| Itinerari número 61, “De Solsona a Sant Llorenç dels Piteus per per la Vall del Cardener, Llosa del Cavall y Santuari de Lord“, en el capítol “IV CENTRE COMARCA“ TORRAS, Cèsar August (1922). Pirineu Català. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench, de la pàgina 243 a la 249. |
| Aquest itinerari, “De Solsona a Sant Llorenç dels Piteus per per la Vall del Cardener, Llosa del Cavall y Santuari de Lord“, es una “Excursió molt interessant pera l’excursionista afecte a les belleses naturals. No es cami de ruta. Sols l’utilisan els traginers a l’hivern quan les neus impedeixen el pas per el cami ral de Solsona a Sant Llorenç. Remunta la vall del Cardener fins a son més aspre engorjat, en la Llosa del Cavall. Si’s volen recórrer les gorges, cosa que sols pot ferse a peu y ab dificultat, creuant pels relleixos de les penyes, segueixis l’itin. n. 62 en sentit invers. El cami es bo pera les cavalleries fins a la Llosa del Cavall y molt dolent desde aquest lloc al peu del Grau de Lord. Es més recomanable de baixada.” Es pot fer en 7 hores. Fins a la presa de Llosa del Cavall aquest itinerari coincideix, aproximadament, amb la carretera de Solsona a Sant Llorenç. A partir d’aquest punt fins a les costes de Torroella l’itinerari ha quedat colgat sota l’aigua de l’embassament. Malgrat no passar-hi, al itinerari es fa referència i es dona informació de Sant Julià dels Torrents. Com a curiositat, en el Rabeig del Cavall “existeix la tradició de que aquestes sortides d’aigua’s comuniquen ab la Bofia de la Serra del Port del Comte y de que un pastor que li caigué una escudella de fusta dins de la Bofia li tornà a aparèixer en el Rabeig, en una ocasió en que aquest tingué una forta avinguda.“ És molt interessant llegir com es presentava fa cent anys Sant Llorencs dels Piteus, “vila de 200 cases ab 1.200 hab.” on “son clima es molt excel·lent y saludable, les malalties infeccioses hi son gaire be desconegudes y no’s presenten mai ab caràcter epidèmic.” També fa referència al seu atractiu turístic dient que “avui la colonia estiuenca que hi và especialment per les aigües sulforoses es bastant important malgrat les dificultats de les comunicacions. Quan aquestes millorin, milloraràn també les condicions de confort en la població y podem creure ab tota seguretat que serà Sant Llorenç un lloc predilecte d’estiueig de nostra terra.” Tal com està descrit aquest itinerari no es pot fer. Una bona alternativa és anar de Solsona a Sant Llorenç de Morunys en cotxe per la carretera de la Llosa i des de Sant Llorenç fer alguna de les caminades que passen pel Santuari de Lord. |
Portal del Pont des de la plaça de l’Església – Solsona – 1915 – FFS Josep Salvany i Blanch
ITINERARI N.° 61 – De Solsona a Sant Llorenç dels Piteus per per la Vall del Cardener, Llosa del Cavall y Santuari de Lord
7 h. Excursió molt interessant pera l’excursionista afecte a les belleses naturals. No es cami de ruta. Sols l’utilisan els traginers a l’hivern quan les neus impedeixen el pas per el cami ral de Solsona a Sant Llorenç. Remunta la vall del Cardener fins a son més aspre engorjat, en la Llosa del Cavall. Si’s volen recórrer les gorges, cosa que sols pot ferse a peu y ab dificultat, creuant pels relleixos de les penyes, segueixis l’itin. n. 62 en sentit invers.
El cami es bo pera les cavalleries fins a la Llosa del Cavall y molt dolent desde aquest lloc al peu del Grau de Lord.
Es més recomanable de baixada.
Vista de Solsona des del pont amb la Catedral i la Vil·la Riu al fons – Solsona – 1917 – FFS Josep Salvany i Blanch
Camí a l’entrada del cementiri de Solsona – 1924-03-22 – Manuel Genovart i Boixet
Ermita de Sant Honorat – La foto del Pep – 20/03/2023
30 m. Càn Nosa.
De Solsona a can Nosa (Vegis itin. 51).
