| Itinerari número 88, “De Gósol a Bellver, pel Pas dels Gosolans y Prat d’Aguiló“, en el capítol “V COMARCA ALTA – COSTAT DE LLEVANT“ TORRAS, Cèsar August (1922). Pirineu Català. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench, de la pàgina 324 a la 327. |
| Aquest itinerari, “De Gósol a Bellver, pel Pas dels Gosolans y Prat d’Aguiló“, és una “excursió montanyenca molt interessant. Bella travessa de la serra de Cadí.“. Es pot fer en 8 hores. Els indrets per on passa l’itinerari són coneguts, es poden trobar als mapes i hi ha rutes publicades que passen per aquests indrets. És una via de muntanya, per ser feta a peu, si es vol fer s’ha de preparar amb temps, anar amb roba apropiada i amb l’avituallament adequat, no s’hi val improvisar. Recuperar aquest itinerari, d’una tirada o fet a trams més petits a peu o en cotxe, és una bona excusa visitar Gósol, Bellver, gaudir de les vistes del Pedraforca, de la serra del Cadí i de la Cerdanya. |
Plaça Major – Gósol – 1916 – AFCEC EMC Antoni Gallardo i Garriga
Plaça Major – Gósol – 1919 – FSS Josep Salvany i Blanch
Sortida del poble de Gòsol amb masia i al fons la Serra del Cadí nevada – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri
ITINERARI N.° 88 – De Gósol a Bellver, pel Pas dels Gosolans y Prat d’Aguiló
8 h. Excursió montanyenca molt interessant. Bella travessa de la serra de Cadí.
Se segueix desde Gósol el amí marcat en l‘itin. n.° 86.
Font Terrers de Gósol – Wikiloc
Vista del Pedraforca des del Collell – Saldes – 1919 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch
1 h. 40. Pla de les Bassotes —1890 m. alt.
Se deixa’l camí de Bagà y’s remunta a l’esquerra per planell englebat.
1 h. 45. Coll de les Bassotes, d’aon se domina tota la verda replanada de les Bassotes y’s frueix d’un hermós cop de vista del Pedraforca que’s presenta com un gegantes muradal emmarletat, podent-se apreciar detalladament tots els accidents, cims y canals dels pics que constitueixen son pollagó septentrional.
Se va pujant seguidament.
1 h. 50. Prat Toixonés, ras de rics pasturatges, estés en el faldar de la serra.
Costa del Clot dels Moros, que’s guanya en reblincola per atapeït herbei.
2 h. 10. Prat Socarrat. Extensos pasturatges clapejats de negres pins.
El Pedraforca des de la costa Cabirolera del Cadí – Gósol – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
2 h. 20. Cap del Prat de Vilech (villec), en un esquerp collet infranquejable. Per aquest collet se domina una superba vista sobre la feréstega clotada del Vilech, els cingles de Fonollosa, les càients abruptes de la Costa Cabirolera y les espadades Roques de l’Urdigues, comarcades desolades rublertes de precipicis, ferms penyals y sots devastats.
Continua de ferm la pujada per la Costa Socarrada, aon havia existit, abans d’antic incendi, un espés bosc de pins de quals recremades soques se’n troben encara alguns vestigis.
2 h. 30. Prat Berlà. Se va ascendint pel glebatge y per la escampada boscuria de pins.
Detall de la serra Pedregosa – Gósol – Entre 1914 i 1935 – AFCEC Josep Puntas i Jensen
3 h. Cim de la Serra Pedregosa, desarrelada de la Serra de Cadí en el cim de Comabona, formant-se entre una y altra en sa comú direcció vers al SO. una ampla y reclosa conca, en la qual s’hi amaga una extensa comarcada de pasturatges. Es la coma dels Cortils, mancada d’aigua y gaire bé sempre deserta. El bestiar no hi fa gaire estada. La poca aigua que té no es pas de fonts, de les que manca per complert, es d’algunes isolades congestes de neu tardana a fondre’s, que s’escolen mandrosament.
Va faídejant-se la serra prop de son cim per l’indret de la Coma dels Cortils.
3 h. 20. Font Tordera, provinenta de filtracions y desglaços de les congestes. Quan la neu s’estingeix dret al cim la font s’eixuga y ja no’s troba aiguaenlloc. Emergeix en amunt del camí en un replec de la montanya entre la Serra Pedregosa y’l cim de Comabona.
S’acaba de revoltar la Coma dels Cortils per son capçal, sota’l cim de Comabona.
