| Itinerari número 64, “De Sant Llorenç dels Piteus a Busa per Coll d’Arques“, en el capítol “IV CENTRE COMARCA“ TORRAS, Cèsar August (1922). Pirineu Català. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench, de la pàgina 258 a la 268. |
| Aquest itinerari, “De Sant Llorenç dels Piteus a Busa per Coll d’Arques“, és una “excursió a una de les serres més interessants y notables de Catalunya. Si’s volen recorre’Is cims cal matinejar molt perque la jornada es molt llarga y’s té de tornar a fer nit a Sant Llorenç o bé a Llinàs, sino’s vol dormir a Busa pera lo qual s’ofereixen moltes dificultats. Solsona, Berga y Cardona, se troben molt distanciades pera fer la và y vé en un dia. Es excursió faedora a peu o bé en cavalleria fins a dalt del plà.” Es pot fer en 3 hores 30 minuts. La part de l’itinerari que passa pel costat del cardener està sota l’aigua de l’embassament de la Llosa del Cavall, la resta es pot fer de manera aproximada pels diferents senders que encara es fan servir o pel camí de travessa que va de Sant Llorenç fins a Coll d’Arques, per on es fa la Pujada a Busa amb “soviètiques”. Cal destacar el valor que se li dona a Busa, tant des del punt de vista paisatgístic com al referent històric que va ser durant les guerres del segle XIX, que en el moment que Cèsar August Torras va fer aquestes caminades encara eren els referents històrics de l’època. Fet a peu o amb cotxe, és una bona oportunitat per gaudir dels excel·lents paisatges de l’entorn, per recordar la rica història de Busa i gaudir dels seus encants, que en té molts. |
Poble de Sant Llorenç de Morunys camí del santuari de Llort – 1893-06-10 – AFCEC Lluís Marià Vidal i Carreras
Vista general de Sant Llorenç de Morunys – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Autor desconegut
ITINERARI N.° 64 – De Sant Llorenç dels Piteus a Busa per Coll d’Arques
3 h. 30. (fins al Plà de Busa). Excursió a una de les serres més interessants y notables de Catalunya. Si’s volen recorre’Is cims cal matinejar molt perque la jornada es molt llarga y’s té de tornar a fer nit a Sant Llorenç o bé a Llinàs, sino’s vol dormir a Busa pera lo qual s’ofereixen moltes dificultats.
Solsona, Berga y Cardona, se troben molt distanciades pera fer la và y vé en un dia.
Es excursió faedora a peu o bé en cavalleria fins a dalt del plà.
Sortint de Sant Llorenç pel portal de la Pietat se segueix de moment el camí de Berga (Itin. n.° 63).
Portal de la Capella de la Pietat – ca 1910 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs
Capella de la Pietat de Sant Llorenç de Morunys – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri
10 m. Deixant el camí ral de Berga y la nova carretera’s prén a mà dreta un camí molt pedregós que se’n separa.
15 m. S’atravessa la pedregosa torrentera de les Salines que acostuma a portar molt poca aigua y que prové de les vessants del Codó y de coll de Jou.
Travessada la pedregosa vall se revolta sa vessant dreta.
30 m. Can Vilasaló, en el cap d’un serradet. Se baixa dret a la clotada de les Valls.
35 m. S’atravessa aquesta rasa, també pedregosa y d’aigües torrencials, provinenta de sota’l Grau de la Foradada, baixant-se a buscar el curs del Cardener. Bella perspectiva del engorjat del riu y de les aspres afraus, cingles y mogots que l’enronden.
40 m. Se troba’l curs del Cardener en el formidable Estret de Vallonga. Va seguint-se la vora dreta del riu. Hermosos paisatges de feréstega y mascle bellesa. El riu recorre l’estret passant obrint-se curs en un bell engorjat de montanyes abruptes, de formes enterques y cantalludes. El bosc s’arrela en el rocatam.
El riu Cardener a l’estret de Vallonga – Guixers – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
Pont de Vallonga – Guixers – Postal Hermanos Bajona
Sota l’aigua del pantà de la Llosa del Cavall – Relleus (bloc)
Pont de la Vall-llonga – La foto del Pep – 30/07/2023
50 m. Pont de Vallonga, Vall-llonga —750 metres alt. – sobre’l riu Cardener. Forma una gran arcada, estrebada damunt de les roques.
