Itinerari número 81, “De Sant Llorenç al Pont Cabradíç y a Gósol, per l’Aiguadevalls“, en el capítol “V COMARCA ALTA – COSTAT DE LLEVANT“ TORRAS, Cèsar August (1922). Pirineu Català. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench, de la pàgina 308 a la 314.

Aquest itinerari, “De Sant Llorenç al Pont Cabradíç y a Gósol, per l’Aiguadevalls“, és un “Camí practicable sols apeu desde Riude Valls a Pont Cabradiç y Moli den Guell. Hermosos engorjats del Aiguadevalls y molí den Guell. Excursió de les més interessants y belles de la Comarca del Cardener“. Es pot fer en 7 hores. Els indrets per on passa l’itinerari són coneguts, es poden trobar als mapes i hi ha rutes publicades que passen per aquests indrets. La part més destacada d’aquest itinerari és el Pont Cabradís o Pont Quebradís, un túnel natural de roca d’uns 60 metres de llarg per on passa el riu Aigua de Valls, descrit esplèndidament i amb tot detall per Cèsar August Torras. Per arribar-hi, cal fer una mica d’excursionista explorador i enfilar-se cap a l’Espai Natural Protegit de la Serra del Verd, entre el Berguedà i el Solsonès. La ruta comença a un quart d’hora en cotxe de l’ermita de Sant Esteve de Sisquer, on una pista asfaltada porta fins a una petita presa hidràulica amb aparcament i un cartell informatiu. És una via de muntanya, si es vol fer s’ha de preparar amb temps, anar amb roba apropiada i amb l’avituallament adequat, no s’hi val improvisar. A peu o en cotxe, des de Sant Llorenç de Morunys o des de Gósol, recuperar aquest itinerari és una bona excusa per visitar aquestes poblacions i per fer l’excursió al Pont Cabradís.

Sant Llorenç de Morunys (vista general) –1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

Sacerdots asseguts a la porta del claustre de la rectoria de Sant Llorenç de Morunys – ca 1910 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs

Vista general de Sant Llorenç de Morunys – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Autor desconegut

ITINERARI N.° 81 – De Sant Llorenç al Pont Cabradíç y a Gósol, per l’Aiguadevalls

7 h. Camí practicable sols apeu desde Riude Valls a Pont Cabradiç y Moli den Guell. Hermosos engorjats del Aiguadevalls y molí den Guell. Excursió de les més interessants y belles de la Comarca del Cardener.

Seria molt interessant pera’l transiten general y pera millor establiment de comunicacions entre Gósol y la nova carretera de Sant Llorenç a Berga, la construcció d’un cami d’abast desde la pròpia carretera o desde la iglesia de Valls fins al Molí den Güell. Aquest cami penjat sovint en els espadats de les penyes, creant els engorjats, seria de gran interès per a’l excursionisme, d’una bellesa incomparable y de marcada utilitat baix molts conceptes pera la comarca. El projecte d’aquest cami està aprobat per la Mancomunitat y en vies de pròxima execució.

Se segueix desde Sant Llorenç el camí ral de Berga. (Itinerari n.° 63).

Portal de la Capella de la Pietat – ca 1910 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs

El Cardener des de sota Sant Llorenç de Morunys – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

Església nova de Sant Climent de Castelltort – Guixers – 1919 – FFS Josep Salvany i Blanch

Riu Aigua de Valls amb l’anomenat pont del Guix al fons – Guixers – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras.

1 h. 40. Abans d’atravessar l’Aiguadevalls se deixa’l camí de Berga y se segueix per l’ampla vall del riu en direcció Nord y per sa vorera dreta. La vall es ampla y’I llit del riu també. Aquest corre mansament encara que ab forta corrent. Les voreres del riu son dilatades y
les montanyes enrondants cobertes de bosc. En amunt del riu s’ovira’l trau del engorjat tancat per alts cimals.