Cingles desde el Pas de Gosolans – Bagà – 1927 – AFCEC Albert Oliveras i Folch
La Serra del Cadí des del coll de Prat d’Aguiló – Montellà i Martinet – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Autor desconegut
Alpinistes baixant a prat d’Aguiló per la serra del Cadí – Montellà i Martinet – 1926 – AFCEC Albert Oliveras i Folch
3 h.30. Coll del Prat d’Aguiló o Pas dels Gosolans —2450 m. alt.- en la gran nervatura de la Serra de Cadí entre’ls cims arrodonits de Comabona y’l seguit dentellat de la imposant y magestuosa serra. Forma una aresta rocosa, molt esgalabrada y recta pel costat Nord.
Enfilant-se un xic a la dreta se frueix d’un preciós cop de vista de les timbes, canals y trencalls de la serra, ab grans grops avançats alçant enfora llurs dentellades puntes. Es superba la gran extensió de timbes paoroses y desballastament de pedres que en el llarg tirat de la serra s’oviren.
Se baixa en molt dolents rampants pel caient Nord del coll. La gola del precipici s’obre al fons aon s’hi esten el verd y envellutat Prat d’Aguiló. Es un mal passant pera les cavalleries que pateixen molt en els sobtats revolts, esllavisant-se les pedres ab llur trepig.
La serra del Cadí, vista des de prat d’Aquiló – Montellà i Martinet – 02-11-1926 – AFCEC Albert Oliveras i Folch
El refugi de Prat d’Aguiló, vista des del coll Tancalaporta – Montellà i Martinet – 1927 – AFCEC Albert Oliveras i Folch
Dos homes treballant en la construcció del Refugi Cèsar August Torras – Prat d’Aguiló – Montellà i Martinet – 1927 – AFCEC Manuel Comella Seguí
Construcció del Refugi Cèsar August Torras – Prat d’Aguiló – Montellà i Martinet – 1927 – AFCEC Manuel Comella Seguí
Homes treballant en la construcció del Refugi Cèsar August Torras 1 – Prat d’Aguiló – Montellà i Martinet – 1927 – AFCEC Manuel Comella Seguí
Homes treballant en la construcció del Refugi Cèsar August Torras 2 – Prat d’Aguiló – Montellà i Martinet – 1927 – AFCEC Manuel Comella Seguí
Fotografia de grup en la inauguració del Refugi ‘Cèsar August Torras’ al prat d’Aguiló – Montellà i Martinet – 30-10-1927 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa
Grup de persones a la inauguració del refugi de Prat d’Aguiló – Montellà i Martinet – 30-10-1927 – AFCEC Albert Oliveras i Folch
Refugi Cèsar August Torras – Prat d’Aguiló – Montellà i Martinet – Entre 1915 i 1936 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
Un capellà al Refugi ‘Cèsar August Torras’ al prat d’Aguiló – Montellà
Ases al prat d’Aguiló amb el refugi Cèsar A. Torras al fons– Montellà i Martinet – 1927 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa
Cavalls al refugi de Prat d’Aguiló amb la serra de Cadí al fons – Montellà i Martinet – 1927 – AFCEC Albert Oliveras i Folch
El part d’Aguiló nevat amb el refugi Cèsar August Torras – Montellà i Martinet – Entre 1927 i 1930 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
Paisatge des del Prat d’Aguiló– Montellà i Martinet – ca 1928 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa
4 h. Prat d’Aguiló, —2000 metres alt.— magnífic ras de pasturatges envoltat de formidables estimballs. Hermosa vista dret al SO. de la esqueixalada serra de Cadí; es d’un efecte verament sorprenent. Pel costat SE. ofereix també feréstec aspecte el clotal originat sota’ls Terrers, vers al coll de Tancalaporta. Dret al Nord el panorama es extensy’is primers termes enfondits y farrenys. En un costat del pla, en la caient, hi ha una abundosa font. Del pla’n surten dos viaranys, el de la dreta en direcció a llevant es el que va a Nas y Bellver, bifurcant-se ab el que va a Montellà, el de l’esquerra, que s’enfonsa, en direcció NO. se dirigeix a la solitaria ermita de la Mare de Deu de Bastanist.
Se pren el de la dreta que faldeja, de cara a mig-jorn, un cap de la serra que’s desestreba del Prat d’Aguiló en direcció Nord. Va seguint-se camí de bosc entre pastures, dominant pintorescos y aspres fondals.
4 h. 10. EI camí revolta l’estrep de serra y s’encara vers al Nord, faldejant la montanya.