Els horitzons queden restringits per enrastellades puntes de serres que ofereixen un formidable y bell aspecte, de grandiositat incomparable. El riu corre encaixonat ab ràpida corrent, entaforant-se en avall dins de l’esboranc obert entre els murs esgalabrats dels feréstecs penyalars.
Passat el pont, per aon s’atravessa’l riu, el camí s’enlaira roquetós per la vessant esquerra pera anar a trobar el no menys restringit trau de la fantàstica vall de les Set Riveretes.
55 m. S’atravessa aquest riuet abans de sa conjunció ab el Cardener. Formidable enquadrament de montanyes aspres y retallades, d’aguts mogots y trencats eriçalls. A la
esquerra s’enlaira’l clotal de la Valiella dret a la serra dels Bastets.
Vessant rocós des de la vall de l’Aigua de les Set Riberetes – Guixers – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
El camí s’interna en la poètica vall de les Set Riveretes de sublim bellesa, endinsant-se vall amunt, entre entalls de roques y penyals de capritxoses formes, oferint-se al esguard bells cambiants de paisatges motivats pels variats rocaters, l’aigua saltadora y la galana arbreda. S’atravessa’l riuet per dues o tres voltes, per poc sòlides passeres.
1 h. 15. Font de Mossèn Cinto, en un reconet prop del riu; mal arreglada.
Travessada l’aigua per última vegada’l camí s’enfila per un bell entall de roques, quedant al fons el riu encaixonat.
1 h. 20. Se desprèn a la dreta’l camí ral que và a Cardona per les Cases de Posada. (Itin. n.° 57)
El camí s’enlaira per la pendent de la serra entre bosc de pins. A mida que’s va pujant creix la grandiositat de les perspectives; penyals y cingles se destaquen en els més propers termes, altes montanyes ressurten més al lluny y la frescal y pintoresca vall s’enfondeix al dessota. En un cap de serrat y en el cim del clotal s’hi ovira la solitaria casa de Tresserres. S’enlaira dret a ponent el promontori aplanat de La Mola que té en son replà’l santuari de la Mare de Deu de Lord, promontori estimbat per tots indrets y envoltat de restalleres d’enasprats penyalars. Al NO. resalten més enlairats els cims de les Morreres, El Codó y Cap de Querol. Formen l’horitzó al N. la serra de Cadí, la del Verd y’l Pedraforca.
L’església de Sant Iscle en un pla amb el Capolatell al fons – Navès – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
Ermita de Sant Iscle i Santa Victòria de Casallobeta 1 – Busa – Navès – Entre 1915 i 1930 – AFCEC Marcel·lí Gausachs i Gausachs
Ermita de Sant Iscle i Santa Victòria de Casallobeta 2 – Busa – Navès – Entre 1915 i 1930 – AFCEC Marcel·lí Gausachs i Gausachs
Casa Llobeta (Sant Iscle y Santa Victoria) – La foto del Pep – 11/04/2016
1 h. 45. La Creueta —1010 metres alt.— Replà de serra en el que s’hi troben dues cases de pagès y la senzilla iglesieta de Sant Iscle y Santa Victoria. Al enfront ofereix molt bell aspecte l’emmurallat de Busa, ab els avançats estimballs del Capolat y del Capolatell.
Se baixa a trobar la vall de la rivera dels Torrents provinenta de sota’l Pla de Busa y del grau del Areny.
1 h. 55. Palanca sobre’l riveral saltador dels Torrents. Bell fondal dominat per gegantescos penyals.
La font de l’Adou (Font de la Dou) – Les Cases de Posada – Navès – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
Font del Adou, molt copiosa y freda, al peu del camí. Lloc molt pintoresc. L’aigua salta entre roques y espessors de matolls.
El camí s’enlaira entre fosc bosc de pins. Troncs d’arbres guarden la vorada del camí. Roures corpulents se destaquen entre’l pinetar. Bell efecte dels encinglerats de Busa.
