lateral nomenat del Sant Esperit hi ha un interessant retaule gotic que es una veritable joia en son estil. En l’altar de Sant Joan també lateral hi ha altra notable retaule ogival. Abdos son atribuïts per en Sampere y Miquel a n’en Borrasà, notable pintor català del sigle XV.
Al cap d’amunt de la nau lateral de la esquerra del presbiteri hi ha la capella xurrigueresca de la Mare de Deu dels Colls, riquísima obra, de molt bon gust en son estil y que sorprèn l’esguard, essent una de les més notables de Catalunya per sa riquesa y bon treball. Els dorats son finissims y no estàn gens desmerescuts y les escultures son molt ben dibuixades. La confraria dels Colls es una institució molt interessant fundada en el sigle XII, ab proposits d’ordre purament civil, com a una mena de caixa de previssió y socors pera la pagesia. Arribà a tenir molt senyalada importància. La Verge dels Colls que s’hi venera, fou trobada en el lloc anomenat el Puit a curta distancia de la vila. Una porta lateral en el costat de l’evangeli dona accés al temple y altra porta en la part oposada dona sortida al petit claustret que no ofereix cap particularitat digne d’esmentar; senzill, trist y ronec.
Sacerdots asseguts a la porta del claustre de la rectoria de Sant Llorenç de Morunys – ca 1910 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs
Capella de la Pietat de Sant Llorenç de Morunys 1 – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri
Retaule de la Capella de la Pietat – La foto del Pep – 27/07/2024
Abans d’entrar a la població junt al camí de Berga hi ha la capelleta gòtica de la Pietat que conserva un preciós retaule del sigle XV reputat com un dels millors de nostra terra.
Fora portes també hi ha la petita iglesieta nomenada del Sant, en la que s’hi venera la Mare de Deu de la Mercé. En el Puit a on fou trobada la Verge dels Colls, hi ha una capella, avui sens culte, que era dedicada a la Mare de Deu dels Àngels.
Mare de Déu dels Àngels – La foto del Pep – 02/10/2024
Confronta’l terme de Sant Llorenç al Nord ab els poblets de Pedra y Coma, units en un sol municipi, situats pintorescament prop de les aigües naixents del Cardener; a llevant ab els termes parroquials de La Corriu y de Castelltort que formen part del municipi de Guixés, en la hermosa vall del Aiguadevalls; ab sa sufragania de Cases de Posada a migjorn y ab Canalda a ponent en aigües de la Rivera Salada.
Donà nom a Sant Llorenç la indústria d’una certa mena de panyos ordinaris nomenats piteus que havia tingut en altres temps gran importància en la localitat y fora d’ella, de tal manera que als habitants del pais se’ls nomenava també Piteus ab tot y esser Morunys el nom oficial de la població. Hi havia hagut a la població més de 80 cases ab telers dedicats a la confecció dels expressats teixits de llana.
Teler de drap Piteu – La foto del Pep – 22/08/2019
Absis de Sant Cerni a Sant Llorenç de Morunys– Entre 1920 i 1940 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa
Sant Llorenç es un magnífic centre d’excursions: A les Fonts del Cardener y a les pintoresques valls de Pedra y Coma (Itin. n.° 100), al Santuari de la Mare de Deu de Lord situat entre aspres cingleres (Itinerari n.° 58), al pont Cabradiç y al Santuari de Puig Aguilar (Itins. n.º 81 y 82), a la Serra del Verd (Itin. n.° 115), a La Bofia y cims de la serra del Port del Comte (Itin. n.º 116 a 122), a les gorjes del Cardener (Itinerari n.º 61 y 62), a Busa (Itinerari n.º 64 y 65) als Bastets (Itin. n.° 72) y moltes d’altres que poden combinar-se.
Son clima es molt excel·lent y saludable, les malalties infeccioses hi son gaire be desconegudes y no’s presenten mai ab caràcter epidèmic. Les aigües de ses fonts son fresques y bones. L’aire es sec y la temperatura molt suau y agradable en l’estació calurosa, a lo que hi contribueix en gran part no sols la elevació sobre’l mar sino també la elevació sobre la vall, lo desembarassat dels horitzons y la proximitat de montanyes que arriben als 2.000 metres y que tenen recesos aon la neu mai s’hi acaba.