Se segueix el camí marcat en l’itin. n.º 67.
1 h. 20. Se deixa a la dreta’l camí que va al molí de Ratavila y a Busa.
1 h. 25. S’atravessa l’enxorrencat torrent del Vilar.
1 h. 30. Queda al dessota en avall junt al riu’l molí de Ratavila. El camí corre enlairat per damunt de la vall del Cardener, fruint de belles perspectives.
1 h. 45. Molí de Foix, pintorescament situat prop del riu y d’una rasa que baixa a son costat. Produeix llum pera la ciutat de Solsona.
Atravessada la rasa’l camí s’enlaira sobre’l riu. L’arbreda l’acompanya en sos alts y baixos. Els punts de vista sobre’l curs del riu son atraients, oferint bells cambiants de llum y perspectiva.
A l’altra part de la vall s’ovira’l camí de Solsona a Busa que va enlairant-se per la serra.
2 h. 5. S’atravessa la rasa de Lladurs. La clotada presenta bonic aspecte.
2 h. 15 Torrent Tordell que baixa a la esquerra. El camí’l revolta.
Segueix el camí en sos alts y baixos acostant-se tan prompte al riu com separant-se’n.
2 h. 20. Barraca dels Valencians, en estat ruinós, al caire d’un planell.
L’aspecte de la vall va prenent ja tons més enèrgics. El camí s’enlaira sobre’l riu.
2 h. 35. Rasa de Borrell que obre sa estreta vall a la esquerra. S’atravessa.
El Pont del Llop – La foto del Pep – 14/04/2024
2 h. 50. Pont del Llop, sobre’l Cardener. Es d’antiga construcció. Per ell hi passa un camí que vé de la iglesia y veïnat de cases dels Torrents y va a la sufragania de Peà enlairada damunt d’una clotada a la altra part del riu.
Els Torrents – Lladurs (dècada del 1930 o principis dels anys 40 del segle XX) (Família Sala-Sabata)
Sant Julià dels Torrents iglesia parroquial se troba a la esquerra en amunt de la muntanya, en lloc accidentat y aspre. Son terme parroquial molt escampat té unes 30 cases y 216 habitants. Confronta a ponent ab el terme de Canalda, en els aiguavessos de la Rivera Salada (Itin. n.° 60) al nord ab Busa (itin. n° 64), més a llevant ab la Selva en vessants del Aiguadora (Itin. n.° 70) ab mitjorn ab Besora y Olius (Itin. n.° 51) y ab Lladurs (Itin. n.° 59).
Retaule de l’altar major de l’església de Sant Julià dels Torrents – Lladurs (Família Sala-Sabata)
Continua’l camí entre bosc per damunt de la vora dreta del Cardener.
3 h. Se creua la rasa de Massanes.
En amunt del trau de la mateixa s’ovira dalt d’un turó espadat, que forma com un ample emmurallat, l’antiga casa Castelló de Torrents oferint molt bell aspecte.
El camí baixa y s’acosta al peu del riu.
3 h. 10. Torna a enlairar-se, deixant el riu al fons.
Font Bordonera al peu del camí.
Salta a la altra part de la vall el torrent de Peà, entre un bell desballastament de grans roques despreses.
La vall del riu s’ha anat estrenyent y la corrent blavosa, discorrent entre sortides roques que formen pregones gorgues, passa entre bancades de penya. Ofereix energic aspecte la part superior de la vall ab ses grans montanyes estimbades.
3 h. 20. Bauma molt gran y ample a mig caire de serra en l’altra part de la vall.
Vessant d’una muntanya amb la masia el Cavall – Navès – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
Masia del Cavall – anys 70 – Navès – Arxiu de l’Associació Cultural Vall de Lord
Cavall – La foto del Pep – 21/06/2023
3 h. 40. Cavall, antiga casa de pagès, situada en ample replà prop d’una gran roca que li donà nom. Domina bell cop de vista. Pertany al terme dels Torrents.
El camí s’enlaira.
S’ovira al dessota el pont del Cavall de moderna construcció bastit pera comunicar les dues vessants del riu. Corre engolat aquest, dret en avall, tenint son pas entre caients rocosos recoberts de vegetació arborescent.