Creus a Santa Maria de Valls a Sisquer – Guixers – 1919 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch

Santa Maria de Valls – La foto del Pep – 15/06/2024

1 h. 55. Iglesia de Valls moderna y sense pretensions, petita y senzilla. Està baix la advocació de Santa Maria y es filial de la parròquia de Sisquer. Els dies festius s’hi celebra missa.—850 m. alt.

Prop de la iglesia de Santa Maria hi ha la Casa nova de Valls, modern edifici aont hi està instalada la casa cominal de Guixés, municipi rural que no té cap nucli de cases important. Totes elles, algunes de grosses, estàn escampades pel terme, que’s aspre, montanyós, encinglat, barrancós y emboscat. Comprèn els termes parroquials de Sisquer, La Corriu y Castelltort, ab Sant Martí de Guixes filial de Castelltort, Puig Aguilar y Montcaup ajuda de Sisquer. Vilacireres pertarty al municipi de Gósol.

Se segueix vora de riu amunt presentant-se ja més proper l’engorjat del riu. Els paisatges van fent-se més accidentats.

Riu Aigua de Vall amb el poble de Guixers al fons – Guixers – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa

2 h. 10. Riu de Valls, casa grossa de pagès. Prop del riu hi ha un molí convertit en serradora de la molta fusta que s’estreu dels boscos que’s van dallant.

Passada la casa, sobre’l camí, lii ha una fresca font.

La vall va engorjant-se. El camí puja ràpidament sobre’l curs del riu. Bells paisatges. En avall bonica perspectiva de la replanada de Valls. En amunt les altes y aspres montanyes semblen barrar el pas.

2 h. 15. Passant de Vallpregona, alt cap de serrat que domina l’esboranc per aon s’escola’l riu.

2 h. 20. S’atravessa una rasa barrancosa que baixa de les clotarades de La Corriu. Abans d’atravessar-se la rasa’s deixa a l’esquerra un camí que barranc amunt puja dret a Sant Martí de La Corriu. Bell aspecte de la pregona y estreta barrancada, ornada de bosc en les caients, entre ressortits rocaters.

El camí dona un revolt y torna a dominar el fons pregon y encongit de l’Aiguadevalls. Superb punt de vista sobre l’engorjat passant del riu. Aquest salta remorós pel fons, restret y atribulat, entre roques despreses, formant enfondides gorgues d’entonacions variades.

2 h. 30. Estret de Vallpregona. El pas es restringit. La engorjada vall sembla tancada per tots indrets. Es un passatge imposant. Les caients son abruptes y emboscades. El riu corre adalerat com buscant sortida.

El torrent de la Corriu en una vall boscosa – Guixers – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

2 h. 35. El camí s’enfila pera evitar l’espadat y reclòs engorjat, per aon el riu s’escola omplint-lo tot.

Gorc de l’Olla, sota’l mal marcat corriol, en l’oprimit passant del riu, envoltat de roques. Es gran, de forma arrodonida y de desconeguda fondaria. Ressalta vivament son especial colorit verd negrós. S’eixampla rodonament dins la boca de sa gola. Se diu que en època no llunyana s’escaigué un eixut espantós, escolant-se les fonts y eixugant-se el riu completament. Sols restà en tota la rodalia l’aigua del Gorg inagotable, de manera que tant de Valls, com de La Corriu, com de Sisquer tenían forçosament de baixar-hi a cercar l’aigua si volien posseir aquest preciós element.

Va seguint-se en amunt del engorjat entre bosc y matolls.

Ressurt al fons en amunt, barrant l’horitzó pel trau de l’engorjat, l’imposant y pelat massis de La Torra de La Corriu.

2 h. 45. El camí torna a trobar el pas del aigua. La vall no estant restreta, més tanquen l’espai al fons y al cnvolt aspres montanyes espadades, de corcada y seca carcanada.

S’atravessa el riu per una palanca, sorprenent agradosament l’esguard el pintoresc molí de La Corriu y el pont sobre’l riu, a n’ell proper.

