Itinerari número 66, “De Llinàs a Busa“, en el capítol “IV CENTRE COMARCA“ TORRAS, Cèsar August (1922). Pirineu Català. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench, de la pàgina 269 a la 270.

Aquest itinerari, “De Llinàs a Busa“, és un “Itinerari molt interessant que permet recorre la montanya de Busa, trescant per sos cims, sense necesitat de fer-hi nit. En un dia pot fer-se l’excursió, retornat si’s creu convenient a Sant Llorenç dels Piteus. De totes maneres cal esser molt matiner“. Es pot fer en 3 hores. Fins a Sant Pere de Graudescales s’hi pot arribar en cotxe, i des d’aquest punt hi ha diverses rutes per fer a peu fins a Busa, entre elles la descrita en aquest itinerari. Les podeu trobar al Wikiloc. És una excel·lent oportunitat per gaudir dels bells paisatges de l’entorn, per recordar la rica història de Busa i gaudir dels seus encants, que en té molts.

Vista des de lluny Llinars de l’Aiguadora – Castellar del Riu – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Rossend Flaquer i Barrera

Parròquia de Llinars de l’ Aiguadora – Castellar de Riu – 1919 – FFS Josep Salvany i Blanch

ITINERARI N.° 66 – De Llinàs a Busa

3 h. Itinerari molt interessant que permet recorre la montanya de Busa, trescant per sos cims, sense necesitat de fer-hi nit. En un dia pot fer-se l’excursió, retornat si’s creu convenient a Sant Llorenç dels Piteus. De totes maneres cal esser molt matiner.

1 h. 15. Sant Pere de Grau d’Escales.

De Llinàs a Sant Pere de Grau d’Escales. (Vegis itin. n.° 47).

Convent de Sant Pere de Graudescales entre muntanyes – 1893 – AFCEC Lluís Marià Vidal i Carreras

Sant Pere de Graudescales – La foto el Pep – 01/05/2023

Des de’l peu de Ies enderrocades despulles del antic cenobi y deixant en avall el curs de l’Aiguadora, el camí s’enfila per un bosc espés enredat de matolls. El corriol s’enlaira constantment fruint d’un admirable punt de vista de la sotalada de Sant Pere de Grau d’Escales, envoltada de cingleres y estimballs y de penyals de trencades formes. La soletat y la desolació que arreu regnen imposa fortament. La boscuria arrelada en les ferestegues vessants contribueix fondament al misteri y espaordiment que la situació del lloc ofereix al esperit. La costa es de molt mal bregar, especialment per a’ls animals. Se presenten passants molt dolents, en gran part esglaonats. L’espessor del brancatge de la boscuria cobreix sovint el camí. Les revoltes son ràpides y forçades entre grenys sortits entre l’arbreda. A la dreta s’enlaira la escalabrada serra de Valielles; a l’esquerra s’aixequen els espadats de l’emmurallat de la montanya de Busa. Troncs de pins guarden els costats del camí per a evitar en lo posible son esllavissament. La pujada es dura y penosa, més es en cambi, d’una bellesa selvatge incomparable.

2 h. Creu de les Collades. Bonica vista sobre’l fondal de Valielles l’aguda restaillera de pics de la serra dels Bastets y la gegantesca timba dels espadats dels cims superiors de Busa.

Continua el camí en amunt per sota les cingleres.

Intinerari 66 marcat a la ruta del Wikiloc ‘Busa, per les escales desde Sant Pere de Graudescales’.

2 h. 25. Les Collades —1300 metres alt.— Superba vista panoràmica, ab moguts primers termes de montanyes encinglerades.

S’entra de plé en el plà de Busa, per un portell entre cingleres, ascendint planerament el camí entre’ls cims dels espadats. El plà va obrint-se y estenent-se al enfront, oferint bonic
colp de vista.

2 h. 40. Bartolina, casa de pagès. El plà va aixamplant-se seguidament. S’ofereixen al envolt grans extensions de pasturatges brodats d’arbreda.

3 h. Iglesia de Busa.

Sant Cristòfol de Busa – La foto del Pep – 04/06/2023

Busa; iglesia y rectoria —1400 m. alt.— El temple senzill y sense pretensions està baix l’advocació de Sant Cristòfol. El terme parroquial compta ab una vintena de cases y 135 habitants. Quatre d’elles se troben dalt del plà y les altres en les vessants de sota’ls cingles. Busa està comprés dins de la municipalitat de Navés.