Belles perspectives.
3 h. 50. Rabeig del Cavall. S’obren grans cavitats al envolt del camí. En les grans pluges o en les revingudes de les aigües ragen abundosament, tornant després a quedar en sec. Existeix la tradició, semblant a la de la Font de la Badella en la vall del Llobregat, de que aquestes sortides d’aigua’s comuniquen ab la Bofia de la Serra del Port del Comte y de que un pastor que li caigué una escudella de fusta dins de la Bofia li tornà a aparèixer en el Rabeig, en una ocasió en que aquest tingué una forta avinguda.
Va trascorrent el camí enlairat entre bosc.
Presa de la Llosa del Cavall – La Foto del Pep – 06/06/2018
4 h. Baumes grandioses prop del camí. El camí torna a acostar-se al riu.
A mida que’s va avençant la vall va tancant-se y el fons sembla barrat per les alteroses y enterques montanyes de pelats y ràpids caients, de rocam grofollut, de vegetació selvatge arrapada en els penyals, en els esqueis y reileixos deies penyes.
Se frueix d’un gran domini de vista eu avall del curs del Cardener, presentant bells efectes de perspectiva. El peu del riu es abrupte, la marjada està revestida de vegetació y es fa imposible seguir pel costat de I’aigua que llepa les parets de son llit.
Sota l’aigua del pantà de la Llosa del Cavall – Relleus (bloc)
4 h. 05. La Llosa del Cavall. Enforc del Cardener ab la clotada de Vilamala. Aquesta desballestada y pregona vall pedregosa s’ajunta a la dreta del riu. El Cardener baixa a l’altre costat després de passar per sos aspres y enfondits engorjats (itln. n.° 62). La vall del riu forma aquí una gran olla o encapellat embut, tancat per tots costats y obert sols per les esquerdes encinglerades que reclouen el pas del riu. La unió de les dues valls ha ocasionat a copia de centúries l’eixamplement aquest. Es l’obra de l’empenta de les avingudes d’aigua y del retopar de les dues corrents, llimant els cingletars, descarnant les penyes, trinxant-les, somovent-les y arrocegant-les trocejades en avall. El reclòs fondal es d’una bellesa imposant y corprenedora. Soletat y quietisme regnen arreu. L’espai de cel es reduir. La vegetació es farrenya y els arbres estàn arrelats en els esqueis y relleixos de les penyes, fent-les-hi d’alçaprem per a ajudar a tombaries, al ocorrer els grans temporals d’aigües. La vall de Vilamala més esquerpa y ferestega que la del Cardener, seca y sense aigua constant, té grosses corrents torrencials quan les tempestats hi llencen I’aigua a barrals, venint a les hores a conturbar el curs sosegat del Cardener, disputant-li’l pas y obligant-lo per tant a reinflar-se y a bregar pera la sortida. Es una vall del tot estimbada, rublerta tota ella de enderrocs. Roques despreses y agombolades li barren el pas constituint gegantesques graonades de titans y obstacles de mal superar. Sols desolació y ruïna ofereix a son entorn. Domina el ferestec trau un mogot gegantí que s’enlaira superb en el fons de la desballestada vall.
Una excursió dret al cor de la vall de Vilamala es molt interessant per a l’excursionista montanyenc. Representa una penosa y ferma escalada per passants molt difícils. En amunt s’obre notablement y l’agombolament de roques caigudes y apilonades, penyals partits, trinxats o descalçats amenaçant desplomar-se, es tan colosal que verament imposa. No hi ha, es pot dir, lloc ferm aon aferrar els peus. La vegetació no hi arrela, els cims que l’envolten estàn tots ells descarnats amenaçant anar-se’n dalt a baix. Sembla talment un lloc funest, titàniques desferres d’una acropolis maleïda. La tradició ve en ajuda de la fantasia. La ciutat gran y pròspera hi havia existit; el temps no se sap, no hi ha ningú que’n tingui record ni memòria; ni rastre’n quedà de son passat; ni papers ni relats de vells, solsament se diu que hi havia sigut. La època n’es tan llunyana que ni marca deixà de son pas. Per una maledicció, per un fet sobrenatural quedà colgada y destruida, del tot ensotada. Efecte de la pròpia maledicció en quedà borrat el record. Tal es la llegenda parlada. D’això li ve el nom de Vilamala.
