| Itinerari número 93, “Ascenció al Pedraforca des de Gósol per les Set Fonts“, en el capítol “VI SERRA DEN CIJA V PEDRAFORCA“ TORRAS, Cèsar August (1922). Pirineu Català. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench, de la pàgina 338 a la 344. |
| Aquest itinerari, “Ascenció al Pedraforca des de Gósol per les Set Fonts“, “es el punt més indicat y generalment seguit pera fer l’ascensió. Pot anar se en cavalleria fins a les Set Fonts. Les distàncies desde les Set Fonts son verament infixables, depèn de les aptituts o entrenament de cada qual en l’exercisi d’ascensió a les montanyes. Les que dono sonfruit de pròpia pràctica personal.“. Es pot fer en 3 hores i 30 minuts. Compte amb el temps indicat, que només és de pujar al Pollegó superior del Pedraforca, cal sumar-li el temps per tornar a Gósol, que pot ser qualsevol dels cinc itineraris de la guia per fer l’ascensió al Pedraforca des de Gósol fet a l’inrevés, de tornada. Els indrets per on passa l’itinerari són coneguts, es poden trobar als mapes i hi ha rutes publicades que passen per aquests indrets. És una via de muntanya, per ser feta a peu, si es vol fer s’ha de preparar amb temps, anar amb roba apropiada i amb l’avituallament adequat, no s’hi val improvisar. Recuperar aquest itinerari és un dels clàssics per pujar, o baixar, del Pedraforca des de Gósol. |
Sortida del poble de Gòsol amb masia i al fons la Serra del Cadí nevada – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri
La plaça de la vila de Gósol – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
Vista del Pedraforca des de Gósol – Gósol – Entre 1910 i 1930 – AFCEC Adolf Zerkowitz Schlesinger
ITINERARI N.° 93 – Ascenció al Pedraforca des de Gósol per les Set Fonts
3 h. 30. Es el punt més indicat y generalment seguit pera fer l’ascensió. Pot anar se en cavalleria fins a les Set Fonts.
Les distàncies desde les Set Fonts son verament infixables, depèn de les aptituts o entrenament de cada qual en l’exercisi d’ascensió a les montanyes. Les que dono sonfruit de pròpia pràctica personal.
Se segueix desde Gósol el camí marcat en l’itin. n.° 86.
45 m. Coma dels Caners. Se deixa’l propi camí y es prén un corriol que corre esma perdut pel fons de la Coma dels Caners, atravessant-la distintes voltes per damunt del gran devassall de roques y codols que omplen son ample llit y amaguen sovint el petit curs d’aigua que hi circula. Aquestes quantitats de pedres justifiquen el nom de caners, agombolament de cans, pedres o rocs.
Els caients de serra son verds; els cims enasprats.
1 h. 20. Collada del Teuler, que encapçala la Coma y d’aon se domina un bellíssim cop de vista sobre la preciosa vall del Gresolet y les rectes canals y feréstecs clots del repeu del Pedraforca, ab l’amagat y solitari clot de les Arquedes d’espessa negror de bosc en son fons.
Deixant el coll a l’esquerra’s guanya el rampant de la Coma per atapeït glebatge.
Pedraforca – Camí a Gósol, vista des del pic de Gósol – Gósol – 1927 – AFCEC Albert Oliveras i Folch
1 h. 30. Coma de les Set Fonts, verda y envellutada. Arreu brolla aigua que dona lluïssor y consistència als rics pasturatges. La forma de la Coma es arrodonida, vorejada de ressortits enaspralls de penya.
En la llisa pendent herbada hi neixen les set fonts que li donen nom, l’una prop de l’altra. L’aigua brolla a 6º de temperatura y es rica al paladar. La font més important està ben aconduïda.
Desde les fonts se frueix d’un bonic punt de vista de la Serra Pedregosa y en part de la de Cadí.
Va guanyant-se pel gleber el rampant de la montanya fins a trobar els eriçalls que coronen la cresta de la vall.
1 h. 35. S’assoleix una aresta rocosa que forma un engranall de puntes eriçades y que separa la coma de les Set Fonts del aspre y enfondit clotal de la Tossa.
Cal anar seguint la aresta pel repeu dels grenys y per fatigós passant pedregós. Se troben claps de relliscós herbei entremig de la clapissa. La massa del Pedraforca‘s redreça sempre al davant com inatacable y vertical emmurallat.
1 h. 55. Guanyat un nervi avançat del grandiós massís va seguint-se de dret la enasprada aresta. La timba s’obre a banda y banda. Roques somogudes y trencats eriçalls arreu. Vers a la esquerra s’obren fondals feréstecs sota’ls abruptes caients del Pedraforca.
