| Itinerari número 95, “Ascenció al Pedraforca des de Gósol per la Muga“, en el capítol “VI SERRA DEN CIJA V PEDRAFORCA“ TORRAS, Cèsar August (1922). Pirineu Català. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench, de la pàgina 345 a la 347. |
| Aquest itinerari, “Ascenció al Pedraforca des de Gósol per la Muga“, “és l’itinerari més curt pera fer l’ascensió. Les cavalleries no poden anar sino fins a can Vicentó, a tres quarts d’hora de distància de Gósol. Es excursió molt penosa y escalada molt ferma, pròpia sols pera gent avesada a la montanya. Es força interessant.“. Es pot fer en 2 hores 30 minuts. Compte amb el temps indicat, que només és de pujar al Pollegó superior del Pedraforca, cal sumar-li el temps per tornar a Gósol, que pot ser qualsevol dels cinc itineraris de la guia per fer l’ascensió al Pedraforca des de Gósol fet a l’inrevés, de tornada. Els indrets per on passa l’itinerari són coneguts, es poden trobar als mapes i hi ha rutes publicades que passen per aquests indrets. És una via de muntanya, per ser feta a peu, si es vol fer s’ha de preparar amb temps, anar amb roba apropiada i amb l’avituallament adequat, no s’hi val improvisar. Recuperar aquest itinerari és un dels clàssics per pujar, o baixar, del Pedraforca des de Gósol. |
Carrer nevat de Gòsol amb gent i bèstia de càrrega – Gòsol – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri
Vista general amb homes i bèstia de càrrega – Gósol – ca 1927 – AFCEC EMC Lluís Estasen i Pla
Vista del Pedraforca des de Gósol – Gósol – Entre 1910 i 1930 – AFCEC Adolf Zerkowitz Schlesinger
ITINERARI N.° 95 – Ascenció al Pedraforca des de Gósol per la Muga
2 h. 30. Es l’itinerari més curt pera fer l’ascensió. Les cavalleries no poden anar sino fins a can Vicentó, a tres quarts d’hora de distància de Gósol. Es excursió molt penosa y escalada molt ferma, pròpia sols pera gent avesada a la montanya. Es força interessant.
Se surt de Gósol seguint el camí ral de Berga, marcat en l’itinerari n.° 76.
30 m. Coll del Cap de la Oració.
Se deixa’l camí ral de Berga y s’empren la pujada dret a llevant enlairant-se per un petit corriol.
40 m. Font de càn Vicensó. La casa queda separada a curta distancia.
Se segueix en amunt d’estreta y esquerpa clotada entre rocaters y penyes destroçades. Vista restringida.
50 m. Embrancament de clotals. El que vé a la dreta baixa de Prat de Reo. Se pren el que’s presenta a l’esquerra.
Se puja en amunt per la engolada afrau de la Muga, entre grenys ferestecs y estimbat barrancal esglaonat. Dolents passants.
1 h. 10. Se perd del tot la vista de la plana, entaforant-se en amunt de la amagada afrau. Pujada ferma per l’encaixonat barranc, rublert d’estimballs y desprendiments de penyes triturades, alcant-se en una banda els esperons eriçats y romputs de les Llosanques y en l’altra’l muradal esgalabrat de l‘Espeixó. Va escalant-se la feréstega afrau acanalada que baixa de la enforcadura del Pedraforca. Cal assegurar els peus, evitant el perill del ensulciament de les penyes y’l rodolament de les mal afermades pedres. La devastació es gran en aquest sot encongit. Sols clapiça o roques desfermades rodejen el reduït espai. Tot sembla que amenaçi despenyar-se. Esquerdades o mig partides penyes tanquen la canal.
L’espai reclòs en els costats s’obre de sobte al enfront.
Pedraforca – Paret del Pollagó des de l’Enforcadura – Gósol – 1927 – AFCEC Albert Oliveras i Folch
1 h. 55. Enforcadura del Pedraforca — 2350 m. alt— Trencall més que coll, ample y desfregat, ab escàs herbei en son plà. Es d’un efecte colossal. S’alcen a cada costat les gegantinas parets de les dues crestes d’espadats verticals que formen els dos pals o cogullons, com se’ls anomena generalment en el país; murallons alts, estrets y allargaçats que’s prolonguen estensament, en especial el superior, coronat d’agudes puntes de rectes pitons.
Dret al costat de Gósol a llevant cauuna enorme clapissa, en dreta rossolada de pedregall, d’una estensió y espessor considerables.
Produeix ferma emoció y record inesborrable la contemplació d’aquelles formidables muralles de penya alçades a cada costat apareixent inabordables y’l magnífic panorama que entre elles se desenrotlla.
Una forta corrent d’aire s’hi estableix generalment y per poc que’l vent bufi hi es insoportable l’estada, fent-se sovint impossible restar de peu dret en la canal, sobretot en el caire d’ella que cau damunt de la clapissa. Els udols que mou’l vent al refregar-se en les pelades cingleres y al arremolinarse pera travessar la canal fan una impressió pregona.
