| Itinerari número 102, “De Gósol a La Seo, per Cornellana y Fórnols“, en el capítol “VI SERRA DEN CIJA V PEDRAFORCA “ TORRAS, Cèsar August (1922). Pirineu Català. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench, de la pàgina 364 a la 366. |
| Aquest itinerari, “De Gósol a La Seo, per Cornellana y Fórnols“, és una “bonica excursió de montanya. Pot fer-se en cavalleria tot el trajecte“. Es pot fer en 8 hores 15 minuts. Els indrets per on passa l’itinerari són coneguts, ben identificats i es poden trobar als mapes. Els camins de bast han passat a ser carreteres o camins de travessa. Cal destacar el comentari que fa de Josa: “L’aspecte del poble no es pas de netedat y no es pas aconsellable el fer-hi nit“. Afortunadament la situació actual no és aquesta. És una llarga via de muntanya amb molt desnivell, si es vol fer a peu o bicicleta, s’ha de preparar amb temps, anar amb roba apropiada i amb l’avituallament adequat, no s’hi val improvisar. Tal com es diu a la presentació, és una bonica excursió molt interessant entre dues comarques, una gran oportunitat per gaudir de la muntanya i dels pobles per on passa aquest itinerari entre Gósol i la Seu d’Urgell. |
Vista general amb cims nevats – Gósol – ca 1927 – AFCEC EMC Lluís Estasen i Pla
La plaça major de Gòsol amb gent i bèsties de càrrega – Entre 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri
Sortida del poble de Gòsol amb masia i al fons la Serra del Cadí nevada – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri
ITINERARI N.° 102 – De Gósol a La Seo, per Cornellana y Fórnols
8 h. 15. Bonica excursió de montanya. Pot fer-se en cavalleria tot el trajecte.
Se segueix desde Gósol el camí marcat en l’itin. n.° 98.
El coll de Josa amb el Pedraforca al fons – Josa i Tuixén – Entre 1910 i 1930 – AFCEC Emili Jové i Cusido
Josa i el Cadirell vistos des del camí de Gosol – Josa i Tuixén – ca 1893 – AFCEC Lluís Marià Vidal i Carreras
Vista general de Josa del Cadí – Josa i Tuixén – 1919 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch
1 h. 10. Se deixa’l camí de Tuxent y s’emprén un fort rampant que s’enfila dret al poble de Josa.
1 h. 15. Josa, poblet de 200 habitants corresponent al partit de Solsona, provincià de Lleyda y bisbat d’Urgell. Pertany a la comarca del Urgellet —1380 m. alt.— Està empinat dalt d’un costarut turó, aon les cases hi estàn esgraonades en situació pintoresca. L’aspecte del poble no es pas de netedat y no es pas aconsellable el fer-hi nit.
1 h. 20. Se deixa a la esquerra la iglesia parroquial de Santa Maria de Josa que no ofereix marcat interès, havent sigut refeta de nou a primers del sigle passat, Ocupa’l lloc del antic castell dels senyors de Josa.
Continua ferma la pujada per l’aiguavés dret del clotal que baixa de coll de Jovell. Les vessants son abruptes. Compensen l’aridesa del paisatge els esplendents panorames que’s desenrotllen a l’esguard. La massa del Pedraforca’s presenta imposanta, apareixent inespugnable.
2 h. 10. Font del Sallar que raja al peu del camí. Es aigua molt fresca y bona y agradosa al paladar. Convida ab sa frescor a pendre-hi moments de repòs.
Segueixla esbufegadora costa.
2 h. 15. Coll de Jovell, — 1850 m. alt.— obert de nord a Sur entre les vessants rectes de la serra del Boixader, brancal desprès de la de Cadí, y’l Cadinell que s’aixeca alterós a mig-jorn a 2107 m. alt., formant en son cap una aguda punta. Les aigües vessen a llevant a la rivera de Josa y a ponent a la de Cornellana, abdues contribuients del Lavansa. Nous punts de vista dret a occident. Se va faldejant la serra del Cadinell, entre bosc ombrejat. Si’s vol assolir la Font Fresca‘s remunta el camí, deixant-lo un xic a la dreta.