Va seguint-se la vora esquerra de l’aigua. Hennosos paisatges del riu.

El molí de la Corriu a la riba de l’aigua de Valls – Guixers – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

Molí vora el riu Aiguadevalls de Corriu – Guixers – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

2 h. 55. Molí de La Corriu, verament pintoresc per son emplaçament, per lo típic de ses construccions y per l’aspecte del pont-palanca que atravessa el riu.

Se passa la palanca y se segueix la vorera esquerra del Aiguadevalls. Els alts cingletars y les abruptes penyes de trencades formes barren la vall y encongeixen el pas del riu, que corre brunzent d’aci d’allà, recargolant-se, saltant frisós y formant verdes gorgues en els ressalts de les despreses roques. L’alt muralla’m empresona talment el curs del aigua que sovint li deixa el pas tot just, apareixent talment que no tingui de tenir sortida.

L’aigua de Valls des del pont del molí de la Corriu – Guixers – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

3 h. Balma de la Espluga oberta al peu del camí, en la panxuda penya. Antigament havia sigut habitada.

3 h. 5. Molí aterrat a l’esquerra al peu de l’aigua. Restos de molt antiga construcció. No hi ha record de vivents d’haverlo vist en funcions. A la altra part del riu hi cau enxorrencada, oferint formidable aspecte, la rasa de Vilacireres.

3 h. 10. Palanca de la Llosa. La encongida vall va estrenyentse y’ls cimals se presenten més alts y enteres, redreçats y aspres.

Masia de Can Sagarra a la bauma d’una roca prop de Gósol – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

3 h.15. Càn Sagarra. Grossa balma convertida en estada humana. Es d’original y pintoresc aspecte. L’alta obertura de la cova està tapada per típiques construccions de fusta y obra, formant dos pisos en els que hi ha les habitacións; en un costat en altra més petita balma hi ha la cuina y altres dependències. Al enfront entre les penyes s’hi forma una petita placeta o replanada.

Fins aquí poden arribar les cavalleries.

El camí puja y baixa arredossat a la penya.

Congost de l’aigua de Valls amb uns homes en primer terme – Gósol – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

3 h. 25. Espluga dels Pinters. L’alt penyalar avança alterés sobre’l camí. A l’altra part del riu baixa enxorrencada y barrancosa, la canal dels Ases o de les Guitzes, rodejada de cingles y balços de penya; més a la esquerra molt encimada s’ovira la Balma de Sant Llobre. (Vegis el següent itinerari).

3 h. 30, Font de la Fam, molt fresca, raja al peu de la penya. Molt mals passants entre rampants de roca conglomerada. Cal fixar bé’ls peus pera no rossolar al fons del barranc de la clotada; espessos matolls obstrueixen sovint el pas.

3 h. 40. Escala de mà, de fusta, per aon té de pujar-se quan el riu ve revingut, seguintse un estret viarany en el que’ls espessos matolls amaguen lo rost del terrer.

L’aigua de Valls des de pont Cabredís – Gósol – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

3 h. 45. Torrent fondo que s’atravessa al peu de son desguaç en l’Aigua de Valls. Lloc, verament encisador. El torrent baixa entre parets de penya, sota un sostre de boixos y mates contrastant l’aspresa de colorit de les roques ab la exuberant verdor de la vegetació. Claps de claror foradant la volta donen vesllums platejats a l’aigua que s’ofereix en altres llocs llindants fosca y ennegrida. El fons pregó se presenta misteriós y en tenebres; es el nomenat Clot del Infern que s’origina en el replec de llisos de penya, gaire bé verticals y acanalats. Es forços escalar un ferm de roca pera guanyar la vora oposada del torrent. En la part contraria del riu cau feréstega la canal enxorrencada y estimbada del Sauquer. Des de aquí el mal dreçat corriol continua per ben dolents passants enfilant-se sovint sobre’l curs de l’aigua per damunt del massís de roca, endintsant-se en l’aspror espessa de la brossa alta y atapeïda que tapa tot l’csguard; la vall revolta presentant nous y variats aspectes de les altes muralles de penyes que l’envolten y la encreuen, oferint algunes d’elles original aspecte.