En el costat de mig-jorn s’hi aixeca’l muradal del pollagó de migdia o inferior de menor altitud que l’altra o sia’l de dalt y de més curta extensió. Se presenta espadat y es inaccesible per aquest costat; pera pujar-hi es indicada la banda que dona al costat de Prat de Reo.
Pedraforca – Pollagó desde l’Enforcadura – Gósol – 1927 – AFCEC Albert Oliveras i Folch
Prop de l’enforcadura y en la vessant escabrosa d’aquest pollagó, un xic enlairada y ab difícil accés, s’hi obre una pregona grallera.
En el costat Nord s’alcen les dues puntes més altes de la cresta que forma’l cogulló superior. La més oriental separada de l’altra per fonda y acanalada bretxa es del tot insuperable per aquest indret enterament espadat; pera guanyarla es precís enfilar-se escalant gaire bé verticalment el costat que mira a llevant aont ab mes o menys dificultats s’hi puja per damunt dels estreps més baixos que s’estenen entre’l Gresolet y Saldes.
Pera pujar a la altra punta, la més alta, cal forta y penosa escalada o bé pel costat de la bretxa aprofitant els grops de la penya y els esmirriats y escassos matolls pera arrapar-se o bé més a l’esquerra per un escorranc acanalat que baixa del propi cim. Per tots dos indrets es prou dolent, difícil y perillós l’ascens sino s’aseguren bé’ls peus y fins les mans y sino’s té prou serenitat davant de l’abisme. Aconsello ab tot pujar pel primer y baixar pelsegon, cas de que no’s vulgui seguir l’aresta, recorrent els cims y davallant per la canal del Verdet. (Vegis itinerari n.° 93).
Excursionista a les agulles de l’aresta sud-oest del Pedraforca vista des del Coll de Verdet – Gósol – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Albert Casanellas i Cortiella
2 h. 30. Cim del Pedraforca.
😉
Pedraforca – Retrat d’Albert Oliveras i Folch al pic Gósol amb vista del pic de Saldes – Gósol – 1927 – AFCEC Albert Oliveras i Folch
Cim del Pedraforca —2507 m. alt.— S’aixeca estimbat entre la canal de Riambau y la Canal Gran que s’obre al altre costat, separant-lo d’altre gegantesc pitó que té vuit metres menys d’elevació, segons comprobació oficial. S’aixeca gegantesc y magestuós al davant.
Al dessota, dret al costat de mig-jorn, s’hi obre l’enforcadura que separa els dos fantàstics Pals; l’inferior molt mésbaix y de menor extensió.
El cim superior del Pedraforca forma una punta molt aguda d’escassa capacitat, pera aguantar-s’hi quatre o cinc persones. El precipici l’envolta arreu.
La direcció general del carenar es de ONO. a ESE.
Pedraforca – Paret del Pollagó des de l’Enforcadura – Gósol – 1927 – AFCEC Albert Oliveras i Folch
El Pedraforca es una de les montanyes més originals y de caracterisat aspecte de Catalunya. Pels indrets de llevant y ponent ofereix a la vista dues grans puntes o pollagons, ardides y magestuoses, alteroses y superbes que simulen l’aire de pals gegantescos de fantàstica forca. Mirat des de’l costat nord presenta, en cambi, l’aspecte d’un colossal murallam emmarletat y pel de migjorn el d’un conjunt de torres, puntes y enderrocs, restos d’imaginaria fortalesa de titans enderrocada. Des de molt apartades terres es vist y conegut, tant per son peculiar aspecte com per sa situació avançada enfora del gran arbre pirenenc.
Son panorama es de primer ordre, tant en sa part local com en la extensió de sos grans horitzons.
S’obren a gran fondaria a son envolt, la magnífica vall del Gresolet, els clots de Set Fonts y de la Tossa, el sot de Sorribes, la xamosa vall de Gósol y la desfregada vall de Saldes. Els termes nord estan ocupats per la llarga y enèrgica serra de Cadí, el Pendis y la serra del Moixaró. Per danera dels trencalls d’aquesta s’ovira una bona part de la Cerdanya, el plà de la Perxa, Font Romeu y els forts de Montlluis, les serres del Carlit y de Madres. Al NE. s’esten la carena pirenenca des de’l Padró dels Quatre Batlles y el Puigllançada fins al mar, ressortint el Puigmal, Bastiments, Canigó y alguns cims alterosos de la Garrotxa y de les Alberes. Se destaquen al NO els grans massisos del Verd, Port del Comte, Oden y Cap de Querol y, més apartades, les altes montanyes del Pallars, Andorra y Pireneu central. El panorama dret a llevant, ponent y mig-jorn es dilatadissim y impossible de senyalar, ressortint ufanosos en primer terme la Serra den Cija y els Rasos de Peguera. Fins a terres d’Aragó, allarga la vista. Imposible descriure en detall tan bé de Deu de terra catalana com s’ovira des de tan superb y desembarassat mirador.
