Itinerari número 74, “De Sant Llorenç a Gósol, per Cap de Balç“, en el capítol “V COMARCA ALTA – COSTAT DE LLEVANT“ TORRAS, Cèsar August (1922). Pirineu Català. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench, de la pàgina 286 a la 292.

Aquest itinerari, “De Sant Llorenç a Gósol, per Cap de Balç“, és un “camí de ferradura. Bella travessa de montanyes“. Es pot fer en 6 hores. Els indrets per on passa l’itinerari són coneguts i es poden trobar en els mapes. Si es vol fer a peu, es poden trobar itineraris que s’hi aproximen bastant. En cotxe es poden anar a visitar gairebé tots els llocs de referència, però pels camins específics que portin a cada lloc i amb un vehicle apropiat per anar per camins de muntanya. És una ruta llarga de muntanya, si es vol fer s’ha de preparar amb temps, anar amb roba apropiada i amb l’avituallament adequat, no s’hi val improvisar. A peu o amb cotxe, recuperar aquest itinerari és una bona excusa per anar a Sant Llorenç de Moruns, a Gósol i per conèixer millor la Serra del Verd i el seu entorn.

Sant Llorenç de Morunys (vista general) –1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

Poble de Sant Llorenç de Morunys camí del santuari de Llort – 1893-06-10 – AFCEC Lluís Marià Vidal i Carreras

ITINERARI N.° 74 – De Sant Llorenç a Gósol, per Cap de Balç

6 h. Camí de ferradura. Bella travessa de montanyes.

Sortint de Sant Llorenç pel portal d’abaix s’empren una forta davallada, per camí costarut, per a anar a trobar el riu.

15 m. Molí den Monegal, al peu de l’aigua. S’atravessa el Cardener davant del molí per una alta palanca de fusta. Seguidament se puja per la pendent oposada en direcció a
llevant.

Portal de Sant Lleïr de Casabella – La Coma i la Pedra – 1919 – FSS Josep Salvany i Blanch

35 m. Sant Lleí —1020 metres alt.— Iglesieta d’origen romànic si be desfigurada. Te una típica porxada de tres arcs devant de la porta y en aquesta un fris ab figuretes d’alt relleu foscament treballades, exemplar interessant del primitiu art romànic. Està situada la iglesia en un replanet y frueix de bell cop de vista; la rodejen belles ombres.

Puja el camí revoltant dins del bosc.

55 m. S’atravessa el torrent de la Barata que baixa dels Forats y de Prat Formiu. El camí s’enlaira per dins del bosc dominant la bonica clotada dels Forats ab sos petits reconets herbats y conreuats, la casa que pren son nom y grans penyals encinglerats y corcats en els que s’hi obren baumes y esplugues. Algunes d’aquestes coves son habitades oferint original aspecte les construccions de llurs entrades o boques.

1 h. 5. Se deixa a l’esquerra el camí que va a Gósol per Prat Formiu. (Vegis el següent itinerari).

1 h. 15. Reposador de Cap de Balç. Punt tradicional dc descans en el camí. Aquest zigzagueja entre hermos pinatar, pujant sempre fermament y dominant la bella clotada dels Forats, la vall de Sant Llorenç, les serres de la Bofia y del Verd y extensos horitzons.

·

1h. 40. Cap de Balç – 1400 metres alt.— Li dona nom un alt balç de penya que remata la serra y que’s troba un xic enllà del camí a la dreta, oferint una pregona timba gaire be vertical.

Interessant mirador de les valls del Cardener y Aiguadevalls y de les aspres serres de Busa, els Bastets, la Mola y Roques de Lord.

El camí gira vers a llevant.

2 h. Càn Vilalta, antiga casa de pagès.

Continua enlairant-se’l camí fruint sempre de bells panorames.

2 h. 5. Sant Climents, veïnat de cases del poblet de La Corriu.

2 h. 20. Se desbranca a la dreta’l camí que va a la pròpia parròquia y al Santuari de Puig
Aguilar.

2 h. 25. S’atravessa la rasa de càn Felipó.

2 h. 35. Càn Felipó —1550 metres alt— casa situada en un collet sobre balços de penya. S’ovira al dessota el Santuari de Puig Aguilar y la clotada de La Corriu.

Se baixa suaument revoltant per dessobre’ls cingles.

2 h. 50. Collet de la Pedra —1500 m. alt.

El camí segueix baixant.

3 h. Iglesia de Sant Jaume de Vilacireres, ajuda de la parroquial de la Corriu —1500 metres alt.—El veïnat de Vilacireres forma part del terme municipal de Gósol.

Va baixant-se seguidament.

3 h. 15. Càn Pelegrí. S’atravessauna petita rasa emprenentse la direcció al N. A l’altra part de la vall del Cardener se descobreix la iglesia y veïnat de Butner.

Se puja novament.

Can Blanch – Vilacireres 2 – Gòsol – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

Can Blanch – Vilacireres 1 – Gòsol – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

3 h. 20. Càn Blanch, casa de pagès molt important. Ab 45 minuts pot baixar-se a la casa de la Collada y al molí den Güell.

