| Itinerari número 96, “Ascenció al Pedraforca per Prat de Reo des de Gósol Cogulló inferior“, en el capítol “VI SERRA DEN CIJA V PEDRAFORCA“ TORRAS, Cèsar August (1922). Pirineu Català. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench, de la pàgina 347 a la 349. |
| Aquest itinerari, “Ascenció al Pedraforca per Prat de Reo des de Gósol Cogulló inferiora“, és “molt interessant si’s vol fer a la vegada l’ascensió al Pal inferior. Les cavalleries pugen ab dificultat fins a Prat de Reo. Com ja he indicat anteriorment les distàncies en l’ascensió, sols poden esser donades com a punt de comparació, depenent de la major o menor pràctica que’s tinga en aquesta mena d’excursions.“. Es pot fer en 3 hores. Compte amb el temps indicat, que només és de pujar al Pollegó superior del Pedraforca, cal sumar-li el temps per tornar a Gósol, que pot ser qualsevol dels cinc itineraris de la guia per fer l’ascensió al Pedraforca des de Gósol fet a l’inrevés, de tornada. Els indrets per on passa l’itinerari són coneguts, es poden trobar als mapes i hi ha rutes publicades que passen per aquests indrets. És una via de muntanya, per ser feta a peu, si es vol fer s’ha de preparar amb temps, anar amb roba apropiada i amb l’avituallament adequat, no s’hi val improvisar. Recuperar aquest itinerari és un dels clàssics per pujar, o baixar, del Pedraforca des de Gósol. |
Vista general amb arc en primer terme – Gósol – ca 1927 – AFCEC EMC Lluís Estasen i Pla
Castell de Gósol – Gósol – 1919 – FSS Josep Salvany i Blanc
Vista del Pedraforca des de Gósol – Gósol – Entre 1910 i 1930 – AFCEC Adolf Zerkowitz Schlesinger
ITINERARI N.° 96 – Ascenció al Pedraforca per Prat de Reo des de Gósol Cogulló inferior
3 h. Molt interessant si’s vol fer a la vegada l’ascensió al Pal inferior. Les cavalleries pugen ab dificultat fins a Prat de Reo. Com ja he indicat anteriorment les distàncies en l’ascensió, sols poden esser donades com a punt de comparació, depenent de la major o menor pràctica que’s tinga en aquesta mena d’excursions.
Se segueix el camí ral de Berga. (Itin. n.° 76).
30 m. Coll del Cap de l’Oració.
Des de’l coll del Cap de l’Oració se segueix el propi itinerari fins al enforc de les afraus de La Muga y de Prat de Reo.
50 m. Embrancainent. Se penetra, cap a la dreta, en l’afrau de Prat de Reo. Va remontant-se’l fondal tan aviat per herbei molt lliscós com per amunt del pedruscall arrocegat y esmenucat, caigut dels cims. El pujant es molt cansat, tant per sa dura pendent com per la estructura del terrer. A la dreta tanquen l’afrau els estimballs de la cinglera de Roca Roja, avant mur del Pedraforca. A l’esquerra s’estenen els estreps del Cogulló baix o meridional. La tirada es llarga y penosa. La mirada no te altre cosa en que fixar-se més que en cingleres, espadats, roques, enasprails, dureses de paisatge, soletat, devastació.
Canal estret entre roques en un vessant del Pedraforca – Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
1 h. 40. Prat de Reo —2000 metres alt.— Hermós ras en glebat que s’esten fins al caient de la vall de Saldes. El tanqueu per una part els cingles de Roca Roja que cauen, pel costat oposat, al dessobre de coll de Jou y per l’altra l’espadat agut del Cogulló baix que’s redreça enlairat y formidable.
En un costat del ras, sota’l caient vertical del Pedraforca, hi raja una molt fresca font. El pinatar s’enfila fins a tocar el ras, produint a son entorn bellissims paisatges de bosc, realçats per l’aspecte dels pins retorçats pels torbs y les ventades y decantats alguns ostentant reseques soques y aspre brancall, castigats per les neus y les gelades.
Per a guanyar el Pal baix o Cogulló meridional del Pedraforca precisa revoltar els espadats per dessobre’l Prat de Reo y la baga que l’envolta, emprenent l’ascenció pel costat de migjorn que cau damunt de Saldes. Se guanya’l cim escalant el dur y encinglat penyalar en cosa de mitja hora.