Pregona grallera oberta en un costat. Presenta un trau esfereidor d’una fondaria no reconeguda. El forat es ample estrenyent-se dret al fons. Les pedres que s’hi llencen resonen fatídicament en la caiguda,rebatudes pels cantells de la penya, perdent-se son últim ressó en la buidor. A voltes pujen les glalles espaordides movent una cridòria eixordadissa.
Pujant al Pedraforca pel Verdet – Gósol – Entre 1924 i 1932 – AFCEC Antoni Miralda Espinal
2 h. 10. Collada del Verdet, —2225 m. alt.— en el cap de la trencada aresta que s’ha anat seguint en pari; el fons es inabordable per abdós costats, estimbat y rublert de grenys sortits. Arrapada per un costat ab el Pedraforca corre per l’altre dret al coll del Teuler, el Collell y el Plà de les Bassotes a trobar la Serra Pedregosa, formant el nervi que uneix el Pedraforca ab el Cadí y que separa les aigües del Llobregat y del Cardener per llurs afluents.
En el costat de llevant cauen les vessants dret al ensotat clot de les Arquedes. La fosca baga de Pí Agafat s’estén per dessota’ls espadats y canals del Pedraforca. Els pins pugen bon troç amunt arrapant-se en els esqueis y grops de les penyes.
A la part de ponent s’hi desplega la trista y desolada dotada de la Tossa.
Imposant aspecte del grandiós massís.
La canal del Verdet s’obre al davant, retallada de dalt a baix. Cal escalar-la pera guanyar el cim. Se voreja la timba per a anar a guanyar el trau de la canal.
Excursionista a les agulles de l’aresta sud-oest del Pedraforca vista des del Coll de Verdet – Gósol – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Albert Casanellas i Cortiella
2 h. 20. S’assoleix la canal —2280 m. alt.- Té de guanyars’en fins al cim una quarta part de la canal; les tres quartes parts restants cauen aplomades en avall, formant un precipici esgarrifós, qual gola s’obre sota’ls peus.
Se puja canal amunt pel gran escorranc de roques despreses, desfetes y triturades. N’hi han de tota mena, xiques, grosses, mitjanes, arrapades y fermes, somogudes o trinxades. Al fixar-hi el peu moltes se desprenen o esllavissen y reboten en avall fent-se a troços, movent una fressa esglaiadora al rompres en mil bocins al caure dret a la gola del abisme. Si s’es més d’un al fer l’ascensió cal anar en compte ab el que’s té davant pera evitar el rossoleig de les pedres que llença. La inclinació de la canal es d’un 80%. Per a la escalada cal aprofitar els grops sortits y més consistents de la xemeneia. Es menester a voltes fer contraccions de mans y braços, pera ajudar a peus y cames. La graonada pel cor de la canal tindrà un centenar de metres de desnivell.
El masis del Pedraforca des de la collada del Verdet – Gósol – Entre 1924 i 1932 – AFCEC Antoni Miralda Espinal
2 h. 45. Cap de la Canal del Verdet. —2234 m. alt. – Bella campensació de les dificultats vençudes. Esplèndid y immens cop de vista. La grandiositat del espai y la estretor del lloc fan estremir. El carenar es tallat com una ganiveta. Timba y timba s’obren per banda.
Al costat mateix de la canal, a la dreta, s’hi aixeca una punta alterosa de reduit espai en son cim, en la que hi caben sols dretes unes cinc o sis persones, estant ocupat el centre per una torreta de pedres apilonades.
Cap al costat oposat s’estenen en tortuoses y verticals depressions tots els cims que coronant la serra formen el conjunt del pollagó superior. Se va carenejant en escalada pel rocater somogut que’s desprén rostós avall fent estremir el còs y espaordint l’esperit. La timba que s’obre al dessota es d’uns mil metres de profunditat. La gran massa rocallosa apareix com flotant en l’espai. Els panorames son llunyans y extensíssims. Tot es vist com en un gran mapa de relleu.
Camí de pujada al Pedraforca – Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
2 h. 50. Canal Roja; s’obre a la esquerra dret a la vall del Gresolet. Sa rogenca gola es gaire bé vertical.
S’atravessa l’estret pas de la Canal y s’emprén nova escalada per la nua penya davant de la magestuosa immensitat del espai.
3 h. Cim enasprat en lo alt del carenar. Se davalla seguint el fil d’aresta de la serra.