2 h. 25. Can Misèria, pobre y petita casa de pagés; prou ho indica son nom.
Grups de pins al coll d’Arques (Busa) – ca 1907 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs
2 h. 35. Coll d’Arques -1250 m. alt.— Al redós del coll s’hi troba la petita iglesia de Sant Jaume. Se frueix de bell y extens panorama. El coll d’Arques està estrebat en el massís encinglerat de Busa.
Se va vorejant per dessota dels espadats cingletars, dominant a la dreta la pregona vall d’Ordigues. Aspres pendents emboscades. Arrán dels cingles y en llurs esqueis s’hi arrelen els pins, boixos y matolls. Dret al fons s’estén una magnífica roureda. El conjunt es atraient y pintoresc y’l panorama extens.
.
3 h. 5. Peu del cingle de la Creu. Enforc de camins.
Despulles de velles fortificacions utilisades en distintes guerres, en la de la Independència al començ del sigle XIX y en les carlistes del propi sigle.
El camí puja per reduït espai, obert entre cingles y murs en derrocats de defensa. Uns quants homens, situats en aquest passant fortificat, guardaven el pas de les cingleres pel costat de migjorn y evitant tota sorpresa, defensaven completament l’entrada del Pla de Busa.
Grup d’homes a cavall i a peu al pla de Busa i vista dels rasos de Peguera – ca 1907 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs
3 h. 10. La Creu —1370 metres alt.— pas en el caire de la cinglera. S’alça a la esquerra’l Serrat de Guardia, punt culminant del massís en son costat SO. —1450 m. alt— A la dreta l’emmurallat té son punt culminant en el costat SE., en el Serrat de la Capella.
Al arribar a La Creu, l’esguard queda admirablement sorprès. El pla de Busa s’ofereix tot de sobte, extens y rioler. El camí circula per una preciosa avinguda de pins que’s destaquen drets y ufanosos damunt d’un bell encatifat deprats, d’una verdor esclatant. Produeix tot l’efecte d’un magnífic parc natural. Al extrem oposat del pla s’hi aixequen alterosos, damunt de ràpides pendents emboscades, els cims superiors del massís que cauen aplomats dret al vessant nord.
El Rial de Busa – Navès – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri
Font del Rial de Busa – Navès – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri
3 h 20. El Rial de Busa, antiga pagesia voltada de camps de conreu y aprop de fresques fonts.
Se deixa a l’esquerra la casa nomenada la Vila y’s puja remontant el pla.
Sant Cristòfol de Busa – La foto del Pep – 04/06/2023
3 h. 30. Busa; iglesia y rectoria —1400 m. alt.— El temple senzill y sense pretensions està baix l’advocació de Sant Cristòfol. El terme parroquial compta ab una vintena de cases y 135 habitants. Quatre d’elles se troben dalt del plà y les altres en les vessants de sota’ls cingles. Busa està comprés dins de la municipalitat de Navés.
Confronta el terme parroquial; al nord ab Castelltort en l’Àiguadevalls y ab Llinàs en l’Aiguadora; al E. ab Capolat a la altra part d’aquell últim riu y en el cim també de altes cingleres y ab la Valldora en el fons de sa hermosa vall; a migjorn ab la Selva y Torrents y a ponent ab Sant Llorenç dels Piteus.
El pla de Busa compren una extensió de més d’una hora de llargada per mitja d’amplaria y s’esten en una superfície ondulada coberta de verds herbeis y jaspiada d’hermosos boscos de negres pins. La serra que limita’l plà s’alça en caient ràpida dret al nord y dret a migjorn, formant el circuit general una gegantesca cinglera, estimbada en la part forana en caient gaire bé vertical y a una considerable alçaria.
Es sols accesible el plà de Busa per tres indrets, lo restant es inespugnable. S’hi entra no més que pel Grau de la Creu en el costat de mig-jorn, pas el més accesible, pel Grau d’Escales a llevant y per l’Areny a ponent, aon s’hi ha obert un camí penjat en el cingle.
.