4 h. Un alt mogot de punxaguda forma s’alça eriçat, solter, a la part oposada de la vall.

Congost de l’aigua de Valls des de Can Segarra – Gósol – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

4 h. 15. Pont Cabradíç. Se surt damunt del pont sense donar-se compte de que un s’hi trobi. Tota la volta d’aquest està coberta de vegetació y arbreda y fa l’efecte d’un gran replà entre parets de penya. No obstant per dessota hi corre’l riu. Aquest replà de sobre’l pont te uns 35 metres de llargaria per 18 a 20 d’amplaria; l’alçaria sobre el riu es també de 35 metres. Per a baixar a la boca del pont per la part de l’entrada de l’aigua, calen cordes sino’s vol esposarse al perill molt segur de despenyarse. A la part de sortida de l’aigua ja es més possible baixar-hi, per la part dreta del riu. Al arribar al fons sorprèn verament aquesta bellesa natural. L’alçada del pont es de 35 metres, més la boca en medirà ben bé una vintena. Forma un gran arc apuntat de forma irregular, com una gran foradada, a qual fons s’hi veu la llum de la part oposada. En tot lo llarg de l’ampla volta hi baixen com ornament grandioses estalactites, algunes de formes capritxoses y vistoses, caient grans raigs d’aigua en distints indrets y en plena volta. L’aigua passa de part a part y en alguns llocs ben fonda, de forma que no es pot recorre l’ampla foradada sense fi cars e dins de l’aigua. La boca del pont està, tant en sa part superior com en les parets dels costats, rublerta d’esplèndida vegetació. La vista des de dins a fora es també força bonica. L’engorjat del riu entre tallats de penya continua força en avall. La tosca ha soldat completament l’ampla volta d’aquest amagat pont natural. ¿Seria aquest format per dos grans penyes mogudes per l’aigua y per ella esllavissades que s’encreuerian sobre’l riu soldant-se després ab la tosca y furgantse la corrent de l’aigua el pas per dessota o be seria una gran caverna per la qual el riu s’obriria pas constituint per tant un veritable pont natural? Sia lo que’s vulga es una bellesa natural importantíssima.

El Pont Cabradís – Wikiloc – Toni Planas

Pot passarse també des de càn Sagarra per la vota dreta del riu, enlairantse’l camí molt en amunt dels penyalars y resseguint llurs sinuositats tot dominant la vall del riu. (Vegis el següent itinerari).

Font en una bauma del pont Cabredís – Gósol – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

Des de’l Pont Cabradíç en amunt els passants prop del riu son també en extrem dificultosos, no hi ha mostres de camí ni carrera, l’engorjat es ferm y molt clos, els penyalars son abruptes, les voreres de l’aigua aspres, cobertes de bosc y a voltes encinglades, cal anar salvant les dificultats evitant els espadats y escalant les penyes.

Pera trobar mellor passant cal enfilar-se des de’l pont per la banda dreta de la vall fins a Butner (Itin. n.° 76) y baixar des de alli al molí den Güell. Se fa molta marrada y ’s té de guanyar un gros pujant.

5 h. 15. Molí den Güell aon se troba el camí ral de Gósol a Berga que se segueix en sentit invers (Itin. n.° 76).

Pont i Molí d’En Güell – Gósol – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

Església romànica de Sant Andreu d’Espà – Saldes – 1919 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch

Castell de Gósol – Gósol – 1919 – FSS Josep Salvany i Blanc

7 h. Gósol.

