ITINERARI N.° 82 – De Sant Llorenç al Santuari de Puig Aguilar, La Corriu y el Pont Cabradíç

Itinerari número 82, “De Sant Llorenç al Santuari de Puig Aguilar, La Corriu y el Pont Cabradíç“, en el capítol “V COMARCA ALTA – COSTAT DE LLEVANT“ TORRAS, Cèsar August (1922). Pirineu Català. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench, de la pàgina 314 a la 316.

Aquest itinerari, “De Sant Llorenç al Santuari de Puig Aguilar, La Corriu y el Pont Cabradíç“, “pot anar-se en cavalleria fins al moll de La Corriu. D’alli té de ferse forçosament a peu. Excursió molt interessant y variada. Precioses belleses naturals“. Es pot fer en 5 hores 15 minuts.

Els indrets per on passa l’itinerari són coneguts, es poden trobar als mapes i hi ha rutes publicades que passen per aquests indrets.

La part més destacada d’aquest itinerari és el Pont Cabradís o Pont Quebradís, un túnel natural de roca d’uns 60 metres de llarg per on passa el riu Aigua de Valls, descrit esplèndidament i amb tot detall per Cèsar August Torras. Per arribar-hi, cal fer una mica d’excursionista explorador i enfilar-se cap a l’Espai Natural Protegit de la Serra del Verd, entre el Berguedà i el Solsonès. La ruta comença a un quart d’hora en cotxe de l’ermita de Sant Esteve de Sisquer, on una pista asfaltada porta fins a una petita presa hidràulica amb aparcament i un cartell informatiu.

És una via de muntanya, si es vol fer s’ha de preparar amb temps, anar amb roba apropiada i amb l’avituallament adequat, no s’hi val improvisar.

A peu o en cotxe recuperar aquest itinerari és una bona excusa per visitar Sant Llorenç de Morunys i per fer l’excursió al Pont Cabradís.

Capella de la Pietat de Sant Llorenç de Morunys 2 – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

Un nen corrent per la Plaça Major de Sant Llorenç de Morunys – ca 1910 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs 1863-1911

Vista general de Sant Llorenç de Morunys 3 – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Autor desconegut

ITINERARI N.° 82 – De Sant Llorenç al Santuari de Puig Aguilar, La Corriu y el Pont Cabradíç

5 h. 15. Pot anar-se en cavalleria fins al moll de La Corriu. D’alli té de ferse forçosament a peu. Excursió molt interessant y variada. Precioses belleses naturals.

Se segueix desde Sant Llorenç el camí indicat en l’itinerari n.° 74.

Portal de Sant Lleïr de Casabella – La Coma i la Pedra – 1919 – FSS Josep Salvany i Blanch

2 h. 5. Veïnat de Sant Climents. S’atravessa un hermós planell herbat brodat d’arbreda. A la dreta’l terrer es trencat y barrancós.

2 h. 20. Se deixa’l camí de Gósol prenent-se un corriol que baixa a la dreta.

2 h. 25. Fresca font sota’l camí.

2 h. 30. S’atravessa la Rasa de Càn Felipó.

2 h. 35. Càn Sans, veïnat de cases de La Corriu, aon pot demanar-se la clau del Santuari de Puig Aguilar. Se puja entre bosc dominant la clotada de La Corriu que s’origina sota Cap de Balç.

Església de Puig-aguilar – Guixers – 1919 – FFS Josep Salvany i Blanch

Portalada de la capella de Puig-aguilar – Guixers – 1919 – FFS Josep Salvany i Blanch

Panorama sobre Puig Aguilar i muntanyes de l’Aiguadora – Guixers – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Cooperativa de Fluido Eléctrico (Catalunya)

2 h. 45. Santuari de Puig Aguilar, en un serradet avançat que domina hermós panorama. Se descobreix el Montserrat per un trau de montanyes. Bell aspecte de les valls de La Corriu y del Aiguadevalls. El santuari es senzill. Té una plaçeta a son entorn. Mira a llevant tenint una porxadeta damunt de la porta. En les dovelles d’aquesta s’hi noten algunes pedres esculturades toscament, ab imatgeria de la època romànica, — 1400 m. alt.— S’hi celebren animats aplecs. En l’avant porxo y en l’interior de la iglesieta hi penjen munió de presentalles del devots romeus y pelegrins que agraeixen a la Verge favors per sa advocació obtinguts.

Cada una de les pagesies que formen la parròquia de La Corriu té una clau del Santuari. Son en nombre d’una dotzena.