Sota l’aigua del pantà de la Llosa del Cavall – Relleus (pdf)
La Llosa de Cavall es una mena de pont format per dues grans masses de roca per aon s’entafora’l riu replegant sa corrent, que al reduirse’s fa tumultuosa. Al sortir el riu de sota la Llosa’s llença atribulat saltant y rebotent entre roques y codols caient impetuós en una verda y pregona gorga que es coneguda ab el nom de gorc de la Llosa. El paisatge del envolt es del tot captivant. Les vessants dures y rectes estàn cobertes de negre bosc.
En amunt y en avall de la Llosa l’efecte general es sorprenent.
Damunt mateix del Gorc de la Llosa‘s prén un camí a la esquerra que s’enfila serra amunt entre bosc y cingles revoltant per damunt de la vessant dreta de la clotada que baixa de Vilamala.
Sota l’aigua del pantà de la Llosa del Cavall – Relleus (pdf)
4 h. 20. Clot de Ca la Bonica. Hermós fondal del clot de Vilamala. Devastació arreu; penyals trocejats; vegetació agresta; cingleres inabordables; aigua escorrent-se atribulada entre’ls grans codols.
S’atravessa’l sot davant de la grandiosa bauma de ca la Bonica, d’ampla boca, oberta sota panxut cingle que s’avança enfora. En les grans tempestats l’aigua davassalla per davant de la bauma arrocegant terra y pedregall. Regalims suaus ragen sovint mullant la penya. La bauma mostra construccions d’haver sigut habitada.
Atravessat el riu’l viarany passa pel peu de la bauma, segueix un relleix del cingle, escorrent-se entre les penyes tot dominant la timba y contornejant la caient esquerra de la feréstega vall.
4 h. 25. El corriol s’enlaira sobtadament.
4 h. 30. Se perd de vista’l clot de Vilamala revoltant-se en vistes de la engolada vall del Cardener.
4 h. 35. Cau a la esquerra una barrancosa y feréstega canal. Sorprenents precipicis. Corre
sempre’l viarany arran de cingles.
4 h. 50. La Torruella, casa de pagès abandonada y arruïnada situada al cap d’un planell envoltat de timberes. Domina superb el planell y’l feréstec conjunt l’alterós penyalar de la Torruella que s’enlaira espadat a considerable alçaria, presentant-se estimbat y afectant en son cim la forma d’inespugnable fortalesa. Sembla mentida que en lloc tan paorós, amagat y solitari y mancat de comunicaciós’hi hagués anat a establirhi una vivenda humana.
Passant per dessota l’abandonada casa’l camí, vorejant les cingleres per dessota’ls espadats de la Torruella, transcorre per damunt de la reclosa clotada del propi nom tenint al enfront la Mola de Lord, estimbada y atimbalada. Els trajectes son sempre d’exhuberant bellesa y de sorprenedor efecte.
5 h. S’atravessa l’amagada rasa de la Torruella y’s puja per la vessant contraria sota’ls estimballs de Lord.
5 h. 5. El camí planeja entre bosc y rocater.
5 h. 10. Caseta de la Torruella, també arruïnada.
Comença la ferma pujada per la preciosa baga del Santuari de Lord. Intensa espessor d’arbreda. La costa es feixuga. Belles perspectives dels fondals entre la cortina de l’arbreda.
5 h. 40. Repeu del Grau de Lord, aon se troba’l camí del Santuari, al que pot pujar-hi en cosa de deu minuts (Vegis itinerari n.° 58). Se segueix pera anar a Sant Llorenç el propi itinerari en sentit invers.
Home a la Roca Foradada de Sant Llorenç de Morunys – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Autor desconegut
Roc Foradat al camí el Santuari de Lord – Sant Llorenç de Morunys – 1919 – FFS Josep Salvany i Blanch
7 h. Sant Llorenç dels Piteus.
Sant Llorenç de Morunys (vista general) –1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri
Sant Llorenç de Morunys des del camí de Solsona – ca 1910 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs
Sant Llorenç dels Piteus o de Morunys —925 m. alt.— vila de 200 cases ab 1.200 hab., comarca del Cardener, partit judicial de Solsona, provincià de Lleyda, bisbat de Solsona.
