Itinerari número 90, “Ascenció a la Serra den Cija des de Llinás, per la Creu de Molà“, en el capítol “VI SERRA DEN CIJA V PEDRAFORCA“ TORRAS, Cèsar August (1922). Pirineu Català. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench, de la pàgina 332 a la 335.

Aquest itinerari, “Ascenció a la Serra den Cija des de Llinás, per la Creu de Molà“, és una “Excursió interessant de montanya. Belles tirades de cami. Ferma escalada de la serra per un de sos costats més inespugnables. Cal estar avesat a trescar pels cims de les serres pera practicar-la.“. Es pot fer en 4 hores i 15 minuts. Els indrets per on passa l’itinerari són coneguts, es poden trobar als mapes i hi ha rutes publicades que passen per aquests indrets. És una via de muntanya, per ser feta a peu, si es vol fer s’ha de preparar amb temps, anar amb roba apropiada i amb l’avituallament adequat, no s’hi val improvisar. Recuperar aquest itinerari, d’una tirada o fet a trams més petits a peu o en cotxe, és una bona excusa per conèixer la Serra d’Ensija des de Llinars.

Parròquia de Llinars de l’Aiguadora – Castellar del Riu – 1930 – AFCEC EMC – Lluís Bonet i Garí

Can Jaques i el santuari de la Mare de Déu de la Mata de Llinars – Castellar del Riu – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa

Cal Jaques de Llinars de l’Aiguadora – Castellar del Riu – Po

ITINERARI N.° 90 – Ascenció a la Serra den Cija des de Llinás, per la Creu de Molà

4 h. Excursió interessant de montanya. Belles tirades de cami. Ferma escalada de la serra per un de sos costats més inespugnables. Cal estar avesat a trescar pels cims de les serres pera practicar-la.

Se segueix desde Llinàs el camí marcat en l’itin. n.° 80, en sentit invers.

1 h. 40. Montcaup. Desde la iglesia de Montcaup deixant a l’esquerra el camí de Gósol se va serrejant per damunt dels aiguavessos de les dotades afluents de l’Aiguadora.

1 h. 50. Pí Llong.

1 h. 55. Cal Ripollès, en un cap de serrat. S’obren al dessota el clot de Vallsadolla a la dreta y la clotada de Coll d’Aubí a l’esquerra abdós afluents de l’Aiguadora, ovirant-se en la vessant contraria de la última vall el Forat de Coma Reina, cova molt interessant y digne d’ésser explorada.

Font de la Pedregosa, prop del camí.

2 h. Cal Barraca, petita pagesia.

2 h. 5. Font de la Barretina, al peu del camí. Vessa a la vall de Coll d’Aubí.

La serra d’Ensija nevada des de la Serra dels Prats– 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

2h 10. Cim de la serra dels Prats d’aon s’ovira un magnífic panorama.

Se destaca magestuosa al enfront, al NE., la serra den Cija, destacant-se marcadament els cims avançats del gran muradal de mig-jorn, Cap de la Gallina Pelada, Les Llosanques y La Roca Gran. Dret al nord s’ovira’l poble de Gósol dins de sa xamosa vall, tancant el llunyà horitzó la grandiosa serra de Cadí. Al NO. se dibuixa la serra del Verd ab son extens estrep de Cap de Balç, ressortint més en avall y en més apartat terme la alterosa Serra de La Bofia o del Port del Comte, de la que’n sobressurten els cims d’Estibella, La Tossa Pelada, Cap de Querol y Les Morreres y destacats enfora coll de Jou y el Codó. Al NNE. se destria arrogant el Pedraforca. Al E. s’aplana’l coll de Ferrús y al SE. s’estenen els Rasos de Peguera. Al S. entre onades de montanyes ressurten en els primers termes els cingles dels Tossals y Taravil, els fondals de l’Aiguadora y les serres de Busa y’ls Bastets, perdent-se al lluny la mirada en la extensió del variat panorama.

La serra dels Prats que corre vers a ponent se deriva de la serra den Cija, arrencant a mig caire de son massís aprop de la Creu de Molà. Va a trencar-se en l’engorjat de l’Aiguadevalls.

Se segueix pel cim de la serra ab plé domini de vista.

2 h. 20. Portell de Griells, entre la clotada de la Baga den Solsona y la fondalada de la Font del Pí.

Se va serrejant en direcció decantada al Nord.

Cases de la Font del Pi a la rodalia de Peguera – Fígols – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

Clot de la Font del Pi amb neu als vessants – Fígols – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

2 h. 55. Coll de la Creu de Molá —1510 m. alt.— aon atravessa’l camí ral de Gósol a Berga (Itin. n.° 76).

Bonic aspecte de la serra den Cija, del Clot de l’Infern y del sot de la Font del Pí.

Se segueix pel caire de la aresta que estrebada en la serra den Cija separa les vessants de l’Aiguadevalls y de l’Aiguadora.

Passants a voltes dificultosos, sense camí marcat.

El Pedraforca nevat des del camí de Coll de Molà (Molar) – Gósol – Entre 1910 i 1930 – AFCEC Lluís Estasen i Pla

3 h. 20. Comença la forta escalada pels escorrancs y relleixos de la Canal Gran. Cal ajudar-se de mans y peus. Extraordinaris aspectes y grandiosos cops de vista. La timba s’obre sempre dessota’ls peus.

4 h. S’arriba sota’l cim, en el peu de l’aresta. Ultima empitrada per damunt del detritus.

4 h. 15. Cap de Llitzet.

RUTES PIRINEUS – Gallina Pelada (2.317m) per Peguera (pdf)

😉

Cap de Llitzet o de Roques Blanques —2322 metres alt— punt culminant de la serra den Cija. S’alça estimbat pels costats de mig-jorn y de ponent. Bell mirador de la conca del Aiguadevalls y de la vall de Gósol. Panorama extensíssim. Bon punt d’observació y orientació del gran massis. Al dessota del cim s’aixequen les Roques Blanques, ben caracterisades, y en un grop avançat, nu y estimbat, el Cap de la Gallina Pelada, de típic tirat.

La Serra d’Ensija nevada des del cim del Pedraforca – Gósol – Entre 1910 i 1930 – AFCEC Lluís Estasen i Pla

😉

La serra d’Ensija (Serra den Cíja) coberta de neu 1 – Fígols – 1918 – AFCEC Lluís Estasen i Pla

La serra d’Ensija (Serra den Cíja) coberta de neu 2 – Fígols – Entre 1918 – AFCEC Lluís Estasen i Pla

La serra d’Ensija (Serra den Cíja) coberta de neu 3 – Fígols – Entre 1918 – AFCEC Lluís Estasen i Pla

La serra d’Ensija (Serra den Cíja) coberta de neu 4 – Fígols – Entre 1918 – AFCEC Lluís Estasen i Pla

La serra d’Ensija (Serra den Cíja) entre els arbres d’un bosc – Fígols – 1918 – AFCEC Lluís Estasen i Pla

😉