La part més enlairada de la montanya y la que presenta’ls estimballs més pregons y esfercidors es la part nord. Damunt mateix de la iglesia s’hi aixeca’l Serrat de la Llebra al que s’hi puja en quinze minuts per dolent viarany y per aspre terrer recobert de bosc. Desde aquest cim, seguint vers a ponent s’enlaira’l Serrat de Cogul, — 1505 m. alt,— punt culminant de la montanya; en la pròpia direcció s’aixeca’l no menys ardit Serrat de les Gralles. Tots ells avançen alterosos en punta formidable, estimbats en els costats y en son front. La gola del precipici es espantosa, tallada a pic. Imposa de debó l’aspecte que presenten, mirant desde l’un al altre, ab llurs vertiginosos entalls de roca en els que s’hi veu arrelat algun retorçut pi, ab la gran immensitat d’espai que’ls envolta y ab la solitut solemnial que hi regna. S’obren gralleres y altres caus de feram selvatge en el costellam dels penyalars.
.
Se domina, des de aquest cap de cingleres, un panorama magnífic, immens, corprenedor. En primer terme, sota’ls estimballs, s’ovira’l sot pregon de la Massana, aspre y desert, formant com un foso gegantí, tancat pel murallam de Busa y per la aspra y retallada serra dels Bastets que formant el contrafort avançat del massis presenta una original y capritxosa crestería ab aguts mogots y penyals irisats. La no menys ferestega dotada dels Llangots, envoltada al igual de restalleres de penyalars y d’eriçalls s’obre més a ponent.
Vall boscos i muntanyes de serra de Busa – ca 1907 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs
S’ofereixen detalladament al esguard les valls del Cardener, del Aiguadevalls y de l’Aiguadora vegent-se serpejar els rius. Limiten el llunyà espai, en els alts quadrants, les serres d’Oden, les Morreres, Cap de Querol, Tossa pelada y Estibella, el Port del Comte, el magestuós Cadí, el Pedraforca y les serres avançades del Verd, En Cija y Rasos de Peguera. A llevant s’aixequen a la altra part del Aiguadora les cingleres dels Tossals, Taravil y Capolat y al O. separats pel Cardener els rocaters abruptes de La Mola o montanya de la Mare de Deu de Lord y’l cim del Codó y més enllà, en els apartats horitzons, llunyans territoris. A mig jorn l’espai està limitat per la interposició dels cims meridionals de la pròpia serra de Busa, enlairats a la altra part del plà. La vila de Sant Llorenç se destaca sota’l Cap de Querol.
Retrat d’un excursionista creuant una palanca de fusta a la presó de Busa – ca 1907 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs
Seguint pel cim de les cingleres, entre espessor de matolls y pins recargolats, en l’extrem NO. apartat bon xic del plà, s’avancen estimbats per tots costats dos gegantescos cims de forma irregularment arrodonida. Son coneguts ab els noms de Capolat y Capolatell. El Capolat que es el més alterés se troba a 1350 m. alt. Un gros entall o esquerda separa’l vertical cingletar del Capolat del altre més petit o sia’l Capolatell. Per una palancota de fusta, avui mig consumida se passa de l’un cingle al altre. Treta la palanca no es posible sortir per enlloc del Capolatell que forma un replà en son cim, envoltat de timbes verticals per tots indrets. En l’any 1810 el general Lacy hi establi’l camp de concentració de presoners francesos y en la guerra civil dels set anys, els carlins hi guardaven també els presoners, als que tenien ben segurs per que alçada la palanca no hi havia medi d’escapar-se. Se conten moltes atrocitats que se suposen allí ocorregudes.
El Capolatell de la serra de Busa – ca 1907 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs
El Capolat y’l Capolatell mereixen esser visitats al fer la excursió a Busa tant per llur especial situació com per llur aspecte y configuració, feresa de llurs gegantescos y espadats entalls y brillant y extens cop de vista que frueixen.