😉

La vila de Gósol – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

Gósol, vila d’unes 120 cases ab 600 hab. Té agregat en son extens terme municipal el llogaret de Sorribes els veïnats de Sant Vicents de Moripol, de Butner y Vilacireres, constituint un ajuntament de 800 habitants. Pertany a la provincià de Lleyda, partit de Solsona y bisbat de La Seo, comarca del Cardener. Per condicions naturals, tradició, costums y situació topogràfica al cap d’un dels tres brancals que constitueixen el Cardener, pertany aquesta població a la comarca del Cardener, no obstant de formar part son terme parroquial del bisbat de La Seo, lo que’l podria fer-lo aparèixer com pertanyent al Alt Urgell, mentres que també històricament se troba com formant part del Pago Bergistà en alguns documents migjevals. En els llocs situats en límits de comarca’ls antecedents històrics no donen una orientació pròpia per quan les vicissituts y cambis originats per guerres y permutes feian sovint cambiar las de senyors.

HOSTAL: can Tampanada, aon s’hi troba molt recomanable hostatge, bon agrado, netedat y preus arreglats En el mateix hostal proporcionen guies y cavalleries pera excursions.

GÓSOL —1503 m. alt.— està situat en el bell centre de sa hermosa vall, junt al Aiguadevalls naixent y al peu d’un turonet aspre y en molts indrets tallat aon s’hi troben les ruïnes del antic castell y sa primitiva iglesia abandonada.

L’aspecte de la població es molt típic. Les cases son en general antigues, de pintoresc aspecte y s’estenen en mat formats carrers al envolt d’una gran plaça irregular. La població fou incendiada pels carlins en la guerra dels set anys.

La iglesia parroquial es moderna, esquifida, sense gust arquitectònic de cap mena.

·

La iglesia vella dalt del turó y al costat de les ruïnes del Castell es gòtica, d’una sola nau, ab interessant portal adovellat, torra quadrada y altres detalls apreciables. Està del tot abandonada. Les ruïnes del castell son grandioses y si bé estàn molt destroçades, presenten grandiositat y caràcter y infundeixen repecte y consideració.

Interior de l’ església de Santa Maria a Gósol – Gósol – 1919 – FSS Josep Salvany i Blanch

Desde’l Castell se domina la població estesa a son peu, la hermosa vall y’l circuit gegantesc de montanyes que la enronden. S’aixeca fantàstic, enterc, plé de davassalls, roques y puntes enasprades l’original Pedraforca en el costat de llevant. Dret al Nord per dessobre la serra que tanca la vall desde’l coll de Font de Tarrés al de Josa s’alça magestuosa y dominant la dentellada serra de Cadí. A ponent ocupa’l límit de l’espai la frescal y hermosa serra del Verd y de les Comes y’l coll de Mola. Vers a migjorn gaire bé tancant el fons de la vall s’aixeca alterosa oferint extens massís la enlairada serra den Cija.

La vall de Gósol està mancada en general d’arbrat, lo qual li afebleix en bona part sa indiscutible bellesa.

Son clima es sanitós y al estiu d’una frescor delitosíssima. La temperatura es en aquella estació verdaderament primaveral. Les fonts son abundoses y llurs aigües finíssimes y gelades. Tot això fa que Gósol sia un punt indicadíssim d’estiueig. Son moltes les famílies que hi passen la temporada de calor y n’hi haurien molt més encara sino fossen les males vies de comunicació. Gósol sols es accesible per camins de ferradura y’s troba molt apartat de tota estació ferroviaria. Quan hi arribi una carretera o altra, sia per l’indret que’s vulga, no hi pas dubte que serà una de les mellors y incomparables estacions d’estiu a lo que hi contribuirà ademés el bon caràcter de la gent del país, amable, servicial y hospitalària ab els forasters. Els gosolencs son actius, tenen predisposició natural pera tota llei de comerç y molt bon tracte dc gents.

En el terme de Gósol y a una mitja hora de distancia hi ha un salí aprofitat en gran part pera’l consum de la comarca.