Hostal: can Teco molt recomanable, bon servei, bon tracte y netedat.
Fou fundada la vila en 1297 pel vescomte de Cardona Ramon Folch X, mitjansant facultats que li foren concedides pel prior del monastir ja existent alashores, Pere d’Aguilar y per l’abad del monastir de Tábernoles Berengari.
Està situada sota’l Cap de Querol, en amunt de la vall del Cardener que domina, com domina també la del Aiguadevalls en una gran extensió. Aquest riu que vé del indret de llevant s’ajunta al Cardener sota Sant Llorenç a la entrada del estret de Vallonga.
Els horitzons que’s frueixen son extensos vers al nord y especialment vers a llevant. Tanca la vall a mig-jorn la serra dels Bastets y’l continuat rengle de penyalars enasprats de Les Roques que formen en conjunt un sol muradal trencat pel Cardener, en l’hermos engorjat de Vallonga; a ponent més enllà del Pas del Grau de la Foradada, en l’extrem de les Roques, s’hi alçen l’avançat cim del Codó, el coll de Jou y’is enlairats cims de les Morreres y Cap de Querol que formen part del gran massis estrebat en el Port del Comte; al nord s’obre aquesta abrupta collada y de NE. a E. s’enlairen la serra del Verd y’l Cap de Balç; al E. s’oviren els Rasos de Peguera ab el Cogulló d’Estela, la Roca del Hauró y’is cingles de Taravil y Els Tossals; s’enlaira sobre’ls Bastets la serra de Busa que presenta tot l’aspecte d’un ciclopic emmurallat ab avançats contraforts, sargint enlairada darrera dels enrastallats mogots de Les Roques l’ampla Mola de Lord. És un enquadrament magnífic.
Carrer de Sant Llorenç de Morunys amb gent – Entre 1880 i 1909 – AFCEC – Frederic Bordas i Altarriba
Ofereix la població un conjunt molt pintoresc; carrers estrets y tortuosos empedrats ab rocs y palets; petites placetes; cases antigues, altes, ab grans balconades de fusta y sortits rafecs en les teulades. Està enclavada dins del circuit que formaven ses antigues muralles, damunt de les quals s’hi han anat alçant edificacions.
Aquestes antigues muralles eren molt altes, tenint 34 palms d’alçaria per vuit de gruix. Estaven defensades per set torres en els set angles de la vila. Els portals eren també set.
Avui tres portals donen accés a la població.
Carrer parcialment cobert de Sant Llorenç de Morunys amb dues dones al fons – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
En l’any 1823 el general Mina feu calar foc a la vila prohibint als piteus que s’havien refugiat en les coves dels voltants, reconstruir llurs cases, baix pena de la vida. Aquesta dura ordre fou ocasionada per haver fugit els habitants, deixant la vila abandonada, al acostar-se dit general ab les seves tropes, privant-li aixís d’aprovisionarse.
Abans que la vila fos fundada existia ja en l’any 971, en el regnat del comte Borrell de Barcelona, un monastir baix l’advocació de Sant Llorenç.
La conventual de canonges regulars de Sant Agustí, al morir son abad Lotari, en el sigle XI, fou convertida en cenobi benedictí per la comtesa Ermesindis de Cardona y son fill Berenguer, a instàncies del bisbe d’Urgell Sant Armengol. Estigué baix la dependencia del priorat dels Tres Ponts o de Castellàs fins que abdos foren reunits a la jurisdicció del monastir de Sant Sadurní de Tabèrnoles. Fou suprimit el cenobi benedictí de Sant Llorenç al crear-se en el sigle XVI el bisbat de Solsona, essent incorporat a la Mitra.
Altar major de l’església parroquial de Sant Llorenç de Morunys – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa
Verge dels Colls – Sant Llorenç de Morunys – 1923 – FFS Josep Salvany i Blanch
Mare de Déu dels Colls o Descoll – La foto del Pep – 16/10/2025
La iglesia del antic monastir que es avui parroquial y cap d’arciprestat es obra d’estil romànic y està constituïda per tres naus molt espaioses. L’altar major, d’estil barroc, està talment farcit d’ornamentació. En un altar lateral nomenat del Sant Esperit hi ha un interessant retaule gotic que es una veritable joia en son estil. En l’altar de Sant Joan també lateral hi ha altra notable retaule ogival. Abdos son atribuïts per en Sampere y Miquel a n’en Borrasà, notable pintor català del sigle XV.