Son dignes d’esser recorreguts també els cims superiors de les cingleres que tanquen el plà per l’indret de mig-jorn. A ponent del Grau de la’Creu el punt culminant de les cingleres es el serrat de La Guardia a 1430 m. alt aon s’hi puja desdt’l plà per entre’l bosc en menys de mitja hora y a llevant del propi Grau el Serrat de la Capella, a no molt inferior elevaió. La vista que’s frueix desde aquestos cims, per la part de mitjorn es en quant a estensió, molt superior a la dels serrats del costat Nord. S’ovira un immens espai de territori d’una gran part de Catalunya, horitzons ilimitadissims, el mar, un bell seguit de valls y montanyes y uns primers termes al dessota força sorprenents per sa grandiositat y bellesa. Encara que desde’l Serrat de La Guardia com des de’l de la Capella, la vista general es molt pariona, en cambi les varietats locals de primers termes cambien de tal manera, que l’aspecte de conjunt ofereix interessant distinció.
Ramat de vaques i un pastor al pla de Busa 1 – ca 1907 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs
Els conreus del plà de Busa son molt migrats a causa de la rigorositat del hivern, de les fortes glaçades y de la poca duració del bon temps. Els pasturatges son en cambi molt rics y excel·lent la qualitat de les patates que’s produeixen en els sembrats. Se cria molt bestiar, trobant-se al estiu bones remades que pasturen en els prats, animant y realçant la bellesa armònica del plà.
Busa es un magnífic lloc estratègic y fort setí de defensa en casos de guerra, invasions y revoltes. Sos contats llocs d’accès y alguns de sos punts culminants han sigut fortificats en distintes èpoques, de lo qual poden veure-se’n vestigis en distints indrets de la montanya y en especial en el Grau de la Creu.
En la guerra de la Indepencia, a principis del sigle XIX, el general Lacy a costa de grans dispendis convertí la montanya en una veritable fortalesa y en quartel general, establint-hi el col·legi general de cadets, l’escola de cornetes y tambors, un camp de concentració de presoners francesos, hospital de sang y fins dependencies civils. Feu aixecar 1000 tendes o casetes en les qualss’hi allotjà inclús l’oficialitat.
Al promulgarse a Càdiz en 1812 la primera Constitució espanyola fou, després d’aquella població, Busa el primer lloc aon se feu la proclamació, asistint-hi una gran gentada de tot el país y 8000 homens d’exercit, Fou pera la comarca un aconteixement de gran importància. El nom de Busa adquirí aleshores veritable importància. En 1810 se refugiaren a Busa el Vicari general de Solsona y alguns capitulars fugitius d’aquella ciutat, de la que s’havia amparat el general francès Mac-Donald, reduint-la a sang y foc.
En la guerra carlista dels set anys els carlins feren també de Busa quartel general y fortalesa.
La montanya de Busa interposada al pas dels tres rius, Cardener, Aiguadevall y Aiguadora reparteix el caient de ses aigües entre ells. Tots tres rius en remotes èpoques geològiques tingueren que bregar per a obrirse pas en son massís. El Cardener esbotzà l’inespugnablc mur formant el magnífic Estret de Vallonga, vuidat entre altes cingleres y els menjats eriçalls y mogots de Les Roques. L’Aiguadora furgà sa sortida en la part de llevant de la montanya en el estret de Valielles, entre’ls espadats de Busa y els cingletars de Taravil. L’Aiguadevalls no podem obrirse pas de dret, trocejà el massís en ses furioses embestides, constituint els esplèndids contraforts, de puntes retallades, cantalludes y pintoresques, de caràcter y aspecte montserrati, dels Bastets, la Massana y Els Llangots, y, girant impetuós vers a ponent anà a unir-se al Cardener a l’entrada del Estret de Vallonga.
El turó de l’Escala a la serra de Busa, amb el vessant cobert de boscos – Data desconeguda – AFCEC Narcís Cuyàs i Parera
Les aigües que’s vessen en les canals y xorrecs dels alts cingletars que miren al nord, cauen a l’Aiguadevalls pels ferestecs fondals barrancosos de La Massana y dels Llangots. En l’indret de ponent les aigües van al Cardener y les hi porten el fondal de La Valiella, les Set Riveretes y la rivera dels Torrents, cursos d’aigua formats sota el Capolat y el Capolatell, L’Areny y coll d’Arques. En el costat de migjorn les aigües que baixen de sota coll d’Arques y en part del muradal de Busa van també a portar el tribut a n’el Cardener en la rasa de Sociats que va unir-se-li en el pont de La Farga més avall d’Olius; les del clot d’Ordigues y Rasa del Estudi van a l’Aiguadora. Per la part de llevant van també a l’Aiguadora les aigües que’s desprenen del alt emmurallat de Busa, per la vall de La Selva, el sot de Sant Pere de Grau d’Escales y el sot de Valielles.
