ITINERARI N.° 77 – De Llinàs a la Font del Pi – Gorges de l’Aiguadora –

Itinerari número 77, “De Llinàs a la Font del Pi – Gorges de l’Aiguadora –“, en el capítol “V COMARCA ALTA – COSTAT DE LLEVANT“ TORRAS, Cèsar August (1922). Pirineu Català. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench, de la pàgina 301 a la 304.

Aquest itinerari, “De Llinàs a la Font del Pi – Gorges de l’Aiguadora –“, és un “Molt interessant excursió, poc coneguda fins ara y practicada. Les gorges superiors de l’Aiguadora son imposantes y de superior bellesa.“. Es pot fer en 2 hores 15 minuts.

Els indrets per on passa l’itinerari són coneguts, es poden trobar als mapes i hi ha rutes publicades que passen per aquest indret.

Malgrat ser un trajecte curt, passa per tres municipis. Comença a Llinars, que és del municipi de Castellar de Riu, passa per la vall de Catllarí, un enclavament que pertany a Montmajor, i acaba a la Font del Pi que és del municipi de Guixers.

És una via de muntanya, si es vol fer s’ha de preparar amb temps, anar amb roba apropiada i amb l’avituallament adequat, no s’hi val improvisar.

Per la durada de l’itinerari és per fer-la caminant. Una bona oportunitat per anar a conèixer on neix l’Aiguadora i les gorges por on passa.

Vista des de lluny Llinars de l’Aiguadora – Castellar del Riu – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Rossend Flaquer i Barrera

Parròquia de Llinars de l’Aiguadora – Castellar de Riu – 1930 – AFCEC EMC – Lluís Bonet i Garí

Cal Jaques de Llinars de l’Aiguadora – Castellar de Riu – Postal Todocolección

ITINERARI N.° 77 – De Llinàs a la Font del Pi – Gorges de l’Aiguadora –

2 h. 15. Molt interessant excursió, poc coneguda fins ara y practicada. Les gorges superiors de l’Aiguadora son imposantes y de superior bellesa. L’establiment de càn Jaques es punt indicat de partida pera recórrer-les.

Se segueix el camí de Montcaup (Itin. n.° 79 en sentit invers).

15 m. Sorribes. Al costat de la casa’s deixa’l camí de Montcaup y se’n pren un altre a la dreta que va enlairat per damunt de l’engorjat de l’Aiguadora.

20 m. Bauma de Sallent, que’s presenta de sobte a la la vista en un revolt del camí. Es gran y ampla. Davalla allí mateix una aspra torrentera que quan va plena salta per damunt de la bauma. Al dessota s’obre una pregona timba. D’aquest violent saltant se n’originaria el nom.

El camí passa pel relleix del cingle al peu de la bauma.

Al dessota produeix bell efecte la engolada vall de l’Aiguadora deixant tot just pas al riu que brega atrafegat produint sorda remor y corrent entre espadats de penya. Aquest clotal es conegut ab el nom de Vallera de Sorribes.

30 m. Costa de la Soleia de Sorribes. El camí s’enlaira al esguard de la pintoresca dotada.

El Tec amb un home assegut en una roca a la riba – Castellar de Riu – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras i Ferreri

40 m. Planell al cap de la Costa. Se deixa a l’esquerra un camí que de plà y amunt va a la grossa casa de Canals de Catllarí.

Se va baixant de travers per damunt del clot de Molló pel que hi transcorre l’Aiguadora donant un gran revolt al entorn del alterós y espadat penyal de Molló, de forma arrodonida. En els esqueis de son roquer s’hi arrelen pins que estenen ufana brancada. Bell cop de vista.

55 m. Canal de Coma Reïna que s’obre embarrancat a l’esquerra entre davassall de penyals esmicolats, arrocegats per les aigües. Bell aspecte general del engorjat de l’Aiguadora.

1 h. 5. Clot de la Molina. Restos d’edificacions abandonades. Clotal selvatge. S’atravessa el riu tres voltes seguides salvant mals passants.