Confronta el terme parroquial; al nord ab Castelltort en l’Àiguadevalls y ab Llinàs en l’Aiguadora; al E. ab Capolat a la altra part d’aquell últim riu y en el cim també de altes cingleres y ab la Valldora en el fons de sa hermosa vall; a migjorn ab la Selva y Torrents y a ponent ab Sant Llorenç dels Piteus.

El pla de Busa compren una extensió de més d’una hora de llargada per mitja d’amplaria y s’esten en una superfície ondulada coberta de verds herbeis y jaspiada d’hermosos boscos de negres pins. La serra que limita’l plà s’alça en caient ràpida dret al nord y dret a migjorn, formant el circuit general una gegantesca cinglera, estimbada en la part forana en caient gaire bé vertical y a una considerable alçaria.

Es sols accesible el plà de Busa per tres indrets, lo restant es inespugnable. S’hi entra no més que pel Grau de la Creu en el costat de mig-jorn, pas el més accesible, pel Grau d’Escales a llevant y per l’Areny a ponent, aon s’hi ha obert un camí penjat en el cingle.

.

La part més enlairada de la montanya y la que presenta’ls estimballs més pregons y esfercidors es la part nord. Damunt mateix de la iglesia s’hi aixeca’l Serrat de la Llebra al que s’hi puja en quinze minuts per dolent viarany y per aspre terrer recobert de bosc. Desde aquest cim, seguint vers a ponent s’enlaira’l Serrat de Cogul, — 1505 m. alt,— punt culminant de la montanya; en la pròpia direcció s’aixeca’l no menys ardit Serrat de les Gralles. Tots ells avançen alterosos en punta formidable, estimbats en els costats y en son front. La gola del precipici es espantosa, tallada a pic. Imposa de debó l’aspecte que presenten, mirant desde l’un al altre, ab llurs vertiginosos entalls de roca en els que s’hi veu arrelat algun retorçut pi, ab la gran immensitat d’espai que’ls envolta y ab la solitut solemnial que hi regna. S’obren gralleres y altres caus de feram selvatge en el costellam dels penyalars.

.

Se domina, des de aquest cap de cingleres, un panorama magnífic, immens, corprenedor. En primer terme, sota’ls estimballs, s’ovira’l sot pregon de la Massana, aspre y desert, formant com un foso gegantí, tancat pel murallam de Busa y per la aspra y retallada serra dels Bastets que formant el contrafort avançat del massis presenta una original y capritxosa crestería ab aguts mogots y penyals irisats. La no menys ferestega dotada dels Llangots, envoltada al igual de restalleres de penyalars y d’eriçalls s’obre més a ponent.

Vall boscos i muntanyes de serra de Busa – ca 1907 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs

S’ofereixen detalladament al esguard les valls del Cardener, del Aiguadevalls y de l’Aiguadora vegent-se serpejar els rius. Limiten el llunyà espai, en els alts quadrants, les serres d’Oden, les Morreres, Cap de Querol, Tossa pelada y Estibella, el Port del Comte, el magestuós Cadí, el Pedraforca y les serres avançades del Verd, En Cija y Rasos de Peguera. A llevant s’aixequen a la altra part del Aiguadora les cingleres dels Tossals, Taravil y Capolat y al O. separats pel Cardener els rocaters abruptes de La Mola o montanya de la Mare de Deu de Lord y’l cim del Codó y més enllà, en els apartats horitzons, llunyans territoris. A mig jorn l’espai està limitat per la interposició dels cims meridionals de la pròpia serra de Busa, enlairats a la altra part del plà. La vila de Sant Llorenç se destaca sota’l Cap de Querol.

Retrat d’un excursionista creuant una palanca de fusta a la presó de Busa – ca 1907 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs

Seguint pel cim de les cingleres, entre espessor de ma­tolls y pins recargolats, en l’extrem NO. apartat bon xic del plà, s’avancen estimbats per tots costats dos gegantescos cims de forma irregularment arrodonida. Son coneguts ab els noms de Capolat y Capolatell. El Capolat que es el més alterés se troba a 1350 m. alt. Un gros entall o esquerda separa’l vertical cingletar del Capolat del altre més petit o sia’l Capolatell. Per una palancota de fusta, avui mig consumida se passa de l’un cingle al altre. Treta la palanca no es posible sortir per enlloc del Capolatell que forma un replà en son cim, envoltat de timbes verticals per tots indrets. En l’any 1810 el general Lacy hi establi’l camp de concentració de presoners francesos y en la guerra civil dels set anys, els carlins hi guardaven també els presoners, als que tenien ben segurs per que alçada la palanca no hi havia medi d’escapar-se. Se conten moltes atrocitats que se suposen allí ocorregudes.