La dificultat més gran que sofreix l’excursionista per a recorre detalladament la montanya de Busa es la de poder-hi pernoctar, encara que sia modestament y sense pretensió del més insignificant confort. Al Rial de Busa, antiga pagesia, en no gaires bones condicions donen aculliment sols per favor y quan se va acompanyat de persona que sia entrant de la casa.
Seria sens dubte molt convenient que’l Centre Excursionista de Catalunya gestionés que’n dita casa de Rial, en la propera de la Vila o en la rectoria, s’arreglés un departament a proposit pera sojorn o s’habilités una mena de refugi en lloc proper en condicions de poder ésser guardat y vigilat.
Això facilitaria la visita y el recorregut d’aquesta interessant montanya que no te parió ab cap altra de nostra terra per sa estructura y configuració v que inclou tan notables belleses naturals.
😉
Més fotografies de Cèsar August Torras de Busa
😉
Racó del pla de Busa amb alguns arbres i restes de neu al fons – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
Un home al peu d’un arbre en un bosc a Busa – Navès – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
Camí de l’angle de l’Areny a Busa – Navès – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
Vessant boscós amb cims al fons des de la serra de Busa – Navès – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
Vessant boscós de la serra de Busa 1 – Navès – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
Vessant boscós de la serra de Busa 2 – Navès – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
Més fotografies de Busa d’autors diversos
😉
Retrat d’un excursionista creuant una palanca de fusta a la presó de Busa – ca 1907 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs
😉
Bosc al pla de Busa – ca 1907 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs
😉
Bosc i muntanyes des de prop del pla de Busa – ca 1907 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs
😉
Cim de la serra de Busa amb un arbre en un pla en primer terme – ca 1907 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs
😉
El Capolatell de la serra de Busa – ca 1907 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs
😉
Paisatge amb arbres i camps en primer terme i muntanyes al fons – ca 1907 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs
😉
Cingle rocós de la serra de Busa – ca 1907 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs
😉
El bosc de Busa – ca 1907 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs
😉
El pla de Busa voltat de boscos – ca 1907 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs
😉
El turó de l’Escala a la serra de Busa, amb el vessant cobert de boscos – Data desconeguda – AFCEC Narcís Cuyàs i Parera
😉
Grup d’homes a cavall i a peu al pla de Busa i vista dels rasos de Peguera – ca 1907 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs
😉
Grups de pins al coll d’Arques (Busa) – ca 1907 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs
😉
La serra de Busa – Entre 1915 i 1930 – AFCEC Marcel·lí Gausachs i Gausachs
😉
La vall de l’Aigua de les Set Riberetes i la serra de Busa – Entre 1895 i 1916 – AFCEC Autor desconegut
😉
Paisatge de la serra de Busa – ca 1907 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs
😉
Paisatge dels cims de la serra de Busa – ca 1907 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs
😉
Paisatge des del pla de Busa – ca 1907 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs
😉
Ramat de vaques i un pastor al pla de Busa 2 – ca 1907 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs
😉
Ramat de vaques i un pastor al pla de Busa 1 – ca 1907 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs
😉
Serra de Busa 1 – Entre 1915 i 1930 – AFCEC Rossend Flaquer i Barrera
😉
Serra de Busa 2 – Entre 1915 i 1930 – AFCEC Rossend Flaquer i Barrera
😉
Un gos al costat d’un arbre en un cingle de la serra de Busa – ca 1907 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs
😉
Vall boscos i muntanyes de serra de Busa – ca 1907 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs
😉
Vessants boscosos i cims de la serra de Busa – ca 1907 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs
😉
Vessants rocosos de la serra de Busa– ca 1907 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs
😉
Comarca del Cardener 