Al cap d’amunt de la nau lateral de la esquerra del presbiteri hi ha la capella xurrigueresca de la Mare de Deu dels Colls, riquísima obra, de molt bon gust en son estil y que sorprèn l’esguard, essent una de les més notables de Catalunya per sa riquesa y bon treball. Els dorats son finissims y no estàn gens desmerescuts y les escultures son molt ben dibuixades. La confraria dels Colls es una institució molt interessant fundada en el sigle XII, ab proposits d’ordre purament civil, com a una mena de caixa de previssió y socors pera la pagesia. Arribà a tenir molt senyalada importància. La Verge dels Colls que s’hi venera, fou trobada en el lloc anomenat el Puit a curta distancia de la vila. Una porta lateral en el costat de l’evangeli dona accés al temple y altra porta en la part oposada dona sortida al petit claustret que no ofereix cap particularitat digne d’esmentar; senzill, trist y ronec.
Sacerdots asseguts a la porta del claustre de la rectoria de Sant Llorenç de Morunys – ca 1910 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs
Capella de la Pietat de Sant Llorenç de Morunys 1 – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri
Retaule de la Capella de la Pietat – La foto del Pep – 27/07/2024
Abans d’entrar a la població junt al camí de Berga hi ha la capelleta gòtica de la Pietat que conserva un preciós retaule del sigle XV reputat com un dels millors de nostra terra.
Fora portes també hi ha la petita iglesieta nomenada del Sant, en la que s’hi venera la Mare de Deu de la Mercé. En el Puit a on fou trobada la Verge dels Colls, hi ha una capella, avui sens culte, que era dedicada a la Mare de Deu dels Àngels.
Mare de Déu dels Àngels – La foto del Pep – 02/10/2024
Confronta’l terme de Sant Llorenç al Nord ab els poblets de Pedra y Coma, units en un sol municipi, situats pintorescament prop de les aigües naixents del Cardener; a llevant ab els termes parroquials de La Corriu y de Castelltort que formen part del municipi de Guixés, en la hermosa vall del Aiguadevalls; ab sa sufragania de Cases de Posada a migjorn y ab Canalda a ponent en aigües de la Rivera Salada.
Donà nom a Sant Llorenç la indústria d’una certa mena de panyos ordinaris nomenats piteus que havia tingut en altres temps gran importància en la localitat y fora d’ella, de tal manera que als habitants del pais se’ls nomenava també Piteus ab tot y esser Morunys el nom oficial de la població. Hi havia hagut a la població més de 80 cases ab telers dedicats a la confecció dels expressats teixits de llana.
Teler de drap Piteu – La foto del Pep – 22/08/2019
Absis de Sant Cerni a Sant Llorenç de Morunys– Entre 1920 i 1940 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa
Sant Llorenç es un magnífic centre d’excursions: A les Fonts del Cardener y a les pintoresques valls de Pedra y Coma (Itin. n.° 100), al Santuari de la Mare de Deu de Lord situat entre aspres cingleres (Itinerari n.° 58), al pont Cabradiç y al Santuari de Puig Aguilar (Itins. n.º 81 y 82), a la Serra del Verd (Itin. n.° 115), a La Bofia y cims de la serra del Port del Comte (Itin. n.º 116 a 122), a les gorjes del Cardener (Itinerari n.º 61 y 62), a Busa (Itinerari n.º 64 y 65) als Bastets (Itin. n.° 72) y moltes d’altres que poden combinar-se.
Son clima es molt excel·lent y saludable, les malalties infeccioses hi son gaire be desconegudes y no’s presenten mai ab caràcter epidèmic. Les aigües de ses fonts son fresques y bones. L’aire es sec y la temperatura molt suau y agradable en l’estació calurosa, a lo que hi contribueix en gran part no sols la elevació sobre’l mar sino també la elevació sobre la vall, lo desembarassat dels horitzons y la proximitat de montanyes que arriben als 2.000 metres y que tenen recesos aon la neu mai s’hi acaba.
