Itinerari número 72, “De Llinàs a Sant Llorenç dels Piteus, pels colls de la Vera, la Massana y Els Llangots · Serra dels Bastets ·“, en el capítol “IV CENTRE COMARCA“ TORRAS, Cèsar August (1922). Pirineu Català. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench, de la pàgina 279 a la 285.

Aquest itinerari, “De Llinàs a Sant Llorenç dels Piteus, pels colls de la Vera, la Massana y Els Llangots · Serra dels Bastets ·“, és una “Bellissima excursió, molt indicada pera donar-se compte de les feréstegues afraus de la vessant nord de Busa y dels enaspralls de la serra dels Bastets, de la Massana y dels Llangots. Pot durse cavalleria, però’s té de fer bona part del trajecte a peu, per lo molt trencat del terrery lo estimbat d’alguns passants“. Es pot fer en 5 hores. Els llocs hi constituent sent, excepte la part de la Vall-llonga que està colgada per l’embassament de la Josa del Cavall, i s’ha de fer caminant, tal com correspon per un itinerari com aquest. Per les seves característiques, si es vol fer aquest itinerari, cal està físicament en condicions, portar la indumentària correcta i preparar anticipadament el recorregut. Per gaudir de la muntanya, no s’hi val improvisar.

Vista des de lluny Llinars de l’Aiguadora – Castellar del Riu – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Rossend Flaquer i Barrera

Parròquia de Llinars de l’Aiguadora – Castellar de Riu – 1930 – AFCEC EMC – Lluís Bonet i Garí

ITINERARI N.° 72 – De Llinàs a Sant Llorenç dels Piteus, pels colls de la Vera, la Massana y Els Llangots · Serra dels Bastets ·

5 h. Bellissima excursió, molt indicada pera donar-se compte de les feréstegues afraus de la vessant nord de Busa y dels enaspralls de la serra dels Bastets, de la Massana y dels Llangots. Pot durse cavalleria, però’s té de fer bona part del trajecte a peu, per lo molt trencat del terrery lo estimbat d’alguns passants.

Si’s vol pot fer-se en una jornada directa desde Berga, recorrent en tartana fins a la Serradora den Garriga l’itinerari n.° 7.

Lo més encertat pera fruir mellor de la excursió y aprofitar més el temps admirant y analisant les incomparables belleses naturals que en el trajecte’s desenrotllen es fer nit a can Jaques de Llinàs, invertint en la excursió tota la diada.

Cal Jaques de Llinars de l’Aiguadora – Castellar de Riu – Postal Todocolección

Sortint ja de can Jaques de Llinás (Itin. n.° 47), ja de la Serradora den Garriga, terme
de la carretera de Berga (Itinerari n.° 7) té de fer-se cap a la palanca del Aiguadora.

15 m. S’atravessa l’Aiguadora pel pont-palanca, seguint-se la vora dreta del riu. A la banda dreta del camí s’estén la baga del Vancell. Boniques voreres del Aiguadora.

Molí de Vancells (Bancells) – Guixers – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

25 m. Molí del Vancell, que queda pintorescament enfondit al dessota. Superb aspecte de la vall de l’Aiguadora que torç dret a mig-jorn, engorjant-se entre dretes y altes montanyes emboscades que formen un estret y pregon trau.

El camí deixa’l curs de l’aigua y s’enfila fortament per dura costa en reblincola que’s retorç dret amunt, entre espessor de pins.

35 m. Collet d’aon se domina bellament el molí del Vancell, el trau de l’engorjat del riu y l’enfondit clotal.

Continua ferma la pujada sempre entre bosc, ab belles perspectives al esguard.

50 m. Cap de serrat d’aon se domina nova vista de fondals emboscats. El camí va corrent més planer encara que en pujada.

1 h. 5. Coll de Casa Boneta, d’aon s’ovira aquesta deserta casa y’Is caients de la vall de Valielles.

1 h. 10. Casa Boneta, en un replanet apartat a la esquerra del camí Continuat paisatge de bosc.

