| Itinerari número 101, “De Solsona a La Seo, per Port del Comte“, en el capítol “VI SERRA DEN CIJA V PEDRAFORCA “ TORRAS, Cèsar August (1922). Pirineu Català. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench, de la pàgina 362 a la 364. |
| Aquest itinerari, “De Solsona a La Seo, per Port del Comte“, és l’“antic camí ral de ferradura de gran importància en anteriors centúries. Es trajecte molt interessant y d’alegre vista per les altes serres que s’atravessen y les belles valls que s’entrecreuen. La tirada es molt llarga. Pot repartir-se en dos o més jornades, baixant des de coll de Jou a Sant Llorenç y remuntant el Cardener o baixant a Tuxent des de’l Port del Comte seguint /’itinerari anterior. Pot fer-se també nit a Fórnols. Quan el trànsit era gros y’s feia ab matxos de bast, la jornada’s repartia fent-se nit en els hostals del camí“. Es pot fer en 14 hores 30 minuts. Els indrets per on passa l’itinerari són coneguts, ben identificats i es poden trobar als mapes. Els camins de bast han passat a ser carreteres. La carretera actual de Solsona a la Seu d’Urgell pel Port del Comte i Coll de Port coincideix força amb aquest itinerari. Es pot fer a peu, en bicicleta o en cotxe. És una llarga via de muntanya amb molt desnivell, si es vol fer a peu o bicicleta, s’ha de preparar amb temps, anar amb roba apropiada i amb l’avituallament adequat, no s’hi val improvisar. Tal com es diu a la presentació, és una excursió molt interessant entre dues comarques properes però mal comunicades, una gran oportunitat per gaudir de la muntanya i dels pobles per on passava l’antic camí ral entre Solsona i la Seu d’Urgell. |
Carrer de Solsona amb nens, un home i un ase carregat – 1924-03 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa
Portal del Pont des de la plaça de l’Església – Solsona – 1915 – FFS Josep Salvany i Blanch
El portal de Cardona de Solsona – AFCEC Juli Vintró i Casallachs, 1863-1911
ITINERARI N.° 101 – De Solsona a La Seo, per Port del Comte
14 h. 30. Antic camí ral de ferradura de gran importància en anteriors centúries. Es trajecte molt interessant y d’alegre vista per les altes serres que s’atravessen y les belles valls que s’entrecreuen. La tirada es molt llarga. Pot repartir-se en dos o més jornades, baixant des de coll de Jou a Sant Llorenç y remuntant el Cardener o baixant a Tuxent des de’l Port del Comte seguint /’itinerari anterior. Pot fer-se també nit a Fórnols. Quan el trànsit era gros y’s feia ab matxos de bast, la jornada’s repartia fent-se nit en els hostals del camí.
Se segueix des de Solsona el camí ral de Sant Llorenç dels Piteus assenyalat en l’itinerari n.° 59.
Ribera de Solsona a cal Sotaterra (Junyents de Santa Eulalia) amb Torre Martins al fons (al turó de Sant Giribets) – Solsona – 1915 – FFS Josep Salvany i Blanch
Toll del Salt al Riu Negre al camí de Lladurs amb cal Barrereta al fons – Solsona – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
Paisatge amb can Cinca i el Castell de Lladurs en el camí de Solsona a Sant Llorenç de Morunys – ca 1890 – Frederic Bordas i Altarriba
Cinca – Lladurs – Entre 1913 i 1926 – AFCEC EMC – Lluís Bonet i Garí
Hostal del Cap del Pla o Hostal d’Isanta – Lladurs – Entre 1890 i 1936 – AFCEC EMC – Facilitada per Lluís Estasen i Pla
4 h. 15. Uns cinc minuts enllà del Hostal Nou se deixa a la dreta el camí de Sant Llorenç, prenent-se’l de l’esquerra que va faldejant per dessota el cim del Codó y per damunt de l’accidentada y hermosa vall de Canalda. Hermoses perspectives.
4 h. 30. Font del Teixó; aigua excelent y fredissima, de les millors de la montanya. Raja abundosa sobre’l camí.
Segueix el camí faldejant.
4 h. 45. Cap de serrat unit al cingle agut del Codó. Se va serrejant per una aresta rocosa derivada de Coll de Jou.
4 h. 50. Coll de jou, (vegis itinerari n.° 60). S’atravessen els camins de Canalda y d’Organyà (itineraris 60 y 104).
El viarany, encara que ample, es dolent y rocallós. S’alcen a l’esquerra els enaspralls de La Garganta deixant-se a la dreta un camí que va a la Coma.
5 h. 5. Portell entre penyes, al dessota de l’esboranc de La Garganta.
5 h. 10. Cap de serrat. El camí ja més bò va planejant pel dessota de Les Morreres, dominant la vall de Sant Llorenç y un extens y bellissim panorama vers a llevant y mig-jorn. Se porta la direcció al NE.