Avui la colonia estiuenca que hi và especialment per les aigües sulforoses es bastant important malgrat les dificultats de les comunicacions. Quan aquestes millorin, milloraràn també les condicions de confort en la població y podem creure ab tota seguretat que serà Sant Llorenç un lloc predilecte d’estiueig de nostra terra. El contingent més important avui de la colonia estiuenca el donen Tarrasa y altres poblacions del Vallés y del Pla de Bagés.
Estan projectades comunicacions directes rodades ab Berga, ab Cardona ab Solsona y La Seo d’Urgell y es d’esperar que la Mancomunitat de Catalunya que les té acceptades les portarà promptament endavant ab la cooperació dels propietaris interessats en aquestes imprescindibles millores que son de vida o mort tan pera la vila com pera la comarca en general. Aquestes vies pels pintorescos setis de montanya per aon transcorreràn, alguns d’ells d’inusitada bellesa, seràn veritables carreteres de turisme y tenen d’atraure sens dubte la concurrència dels aimants y admiradors de les belleses de nostra terra.
😉
Fotografies de Sant Llorenç de Morunys de Cèsar August Torras i Ferreri
😉
Sant Llorenç de Morunys (vista general) –1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri
😉
Vista parcial de Sant Llorenç de Morunys – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri
😉
Sant Llorenç de Morunys amb un camp en primer terme i el serrat del Verd al fons – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
Part del poble de Sant Llorenç de Morunys des dels afores – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
El poble de Sant Llorenç de Morunys i al fons el coll de Jou – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
Capella de la Pietat de Sant Llorenç de Morunys 1 – Entre 1890 i 1923 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri
😉
La capella de la Pietat de Sant Llorenç de Morunys i les muntanyes al fons – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
Capella de la Pietat de Sant Llorenç de Morunys 2 – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri
😉
Un grup de dones en primer terme i al fons el portal de Sant Llorenç de Morunys – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
Carrer parcialment cobert de Sant Llorenç de Morunys amb dues dones al fons – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
Edificis de Sant Llorenç de Morunys – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
Camí en un vessant boscós de Sant Llorenç de Morunys – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
El Cardener des de l’anomenada Font Puda prop de Sant Llorenç de Morunys – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
El Cardener des de sota Sant Llorenç de Morunys – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
Fotografies de Sant Llorenç de Morunys (altres autors)
😉
Absis de Sant Cerni a Sant Llorenç de Morunys– Entre 1920 i 1940 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa
😉
Altar major de l’església parroquial de Sant Llorenç de Morunys – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa
😉
Altar major de l’església parroquial de Sant Llorenç de Morunys – ca 1910 AFCEC Juli Vintró i Casallachs
😉
Camí de Sant Llorenç de Morunys als Piteus amb dos homes i dos ases – ca 1890 – Frederic Bordas i Altarriba
😉
Capella de la Pietat – Sant llorenç de Morunys – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Autor desconegut
😉
Capella de la Pietat – Sant Llorenç de Morunys Entre 1915 i 1930 – AFCEC Marcel·lí Gausachs i Gausachs
😉
Caramelles a cavall per un carrer de Sant Llorenç de Morunys – Entre 1925 – AFCEC Marcel·lí Gausachs i Gausachs
😉
Carrer de Sant Llorenç de Morunys amb gent – AFCEC Juli Vintró i Casallachs 1863-1911
😉
Carrer de Sant Llorenç de Morunys amb gent – Entre 1880 i 1909 – AFCEC – Frederic Bordas i Altarriba
😉
Carrer de Sant Llorenç de Morunys amb gent al fons – AFCEC Data i autor desconeguts
😉
Claustre de la rectoria de Sant Llorenç de Morunys – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa
😉
Claustre de la rectoria de Sant Llorenç de Morunys –ca 1910 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs
😉
Cúpula de la capella de la Mare de Déu dels Colls a l’església de Sant Llorenç de Morunys – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa
😉
El retaule de la Pietat al santuari de Nostra Senyora de la Pietat, Sant Llorenç de Morunys – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa
😉
El retaule de la Pietat al santuari de Nostra Senyora de la Pietat, Sant Llorenç de Morunys 2 – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa
😉