1 h. 25. Collet de Valielles. Bella vista de la clotada en la que s’hi destaca aquesta casa. La vall se presenta més oberta, coronada per la serra dels Bastets d’aguts mogots espadats, l’emmurallat de Busa y’l contrafort de Les Collades.

El camí baixa suaument.

L’anomenada casa Valielles en una vall al peu dels Llengots – Guixers – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

1 h. 30. Valielles, casa de pagès isolada en la vall, dominant les fondalades. Té propera una capella pertanyent a la casa.

Un camí baixa a la esquerra dret a l’Aiguadora y Sant Pere de Grau d’Escales.

Se prén un camí que s’enlaira per dessobre de la capella, remontant la vall. Prop de la casa hi ha conreus, en les vessants arbreda y en els cims formidables balços y rocaters.

Va pujant-se pel repeu de la allancetada restallera de mogots que formen la pelada y capritxosa serra dels Bastets. A la altra part de la enfondida vall s’alça magestuós el gegantesc massís de Busa, avançant sos rectes y verticals estimballs.

.

2 h. 5. Coll de la Vera, obert de N. a S. en un contrafort estés entre’ls vessants abruptes del emmurallat de Busa y’Is cims ardits y inespugnables de la serra dels Bastets. Panorama esplèndid de montanyes. Aspecte grandiós de cingles inabordables y clotarades feréstegues. Sensació corprenedora que no s’esborra mai més, que queda estampada en l’esperit.

Els cims més alts de Busa se presenten, arrogants, formidables, ab timbes d’elevació considerable. Es menester haver-los assolit, per endavant, pera fer-se ben bé càrrec del conjunt y magnificència del espectacle. La sotalada que s’obre als peus en el costat de ponent es d’una feresa inconcebible, ampla y atalussada, recoberta de grans davassalls de rocaters y de detritus esmicolats amagats en part per la exhuberant vegetació selvàtica del fondal y del pregón caient. Grosses canals ratllen els espadats. En el fons tot es desolació y trasbals; fins bon xic en avall no’s regalarisa l’enxorrencat barranc. En la part oposada de la clotada, en l’indret de ponent, avança altra grandiosa aresta, estrebada també sota’ls espadats de Busa, allargaçant-se en ferma tirallonga d’originals mogots, d’aspect sovint montserratí. En la part de mig-jorn del coll s’hi estenen els aguts pics de la serra retallada dels Bastets, senyalant-se entre ells l’enlairat cimal de la Viuda o de les Viudes.

La vall de Valielles des de la serra de Busa – ca 1907 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs

La vall de Valielles des de la serra de Busa – ca 1907 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs

L’aigua de les vessants del coll va a l’Aiguadora, a llevant, per la vall de Valielles y a l’Aiguadevalls, a ponent, pel gran fondal que s’obre al dessota.

En el coll hi ha un casalot arruïnat.

Es un bon punt de partida pera una exploració a la serra dels Bastets, exploració molt entretinguda y dificultosa, essent l’engranall de pics que la formen en sa major part inabordables. Cal desde Llinàs dedicar-hi una plena jornada.

Atravessat el coll el camí s’enfonsa ràpidament dret al clot, en retorçudes giragonces, dolent, agre y estimbat. A mida que’s baixa la vegetació creix. Els tanys del pinatar rebroten arreu; els matolls y la brosta s’entrecreuen; la vegetació va arrelant-se en les roques despreses.

Vessant rocós des del coll dels Llengots – Guixers – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

2 h. 15. S’arriba al fons del sot aon s’aturen els estimballs de Busa, atravessant-se la barrancosa y deserta fondalada.

El camí torna a pujar pera guanyar la enasprada aresta que clou aquest costat de vall. Apareix sovint que’l viarany tingui de tancar-se en algún pas estimbat, més no es així, se recargola com un serpent, venç obstacles, s’enfila de sobte y guanya’l cim.

2 h. 30. Coll de la Massana, entre les clotxes que s’acaben de passar y la deserta clotada dels Llangots. Està obert també en un esperó de serra després del massís de Busa en direcció dret al Nord. Arrenca d’ell una recaragolada aresta de aguts mogots de formes dures y capritxoses que’s decanta vers a ponent.