Son molt renomenats els formatges d’ovella que’s fabriquen a Gósol; son exquisits y no tenen rival en sa clase, en tot Catalunya. Se fabrica també oli de reina, extreta dels molts arbres de les bagues del terme.

A Gósol s’hi fan tres fires; el 8 y 9 dc Maig, el 30 de Setembre y l.^er d’Octubre, y’l 30 d’Octubre y l.^er de Novembre, que solen ésser molt concorregudes.

La festa major es el 15 de Agost, diada dc la Mare de Deu.

La plaça major de Gòsol amb gent i bèsties de càrrega – Entre 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

😉

Fotografies de Gósol de Cèsar August Torras i Ferreri

😉

Can Blanch – Vilacireres 1 – Gòsol – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

😉

Can Blanch – Vilacireres 2 – Gòsol – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

😉

Sortida del poble de Gòsol amb masia i al fons la Serra del Cadí nevada – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

😉

La plaça de la vila de Gósol – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

La plaça major de Gòsol amb gent i bèsties de càrrega – Entre 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

😉

Casa de la plaça major de Gòsol i dues persones – Gòsol – 1933 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

😉

Carrer nevat de Gòsol amb gent i bèstia de càrrega – Gòsol – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

😉

La vila de Gósol – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Dos homes en primer terme i al fons el poble de Gósol des del castell – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

El Pedraforca des de la costa Cabirolera del Cadí – Gósol – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

El coll de Gósol i muntanyes al fons – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Congost de l’aigua de Valls des de Can Segarra – Gósol – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Masia de Can Sagarra a la bauma d’una roca prop de Gósol – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Font en una bauma del pont Cabredís – Gósol – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

L’aigua de Valls des de pont Cabredís – Gósol – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Un ramat d’ovelles amb dos homes i un cavall en un bosc a la Muntanyeta – Gòsol – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Congost de l’aigua de Valls amb uns homes en primer terme – Gósol – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Ases pasturant en un prat a la Colladeta entre Gósol i Sant Llorenç de Morunys – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Camí entre Gósol i Sant Llorenç de Morunys en un vessant boscós – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Bosc de la Muntanyeta entre Gósol i Sant Llorenç de Morunys – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Fotografies de Gósol (altres autors)

😉

A la font de Torrentsenta – Gósol – 1919 – FSS Josep Salvany i Blanch

😉

Castell de Gósol – Gósol – 1919 – FSS Josep Salvany i Blanc

😉

Església en ruïnes del castell de Gósol – Gósol – 1919 – FSS Josep Salvany i Blanch

😉

Façana d’una casa amb balcó – Gósol – ca 1927 – AFCEC EMC Lluís Estasen i Pla

😉

Interior de l’ església de Santa Maria a Gósol – Gósol – 1919 – FSS Josep Salvany i Blanch

😉

Panoràmica de Gósol – Gósol – 1919 – FSS Josep Salvany i Blanch

😉

Plaça Major – Gósol – 1916 – AFCEC EMC Antoni Gallardo i Garriga

😉

Plaça Major – Gósol – 1919 – FSS Josep Salvany i Blanch

😉

Plaça Major – Gósol – Entre 1890 i 1911 – AFCEC EMC Juli Vintró i Casallachs

😉

Sortida de Missa – Gósol – 1916 – AFCEC EMC Antoni Gallardo i Garriga

😉

Vista del Pedraforca des de Gósol – Gósol – Entre 1910 i 1930 – AFCEC Adolf Zerkowitz Schlesinger

😉

Vista de Pedraforca entre Saldes i Gósol – Gósol – 1919 – FSS Josep Salvany i Blanch

😉

Vista general amb arc en primer terme – Gósol – ca 1927 – AFCEC EMC Lluís Estasen i Pla

😉

Vista general amb cims nevats – Gósol – ca 1927 – AFCEC EMC Lluís Estasen i Pla

😉

Vista general amb homes i bèstia de càrrega – Gósol – ca 1927 – AFCEC EMC Lluís Estasen i Pla

😉