El Capolatell, el Capolat i el Cingle del Areny de la serra de Busa – ca 1907 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs

El Capolat y’l Capolatell mereixen esser visitats al fer la excursió a Busa tant per llur especial situació com per llur aspecte y configuració, feresa de llurs gegantescos y espadats entalls y brillant y extens cop de vista que frueixen.

Son dignes d’esser recorreguts també els cims superiors de les cingleres que tanquen el plà per l’indret de mig-jorn. A ponent del Grau de la’Creu el punt culminant de les cingleres es el serrat de La Guardia a 1430 m. alt aon s’hi puja desdt’l plà per entre’l bosc en menys de mitja hora y a llevant del propi Grau el Serrat de la Capella, a no molt inferior elevaió. La vista que’s frueix desde aquestos cims, per la part de mitjorn es en quant a estensió, molt superior a la dels serrats del costat Nord. S’ovira un immens espai de territori d’una gran part de Catalunya, horitzons ilimitadissims, el mar, un bell seguit de valls y montanyes y uns primers termes al dessota força sorprenents per sa grandiositat y bellesa. Encara que desde’l Serrat de La Guardia com des de’l de la Capella, la vista general es molt pariona, en cambi les varietats locals de primers termes cambien de tal manera, que l’aspecte de conjunt ofereix interessant distinció.

Ramat de vaques i un pastor al pla de Busa 1 – ca 1907 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs

Els conreus del plà de Busa son molt migrats a causa de la rigorositat del hivern, de les fortes glaçades y de la poca duració del bon temps. Els pasturatges son en cambi molt rics y excel·lent la qualitat de les patates que’s produeixen en els sembrats. Se cria molt bestiar, trobant-se al estiu bones remades que pasturen en els prats, animant y realçant la bellesa armònica del plà.

Busa es un magnífic lloc estratègic y fort setí de defensa en casos de guerra, invasions y revoltes. Sos contats llocs d’accès y alguns de sos punts culminants han sigut fortificats en distintes èpoques, de lo qual poden veure-se’n vestigis en distints indrets de la montanya y en especial en el Grau de la Creu.

En la guerra de la Indepencia, a principis del sigle XIX, el general Lacy a costa de grans dispendis convertí la montanya en una veritable fortalesa y en quartel general, establint-hi el col·legi general de cadets, l’escola de cornetes y tambors, un camp de concentració de presoners francesos, hospital de sang y fins dependencies civils. Feu aixecar 1000 tendes o casetes en les qualss’hi allotjà inclús l’oficialitat.

Al promulgarse a Càdiz en 1812 la primera Constitució espanyola fou, després d’aquella població, Busa el primer lloc aon se feu la proclamació, asistint-hi una gran gentada de tot el país y 8000 homens d’exercit, Fou pera la comarca un aconteixement de gran importància. El nom de Busa adquirí aleshores veritable importància. En 1810 se refugiaren a Busa el Vicari general de Solsona y alguns capitulars fugitius d’aquella ciutat, de la que s’havia amparat el general francès Mac-Donald, reduint-la a sang y foc.

En la guerra carlista dels set anys els carlins feren també de Busa quartel general y fortalesa.

La montanya de Busa interposada al pas dels tres rius, Cardener, Aiguadevall y Aiguadora reparteix el caient de ses aigües entre ells. Tots tres rius en remotes èpoques geològiques tingueren que bregar per a obrirse pas en son massís. El Cardener esbotzà l’inespugnablc mur formant el magnífic Estret de Vallonga, vuidat entre altes cingleres y els menjats eriçalls y mogots de Les Roques. L’Aiguadora furgà sa sortida en la part de llevant de la montanya en el estret de Valielles, entre’ls espadats de Busa y els cingletars de Taravil. L’Aiguadevalls no podem obrirse pas de dret, trocejà el massís en ses furioses embestides, constituint els esplèndids contraforts, de puntes retallades, cantalludes y pintoresques, de caràcter y aspecte montserrati, dels Bastets, la Massana y Els Llangots, y, girant impetuós vers a ponent anà a unir-se al Cardener a l’entrada del Estret de Vallonga.