Esplèndid cop de vista per tots indrets. L’emmurallat de Busa ofereix desde aquest lloc un dels més grandiosos aspectes dels seus formidables estimballs y de ses vertiginoses canals. A llevant hom pot fer-se càrrec del terrer que s’acaba de recorre y fruir d’un bell esguard del coll de la Vera y del mogut careneig de la serra dels Bastets. A ponent se descobreixen nous y grandiosos espais, obrint-se al dessota la deserta comarcada dels Llangots y alçant-se a la dreta en confós desordre una gran y accidentada tirallonga de mogots y agudes puntes de captivant aspecte. Al enfront, en el mateix indret de ponent, més enllà de la comarcada dels Llangots y per damunt del coll del propi nom, ressurt magestuós el massís atimbalat de La Mola, ovirant-se en son ample replà el Santuari de la Mare de Deu de Lord, apareixent com un immens vaixell petrificat, bregant entre les onades de penyalars que l’envolten y que constitueixen el carenar de Les Roques; més endavant s’ovira’l trau del Cardener y en els horitzons apartats la serra de les Encies, l’alterós Codó y’l gran massís de les serres d’Oden, Canalda, Cap de Querol y Port del Comte. En el quadrant nord ressalten entre les valls del Cardener y de l’Aiguadevalls, la serra del Verd, Cap de Balç y en Cija y un enrenou de sortits grops de montanyes.

El camí baixa entre grenys abruptes, dret al fons de la solitària vall.

Vall boscosa amb restes de neu i al fons el coll dels Llengots – Guixers – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

Vessant amb les restes d’un edifici a la serra dels Llengots i al fons un bosc amb restes de neu – Guixers – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

2 h. 45. Ruïnes de la casa dels Llangots. Davant de la immensa desolació que s’escampa arreu promou una consternant sensació la vista d’aquesta casa abandonada, ab sos teulats caiguts, sos murs esbalandrats fuetejats pel vent, sos fustots podrits, ses parets esquerdades, son latent estat de decaiment; bardissam y molsa amparant-se de tot. Sembla estrany que sers humans y no d’epoques apartades haguessen habitat aquests inhospitalaris llocs. ¡Quina tristesa, quina fredor d’esperit devia esperimentar-se en aquesta solitaria mansió a l’hora del capvespre al avençar la foscuria, quan les ultimes clarors esmortides del dia apar que agegantin els cims y engruixeixin els objectes y les ombres de la nit projecten imatges estranyes y paoroses! ¡quin desconort en les diades o en les nits de tempestat desfeta, entre la lluïssor dels llamps, el xiular esparverador del vent y’l terratrèmol dels trons repercutint en els espadats de roca, sentir despenyar-se rostos avall els davassalls de pedres, llençant-se per les canals, arrabasant-ho tot, arbres y roques somogtides! En les històriques ruïnes d’un castell o d’un antic monastir la poesia hi campeja, l’esperit se remunta, la imaginació hi divaga, els records se hi senten; més davant de les mesquines despulles d’un casalot sols s’hi experimenta la impressió de la soletat, del defalliment y de la tristesa. S’observen encara prop de la casa’ls tancats dels petits horts y migrats conreus y’l lloc aon hi havia l’era. ¡Quants afanys y quantes lluites pera soportar la vida representen aquests desolats enderrocs!

La vall o clot dels Llangots forma un gegantesc embut de parets espadades, emboscades en llur atalussat. Totes les aigües reunides en temps de plujes torrencials s’agombolen a la boca pregona del embut que té sa sortida a l’Aiguadevalls, per enxorrencada y barrancosa torrentera.

Desde l’enrunat casalot el camí baixa mig perdut a trobar la sortida del clotal, en el lloc aon el torrent recullint el conjunt de canals y xaragalls se forma.

2 h. 55. Atravessat el barranc el camí torna a enfilar-se amagant-se dins del bosc que amaga a la vegada lo rost del costaner, estimbat a voltes. Bell efecte de la aspra y deserta sotalada dels Llangots,

La pujada es dura y ferma, portant sagellats els pins en llurs descarnades soques y en llur retorçut brancatge els efectes dels mals temps, vents y neus de l’hivernada.