Se porta la direcció vers a NO. dominant cl curs de l’Aiguadevalls. En la part contraria’s destaca la iglesia de Butner enlairada en la serra.

3 h. 40. Collet de Les Planes —1520 m. alt.

4 h. 15. S’atravessa la Rasa de les Tarteres.

4 h. 20. S’enforca a ma esquerra el camí que puja de Sant Lleí per Prat Formiu. (Vegis el següent itinerari). Va seguintse planerament per hermos camí de bosc sota faldars abruptes, ressaltant la blancor dels rocaters ab la negror dels pins.

Ases pasturant en un prat a la Colladeta entre Gósol i Sant Llorenç de Morunys – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

4 h. 25. La Colladeta, cap de serrat. Abans d’arribar-hi’s troba la fresca font del Tomàs y a l’altra part la no menys fresca de la Colladeta ombrejada de pins.

Clot de Roca Roja. S’atravessen nermosos boscos de pins negres, portant-se la direcció vers al NO.

El coll de Gósol i muntanyes al fons – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

4 h. 40. Coll de Gósol — 1660 m. alt.— S’ovira al fons el poble de Gósol y sa xamosa vall. El Pedraforca’s redreça arrogant al enfront, a l’altra part de la vall. Aquest coll es molt afectat pel torb. Quan el vent aixeca enlaire la neu del Pedraforca, arremolinant-la y rebotent-la ab impetuosa furia, si el bofarut ve d’aquell costat el pas d’aquest coll se fa molt dificultós, ja que la torbonada establint una corrent formidable llença la neu en grans masses que al caure ho colgueu tot. El vent gelat que’s promou produeix asfixiants efectes.

Se baixa en direcció NE. per ràpida pendent.

4 h. 55. Borda del Nen Xic, a l’esquerra. S’atravessen seguides torrenteres.

5 h. 25. Se passa el torrent de les Moreres que baixa de la montanya de les Comes.

5 h. 30. S’atravessa un cap de serrat.

5 h. 45. Pas de l’Aiguadevalls per una palanca de fusta. Se puja al envolt del turó del Castell.

La vila de Gósol – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

6 h. Gósol, vila d’unes 120 cases ab 600 hab. Té agregat en son extens terme municipal el llogaret de Sorribes els veïnats de Sant Vicents de Moripol, de Butner y Vilacireres, constituint un ajuntament de 800 habitants. Pertany a la provincià de Lleyda, partit de Solsona y bisbat de La Seo, comarca del Cardener. Per condicions naturals, tradició, costums y situació topogràfica al cap d’un dels tres brancals que constitueixen el Cardener, pertany aquesta població a la comarca del Cardener, no obstant de formar part son terme parroquial del bisbat de La Seo, lo que’l podria fer-lo aparèixer com pertanyent al Alt Urgell, mentres que també històricament se troba com formant part del Pago Bergistà en alguns documents migjevals. En els llocs situats en límits de comarca’ls antecedents històrics no donen una orientació pròpia per quan les vicissituts y cambis originats per guerres y permutes feian sovint cambiar las de senyors.

HOSTAL: can Tampanada, aon s’hi troba molt recomanable hostatge, bon agrado, netedat y preus arreglats En el mateix hostal proporcionen guies y cavalleries pera excursions.

GÓSOL —1503 m. alt.— està situat en el bell centre de sa hermosa vall, junt al Aiguadevalls naixent y al peu d’un turonet aspre y en molts indrets tallat aon s’hi troben les ruïnes del antic castell y sa primitiva iglesia abandonada.

L’aspecte de la població es molt típic. Les cases son en general antigues, de pintoresc aspecte y s’estenen en mat formats carrers al envolt d’una gran plaça irregular. La població fou incendiada pels carlins en la guerra dels set anys.

La iglesia parroquial es moderna, esquifida, sense gust arquitectònic de cap mena.

·

La iglesia vella dalt del turó y al costat de les ruïnes del Castell es gòtica, d’una sola nau, ab interessant portal adovellat, torra quadrada y altres detalls apreciables. Està del tot abandonada. Les ruïnes del castell son grandioses y si bé estàn molt destroçades, presenten grandiositat y caràcter y infundeixen repecte y consideració.

Interior de l’ església de Santa Maria a Gósol – Gósol – 1919 – FSS Josep Salvany i Blanch

Desde’l Castell se domina la població estesa a son peu, la hermosa vall y’l circuit gegantesc de montanyes que la enronden. S’aixeca fantàstic, enterc, plé de davassalls, roques y puntes enasprades l’original Pedraforca en el costat de llevant. Dret al Nord per dessobre la serra que tanca la vall desde’l coll de Font de Tarrés al de Josa s’alça magestuosa y dominant la dentellada serra de Cadí. A ponent ocupa’l límit de l’espai la frescal y hermosa serra del Verd y de les Comes y’l coll de Mola. Vers a migjorn gaire bé tancant el fons de la vall s’aixeca alterosa oferint extens massís la enlairada serra den Cija.