De retorn cal tornar al veïnat de càn Sans.

2 h. 55. Càn Sans. Se baixa dret a la sotalada de La Corriu.

Sant Martí de La Corriu – La foto del Pep – 01/06/2024

3 h. 15. Rectoria de La Corriu que té una capella adjunta, baix la advocació de Sant Miquel. La iglesia parroquial de Sant Martí de La Corriu, es a curta distancia; es senzilleta, moderna y no ofereix particularitat a remarcar. Forma part la parròquia de La Corriu del municipi rural de Guixés.

El terme parroquial de La Corriu s’esten tot ell en territori aspre, trencat, descarnat en molts llocs, emboscat en altres. Abunden les hermoses rouredes, d’arbres sapats y vells de recargolades soques y esplèndid brancatge, en la part soleia, com abunden en les vessants bagues y ombrivoles els espessos pinatars. Les fonts d’aigües fredes, riques y saludables brollen arreu, haventn’hi alguna de mineral. Els llocs pintorescos son incomptables. La riquesa mineral existent no ha sigut mai explotada per més que s’hagi fet algun estudi respecte a criaders que han sigut explorats en la part més alta del districte. Penyals enteres, precipicis formidables, espadats gegantescos, engorjats ferestecs es lo que més abunda. Son distintes les grans coves o cavitats que ofereixen els balços de penya, dues d’elles habitades. La parròquia en son ample terme té sols 20 cases y 146 habitants. Alguna d’aquestes cases es antiga y important.

Té com a termes parroquials veïns: el de Sisquer a llevant, distant cinc quarts d’hora, en la part oposada del riu Aiguadevalls; el de Castelltort a una hora y mitja, dret amig-jorn; el de La Pedra a ponent a més de dues hores; el de l’Aspar al Nord a unes tres hores llargues y el de Gósol en la pròpia direcció, pertanyent al bisbat d’Urgell. Tots els camins son molt dolents y ab accentuades pendents, alguns d’ells impracticables a les cavalleries.

La vall de La Corriu fortament accidentada es molt reclosa y pintoresca. Originada entre balços de penya està coronada per penyalars encinglerats. La sotalada es frescal; les caients son verdes y emboscades: els paisatges en alt grau pintorescos. Van ses aigües a desembocar al Aigua de Valls en un eixample de son esquerp engorjat. Pera anar a La Corriu per camí regular de ferradura sols pot fer-se desde Sant Llorenç pel Cap de Balç que es el que anem seguint en el present itinerari o bé desde Sisquer en la part oposada de l’Aiguadevalls. D’allí cal baixar al sot del riu pera remontar la vall de La Corriu. A peu y per molt mals passants pot seguir-se l’engorjat del riu tant per la part de dalt que comença en el molí den Güell, com per la de baix que va a sortir a la Rectoria de Valls en el camí de Sant Llorenç a Berga.

Desde la Rectoria de La Corriu va baixant-se seguidament fruint de bells paisatges, agrestes y de bosc.

Torra de la Corriu i la Serra d’Ensija – Guixers – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Cooperativa de Fluido Eléctrico (Catalunya)

3 h. 35. Santa Eulalia, antiga casa, important per sa vellura. Té un antic portal adovellat y conserva altres restos de construccions fortes migevals. A son entorn s’esten una bella replanada, en rampant, salpicada de bona arbreda y encatifada d’envellutat herbatge. No molt llunyana’s troba la casa de la Massana y a dalt d’un cingle a la esquerra la de la Torra; ab dues cases son també molt antigues ab vestigis de murs y torreons de la època migeval. Prop de la Torra, en un penyal del cingle’s diu que apropant-hi la orella, se sent un furiós y remot soroll d’aigua de la que no se’n sab la sortida ni’l curs. En els propis cingles de la Torra s’hi obren distintes baumes essent notable la de Sant Llobre en la que després d’una relativament petita entrada’s penetra dins d’un apartament capàs pera més de 3000 caps de bestiar de llana.

Se va baixant al sot del riu.

3 h. 55. Molí de La Corriu. (Vegis itinerari anterior).

El molí de la Corriu a la riba de l’aigua de Valls – Guixers – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

Molí vora el riu Aiguadevalls de Corriu – Guixers – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

L’aigua de Valls des del pont del molí de la Corriu – Guixers – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

Des de’l molí de La Corriu al Pont Cabradís pot seguir-se l’itinerari anterior per la part esquerra del riu o bé el següent per la banda dreta.

