Itinerari número 75, “De Sant Llorenç dels Piteus a Gósol, per Prat Formiu“, en el capítol “V COMARCA ALTA – COSTAT DE LLEVANT“ TORRAS, Cèsar August (1922). Pirineu Català. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench, de la pàgina 292 a la 295.

Aquest itinerari, “De Sant Llorenç dels Piteus a Gósol, per Prat Formiu“, és un “camí de drecera del anterior. Te més dolent pas sant per a les cavalleries. Bellíssims trajectes.“. Es pot fer en 5 hores. Els indrets per on passa l’itinerari són coneguts i es poden trobar en els mapes. Si es vol fer a peu, es poden trobar itineraris que s’hi aproximen bastant. En cotxe es poden anar a visitar gairebé tots els llocs de referència, però pels camins específics que portin a cada lloc i amb un vehicle apropiat per anar per camins de muntanya. És una ruta llarga de muntanya, si es vol fer s’ha de preparar amb temps, anar amb roba apropiada i amb l’avituallament adequat, no s’hi val improvisar. A peu o amb cotxe, recuperar aquest itinerari és una bona excusa per anar a Sant Llorenç de Moruns, a Gósol i per conèixer millor la Serra del Verd i el seu entorn.

Sant Llorenç de Morunys (vista general) –1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

Poble de Sant Llorenç de Morunys camí del santuari de Llort – 1893-06-10 – AFCEC Lluís Marià Vidal i Carreras

ITINERARI N.° 75 – De Sant Llorenç dels Piteus a Gósol, per Prat Formiu

5 h. Camí de drecera del anterior. Te més dolent pas sant per a les cavalleries. Bellíssims trajectes.

Se segueix des de Sant Llorenç el camí marcat en l’itinerari anterior.

Portal de Sant Lleïr de Casabella – La Coma i la Pedra – 1919 – FSS Josep Salvany i Blanch

1 h. 5. Se deixa’l camí de Cap de Balç y’s pren un viarany menys fresat que s’enlaira a l’esquerra vers a la bella clotada dels Forats.

1 h. 10. Enjogassats caients d’aigua de la torrentera dels Forats, entre penyals estimbats y espadats de roca.

1 h. 15. Baumes del Forats; curioses coves habitades, obertes en l’embalmada penya, tancades per paret d’obra y tenint la roca per sostre. Produeixen original aspecte.

La vall es reclosa. Parels de roca s’alçen a cada costat. El trau de la vall es ocupat pel torrent que salta de penya en penya. La vegetació s’arrela en les roques y el conjunt es interessant de debó per a fotografs y excursionistes.

El camí va enfilant-se sovint per graonades.

1 h. 20. S’atravessa cl torrent davant de bella cascada. Se puja fortament.

1 h. 25. Torna a atravessarse’l torrent. Bell aspecte al fons de l’encongida vall.

1 h. 30. Collet entre penyes. Segueix la pujada.

1 h. 40. Prat Formiu —1500 metres alt.— Al cap d’amunt de la pujada s’obra al espai l’extens replà de Prat Formiu, verd y envellutat, cublert de pasturatges y algun camp de conreu prop d’unes poques cases escampades.

Reclou la bella planuria el faldar emboscat, tapiçat d’herbei, de la serra del Verd y dels seus alts brancalls.

Se creua el plà de Prat Formiu en direcció NE.

Camí entre Gósol i Sant Llorenç de Morunys en un vessant boscós – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

2 h. S’atravessa la torrentera que s’origina en el coll de Creu de Jovells y’s puja fortament.

2 h. 10. Creu de Jovells — 1635 m. alt.— al costat d’un tossalet, unint una derivació de la serra del Verd ab la que s’estén dret a Cap de Balç. S’obre de N. a S. Al costat del coll a redós del tossalet hi ha la casa de Creu de Jovells fonamentada en una grossa roca.

Ofereixen un bon colp de vista desde’l coll l’arrogant massís del Pedraforca y la gegantesca serra den Cija. Gros panorama de la conca, replecs y fondalars del Aiguadevalls.

El camí’s decanta a l’esquerra y s’enlaira per atraient passant de bosc fruint de delitosos punts de vista.

2 h. 25. Cap de serrat, entre bosc, desde aon el cop d’esguard es molt alegre dominantse extens espai, desde considerable altura. Se segueix faldejant per la bella baga.