Paisatge muntanyós des del coll dels Llengots amb arbres en primer terme – Guixers – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

3 h. 15. Coll del Llangots o de la Valiella, obert en parescudes condicions que’ls de la Vera y de la Massana. Arrenca la seva aresta del massis de Busa, sota del cim del Capolat y s’esten en avall en retallades crestes de mogots fins al peu de l’Aiguadevalls.

El cop de vista es també extens y sorprenent. En sa part de llevant s’hi obre la ferestega clotada dels Llangots y en la de ponent la pregona vall de la Valiella, recoberta de bosc en ses vessants, la qual va a unir-se en son extrem inferior ab el Cardener. Magnífic aspecte de la vall y del engorjat d’aquest riu. A la dreta d’ell s’hi aixeca altre enrenou de cantalluts penyals presidits per la Mola de Lord y constituïts pels enaspralls de Vilamala, de Vallonga y de les Roques.

En aquesta mateixa aresta de serra, en la que s’hi obre’l coll del Llangots, s’hi obre també altre coll en sa part superior que forma el capçal de l’hermosa vall de les Set Riveretes.

.

L’esguard no’s cança de donar voltes al espai admirant els extensos panorames y el conjunt de belleses que s’oviren. L’esperit s’enlaira y transporta, la imaginació s’exalta, el cor batega ab força, l’ànim s’embadeleix y tot l’esser se compenetra d’un pur y intens esclat d’admiració, amor y respecte a la sublim obra de la naturalesa creada per Deu.

El temps hi vola en tal bell mirador.

Baixa el camí per la vessant dreta, corrent entre bosc que cobreix banda y banda de la vall. Transcorre mig amagat, al fons, el petit rierol d’aigua clara y brilladora. No’s perd de vista al enfront el retallat cercle emmurallat de Vallonga.

3 h. 35. Se troben feixes de conreu que senyalen proper lloc habitat.

Vessant rocós des de la vall de l’Aigua de les Set Riberetes – Guixers – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

La vall de l’Aigua de les Set Riberetes i la serra de Busa – Entre 1895 i 1916 – AFCEC Autor desconegut

3 h. 40. La Valiella, casa de pagès en una petita replanada, arracerada en la serra. Baixa el camí fortament dominant les fondalades y engorjats del Cardener y l’embrancament d’aquest riu ab el clot de la Valiella y el rierol de les Set Riveretes.

3 h. 45. Serrat de la Valiella, aon se deixa de vista la vall per a empendre la directa vessant del Cardener, en vistes del pont y estret de Vallonga.

El riu Cardener a l’estret de Vallonga – Guixers – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

Pont de Vallonga – Guixers – Postal Hermanos Bajona

4 h. Pont de Vallonga. Enforc ab el camí de Cardona a Sant Llorenç, (Itinerari n.° 57) el qual se segueix.

5 h. Sant Llorenç dels Piteus.

Capella de la Pietat de Sant Llorenç de Morunys 1 – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

Sant Llorenç dels Piteus o de Morunys —925 m. alt.— vila de 200 cases ab 1.200 hab., comarca del Cardener, partit judicial de Solsona, provincià de Lleyda, bisbat de Solsona.

Hostal: can Teco molt recomanable, bon servei, bon tracte y netedat.

Fou fundada la vila en 1297 pel vescomte de Cardona Ramon Folch X, mitjansant facultats que li foren concedides pel prior del monastir ja existent alashores, Pere d’Aguilar y per l’abad del monastir de Tábernoles Berengari.

Està situada sota’l Cap de Querol, en amunt de la vall del Cardener que domina, com domina també la del Aiguadevalls en una gran extensió. Aquest riu que vé del indret de llevant s’ajunta al Cardener sota Sant Llorenç a la entrada del estret de Vallonga.