Dalt del cim forma un bell replà, aon hi arriben a pujar-hi les ovelles, encara que no gaires. També hi pugen, segons la veu del poble, les bruixes en l’últim dia de l’any repartint-se des de allí a les dotze de la nit y després d’un ball infernal, les terres aon durant l’any deuran anar a fer llurs malvestats. Jo no’n puc donar cap fé perque no hi he estat per semblant diada.
En un dels costats del cingle prop del plà hi ha una creu de ferro de dos palms d’alçaria.
Itinerari al pollegó inferior del Pedraforca i al fons la Serra d’Ensija – Gósol – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Albert Casanellas i Cortiella
Per a guanyar el Pal superior des de Prat de Reo, es forçós practicar una escalada molt dreta pels estimbats caients del Cogulló inferior, afermant-se de peus y mans en el crú penyalar, afavorint-se dels matolls que s’aferren en els esqueis y aprofitant les fisures de les roques per a apuntar-hi el peu.
2 h. 10. S’arriba ab prous treballs al extrem de la caient occidental del Cogulló que forma una aresta aspra, rocallosa y estimbada per tots indrets. Al fons s’obre un barranc trencat y ferestec, del tot desolat, que cau a l’afrau de la Muga. Van guanyant-se les nues roques per dessobre la barrancada, assolint-se per fí altra aresta, que arrenca de l’enforcadura dels dos Pals.
2 h. 25. Enforcadura del Pedraforca. (Vegis itinerari anterior).
3 h. Cim del Pedraforca.
😉
Pedraforca – Retrat d’Albert Oliveras i Folch al pic Gósol amb vista del pic de Saldes – Gósol – 1927 – AFCEC Albert Oliveras i Folch
Cim del Pedraforca —2507 m. alt.— S’aixeca estimbat entre la canal de Riambau y la Canal Gran que s’obre al altre costat, separant-lo d’altre gegantesc pitó que té vuit metres menys d’elevació, segons comprobació oficial. S’aixeca gegantesc y magestuós al davant.
Al dessota, dret al costat de mig-jorn, s’hi obre l’enforcadura que separa els dos fantàstics Pals; l’inferior molt mésbaix y de menor extensió.
El cim superior del Pedraforca forma una punta molt aguda d’escassa capacitat, pera aguantar-s’hi quatre o cinc persones. El precipici l’envolta arreu.
La direcció general del carenar es de ONO. a ESE.
Pedraforca – Paret del Pollagó des de l’Enforcadura – Gósol – 1927 – AFCEC Albert Oliveras i Folch
El Pedraforca es una de les montanyes més originals y de caracterisat aspecte de Catalunya. Pels indrets de llevant y ponent ofereix a la vista dues grans puntes o pollagons, ardides y magestuoses, alteroses y superbes que simulen l’aire de pals gegantescos de fantàstica forca. Mirat des de’l costat nord presenta, en cambi, l’aspecte d’un colossal murallam emmarletat y pel de migjorn el d’un conjunt de torres, puntes y enderrocs, restos d’imaginaria fortalesa de titans enderrocada. Des de molt apartades terres es vist y conegut, tant per son peculiar aspecte com per sa situació avançada enfora del gran arbre pirenenc.
Son panorama es de primer ordre, tant en sa part local com en la extensió de sos grans horitzons.
S’obren a gran fondaria a son envolt, la magnífica vall del Gresolet, els clots de Set Fonts y de la Tossa, el sot de Sorribes, la xamosa vall de Gósol y la desfregada vall de Saldes. Els termes nord estan ocupats per la llarga y enèrgica serra de Cadí, el Pendis y la serra del Moixaró. Per danera dels trencalls d’aquesta s’ovira una bona part de la Cerdanya, el plà de la Perxa, Font Romeu y els forts de Montlluis, les serres del Carlit y de Madres. Al NE. s’esten la carena pirenenca des de’l Padró dels Quatre Batlles y el Puigllançada fins al mar, ressortint el Puigmal, Bastiments, Canigó y alguns cims alterosos de la Garrotxa y de les Alberes. Se destaquen al NO els grans massisos del Verd, Port del Comte, Oden y Cap de Querol y, més apartades, les altes montanyes del Pallars, Andorra y Pireneu central. El panorama dret a llevant, ponent y mig-jorn es dilatadissim y impossible de senyalar, ressortint ufanosos en primer terme la Serra den Cija y els Rasos de Peguera. Fins a terres d’Aragó, allarga la vista. Imposible descriure en detall tan bé de Deu de terra catalana com s’ovira des de tan superb y desembarassat mirador.