3 h. 5. Canal dels Cabirols, pas molt estret, precipici a banda y banda.
Nova escalada per rocall que s’esllavissa fàcilment.
3 h. 15. Cim alterós, encarat ab el pitó superior. La timba l’envolta. Es forçós tornar a baixar pera seguir el carenar. Davallant penós encara que curt. Les pedres s’esllavissen al contacte dels peus y cal apoiarse y fixar-se bé.
Paret del Pedraforca i canal de Riambau – Gósol – 1930 – AFCEC Albert Oliveras i Folch
3 h. 20. Canal de Riambau. Es la més dreta y alta del massís. Es un passant que no té més d’un metre d’amplaria per una llargaria d’uns vuit o deu. Cal tenir el cap ben seré y exempt de rodeses pera atravessar-lo. Fa esgarrifar la timba que s’obre a cada costat.
Sota la boca de la canal, en él costat nord, s’obre un xic en avall una grandiosa grallera que bada una ampla y fosca gola. Fa de mal baixar-hi y ofereix perill sino’s té seguretat de cap y bon compte en fixar bé els peus.
Desde aquí s’emprén la més ferma y perillosa escalada, pel ràpid y movediç davallant de trinxades roques que no ofereixen mica de solidesa al afermar-s’hi. Es menester valdre’s de peus y mans buscant allí aon millor arrapar-se.
Pedraforca – Retrat d’Albert Oliveras i Folch al pic Gósol amb vista del pic de Saldes – Gósol – 1927 – AFCEC Albert Oliveras i Folch
3 h. 30. Cim del Pedraforca —2507 m. alt.— S’aixeca estimbat entre la canal de Riambau y la Canal Gran que s’obre al altre costat, separant-lo d’altre gegantesc pitó que té vuit metres menys d’elevació, segons comprobació oficial. S’aixeca gegantesc y magestuós al davant.
Al dessota, dret al costat de mig-jorn, s’hi obre l’enforcadura que separa els dos fantàstics Pals; l’inferior molt mésbaix y de menor extensió.
El cim superior del Pedraforca forma una punta molt aguda d’escassa capacitat, pera aguantar-s’hi quatre o cinc persones. El precipici l’envolta arreu.
La direcció general del carenar es de ONO. a ESE.
Pedraforca – Paret del Pollagó des de l’Enforcadura – Gósol – 1927 – AFCEC Albert Oliveras i Folch
El Pedraforca es una de les montanyes més originals y de caracterisat aspecte de Catalunya. Pels indrets de llevant y ponent ofereix a la vista dues grans puntes o pollagons, ardides y magestuoses, alteroses y superbes que simulen l’aire de pals gegantescos de fantàstica forca. Mirat des de’l costat nord presenta, en cambi, l’aspecte d’un colossal murallam emmarletat y pel de migjorn el d’un conjunt de torres, puntes y enderrocs, restos d’imaginaria fortalesa de titans enderrocada. Des de molt apartades terres es vist y conegut, tant per son peculiar aspecte com per sa situació avançada enfora del gran arbre pirenenc.
Son panorama es de primer ordre, tant en sa part local com en la extensió de sos grans horitzons.
S’obren a gran fondaria a son envolt, la magnífica vall del Gresolet, els clots de Set Fonts y de la Tossa, el sot de Sorribes, la xamosa vall de Gósol y la desfregada vall de Saldes. Els termes nord estan ocupats per la llarga y enèrgica serra de Cadí, el Pendis y la serra del Moixaró. Per danera dels trencalls d’aquesta s’ovira una bona part de la Cerdanya, el plà de la Perxa, Font Romeu y els forts de Montlluis, les serres del Carlit y de Madres. Al NE. s’esten la carena pirenenca des de’l Padró dels Quatre Batlles y el Puigllançada fins al mar, ressortint el Puigmal, Bastiments, Canigó y alguns cims alterosos de la Garrotxa y de les Alberes. Se destaquen al NO els grans massisos del Verd, Port del Comte, Oden y Cap de Querol y, més apartades, les altes montanyes del Pallars, Andorra y Pireneu central. El panorama dret a llevant, ponent y mig-jorn es dilatadissim y impossible de senyalar, ressortint ufanosos en primer terme la Serra den Cija y els Rasos de Peguera. Fins a terres d’Aragó, allarga la vista. Imposible descriure en detall tan bé de Deu de terra catalana com s’ovira des de tan superb y desembarassat mirador.