El turó de l’Escala a la serra de Busa, amb el vessant cobert de boscos – Data desconeguda – AFCEC Narcís Cuyàs i Parera

Les aigües que’s vessen en les canals y xorrecs dels alts cingletars que miren al nord, cauen a l’Aiguadevalls pels ferestecs fondals barrancosos de La Massana y dels Llangots. En l’indret de ponent les aigües van al Cardener y les hi porten el fondal de La Valiella, les Set Riveretes y la rivera dels Torrents, cursos d’aigua formats sota el Capolat y el Capolatell, L’Areny y coll d’Arques. En el costat de migjorn les aigües que baixen de sota coll d’Arques y en part del muradal de Busa van també a portar el tribut a n’el Cardener en la rasa de Sociats que va unir-se-li en el pont de La Farga més avall d’Olius; les del clot d’Ordigues y Rasa del Estudi van a l’Aiguadora. Per la part de llevant van també a l’Aiguadora les aigües que’s desprenen del alt emmurallat de Busa, per la vall de La Selva, el sot de Sant Pere de Grau d’Escales y el sot de Valielles.

La dificultat més gran que sofreix l’excursionista per a recorre detalladament la montanya de Busa es la de poder-hi pernoctar, encara que sia modestament y sense pretensió del més insignificant confort. Al Rial de Busa, antiga pagesia, en no gaires bones condicions donen aculliment sols per favor y quan se va acompanyat de persona que sia entrant de la casa.

Seria sens dubte molt convenient que’l Centre Excursionista de Catalunya gestionés que’n dita casa de Rial, en la propera de la Vila o en la rectoria, s’arreglés un departament a proposit pera sojorn o s’habilités una mena de refugi en lloc proper en condicions de poder ésser guardat y vigilat.

Això facilitaria la visita y el recorregut d’aquesta interessant montanya que no te parió ab cap altra de nostra terra per sa estructura y configuració v que inclou tan notables belleses naturals.

😉

Més fotografies de Cèsar August Torras de Busa

😉

El Rial de Busa – Navès – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

😉

Font del Rial de Busa – Navès – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

😉

Racó del pla de Busa amb alguns arbres i restes de neu al fons – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Un home al peu d’un arbre en un bosc a Busa – Navès – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Camí de l’angle de l’Areny a Busa – Navès – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Vessant boscós amb cims al fons des de la serra de Busa – Navès – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Vessant boscós de la serra de Busa 1 – Navès – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Vessant boscós de la serra de Busa 2 – Navès – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Més fotografies de Busa d’autors diversos

😉

Retrat d’un excursionista creuant una palanca de fusta a la presó de Busa – ca 1907 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs

😉

Bosc al pla de Busa – ca 1907 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs

😉

Bosc i muntanyes des de prop del pla de Busa – ca 1907 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs

😉

Cim de la serra de Busa amb un arbre en un pla en primer terme – ca 1907 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs

😉

El Capolatell, el Capolat i el Cingle del Areny de la serra de Busa – ca 1907 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs

😉

Paisatge amb arbres i camps en primer terme i muntanyes al fons – ca 1907 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs

😉

Cingle rocós de la serra de Busa – ca 1907 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs

😉

El bosc de Busa – ca 1907 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs

😉

El pla de Busa voltat de boscos – ca 1907 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs

😉

El turó de l’Escala a la serra de Busa, amb el vessant cobert de boscos – Data desconeguda – AFCEC Narcís Cuyàs i Parera

😉

Grup d’homes a cavall i a peu al pla de Busa i vista dels rasos de Peguera – ca 1907 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs

😉

Grups de pins al coll d’Arques (Busa) – ca 1907 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs

😉

La serra de Busa – Entre 1915 i 1930 – AFCEC Marcel·lí Gausachs i Gausachs

😉

La vall de l’Aigua de les Set Riberetes i la serra de Busa – Entre 1895 i 1916 – AFCEC Autor desconegut

😉

Paisatge de la serra de Busa – ca 1907 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs

😉

Valielles dels cims de la serra de Busa – ca 1907 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs

😉

Paisatge des del pla de Busa – ca 1907 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs

😉

Ramat de vaques i un pastor al pla de Busa 2 – ca 1907 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs

😉

Ramat de vaques i un pastor al pla de Busa 1 – ca 1907 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs

😉

Serra de Busa 1 – Entre 1915 i 1930 – AFCEC Rossend Flaquer i Barrera

😉

Serra de Busa 2 – Entre 1915 i 1930 – AFCEC Rossend Flaquer i Barrera

😉

Un gos al costat d’un arbre en un cingle de la serra de Busa – ca 1907 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs

😉

Vall de Valielles i muntanyes de serra de Busa – ca 1907 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs

😉

Vessants boscosos i cims de la serra de Busa – ca 1907 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs

😉

Vessants rocosos de la serra de Busa– ca 1907 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs

😉