Els horitzons que’s frueixen son extensos vers al nord y especialment vers a llevant. Tanca la vall a mig-jorn la serra dels Bastets y’l continuat rengle de penyalars enasprats de Les Roques que formen en conjunt un sol muradal trencat pel Cardener, en l’hermos engorjat de Vallonga; a ponent més enllà del Pas del Grau de la Foradada, en l’extrem de les Roques, s’hi alçen l’avançat cim del Codó, el coll de Jou y’is enlairats cims de les Morreres y Cap de Querol que formen part del gran massis estrebat en el Port del Comte; al nord s’obre aquesta abrupta collada y de NE. a E. s’enlairen la serra del Verd y’l Cap de Balç; al E. s’oviren els Rasos de Peguera ab el Cogulló d’Estela, la Roca del Hauró y’is cingles de Taravil y Els Tossals; s’enlaira sobre’ls Bastets la serra de Busa que presenta tot l’aspecte d’un ciclopic emmurallat ab avançats contraforts, sargint enlairada darrera dels enrastallats mogots de Les Roques l’ampla Mola de Lord. És un enquadrament magnífic.

Carrer de Sant Llorenç de Morunys amb gent – Entre 1880 i 1909 – AFCEC – Frederic Bordas i Altarriba

Ofereix la població un conjunt molt pintoresc; carrers estrets y tortuosos empedrats ab rocs y palets; petites placetes; cases antigues, altes, ab grans balconades de fusta y sortits rafecs en les teulades. Està enclavada dins del circuit que formaven ses antigues muralles, damunt de les quals s’hi han anat alçant edificacions.

Aquestes antigues muralles eren molt altes, tenint 34 palms d’alçaria per vuit de gruix. Estaven defensades per set torres en els set angles de la vila. Els portals eren també set.

Avui tres portals donen accés a la població.

Carrer parcialment cobert de Sant Llorenç de Morunys amb dues dones al fons – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

En l’any 1823 el general Mina feu calar foc a la vila prohibint als piteus que s’havien refugiat en les coves dels voltants, reconstruir llurs cases, baix pena de la vida. Aquesta dura ordre fou ocasionada per haver fugit els habitants, deixant la vila abandonada, al acostar-se dit general ab les seves tropes, privant-li aixís d’aprovisionarse.

Abans que la vila fos fundada existia ja en l’any 971, en el regnat del comte Borrell de Barcelona, un monastir baix l’advocació de Sant Llorenç.

La conventual de canonges regulars de Sant Agustí, al morir son abad Lotari, en el sigle XI, fou convertida en cenobi benedictí per la comtesa Ermesindis de Cardona y son fill Berenguer, a instàncies del bisbe d’Urgell Sant Armengol. Estigué baix la dependencia del priorat dels Tres Ponts o de Castellàs fins que abdos foren reunits a la jurisdicció del monastir de Sant Sadurní de Tabèrnoles. Fou suprimit el cenobi benedictí de Sant Llorenç al crear-se en el sigle XVI el bisbat de Solsona, essent incorporat a la Mitra.

Altar major de l’església parroquial de Sant Llorenç de Morunys – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa

Verge dels Colls – Sant Llorenç de Morunys – 1923 – FFS Josep Salvany i Blanch

Mare de Déu dels Colls o Descoll – La foto del Pep – 16/10/2025

La iglesia del antic monastir que es avui parroquial y cap d’arciprestat es obra d’estil romànic y està constituïda per tres naus molt espaioses. L’altar major, d’estil barroc, està talment farcit d’ornamentació. En un altar lateral nomenat del Sant Esperit hi ha un interessant retaule gotic que es una veritable joia en son estil. En l’altar de Sant Joan també lateral hi ha altra notable retaule ogival. Abdos son atribuïts per en Sampere y Miquel a n’en Borrasà, notable pintor català del sigle XV.