La Serra d’Ensija nevada des del cim del Pedraforca – Gósol – Entre 1910 i 1930 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
Els isarts hi tenen son castell y es sa mansió afavorida. No hi manquen tampoc senglars y molta llei de cassa. Les gralles s’amaguen en ses grans y pregones cavitats; les àguiles capdalts voleien magestuoses per damunt dels més alts estimballs. Tant la flora com la fauna de la montanya son interesantissimes. Els cims son nusos y pelats, en cambi en els sots pregons la vegetació arborescent es esplèndida. Tot el carenar està trinxat en sa gran osamenta per la força del temps, pel fueteig dels llamps y per les neus y glaçades que al hivern tot ho corsequen.
S’obren en la part mitjana del costat nord, en la banda més ubaga, petites bofies o geleres que conserven constantment el glaç.
Es de les poques montanyes que en els cims, no pugui veure’s animada per l’alegria dels remats.
😉
El Pedraforca
😉
Vista del Pedraforca des de Gósol – Gósol – Entre 1910 i 1930 – AFCEC Adolf Zerkowitz Schlesinger
😉
Vista de Pedraforca entre Saldes i Gósol – Gósol – 1919 – FSS Josep Salvany i Blanch
😉
El Pedraforca nevat des del camí de Coll de Molà (Molar) – Gósol – Entre 1910 i 1930 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
El Pedraforca vista des de Gósol – Gósol – 1919 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Bosc de pins en un vessant del Pedraforca – Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Bosc espès en un vessant del Pedraforca – Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Pujant al Pedraforca pel Verdet – Gósol – Entre 1924 i 1932 – AFCEC Antoni Miralda Espinal
😉
El masis del Pedraforca des de la collada del Verdet – Gósol – Entre 1924 i 1932 – AFCEC Antoni Miralda Espinal
😉
Camí de pujada al Pedraforca – Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Canal estret entre roques en un vessant del Pedraforca – Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Canal final de la paret del Pedraforca – Gósol – 1930 – AFCEC Albert Oliveras i Folch
😉
Carena i vessant amb alguns arbres al Pedraforca – Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Alpinista al Pedraforca – Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Alpinista al Pedraforca amb neu – Gósol – Entre 1914 i 1935 – AFCEC Josep Puntas i Jensen
😉
Alpinistes en una cova de glaç en un vessant del Pedraforca – Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Alpinistes escalant un vessant rocós del Pedraforca – Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Cim rocós del Pedraforca amb l’enforcadura al fons – Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Enforcadura i cim rocós del Pedraforca – Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Excursionista a les agulles de l’aresta sud-oest del Pedraforca vista des del Coll de Verdet – Gósol – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Albert Casanellas i Cortiella
😉
Itinerari al pollegó inferior del Pedraforca i al fons la Serra d’Ensija – Gósol – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Albert Casanellas i Cortiella
😉
Paret del Pedraforca i canal de Riambau – Gósol – 1930 – AFCEC Albert Oliveras i Folch
😉
Pedraforca – Retrat d’Albert Oliveras i Folch al pic Gósol amb vista del pic de Saldes – Gósol – 1927 – AFCEC Albert Oliveras i Folch
😉
Pedraforca – Alpinista baixant el Pollegó – Gósol – 1927 – AFCEC Albert Oliveras i Folch
😉
Pedraforca – Alpinistes a la cresta del pic de Saldes – Gósol – 1927 – AFCEC Albert Oliveras i Folch
😉
Pedraforca – Alpinistes al canal de pas entre els pics Gósol i Saldes – Gósol – 1927 – AFCEC Albert Oliveras i Folch
😉
Pedraforca – Camí a Gósol, vista des del pic de Gósol – Gósol – 1927 – AFCEC Albert Oliveras i Folch
😉
Pedraforca – Cresta total del Pollagó desde el Saldes – Gósol – 1927 – AFCEC Albert Oliveras i Folch
😉
Pedraforca – Paret del Pollagó des de l’Enforcadura – Gósol – 1927 – AFCEC Albert Oliveras i Folch
😉
Pedraforca – Pollagó desde l’Enforcadura – Gósol – 1927 – AFCEC Albert Oliveras i Folch
😉
Pedraforca paret cova de la canal – Gósol – 1930 – AFCEC Albert Oliveras i Folch
😉
Un alpinista en un vessant rocós i vista sobre l’Enforcadura i l’altre pollegó del Pedraforca – Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Un alpinista en una canal del Pedraforca – Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Vessant rocós del Pedraforca i vista de la vall de Gósol – Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Vistes des del Pedraforca– Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
La Serra d’Ensija nevada des del cim del Pedraforca – Gósol – Entre 1910 i 1930 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Comarca del Cardener 