Queda enlairada a l’esquerra la casa de Canals. En la part oposada s’hi obre l’ampla vall de Catllarí, fins fa poc bellament emboscada. En el caient de la dreta s’hi ovira, en un serrat sortit, la iglesieta de Sant Martí.

1 h. 10. Antic pont trencat a l’esquerra. Paisatges vigorosos. Grans rocaters en la part dreta de la vall. Fermes barreres de montanyes d’aspecte ferestec la clouen. Era molt més imposant encara quan els boscos cubrian les vessants y els penyalars ressortian entre la foscor de l’arbreda.

Se va remuntant per dolents passants la vora esquerra del engorjat clotal de l’Aiguadora.

Bosc tallat i al mig la via del ferrocarril a les Canals de Catllarí – Montmajor – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras – Trajecte del ferrocarril de Canals de Catllari (DiBa)

Casa Grossa de Les Canals de Catllari – Montmajor – ca 1927 – AFCEC EMC Antoni Arderiu i Pasqual

Gent en un camí enmig d’un bosc a les Canals de Catllarí – Montmajor – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

1 h. 25 Bamna de Tech, en la part oposada del riu, prop de son curs y dessota d’un gran balç de penya.

Fins aquí poden arribar les cavalleries. D’aquí endavant si’s vol seguir l’engorjat de clot de Tech cal fer el camí a peu. Les cavalleries per a pujar a la font del Pí tenen d’anar a fer uns tres quarts d’hora de marrada, atravessant el riu al peu de la bauma y guanyant la frontera serra tot reblincolant per un corriol que va a sortir al camí de Montcaup, prop del portell de Graells. (Vegis itin. n.° 91).

Seguint a peu va remontantse el bell engorjat fins al peu de la Bauma del Cavaller.

1 h. 30. El pas queda del tot barrat pels muradals de penyes que s’avençen al pas del riu. Sot infranquejable de mascle y gegantina bellesa. Roques deseslrebades embarassen el curs del riu. L’aigua escumejanta salta en bonics jocs, furgant-se pregones gorgues d’esclatant y misteriosa verdor.

Espadats y timberes clouen el pas de l’aigua. Faigs y pins, restos de la preciosa baga que ornava el fondal s’arrapen en el caient dels cingles fins arribar aprop de l’aigua, d’aon foren arrebassats pels dalladors llurs antics y fornits companys.

Les gorges de l’Aiguadora, poc conegudes dels excursionistes, son lloc d’exhuberant bellesa, posseint atraient encis d’art natural y poesia.

Un mal marcat viarany s’enfila per la vessant dreta del clot sota la Bauma del Cavaller y per la Rua de Canals. La pujada per entre’ls grenys embalmats se fa a voltes dificultosa.

Vessant bosc amb vista a la balma del Tec des de la balma del Cavaller – Montmajor – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

1 h. 35. Bauma del Cavaller, oberta sota espadat muradal. Paisatge aspre y fantastic, reclòs l’espai pel conjunt dels sortits y enteres balços y penyals.

Se deixa la bauma en un costat y’s continua ascendint per esborradiç passant entre eriçalls de penya y arbres retorçats que suavisen l’efecte dels estimballs.

1 h 55. Se guanya un aspre cap de serrat. Queda a l’esquerra la clotada de coll d’Aubí.

Torna a baixar el camí per a anar a trobar l’Aiguadora, fruint d’esplendidscops de vista sobre el trau del riu.

2 h 5. Plà de la Closa. S’entafora el riu a la dreta en el clot de Tech entre cingles y penyals. Se remunta’l plà. El riu transcorre mansament en mig de plàcida verdor. Bell tragecte de prats y arbreda, envoltat l’espai d’enasprat montanyam, sobressorlint el grandiós massís den Cija. Girant la vista enrera’s domina l’entrada del gran tall infranquejable per aon s’enforanca el riu.

2 h. 15. Font del Pi.