Al cap d’amunt de la nau lateral de la esquerra del presbiteri hi ha la capella xurrigueresca de la Mare de Deu dels Colls, riquísima obra, de molt bon gust en son estil y que sorprèn l’esguard, essent una de les més notables de Catalunya per sa riquesa y bon treball. Els dorats son finissims y no estàn gens desmerescuts y les escultures son molt ben dibuixades. La confraria dels Colls es una institució molt interessant fundada en el sigle XII, ab proposits d’ordre purament civil, com a una mena de caixa de previssió y socors pera la pagesia. Arribà a tenir molt senyalada importància. La Verge dels Colls que s’hi venera, fou trobada en el lloc anomenat el Puit a curta distancia de la vila. Una porta lateral en el costat de l’evangeli dona accés al temple y altra porta en la part oposada dona sortida al petit claustret que no ofereix cap particularitat digne d’esmentar; senzill, trist y ronec.

Sacerdots asseguts a la porta del claustre de la rectoria de Sant Llorenç de Morunys – ca 1910 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs

Capella de la Pietat de Sant Llorenç de Morunys 1 – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

Retaule de la Capella de la Pietat – La foto del Pep – 27/07/2024

Abans d’entrar a la població junt al camí de Berga hi ha la capelleta gòtica de la Pietat que conserva un preciós retaule del sigle XV reputat com un dels millors de nostra terra.

Fora portes també hi ha la petita iglesieta nomenada del Sant, en la que s’hi venera la Mare de Deu de la Mercé. En el Puit a on fou trobada la Verge dels Colls, hi ha una capella, avui sens culte, que era dedicada a la Mare de Deu dels Àngels.

Mare de Déu dels Àngels – La foto del Pep – 02/10/2024

Confronta’l terme de Sant Llorenç al Nord ab els poblets de Pedra y Coma, units en un sol municipi, situats pintorescament prop de les aigües naixents del Cardener; a llevant ab els termes parroquials de La Corriu y de Castelltort que formen part del municipi de Guixés, en la hermosa vall del Aiguadevalls; ab sa sufragania de Cases de Posada a migjorn y ab Canalda a ponent en aigües de la Rivera Salada.

Donà nom a Sant Llorenç la indústria d’una certa mena de panyos ordinaris nomenats piteus que havia tingut en altres temps gran importància en la localitat y fora d’ella, de tal manera que als habitants del pais se’ls nomenava també Piteus ab tot y esser Morunys el nom oficial de la població. Hi havia hagut a la població més de 80 cases ab telers dedicats a la confecció dels expressats teixits de llana.

Teler de drap Piteu – La foto del Pep – 22/08/2019

Absis de Sant Cerni a Sant Llorenç de Morunys– Entre 1920 i 1940 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa

Sant Llorenç es un magnífic centre d’excursions: A les Fonts del Cardener y a les pintoresques valls de Pedra y Coma (Itin. n.° 100), al Santuari de la Mare de Deu de Lord situat entre aspres cingleres (Itinerari n.° 58), al pont Cabradiç y al Santuari de Puig Aguilar (Itins. n.º 81 y 82), a la Serra del Verd (Itin. n.° 115), a La Bofia y cims de la serra del Port del Comte (Itin. n.º 116 a 122), a les gorjes del Cardener (Itinerari n.º 61 y 62), a Busa (Itinerari n.º 64 y 65) als Bastets (Itin. n.° 72) y moltes d’altres que poden combinar-se.

Son clima es molt excel·lent y saludable, les malalties infeccioses hi son gaire be desconegudes y no’s presenten mai ab caràcter epidèmic. Les aigües de ses fonts son fresques y bones. L’aire es sec y la temperatura molt suau y agradable en l’estació calurosa, a lo que hi contribueix en gran part no sols la elevació sobre’l mar sino també la elevació sobre la vall, lo desembarassat dels horitzons y la proximitat de montanyes que arriben als 2.000 metres y que tenen recesos aon la neu mai s’hi acaba.

Avui la colonia estiuenca que hi và especialment per les aigües sulforoses es bastant important malgrat les dificultats de les comunicacions. Quan aquestes millorin, milloraràn també les condicions de confort en la població y podem creure ab tota seguretat que serà Sant Llorenç un lloc predilecte d’estiueig de nostra terra. El contingent més important avui de la colonia estiuenca el donen Tarrasa y altres poblacions del Vallés y del Pla de Bagés.