El retaule de la Pietat al santuari de Nostra Senyora de la Pietat, Sant Llorenç de Morunys 3 – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa
😉
El santuari de la Mare de Déu de Lord – Entre 1915 i 1930 – AFCEC Marcel·lí Gausachs i Gausachs
😉
Escultura de la Mare de Déu del Lord de Sant Llorenç de Morunys – Entre 1878 i 1914 – AFCEC Autor desconegut
😉
Església i cases de Sant Llorenç de Morunys – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Autor desconegut
😉
Home a la Roca Foradada de Sant Llorenç de Morunys – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Autor desconegut
😉
Home i nen asseguts al Portal de Solsona de Sant Llorenç de Morunys – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Autor desconegut
😉
Home i nen asseguts al Portal de Solsona de Sant Llorenç de Morunys – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Autor desconegut
😉
Homes prop d’una font en primer terme i al fons el Santuari de Santa Maria de Lord – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Autor desconegut
😉
La capella de la Pietat a la rodalia de Sant Llorenç de Morunys – AFCEC Data i autor desconeguts
😉
La serra de Bastets i la serra de Busa des de la Santa Creu d’Ollers – Sant llorenç de Morunys – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Autor desconegut
😉
L’ermita de la Pietat, Sant Llorenç de Morunys 4 – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa
😉
L’ermita de Santa Creu d’Ollers a Sant Llorenç de Morunys – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa
😉
Mare de Déu al santuari de la Mare de Déu del Lord – Sant Llorenç de Morunys – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa
😉
Persones caminant cap a l’Església de Sant Llorenç de Morunys – ca 1910 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs
😉
Poble de Sant Llorenç de Morunys camí del santuari de Llort – 1893-06-10 – AFCEC Lluís Marià Vidal i Carreras
😉
Portal d’entrada a Sant Llorenç de Morunys venint de Solsona – ca 1910 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs
😉
Sacerdots asseguts a la porta del claustre de la rectoria de Sant Llorenç de Morunys – ca 1910 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs
😉
Sant Llorenç de Morunys amb camps al voltant des de la rodalia – AFCEC Data i autor desconeguts
😉
Sant Llorenç de Morunys des del camí de Solsona – ca 1910 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs
😉
Santuari de la Mare de Déu del Lord – Sant Llorenç de Morunys – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa
😉
Un nen corrent per la Plaça Major de Sant Llorenç de Morunys – ca 1910 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs 1863-1911
😉
Vista general de Sant Llorenç de Morunys – Entre 1915 i 1930 – AFCEC Rossend Flaquer i Barrera
😉
Vista general de Sant Llorenç de Morunys – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Autor desconegut
😉
Vista general de Sant Llorenç de Morunys 2 – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Autor desconegut
😉
Vista general de Sant Llorenç de Morunys 3 – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Autor desconegut
😉
Vista llunyana de la Capella de la Pietat de Sant Llorenç de Morunys i les muntanyes al fons – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Autor desconegut
😉
Cúpula de la Mare de Déu dels Colls – Sant Llorenç de Morunys – 1919 – FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Retaule de l’Esperit Sant 1 – Sant Llorenç de Morunys – 1919 – FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Retaule de l’Esperit Sant 2 – Sant Llorenç de Morunys – 1919 – FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Retaule de Sant Miquel Arcàngel i Sant Joan Baptista – Sant Llorenç de Morunys – 1919 – FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Sant Crist – Sant Llorenç de Morunys – 1923 – FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Verge dels Colls – Sant Llorenç de Morunys – 1923 – FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Claustre del monestir 1 – Sant Llorenç de Morunys – 1919 – FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Claustre del monestir 2 – Sant Llorenç de Morunys – 1919 – FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Roc Foradat al camí el Santuari de Lord – Sant Llorenç de Morunys – 1919 – FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Altar del Santuari de Lord – Sant Llorenç de Morunys – 1919 – FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Mare de Déu de Lord vestida- Sant Llorenç de Morunys – 1919 – FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Comarca del Cardener 