Avui la colonia estiuenca que hi và especialment per les aigües sulforoses es bastant important malgrat les dificultats de les comunicacions. Quan aquestes millorin, milloraràn també les condicions de confort en la població y podem creure ab tota seguretat que serà Sant Llorenç un lloc predilecte d’estiueig de nostra terra. El contingent més important avui de la colonia estiuenca el donen Tarrasa y altres poblacions del Vallés y del Pla de Bagés.
Estan projectades comunicacions directes rodades ab Berga, ab Cardona ab Solsona y La Seo d’Urgell y es d’esperar que la Mancomunitat de Catalunya que les té acceptades les portarà promptament endavant ab la cooperació dels propietaris interessats en aquestes imprescindibles millores que son de vida o mort tan pera la vila com pera la comarca en general. Aquestes vies pels pintorescos setis de montanya per aon transcorreràn, alguns d’ells d’inusitada bellesa, seràn veritables carreteres de turisme y tenen d’atraure sens dubte la concurrència dels aimants y admiradors de les belleses de nostra terra.
😉
Fotografies de Sant Llorenç de Morunys de Cèsar August Torras i Ferreri
😉
Sant Llorenç de Morunys (vista general) –1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri
😉
Vista parcial de Sant Llorenç de Morunys – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri
😉
Sant Llorenç de Morunys amb un camp en primer terme i el serrat del Verd al fons – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
Part del poble de Sant Llorenç de Morunys des dels afores – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
El poble de Sant Llorenç de Morunys i al fons el coll de Jou – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
Capella de la Pietat de Sant Llorenç de Morunys 1 – Entre 1890 i 1923 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri
😉
La capella de la Pietat de Sant Llorenç de Morunys i les muntanyes al fons – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
Capella de la Pietat de Sant Llorenç de Morunys 2 – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri
😉
Un grup de dones en primer terme i al fons el portal de Sant Llorenç de Morunys – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
Carrer parcialment cobert de Sant Llorenç de Morunys amb dues dones al fons – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
Edificis de Sant Llorenç de Morunys – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
Camí en un vessant boscós de Sant Llorenç de Morunys – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
El Cardener des de l’anomenada Font Puda prop de Sant Llorenç de Morunys – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
El Cardener des de sota Sant Llorenç de Morunys – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
Fotografies de Sant Llorenç de Morunys (altres autors)
😉
Absis de Sant Cerni a Sant Llorenç de Morunys– Entre 1920 i 1940 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa
😉
Altar major de l’església parroquial de Sant Llorenç de Morunys – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa
😉
Altar major de l’església parroquial de Sant Llorenç de Morunys – ca 1910 AFCEC Juli Vintró i Casallachs
😉
Camí de Sant Llorenç de Morunys als Piteus amb dos homes i dos ases – ca 1890 – Frederic Bordas i Altarriba
😉
Capella de la Pietat – Sant llorenç de Morunys – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Autor desconegut
😉
Capella de la Pietat – Sant Llorenç de Morunys Entre 1915 i 1930 – AFCEC Marcel·lí Gausachs i Gausachs
😉
Caramelles a cavall per un carrer de Sant Llorenç de Morunys – Entre 1925 – AFCEC Marcel·lí Gausachs i Gausachs
😉
Carrer de Sant Llorenç de Morunys amb gent – AFCEC Juli Vintró i Casallachs 1863-1911
😉
Carrer de Sant Llorenç de Morunys amb gent – Entre 1880 i 1909 – AFCEC – Frederic Bordas i Altarriba
😉
Carrer de Sant Llorenç de Morunys amb gent al fons – AFCEC Data i autor desconeguts
😉
Claustre de la rectoria de Sant Llorenç de Morunys – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa
😉
Claustre de la rectoria de Sant Llorenç de Morunys –ca 1910 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs
😉
Cúpula de la capella de la Mare de Déu dels Colls a l’església de Sant Llorenç de Morunys – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa
😉
El retaule de la Pietat al santuari de Nostra Senyora de la Pietat, Sant Llorenç de Morunys – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa
😉
El retaule de la Pietat al santuari de Nostra Senyora de la Pietat, Sant Llorenç de Morunys 2 – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa
😉