La Serra d’Ensija nevada des del cim del Pedraforca – Gósol – Entre 1910 i 1930 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
Els isarts hi tenen son castell y es sa mansió afavorida. No hi manquen tampoc senglars y molta llei de cassa. Les gralles s’amaguen en ses grans y pregones cavitats; les àguiles capdalts voleien magestuoses per damunt dels més alts estimballs. Tant la flora com la fauna de la montanya son interesantissimes. Els cims son nusos y pelats, en cambi en els sots pregons la vegetació arborescent es esplèndida. Tot el carenar està trinxat en sa gran osamenta per la força del temps, pel fueteig dels llamps y per les neus y glaçades que al hivern tot ho corsequen.
S’obren en la part mitjana del costat nord, en la banda més ubaga, petites bofies o geleres que conserven constantment el glaç.
Es de les poques montanyes que en els cims, no pugui veure’s animada per l’alegria dels remats.
😉
El Pedraforca
😉
Vista del Pedraforca des de Gósol – Gósol – Entre 1910 i 1930 – AFCEC Adolf Zerkowitz Schlesinger
😉
Vista de Pedraforca entre Saldes i Gósol – Gósol – 1919 – FSS Josep Salvany i Blanch
😉
El Pedraforca nevat des del camí de Coll de Molà (Molar) – Gósol – Entre 1910 i 1930 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
El Pedraforca vista des de Gósol – Gósol – 1919 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Bosc de pins en un vessant del Pedraforca – Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Bosc espès en un vessant del Pedraforca – Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Pujant al Pedraforca pel Verdet – Gósol – Entre 1924 i 1932 – AFCEC Antoni Miralda Espinal
😉
El masis del Pedraforca des de la collada del Verdet – Gósol – Entre 1924 i 1932 – AFCEC Antoni Miralda Espinal
😉
Camí de pujada al Pedraforca – Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Canal estret entre roques en un vessant del Pedraforca – Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Canal final de la paret del Pedraforca – Gósol – 1930 – AFCEC Albert Oliveras i Folch
😉
Carena i vessant amb alguns arbres al Pedraforca – Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Alpinista al Pedraforca – Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Alpinista al Pedraforca amb neu – Gósol – Entre 1914 i 1935 – AFCEC Josep Puntas i Jensen
😉
Alpinistes en una cova de glaç en un vessant del Pedraforca – Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Alpinistes escalant un vessant rocós del Pedraforca – Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Cim rocós del Pedraforca amb l’enforcadura al fons – Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Enforcadura i cim rocós del Pedraforca – Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Excursionista a les agulles de l’aresta sud-oest del Pedraforca vista des del Coll de Verdet – Gósol – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Albert Casanellas i Cortiella
😉
Itinerari al pollegó inferior del Pedraforca i al fons la Serra d’Ensija – Gósol – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Albert Casanellas i Cortiella
😉
Paret del Pedraforca i canal de Riambau – Gósol – 1930 – AFCEC Albert Oliveras i Folch
😉
Pedraforca – Retrat d’Albert Oliveras i Folch al pic Gósol amb vista del pic de Saldes – Gósol – 1927 – AFCEC Albert Oliveras i Folch
😉
Pedraforca – Alpinista baixant el Pollegó – Gósol – 1927 – AFCEC Albert Oliveras i Folch
😉
Pedraforca – Alpinistes a la cresta del pic de Saldes – Gósol – 1927 – AFCEC Albert Oliveras i Folch
😉
Pedraforca – Alpinistes al canal de pas entre els pics Gósol i Saldes – Gósol – 1927 – AFCEC Albert Oliveras i Folch
😉
Pedraforca – Camí a Gósol, vista des del pic de Gósol – Gósol – 1927 – AFCEC Albert Oliveras i Folch
😉
Pedraforca – Cresta total del Pollagó desde el Saldes – Gósol – 1927 – AFCEC Albert Oliveras i Folch
😉
Pedraforca – Paret del Pollagó des de l’Enforcadura – Gósol – 1927 – AFCEC Albert Oliveras i Folch
😉
Pedraforca – Pollagó desde l’Enforcadura – Gósol – 1927 – AFCEC Albert Oliveras i Folch
😉
Pedraforca paret cova de la canal – Gósol – 1930 – AFCEC Albert Oliveras i Folch
😉
Un alpinista en un vessant rocós i vista sobre l’Enforcadura i l’altre pollegó del Pedraforca – Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Un alpinista en una canal del Pedraforca – Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Vessant rocós del Pedraforca i vista de la vall de Gósol – Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Vistes des del Pedraforca– Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
La Serra d’Ensija nevada des del cim del Pedraforca – Gósol – Entre 1910 i 1930 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Comarca del Cardener 