La vall de Gósol està mancada en general d’arbrat, lo qual li afebleix en bona part sa indiscutible bellesa.

Son clima es sanitós y al estiu d’una frescor delitosíssima. La temperatura es en aquella estació verdaderament primaveral. Les fonts son abundoses y llurs aigües finíssimes y gelades. Tot això fa que Gósol sia un punt indicadíssim d’estiueig. Son moltes les famílies que hi passen la temporada de calor y n’hi haurien molt més encara sino fossen les males vies de comunicació. Gósol sols es accesible per camins de ferradura y’s troba molt apartat de tota estació ferroviaria. Quan hi arribi una carretera o altra, sia per l’indret que’s vulga, no hi pas dubte que serà una de les mellors y incomparables estacions d’estiu a lo que hi contribuirà ademés el bon caràcter de la gent del país, amable, servicial y hospitalària ab els forasters. Els gosolencs son actius, tenen predisposició natural pera tota llei de comerç y molt bon tracte dc gents.

En el terme de Gósol y a una mitja hora de distancia hi ha un salí aprofitat en gran part pera’l consum de la comarca.

Son molt renomenats els formatges d’ovella que’s fabriquen a Gósol; son exquisits y no tenen rival en sa clase, en tot Catalunya. Se fabrica també oli de reina, extreta dels molts arbres de les bagues del terme.

A Gósol s’hi fan tres fires; el 8 y 9 dc Maig, el 30 de Setembre y l.^er d’Octubre, y’l 30 d’Octubre y l.^er de Novembre, que solen ésser molt concorregudes.

La festa major es el 15 de Agost, diada dc la Mare de Deu.

La plaça major de Gòsol amb gent i bèsties de càrrega – Entre 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

😉

Fotografies de Gósol de Cèsar August Torras i Ferreri

😉

Can Blanch – Vilacireres 1 – Gòsol – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

😉

Can Blanch – Vilacireres 2 – Gòsol – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

😉

Sortida del poble de Gòsol amb masia i al fons la Serra del Cadí nevada – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

😉

La plaça de la vila de Gósol – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

La plaça major de Gòsol amb gent i bèsties de càrrega – Entre 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

😉

Casa de la plaça major de Gòsol i dues persones – Gòsol – 1933 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

😉

Carrer nevat de Gòsol amb gent i bèstia de càrrega – Gòsol – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

😉

La vila de Gósol – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Dos homes en primer terme i al fons el poble de Gósol des del castell – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

El Pedraforca des de la costa Cabirolera del Cadí – Gósol – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

El coll de Gósol i muntanyes al fons – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Congost de l’aigua de Valls des de Can Segarra – Gósol – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Masia de Can Sagarra a la bauma d’una roca prop de Gósol – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Font en una bauma del pont Cabredís – Gósol – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

L’aigua de Valls des de pont Cabredís – Gósol – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Un ramat d’ovelles amb dos homes i un cavall en un bosc a la Muntanyeta – Gòsol – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Congost de l’aigua de Valls amb uns homes en primer terme – Gósol – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Ases pasturant en un prat a la Colladeta entre Gósol i Sant Llorenç de Morunys – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Camí entre Gósol i Sant Llorenç de Morunys en un vessant boscós – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Bosc de la Muntanyeta entre Gósol i Sant Llorenç de Morunys – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Fotografies de Gósol (altres autors)

😉

A la font de Torrentsenta – Gósol – 1919 – FSS Josep Salvany i Blanch

😉

Castell de Gósol – Gósol – 1919 – FSS Josep Salvany i Blanc

😉

Església en ruïnes del castell de Gósol – Gósol – 1919 – FSS Josep Salvany i Blanch

😉

Façana d’una casa amb balcó – Gósol – ca 1927 – AFCEC EMC Lluís Estasen i Pla

😉

Interior de l’ església de Santa Maria a Gósol – Gósol – 1919 – FSS Josep Salvany i Blanch

😉

Panoràmica de Gósol – Gósol – 1919 – FSS Josep Salvany i Blanch

😉

Plaça Major – Gósol – 1916 – AFCEC EMC Antoni Gallardo i Garriga

😉

Plaça Major – Gósol – 1919 – FSS Josep Salvany i Blanch

😉

Plaça Major – Gósol – Entre 1890 i 1911 – AFCEC EMC Juli Vintró i Casallachs

😉

Sortida de Missa – Gósol – 1916 – AFCEC EMC Antoni Gallardo i Garriga

😉

Vista del Pedraforca des de Gósol – Gósol – Entre 1910 i 1930 – AFCEC Adolf Zerkowitz Schlesinger

😉

Vista de Pedraforca entre Saldes i Gósol – Gósol – 1919 – FSS Josep Salvany i Blanch

😉

Vista general amb arc en primer terme – Gósol – ca 1927 – AFCEC EMC Lluís Estasen i Pla

😉

Vista general amb cims nevats – Gósol – ca 1927 – AFCEC EMC Lluís Estasen i Pla

😉

Vista general amb homes i bèstia de càrrega – Gósol – ca 1927 – AFCEC EMC Lluís Estasen i Pla

😉