La Serra d’Ensija nevada des del cim del Pedraforca – Gósol – Entre 1910 i 1930 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
Els isarts hi tenen son castell y es sa mansió afavorida. No hi manquen tampoc senglars y molta llei de cassa. Les gralles s’amaguen en ses grans y pregones cavitats; les àguiles capdalts voleien magestuoses per damunt dels més alts estimballs. Tant la flora com la fauna de la montanya son interesantissimes. Els cims son nusos y pelats, en cambi en els sots pregons la vegetació arborescent es esplèndida. Tot el carenar està trinxat en sa gran osamenta per la força del temps, pel fueteig dels llamps y per les neus y glaçades que al hivern tot ho corsequen.
S’obren en la part mitjana del costat nord, en la banda més ubaga, petites bofies o geleres que conserven constantment el glaç.
Es de les poques montanyes que en els cims, no pugui veure’s animada per l’alegria dels remats.
😉
El Pedraforca
😉
Vista del Pedraforca des de Gósol – Gósol – Entre 1910 i 1930 – AFCEC Adolf Zerkowitz Schlesinger
😉
Vista de Pedraforca entre Saldes i Gósol – Gósol – 1919 – FSS Josep Salvany i Blanch
😉
El Pedraforca nevat des del camí de Coll de Molà (Molar) – Gósol – Entre 1910 i 1930 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
El Pedraforca vista des de Gósol – Gósol – 1919 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Bosc de pins en un vessant del Pedraforca – Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Bosc espès en un vessant del Pedraforca – Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Pujant al Pedraforca pel Verdet – Gósol – Entre 1924 i 1932 – AFCEC Antoni Miralda Espinal
😉
El masis del Pedraforca des de la collada del Verdet – Gósol – Entre 1924 i 1932 – AFCEC Antoni Miralda Espinal
😉
Camí de pujada al Pedraforca – Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Canal estret entre roques en un vessant del Pedraforca – Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Canal final de la paret del Pedraforca – Gósol – 1930 – AFCEC Albert Oliveras i Folch
😉
Carena i vessant amb alguns arbres al Pedraforca – Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Alpinista al Pedraforca – Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Alpinista al Pedraforca amb neu – Gósol – Entre 1914 i 1935 – AFCEC Josep Puntas i Jensen
😉
Alpinistes en una cova de glaç en un vessant del Pedraforca – Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Alpinistes escalant un vessant rocós del Pedraforca – Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Cim rocós del Pedraforca amb l’enforcadura al fons – Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Enforcadura i cim rocós del Pedraforca – Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Excursionista a les agulles de l’aresta sud-oest del Pedraforca vista des del Coll de Verdet – Gósol – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Albert Casanellas i Cortiella
😉
Itinerari al pollegó inferior del Pedraforca i al fons la Serra d’Ensija – Gósol – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Albert Casanellas i Cortiella
😉
Paret del Pedraforca i canal de Riambau – Gósol – 1930 – AFCEC Albert Oliveras i Folch
😉
Pedraforca – Retrat d’Albert Oliveras i Folch al pic Gósol amb vista del pic de Saldes – Gósol – 1927 – AFCEC Albert Oliveras i Folch
😉
Pedraforca – Alpinista baixant el Pollegó – Gósol – 1927 – AFCEC Albert Oliveras i Folch
😉
Pedraforca – Alpinistes a la cresta del pic de Saldes – Gósol – 1927 – AFCEC Albert Oliveras i Folch
😉
Pedraforca – Alpinistes al canal de pas entre els pics Gósol i Saldes – Gósol – 1927 – AFCEC Albert Oliveras i Folch
😉
Pedraforca – Camí a Gósol, vista des del pic de Gósol – Gósol – 1927 – AFCEC Albert Oliveras i Folch
😉
Pedraforca – Cresta total del Pollagó desde el Saldes – Gósol – 1927 – AFCEC Albert Oliveras i Folch
😉
Pedraforca – Paret del Pollagó des de l’Enforcadura – Gósol – 1927 – AFCEC Albert Oliveras i Folch
😉
Pedraforca – Pollagó desde l’Enforcadura – Gósol – 1927 – AFCEC Albert Oliveras i Folch
😉
Pedraforca paret cova de la canal – Gósol – 1930 – AFCEC Albert Oliveras i Folch
😉
Un alpinista en un vessant rocós i vista sobre l’Enforcadura i l’altre pollegó del Pedraforca – Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Un alpinista en una canal del Pedraforca – Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Vessant rocós del Pedraforca i vista de la vall de Gósol – Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Vistes des del Pedraforca– Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
La Serra d’Ensija nevada des del cim del Pedraforca – Gósol – Entre 1910 i 1930 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Comarca del Cardener 