Estan projectades comunicacions directes rodades ab Berga, ab Cardona ab Solsona y La Seo d’Urgell y es d’esperar que la Mancomunitat de Catalunya que les té acceptades les portarà promptament endavant ab la cooperació dels propietaris interessats en aquestes imprescindibles millores que son de vida o mort tan pera la vila com pera la comarca en general. Aquestes vies pels pintorescos setis de montanya per aon transcorreràn, alguns d’ells d’inusitada bellesa, seràn veritables carreteres de turisme y tenen d’atraure sens dubte la concurrència dels aimants y admiradors de les belleses de nostra terra.

😉

Fotografies de Sant Llorenç de Morunys de Cèsar August Torras i Ferreri

😉

Sant Llorenç de Morunys (vista general) –1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

😉

Vista parcial de Sant Llorenç de Morunys – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

😉

Sant Llorenç de Morunys amb un camp en primer terme i el serrat del Verd al fons – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Part del poble de Sant Llorenç de Morunys des dels afores – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

El poble de Sant Llorenç de Morunys i al fons el coll de Jou – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Capella de la Pietat de Sant Llorenç de Morunys 1 – Entre 1890 i 1923 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

😉

La capella de la Pietat de Sant Llorenç de Morunys i les muntanyes al fons – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Capella de la Pietat de Sant Llorenç de Morunys 2 – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

😉

Un grup de dones en primer terme i al fons el portal de Sant Llorenç de Morunys – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Carrer parcialment cobert de Sant Llorenç de Morunys amb dues dones al fons – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Edificis de Sant Llorenç de Morunys – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Camí en un vessant boscós de Sant Llorenç de Morunys – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

El Cardener des de l’anomenada Font Puda prop de Sant Llorenç de Morunys – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

El Cardener des de sota Sant Llorenç de Morunys – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Fotografies de Sant Llorenç de Morunys (altres autors)

😉

Absis de Sant Cerni a Sant Llorenç de Morunys– Entre 1920 i 1940 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa

😉

Altar major de l’església parroquial de Sant Llorenç de Morunys – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa

😉

Altar major de l’església parroquial de Sant Llorenç de Morunys – ca 1910 AFCEC Juli Vintró i Casallachs

😉

Camí de Sant Llorenç de Morunys als Piteus amb dos homes i dos ases – ca 1890 – Frederic Bordas i Altarriba

😉

Capella de la Pietat – Sant llorenç de Morunys – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Autor desconegut

😉

Capella de la Pietat – Sant Llorenç de Morunys Entre 1915 i 1930 – AFCEC Marcel·lí Gausachs i Gausachs

😉

Caramelles a cavall per un carrer de Sant Llorenç de Morunys – Entre 1925 – AFCEC Marcel·lí Gausachs i Gausachs

😉

Carrer de Sant Llorenç de Morunys amb gent – AFCEC Juli Vintró i Casallachs 1863-1911

😉

Carrer de Sant Llorenç de Morunys amb gent – Entre 1880 i 1909 – AFCEC – Frederic Bordas i Altarriba

😉

Carrer de Sant Llorenç de Morunys amb gent al fons – AFCEC Data i autor desconeguts

😉

Claustre de la rectoria de Sant Llorenç de Morunys – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa

😉

Claustre de la rectoria de Sant Llorenç de Morunys –ca 1910 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs

😉

Cúpula de la capella de la Mare de Déu dels Colls a l’església de Sant Llorenç de Morunys – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa

😉

El retaule de la Pietat al santuari de Nostra Senyora de la Pietat, Sant Llorenç de Morunys – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa

😉

El retaule de la Pietat al santuari de Nostra Senyora de la Pietat, Sant Llorenç de Morunys 2 – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa

😉

El retaule de la Pietat al santuari de Nostra Senyora de la Pietat, Sant Llorenç de Morunys 3 – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa

😉

El santuari de la Mare de Déu de Lord – Entre 1915 i 1930 – AFCEC Marcel·lí Gausachs i Gausachs

😉

Escultura de la Mare de Déu del Lord de Sant Llorenç de Morunys – Entre 1878 i 1914 – AFCEC Autor desconegut