En aquest cas cal anar recorrent per la part esquerra fins al peu de la Bauma dels Pinters.

4 h. 25. S’atravessa l’Aiguadevalls davant de la Bauma dels Pinters. Van creuant-se dolents passants per dessota els esquenalls aspres de la serra. Se puja pel repeu de l’encinglerada canal del Sauquer. En la part esquerra de la vall s’ovira el feréstec barranc del Clot del Infern y en son cim y a sa esquerra s’hi nota la boca de la Balma dels Ternals, en qual interior pot recullir-s’hi un remat de 4000 caps de bestiar de llana.

Buma de Can Sagarra, d’una roca prop de Gósol – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

4 h. 40. Bauma del Sagarra o Espluga vella, molt espaiosa y buidada en la penya, en la que s’hi acull el bestiar a l’hora de la mig-diada, al estiu.

Se va seguint pel repeu dels penyalars tenint al riu al fons.

5 h. 15. Pont Çabradíç.

😉

Congost de l’aigua de Valls amb uns homes en primer terme – Gósol – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

Escala de mà, de fusta, per aon té de pujar-se quan el riu ve revingut, seguintse un estret viarany en el que’ls espessos matolls amaguen lo rost del terrer.

L’aigua de Valls des de pont Cabredís – Gósol – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

Torrent fondo que s’atravessa al peu de son desguaç en l’Aigua de Valls. Lloc, verament encisador. El torrent baixa entre parets de penya, sota un sostre de boixos y mates contrastant l’aspresa de colorit de les roques ab la exuberant verdor de la vegetació. Claps de claror foradant la volta donen vesllums platejats a l’aigua que s’ofereix en altres llocs llindants fosca y ennegrida. El fons pregó se presenta misteriós y en tenebres; es el nomenat Clot del Infern que s’origina en el replec de llisos de penya, gaire bé verticals y acanalats. Es forços escalar un ferm de roca pera guanyar la vora oposada del torrent. En la part contraria del riu cau feréstega la canal enxorrencada y estimbada del Sauquer. Des de aquí el mal dreçat corriol continua per ben dolents passants enfilant-se sovint sobre’l curs de l’aigua per damunt del massís de roca, endintsant-se en l’aspror espessa de la brossa alta y atapeïda que tapa tot l’csguard; la vall revolta presentant nous y variats aspectes de les altes muralles de penyes que l’envolten y la encreuen, oferint algunes d’elles original aspecte.

Un alt mogot de punxaguda forma s’alça eriçat, solter, a la part oposada de la vall.

Congost de l’aigua de Valls des de Can Segarra – Gósol – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

Pont Cabradíç. Se surt damunt del pont sense donar-se compte de que un s’hi trobi. Tota la volta d’aquest està coberta de vegetació y arbreda y fa l’efecte d’un gran replà entre parets de penya. No obstant per dessota hi corre’l riu. Aquest replà de sobre’l pont te uns 35 metres de llargaria per 18 a 20 d’amplaria; l’alçaria sobre el riu es també de 35 metres. Per a baixar a la boca del pont per la part de l’entrada de l’aigua, calen cordes sino’s vol esposarse al perill molt segur de despenyarse. A la part de sortida de l’aigua ja es més possible baixar-hi, per la part dreta del riu. Al arribar al fons sorprèn verament aquesta bellesa natural. L’alçada del pont es de 35 metres, més la boca en medirà ben bé una vintena. Forma un gran arc apuntat de forma irregular, com una gran foradada, a qual fons s’hi veu la llum de la part oposada. En tot lo llarg de l’ampla volta hi baixen com ornament grandioses estalactites, algunes de formes capritxoses y vistoses, caient grans raigs d’aigua en distints indrets y en plena volta. L’aigua passa de part a part y en alguns llocs ben fonda, de forma que no es pot recorre l’ampla foradada sense fi cars e dins de l’aigua. La boca del pont està, tant en sa part superior com en les parets dels costats, rublerta d’esplèndida vegetació. La vista des de dins a fora es també força bonica. L’engorjat del riu entre tallats de penya continua força en avall. La tosca ha soldat completament l’ampla volta d’aquest amagat pont natural. ¿Seria aquest format per dos grans penyes mogudes per l’aigua y per ella esllavissades que s’encreuerian sobre’l riu soldant-se després ab la tosca y furgantse la corrent de l’aigua el pas per dessota o be seria una gran caverna per la qual el riu s’obriria pas constituint per tant un veritable pont natural? Sia lo que’s vulga es una bellesa natural importantíssima.