5 h. 30. S’enforca a la dreta un corriol que puja de Sant Llorenç.
5 h. 35. Font del Ginebró, al peu del camí. Aigua molt fresca y bona. El camí va planejant.
Estació d’esquí del Port del Comte – La foto del Pep – 08/02/2025
5 h. 40. Fonts de Querol — 2005 m. alt.— Neixen en uns aiguamolls en el camí mateix. Avença enfora el gros grop que forma el Cap de Querol y domina Sant Llorenç. A l’esquerra s’aixeca la formidable carena.
5 h. 45. Se deixa a l’esquerra el camí que va a La Bofia y el camí ral baixa seguidament creuant rasos englebats.
S’obre a l’esquerra la grandiosa comarcada de La Bofia envoltada d’alterosos y superbs cims.
6 h. 20. S’atravessa la barrancada de Coma Dadell o rasa del Sucre, molt pintoresca y el camí torna a remontar-se suaument entre rasos englebats.
6 h. 55. Se deixa a la dreta el camí que va al veïnat de Dalt de la Coma. El camí va enlairant-se. El bosc s’estén en la vessant alta.
Vessants nevats del Port del Comte – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
7 h. Cap de serrat —1625 m. alt.— El camí penetra en hermosa boscuria, revoltant per esquerpes pendents, ab dolents passants esllavissats.
7 h. 10. S’atravessa el barranc de Coma Furosa, aspre y enxorrencat, provinent de les altes vessants d’Estibella.
Va dominant-se la clotada del Port del Comte y el camí ral de Sant Llorenç a Tuxent.
7 h. 25. S’atravessa la clotada del Port y el camí s’enlaira.
Vista del Coll del Port cap a Fòrnols – Josa i Tuixén – 1923 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch
7 h. 30. Port del Comte. (Vegis itinerari anterior).
Se deixa a la dreta’l camí que baixa a Tuxent y’s va faldejant la serra tot de plà, alçant-se al costat del camí bonics agrupaments de roques. Els aiguavessos de la vall de Tuxent son ràpids y pregons. Els panorames son dilatats y’is punts de vista esplèndids.
El poble de Tuixent i la rodalia – Josa i Tuixén – 1905 – AFCEC Autor desconegut
7 h. 55. Coll de la Bogassa en un estrep avançat de serra, entre la amagada vall d’aquest nom, estesa de pins, y la escaienta vall de Tuxent. Se domina aquest poble enlairat damunt d’un cercle de verdor, junt a la unió dels rius Mola y Lavansa. Enrera del camí’s destaca’l Port del Comte y’l cimal del Mitjdia; més enllà s’ovira’l coll de Mola, per aon passa’l camí de Tuxent a Gósol, redreçant-se arrogant per damunt d’ell el grandiós massís del Pedraforca que ofereix desde aquí un imposant aspecte. Al enfront en el quadrant Nord estenen llurs alterosos murs el Cadí y’l Cadinell acompanyant la vall. S’esten aquesta a ponent, dibuixant-se un seguit de contraforts alts y ressortits y clapes grandioses de verdor, brillant la lluissor del aigua en continuats indrets.
Baixa’l camí seguidament endinsat en una superba baga de pins y abets, en la qual s’hi noten bellissims exemplars. Revolta el camí serpejant en avall, festejant la boscuria, ab un constant entrar y sortir per un de sos costats. S’obre a la esquerra’l fondal de la Bogassa que té en l’aiguaves oposat els caients ràpids de la serra del Port. El fondal es amagat per l’arbreda que’l cobreix.
8 h. 45. El camí deixa’l bosc y’s llença dret en avall per recta costa, reblincolant constantment y fruint d’un bell domini de vista sobre la vall del Lavansa, ben ombrejada d’arbreda acompanyadora del curs d’aigua y enclosa per altes montanyes de rectes vessants. Se redreça alterosa, en segon terme, enllà del fondal de Fórnols la magestuosa serra de Cadí. El poble de Fórnols se destaca en una alta vessant.
El molí de Fórnols amb un riu en primer terme i muntanyes al fons – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
El molí de Fórnols amb alguns arbres al voltant – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
9 h. 10. S’atravessa’l riu Lavansa. Molí de Fórnols. Enforcament de camins. (Vegis itinerari anterior). Se segueix desde aquí el propi itinerari.
Portal de l’església de Sant Climent de Fórnols – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
Homes baten l’herba a l’era d’una casa de Fórnols i algunes persones als balcons mirant – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
Un home en un camí i al fons el nucli d’Adraén en un vessant rocós – La Vansa i Fórnols – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
Un home en una roca i al fons la Bastida d’Hortons – Alàs i Cerc – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
El poble de la Bastida d’Hortons des de la rodalia – Alàs i Cerc – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
La Seu d’Urgell a riba d’un riu vist des del camí Torre Zulueta – La Seu d’Urgell – 1893 – AFCEC Lluís Marià Vidal i Carreras
14h. 3O. La Seo d’Urgell.