😉

Església i cases de Sant Llorenç de Morunys – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Autor desconegut

😉

Home a la Roca Foradada de Sant Llorenç de Morunys – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Autor desconegut

😉

Home i nen asseguts al Portal de Solsona de Sant Llorenç de Morunys – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Autor desconegut

😉

Home i nen asseguts al Portal de Solsona de Sant Llorenç de Morunys – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Autor desconegut

😉

Homes prop d’una font en primer terme i al fons el Santuari de Santa Maria de Lord – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Autor desconegut

😉

La capella de la Pietat a la rodalia de Sant Llorenç de Morunys – AFCEC Data i autor desconeguts

😉

La serra de Bastets i la serra de Busa des de la Santa Creu d’Ollers – Sant llorenç de Morunys – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Autor desconegut

😉

L’ermita de la Pietat, Sant Llorenç de Morunys 4 – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa

😉

L’ermita de Santa Creu d’Ollers a Sant Llorenç de Morunys – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa

😉

Mare de Déu al santuari de la Mare de Déu del Lord – Sant Llorenç de Morunys – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa

😉

Persones caminant cap a l’Església de Sant Llorenç de Morunys – ca 1910 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs

😉

Poble de Sant Llorenç de Morunys camí del santuari de Llort – 1893-06-10 – AFCEC Lluís Marià Vidal i Carreras

😉

Portal d’entrada a Sant Llorenç de Morunys venint de Solsona – ca 1910 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs

😉

Sacerdots asseguts a la porta del claustre de la rectoria de Sant Llorenç de Morunys – ca 1910 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs

😉

Sant Llorenç de Morunys amb camps al voltant des de la rodalia – AFCEC Data i autor desconeguts

😉

Sant Llorenç de Morunys des del camí de Solsona – ca 1910 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs

😉

Santuari de la Mare de Déu del Lord – Sant Llorenç de Morunys – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa

😉

Un nen corrent per la Plaça Major de Sant Llorenç de Morunys – ca 1910 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs 1863-1911

😉

Vista general de Sant Llorenç de Morunys – Entre 1915 i 1930 – AFCEC Rossend Flaquer i Barrera

😉

Vista general de Sant Llorenç de Morunys – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Autor desconegut

😉

Vista general de Sant Llorenç de Morunys 2 – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Autor desconegut

😉

Vista general de Sant Llorenç de Morunys 3 – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Autor desconegut

😉

Vista llunyana de la Capella de la Pietat de Sant Llorenç de Morunys i les muntanyes al fons – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Autor desconegut

😉

Cúpula de la Mare de Déu dels Colls – Sant Llorenç de Morunys – 1919 – FFS Josep Salvany i Blanch

😉

Retaule de l’Esperit Sant 1 – Sant Llorenç de Morunys – 1919 – FFS Josep Salvany i Blanch

😉

Retaule de l’Esperit Sant 2 – Sant Llorenç de Morunys – 1919 – FFS Josep Salvany i Blanch

😉

Retaule de Sant Miquel Arcàngel i Sant Joan Baptista – Sant Llorenç de Morunys – 1919 – FFS Josep Salvany i Blanch

😉

Sant Crist – Sant Llorenç de Morunys – 1923 – FFS Josep Salvany i Blanch

😉

Verge dels Colls – Sant Llorenç de Morunys – 1923 – FFS Josep Salvany i Blanch

😉

Claustre del monestir 1 – Sant Llorenç de Morunys – 1919 – FFS Josep Salvany i Blanch

😉

Claustre del monestir 2 – Sant Llorenç de Morunys – 1919 – FFS Josep Salvany i Blanch

😉

Roc Foradat al camí el Santuari de Lord – Sant Llorenç de Morunys – 1919 – FFS Josep Salvany i Blanch

😉

Altar del Santuari de Lord – Sant Llorenç de Morunys – 1919 – FFS Josep Salvany i Blanch

😉

Mare de Déu de Lord vestida- Sant Llorenç de Morunys – 1919 – FFS Josep Salvany i Blanch

😉