El retaule de la Pietat al santuari de Nostra Senyora de la Pietat, Sant Llorenç de Morunys 3 – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa
😉
El santuari de la Mare de Déu de Lord – Entre 1915 i 1930 – AFCEC Marcel·lí Gausachs i Gausachs
😉
Escultura de la Mare de Déu del Lord de Sant Llorenç de Morunys – Entre 1878 i 1914 – AFCEC Autor desconegut
😉
Església i cases de Sant Llorenç de Morunys – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Autor desconegut
😉
Home a la Roca Foradada de Sant Llorenç de Morunys – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Autor desconegut
😉
Home i nen asseguts al Portal de Solsona de Sant Llorenç de Morunys – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Autor desconegut
😉
Home i nen asseguts al Portal de Solsona de Sant Llorenç de Morunys – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Autor desconegut
😉
Homes prop d’una font en primer terme i al fons el Santuari de Santa Maria de Lord – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Autor desconegut
😉
La capella de la Pietat a la rodalia de Sant Llorenç de Morunys – AFCEC Data i autor desconeguts
😉
La serra de Bastets i la serra de Busa des de la Santa Creu d’Ollers – Sant llorenç de Morunys – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Autor desconegut
😉
L’ermita de la Pietat, Sant Llorenç de Morunys 4 – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa
😉
L’ermita de Santa Creu d’Ollers a Sant Llorenç de Morunys – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa
😉
Mare de Déu al santuari de la Mare de Déu del Lord – Sant Llorenç de Morunys – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa
😉
Persones caminant cap a l’Església de Sant Llorenç de Morunys – ca 1910 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs
😉
Poble de Sant Llorenç de Morunys camí del santuari de Llort – 1893-06-10 – AFCEC Lluís Marià Vidal i Carreras
😉
Portal d’entrada a Sant Llorenç de Morunys venint de Solsona – ca 1910 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs
😉
Sacerdots asseguts a la porta del claustre de la rectoria de Sant Llorenç de Morunys – ca 1910 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs
😉
Sant Llorenç de Morunys amb camps al voltant des de la rodalia – AFCEC Data i autor desconeguts
😉
Sant Llorenç de Morunys des del camí de Solsona – ca 1910 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs
😉
Santuari de la Mare de Déu del Lord – Sant Llorenç de Morunys – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa
😉
Un nen corrent per la Plaça Major de Sant Llorenç de Morunys – ca 1910 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs 1863-1911
😉
Vista general de Sant Llorenç de Morunys – Entre 1915 i 1930 – AFCEC Rossend Flaquer i Barrera
😉
Vista general de Sant Llorenç de Morunys – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Autor desconegut
😉
Vista general de Sant Llorenç de Morunys 2 – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Autor desconegut
😉
Vista general de Sant Llorenç de Morunys 3 – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Autor desconegut
😉
Vista llunyana de la Capella de la Pietat de Sant Llorenç de Morunys i les muntanyes al fons – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Autor desconegut
😉
Cúpula de la Mare de Déu dels Colls – Sant Llorenç de Morunys – 1919 – FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Retaule de l’Esperit Sant 1 – Sant Llorenç de Morunys – 1919 – FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Retaule de l’Esperit Sant 2 – Sant Llorenç de Morunys – 1919 – FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Retaule de Sant Miquel Arcàngel i Sant Joan Baptista – Sant Llorenç de Morunys – 1919 – FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Sant Crist – Sant Llorenç de Morunys – 1923 – FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Verge dels Colls – Sant Llorenç de Morunys – 1923 – FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Claustre del monestir 1 – Sant Llorenç de Morunys – 1919 – FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Claustre del monestir 2 – Sant Llorenç de Morunys – 1919 – FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Roc Foradat al camí el Santuari de Lord – Sant Llorenç de Morunys – 1919 – FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Altar del Santuari de Lord – Sant Llorenç de Morunys – 1919 – FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Mare de Déu de Lord vestida- Sant Llorenç de Morunys – 1919 – FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Comarca del Cardener 