L’Albert Oliveras amb dos homes i un cavall camí al refugi de Prat d’Aguiló – Montellà i Martinet – 30-10-1927 – AFCEC Albert Oliveras i Folch
Dos homes amb un ase carregat a Montellà durant l’excursió de Vall de Pi i Prat d’Aguiló – Montellà i Martinet – 1907 – AFCEC Cèsar August Torras i Ferreri
La serra de Cadí a través dels cards camí a Prat de l’Aguiló – Montellà i Martinet – 30-10-1927 – AFCEC Albert
4 h. 25. Cortals pera la tanca del bestiar. Se desprèn a la esquerra un camí que va a Montellà y altre que va a Bastanist. El de Nas, que se segueix es menys fresat; baixa en grans reblincoles per entre pasturatges y agrupaments de pins, per una pendent de serra molt inclinada, tot decantant-se en direcció a llevant. Camí perdedor.
4 h. 45. Forta baixada dret al fons de la vall. Camí molt rost, resguardat pel pinatar.
4 h. 50. Jassa de Dalt, hermós planell de pasturatges. Bell aspecte de la clotada.
El camí va baixant més suaument per damunt de la tancada y pintoresca vall de Ridulaina, formada sota’ls trencalls ferestecs de puig Tarrés y cim de Comabona.
5 h. 20. Cortal enrunat a la dreta del camí —1580 m. alt.— Hermosos fondals. Caients enasprats; penyals d’enterques formes. Bells aspectes pictòrics y fotogràfics.
S’atravessa la torrentera de les Eres.
5 h. 30. Les Eres, pagesia situada en un bell clotal rublert de verdor, arbreda y aigua joguinosa.
5h.35. S’atravessa’l saltador riuet de Ridulaina, enfilant-se’l camí per entre la espessedat del bosc.
Bella travessa per dins de la baga y per damunt de la vessant dreta del Ridulaina que va a desaiguar al Segre més amunt del Martinet. En la reclosa vall de Ridulaina sols s’hi troben tres cases, les Eres, Sanromà y la Molina, fins al engorjàt de sota de coll de Nas.
La serra de Cadí ofereix un interessant aspecte ab sos estimballs, canals y pics aguts. En la part oposada o sia la del nord s’hi estenen les montanyes de la Llosa y de Maranges.
Corre’l camí bastant planer, ab lleuger alts y baixos.
6 h. Coll de Nàs — 1390 m. alt,—en un estrep de serra que oprimeix el passant de la vall. Al dessota hi queda La Molina. Se frueix d’un bon punt de vista de la clotada del Ridulaina dominada pel gegantesc y retallat Cadí, ovirant-se al altre costat la bonica plana de la Batllia o petita Cerdanya ab sos poblets escampats entre la verdor dels prats o mig amagats en els replecs de les serres. Bellver se destaca dalt d’un turó. Desde’l coll se baixa constantment.
7 h. 15. Nas poblet de 23 cases ab 72 habitants pertanyent al terme parroquial de Santa Eugènia y al municipi de Bellver. Està situat en un serradet entre la plana y la vall de Ridulaina.
Se baixa dret al plà.
Vista de Pi – Bellver de Cerdanya – 1924 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch
7 h. 20. Se deixa a la dreta, a curta distancia, el poblet de Pi.
Segueix el camí planerament entre prats y arbreda.
8 h. Bellver.
Vista de Bellver – Bellver de Cerdanya – 1916 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch
Bellver —1035metres alt — antiga vila, capitalitat de La Batllia o petita Cerdanya. Te 1722 habitants, pertanya la provincià de Lleyda, partit de La Seo d’Urgell. Formen part de son terme municipal els poblets de Valltarga, Bor, Nas, Pedra, Pí, Riu de Santa Maria, Talló, Santa Magdalena, Nèfol, y els veïnats de Ingla, Olià y Santa Eugènia.
Fonda: cal Biatna.
Està situada la vila en un turó dominant la plana. El Segre passa per son costat. En la part més alta del turó hi han les ruïnes del castell —1070 metres alt.— Es molt notable la plaça ab antigües y sortides voltes. La iglesia parroquial d’origen romànic està modificada ab superposicions gòtiques y barroques fetes en distintes èpoques; la torra campanar es quadrada.
La plana de Bellver es verda y hermosa, guarnida de prats y arbreda, rica en aigües y productiva. Els envolts de la població son molt escaients y les excursions properes y les llunyanes hi son molt abundoses, lo que unit a un benigne y sanitós clima d’estiu, fan de Bellver un atractivol lloc per a pasar-hi l’estació calurosa de l’any. Els estiuejants hi son ja nombrosos y aumentaran sens dupte quan el ferrocarril arribi a Puigcerdà, ab les facilitats de comunicacions que proporcionarà.
La caça es molt abundosa en la localitat.