Bosc de la Muntanyeta entre Gósol i Sant Llorenç de Morunys – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

2 h. 50. Cap de la Montanyeta —1875 m. alt.— en un estrep avançat del massís de la serra del Verd. Nous y bells punts de vista.

El camí’s decanta en baixada, sempre entre bosc esplèndid de pins.

3 h. Planell englebat d’esclatant verdor, rodejat per l’arbreda. La baixada s’accentua fortament. Bells exemplars de grossos pins. Planells de pasturatge entre bosc. Caients abruptes ab penyalars sortints, revestits d’espés pinetar. Esplèndids punts de vista.

3 h. 20. Se troba’l camí ral de Gósol, que se segueix (Itinerari anterior).

Ases pasturant en un prat a la Colladeta entre Gósol i Sant Llorenç de Morunys – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

El coll de Gósol i muntanyes al fons – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

La vila de Gósol – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

5 h. Gósol.

Gósol, vila d’unes 120 cases ab 600 hab. Té agregat en son extens terme municipal el llogaret de Sorribes els veïnats de Sant Vicents de Moripol, de Butner y Vilacireres, constituint un ajuntament de 800 habitants. Pertany a la provincià de Lleyda, partit de Solsona y bisbat de La Seo, comarca del Cardener. Per condicions naturals, tradició, costums y situació topogràfica al cap d’un dels tres brancals que constitueixen el Cardener, pertany aquesta població a la comarca del Cardener, no obstant de formar part son terme parroquial del bisbat de La Seo, lo que’l podria fer-lo aparèixer com pertanyent al Alt Urgell, mentres que també històricament se troba com formant part del Pago Bergistà en alguns documents migjevals. En els llocs situats en límits de comarca’ls antecedents històrics no donen una orientació pròpia per quan les vicissituts y cambis originats per guerres y permutes feian sovint cambiar las de senyors.

HOSTAL: can Tampanada, aon s’hi troba molt recomanable hostatge, bon agrado, netedat y preus arreglats En el mateix hostal proporcionen guies y cavalleries pera excursions.

GÓSOL —1503 m. alt.— està situat en el bell centre de sa hermosa vall, junt al Aiguadevalls naixent y al peu d’un turonet aspre y en molts indrets tallat aon s’hi troben les ruïnes del antic castell y sa primitiva iglesia abandonada.

L’aspecte de la població es molt típic. Les cases son en general antigues, de pintoresc aspecte y s’estenen en mat formats carrers al envolt d’una gran plaça irregular. La població fou incendiada pels carlins en la guerra dels set anys.

La iglesia parroquial es moderna, esquifida, sense gust arquitectònic de cap mena.

·

La iglesia vella dalt del turó y al costat de les ruïnes del Castell es gòtica, d’una sola nau, ab interessant portal adovellat, torra quadrada y altres detalls apreciables. Està del tot abandonada. Les ruïnes del castell son grandioses y si bé estàn molt destroçades, presenten grandiositat y caràcter y infundeixen repecte y consideració.

Interior de l’ església de Santa Maria a Gósol – Gósol – 1919 – FSS Josep Salvany i Blanch

Desde’l Castell se domina la població estesa a son peu, la hermosa vall y’l circuit gegantesc de montanyes que la enronden. S’aixeca fantàstic, enterc, plé de davassalls, roques y puntes enasprades l’original Pedraforca en el costat de llevant. Dret al Nord per dessobre la serra que tanca la vall desde’l coll de Font de Tarrés al de Josa s’alça magestuosa y dominant la dentellada serra de Cadí. A ponent ocupa’l límit de l’espai la frescal y hermosa serra del Verd y de les Comes y’l coll de Mola. Vers a migjorn gaire bé tancant el fons de la vall s’aixeca alterosa oferint extens massís la enlairada serra den Cija.

La vall de Gósol està mancada en general d’arbrat, lo qual li afebleix en bona part sa indiscutible bellesa.

Son clima es sanitós y al estiu d’una frescor delitosíssima. La temperatura es en aquella estació verdaderament primaveral. Les fonts son abundoses y llurs aigües finíssimes y gelades. Tot això fa que Gósol sia un punt indicadíssim d’estiueig. Son moltes les famílies que hi passen la temporada de calor y n’hi haurien molt més encara sino fossen les males vies de comunicació. Gósol sols es accesible per camins de ferradura y’s troba molt apartat de tota estació ferroviaria. Quan hi arribi una carretera o altra, sia per l’indret que’s vulga, no hi pas dubte que serà una de les mellors y incomparables estacions d’estiu a lo que hi contribuirà ademés el bon caràcter de la gent del país, amable, servicial y hospitalària ab els forasters. Els gosolencs son actius, tenen predisposició natural pera tota llei de comerç y molt bon tracte dc gents.