😉
Absis de l’Arxiprestal de la catedral de la Seu d’Urgell – La Seu d’Urgell – Entre 1915 i 1930 – AFCEC Marcel·lí Gausachs i Gausachs
Claustre de la catedral de la Seu d’Urgell – La Seu d’Urgell – Entre 1890 i 1910 – AFCEC autor desconegut
El cor de la catedral de la Seu d’Urgell – La Seu d’Urgell – 1923 – AFCEC Rossend Flaquer i Barrera
Carrer parcialment cobert amb dues persones a la Seu d’Urgell – 1902 – AFCEC Cèsar August Torras
La Seo, -690 m. alt. Ciutat de 3044 habitants, seu de bisbat, comarca del Urgellet, provincià de Lleyda, cap de partit judicial y antiga capitalitat del extens comtat d’Urgell. Plaça forta de 2.ª classe ab governador militar.
Fondes: Riambau; Llebreta; Ardria; Bartolo.
Automòvils: A Calaf, Artesa y a Puigcerdà. Servei diari.
La ciutat està situada en un hermós plà de dues a tres hores d’extensió per una d’amplaria, regat pels rius Segre y Balira que s’ajunten a un kilometre en avall de La Seo y tancat pel Cadí y les montanyes de Tost a mitjorn y la serra de Bescaran al N. y de Sant Joan de l’Herm a ponent.
Catedral del sigle XI. Hermosa fatxada y absis romànic. Interior enlletgit per moderns aditaments de distintes èpoques. Forma tres naus ab creuer. Altar major gòtic ab cert tirat al de La Seo de Barcelona. Se conservan algunes bones pintures en la Sagristia. Cadirat del chor de fusta de noguera molt ben treballada. Ric tresor ab objectes del culte molt notables. Arxiu importantissim, dels millors d’Espanya. Claustre del sigle XIII ab una part construida en el XVI. Iglesia parroquial de Sant Miquel en el Claustre instalada en 1364.
- Iglesia de Sant Domingo.
- Palau episcopal, grandiós y de magestuos aspecte, sumptuosament enriquit y
restaurat pel anterior bisbe y princep d’Andorra Dr.Benlloch qui es desvetllà molt pera la diòcesis durantson episcopat. - Seminari nou molt gran començat en el sigle passat pel bisbe Caixal.
- Asil de pobres.
- Germans de la Doctrina cristiana.
- Monges de la Ensenyança.
- PP. del Sagrat Cor y de Sant Armengol.
- Sagrada Familia.
- Hospital.
- Govern militar.
- Aduana.
- Llum elèctrica.
- Teatre del Instituto Obreto.
- Teatro Principal de Riambau.
- Societat Comercial, Industrial y Agrícola.
La ciutat estava emmurallada y fortificada y en les muralles hi havia quatre portals; de la Princesa, de la Pau, de Cerdanya y d’Andorra.
Desde una altura situada en la part Nord que’s titula puig de les Forques se frueix d’una bella vista de la ciutat.
😉
Mesures per gra en un porxo a la Seu d’Urgell – La Seu d’Urgell – Entre 1890 i 1936 – AFCEC EMC autor desconegut
😉
Una dona davant l’absis de l’església de Sant Miquel de la Seu d’Urgell – La Seu d’Urgell – ca 1907 – AFCEC Juli Soler i Santaló
😉
La Seu d’Urgell a riba d’un riu vist des del camí Torre Zulueta – La Seu d’Urgell – 1893 – AFCEC Lluís Marià Vidal i Carreras
😉
Pont vell sobre el riu Valira i al fons la Torre Solsona de Castellciutat – La Seu d’Urgell – Entre 1900 i 1930 – AFCEC Marcel Chevalier
😉
Vista de la Torre Solsona de Castellciutat – La Seu d’Urgell – Entre 1900 i 1930 – Marcel Chevalier, Marcel
😉
Vista general de Castellciutat 1 – La Seu d’Urgell – Entre 1900 i 1930 – AFCEC Marcel Chevalier
😉
Vista general de la Seu d’Urgell i al fons la Serra del Cadí – La Seu d’Urgell – Entre 1900 i 1930 – AFCEC Marcel Chevalier
😉
Vista general de La Seu d’Urgell nevada 1 – La Seu d’Urgell – ca 1900 – AFCEC Marcel Chevalier
😉
Vista general de La Seu d’Urgell nevada 2 – La Seu d’Urgell – ca 1900 – AFCEC Marcel Chevalier
😉
Vista posterior del Palau episcopal de la Seu d’Urgell – La Seu d’Urgell – Entre 1900 i 1930 – AFCEC Marcel Chevalier
😉
Comarca del Cardener 