Plaça de Bellver de Cerdanya 3 – Bellver de Cerdanya – Entre 1925 i 1936 – AFCEC Ernest Mullor i Creixell
Interior de l’església de Bellver de la Cerdanya – Bellver de Cerdanya – 1924 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch
Vista d’un carrer i del campanar de l’església de Bellver de Cerdanya – Bellver de Cerdanya – ca 1927 – AFCEC EMC Lluís Estasen i Pla
😉
Fotografies de Bellver de Cerdanya de Cèsar August Torras (AFCEC)
😉
Excursió per la vall del Pi i el prat d’Agulló al Cadí – Bellver de Cerdanya – 1902 – AFCEC Cèsar August Torras i Ferreri
😉
Fotografies de Bellver de Cerdanya de d’aquells anys d’altres autors
😉
Absis de l’església de Santa Maria de Talló – Bellver de Cerdanya – 1922 – AFCEC Òscar Torras i Buxeda
😉
Agrupació de Talló i Bellver de Cerdanya – Bellver de Cerdanya – 1922 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Alpinista al puig de Tarrés a la serra del Cadí – Bellver de Cerdanya – 1927 – AFCEC Albert Oliveras i Folch
😉
Alpinistes des del Tancalaporta al Moixeró– Bellver de Cerdanya – 1927 – AFCEC Albert Oliveras i Folch
😉
Altar interior de l’església de Bellver de Cerdanya – Bellver de Cerdanya – Entre 1925 i 1936 – AFCEC Ernest Mullor i Creixell
😉
Bellver de Cerdanya vista general – Bellver de Cerdanya – Entre 1925 i 1936 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa
😉
Bellver de Cerdanya des de l’altra banda del pont que travessa el riu Segre – Bellver de Cerdanya – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Bellver de Cerdanya vist des de les afores – Bellver de Cerdanya – Entre 1919 i 1931 – AFCEC Autor desconegut
😉
Bellver de Cerdanya, vista des del Tancalaporta – Bellver de Cerdanya – 1927 – AFCEC Albert Oliveras i Folch
😉
Bous i un home per un carrer de Santa Maria de Talló – Bellver de Cerdanya – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Bous i un home per un carrer de Santa Maria de Talló Bagà – Bellver de Cerdanya – ca 1927 – AFCEC EMC Lluís Estasen i Pla
😉
Camí del Talló amb el poble de Bellver al fons – Bellver de Cerdanya – 1890 – AFCEC Lluís Marià Vidal i Carreras
😉
Carrer de Bellver de la Cerdanya – Bellver de Cerdanya – 1924 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Interior de l’església de Bellver de la Cerdanya – Bellver de Cerdanya – 1924 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch
😉
La Roca Foradada a la Serra de Cadí – Bellver de Cerdanya – Entre 1890 i 1910 – AFCEC Ignasi Soler Escofet
😉
La serra del Cadí, vista des del coll Tancalaporta – Bellver de Cerdanya – 1926 – AFCEC Albert Oliveras i Folch
😉
Mare de Déu a l’interior de l’església del Talló – Bellver de Cerdanya – 1924 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Plaça de Bellver de Cerdanya 1 – Bellver de Cerdanya – Entre 1925 i 1936 – AFCEC Ernest Mullor i Creixell
😉
Plaça de Bellver de Cerdanya 2 – Bellver de Cerdanya – Entre 1925 i 1936 – AFCEC Ernest Mullor i Creixell
😉
Plaça de Bellver de Cerdanya 3 – Bellver de Cerdanya – Entre 1925 i 1936 – AFCEC Ernest Mullor i Creixell
😉
Porxo a Bellver de Cerdany – Bellver de Cerdanya – ca 1927 – AFCEC EMC Lluís Estasen i Pla
😉
Santa Maria de Talló – Bellver de Cerdanya – 1922 – AFCEC Òscar Torras i Buxeda
😉
Santa Maria de Talló – Bellver de Cerdanya – Entre 1900 i 1930 – AFCEC Autor desconegut
😉
Serra del Cadí vista des del coll de Tancalaporta – Bellver de Cerdanya – 1910 – AFCEC Guillem de Barnola
😉
Sortida del sol sobre el coll de Tancalaporta – Bellver de Cerdanya – 1911 – AFCEC Guillem de Barnola
😉
Un home a la serra del Cadí i el coll de Tancalaporta al fons – Bellver de Cerdanya – 1910 – AFCEC Guillem de Barnola
😉
Vista coberta pels núvols des del coll de Tancalaporta serra d’Ensija, serra de Gisclareny, coll de la Vena i el Montmell – Bellver de Cerdanya – 1910 – AFCEC Guillem de Barnola
😉
Vista de Bellver – Bellver de Cerdanya – 1916 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Vista de Pi – Bellver de Cerdanya – 1924 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Vista d’un carrer i del campanar de l’església de Bellver de Cerdanya – Bellver de Cerdanya – ca 1927 – AFCEC EMC Lluís Estasen i Pla
😉
Comarca del Cardener 