En el terme de Gósol y a una mitja hora de distancia hi ha un salí aprofitat en gran part pera’l consum de la comarca.

Son molt renomenats els formatges d’ovella que’s fabriquen a Gósol; son exquisits y no tenen rival en sa clase, en tot Catalunya. Se fabrica també oli de reina, extreta dels molts arbres de les bagues del terme.

A Gósol s’hi fan tres fires; el 8 y 9 dc Maig, el 30 de Setembre y l.^er d’Octubre, y’l 30 d’Octubre y l.^er de Novembre, que solen ésser molt concorregudes.

La festa major es el 15 de Agost, diada dc la Mare de Deu.

La plaça major de Gòsol amb gent i bèsties de càrrega – Entre 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

😉

Fotografies de Gósol de Cèsar August Torras i Ferreri

😉

Can Blanch – Vilacireres 1 – Gòsol – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

😉

Can Blanch – Vilacireres 2 – Gòsol – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

😉

Sortida del poble de Gòsol amb masia i al fons la Serra del Cadí nevada – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

😉

La plaça de la vila de Gósol – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

La plaça major de Gòsol amb gent i bèsties de càrrega – Entre 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

😉

Casa de la plaça major de Gòsol i dues persones – Gòsol – 1933 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

😉

Carrer nevat de Gòsol amb gent i bèstia de càrrega – Gòsol – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

😉

La vila de Gósol – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Dos homes en primer terme i al fons el poble de Gósol des del castell – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

El Pedraforca des de la costa Cabirolera del Cadí – Gósol – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

El coll de Gósol i muntanyes al fons – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Congost de l’aigua de Valls des de Can Segarra – Gósol – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Masia de Can Sagarra a la bauma d’una roca prop de Gósol – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Font en una bauma del pont Cabredís – Gósol – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

L’aigua de Valls des de pont Cabredís – Gósol – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Un ramat d’ovelles amb dos homes i un cavall en un bosc a la Muntanyeta – Gòsol – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Congost de l’aigua de Valls amb uns homes en primer terme – Gósol – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Ases pasturant en un prat a la Colladeta entre Gósol i Sant Llorenç de Morunys – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Camí entre Gósol i Sant Llorenç de Morunys en un vessant boscós – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Bosc de la Muntanyeta entre Gósol i Sant Llorenç de Morunys – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Fotografies de Gósol (altres autors)

😉

A la font de Torrentsenta – Gósol – 1919 – FSS Josep Salvany i Blanch

😉

Castell de Gósol – Gósol – 1919 – FSS Josep Salvany i Blanc

😉

Església en ruïnes del castell de Gósol – Gósol – 1919 – FSS Josep Salvany i Blanch

😉

Façana d’una casa amb balcó – Gósol – ca 1927 – AFCEC EMC Lluís Estasen i Pla

😉

Interior de l’ església de Santa Maria a Gósol – Gósol – 1919 – FSS Josep Salvany i Blanch

😉

Panoràmica de Gósol – Gósol – 1919 – FSS Josep Salvany i Blanch

😉

Plaça Major – Gósol – 1916 – AFCEC EMC Antoni Gallardo i Garriga

😉

Plaça Major – Gósol – 1919 – FSS Josep Salvany i Blanch

😉

Plaça Major – Gósol – Entre 1890 i 1911 – AFCEC EMC Juli Vintró i Casallachs

😉

Sortida de Missa – Gósol – 1916 – AFCEC EMC Antoni Gallardo i Garriga

😉

Vista del Pedraforca des de Gósol – Gósol – Entre 1910 i 1930 – AFCEC Adolf Zerkowitz Schlesinger

😉

Vista de Pedraforca entre Saldes i Gósol – Gósol – 1919 – FSS Josep Salvany i Blanch

😉

Vista general amb arc en primer terme – Gósol – ca 1927 – AFCEC EMC Lluís Estasen i Pla

😉

Vista general amb cims nevats – Gósol – ca 1927 – AFCEC EMC Lluís Estasen i Pla

😉

Vista general amb homes i bèstia de càrrega – Gósol – ca 1927 – AFCEC EMC Lluís Estasen i Pla

😉