2 h. 25. La Font Fresca, al mig de la boscuria. Neix a ràn de terra y es notablement freda, rica y forta.
Deixant la font se torna a buscar el camí baixant ràpidament entre l’arbreda. El camí va endinsant-se en la vall, sempre entre bonics paisatges de bosc y clapes d’envellutats pasturatges aon hi campen bones remades de bestiar en el temps del estiueig. A la part oposada de la vall se redreçen molt verticals els caients embrossats del Boixader.
2 h. 35. Sòt dels Abeuradors, en el fons de la vall. Bonica recolzada del petit curs d’aigua. Travessada la corrent el camí s’enfila dominant la poètica clotada.
2 b. 45. Collet de. Castillars, en un serradet avançat a travers de la vall, al envolt del qual s’hi
recargola tot joganer el saltironós riuet. El nom de Castillars deu son origen a unes trencades roques de formes capritxoses que s’enrestellen en el serrat, formant un portell enasprat.
Tombat el portell, torna a baixar el camí dret al fons de la vall, fruint de bonica vista sobre el riveral de Cornellana y’is alts brancals de serra que’l reclouen. Al lluny els horitzons se dilaten.
3 h. Bassa de les Granotes, en el reclòs sot de la rivera. Se segueix pel fons de la vall encaixonada.
3 h. 15. Sòt de l’Ensolella, aon el camí deixa’l fons de la vall, pera enlairar-se en amunt per sa caient dreta, tot faldejant-la.
Vista del poble de Cornellana – La Vansa i Fórnols – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
Cornellana – La Vansa i Fórnols– 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri
Un carrer de Cornellana – La Vansa i Fórnols – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
3 h. 30. Cornellana, — 1340 m.alt.- poblet de 150 habitants que junt ab Adraent forma part del ajuntament de Fórnols.
Cornellana està situat a mig caient de la seua vall en un davallant rost y trencat y en situació verament pintoresca, dominant un bell punt de vista sobre la clotada del seu riveral, els alts aiguavessos del Cadí y del Cadinell, el poblet de Fórnols en lairat al enfront sota la serra de Banchs, els fondals del Lavansa, les serres d’Alinya y d’Ossera y bells horitzons de montanyes, valls y fondalades.
S’entra a Cornellana per la part de dalt del poble que presenta uns bonics alts y baixos de cases mal arrenglarades, rònegues y d’aspecte pintoresc en llurs arbitraries construccions, destacant-sela iglesiade caracter enterament rural, senzilla, sense pretensions. Se baixa atravessant-se’l poble pels seus costaruts carrers, anant-se a sortir pel cap oposat, aon se segueix un camí que puja lleugerament faldejant la serra.
Portal de l’església de Sant Climent de Fórnols – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
Un home escombrant en un carrer de Fórnols – La Vansa i Fórnols – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
4 h. 15. Fórnols (Vegis itinerari n.° 100). Se segueix el camí marcat en el propi itinerari.
4 h. 55. Enforc de quatre camins, el de la esquerra va a Lavansa, el del enfront es el senyalat en l’indicat itinerari pera anar a coll de Creus y’I de la dreta porta també a coll de Creus per Adraent.
Faldeja aquest darrer camí la serra de Banchs per dessobre la rivera d’Adraent.
5 h. 25. S’atravessa la rivera davant d’un pintoresc molí y d’uns bells saltants d’aigua que cauen per abrupta barrancada. Al enfront se destaca’l pintoresc poble d’Adraent.
Ferma pujada. Les cases del poble, rònegues y en general de pobre aspecte, s’esglaonen en la pendent.
Un home en un camí i al fons el nucli d’Adraén en un vessant rocós – La Vansa i Fórnols – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
Alumnes de l’Escola Horaciana a Adraén – La Vansa i Fórnols – ca. 1905 – AFCEC Cèsar August Torras
5 h. 40. Adraent, poble de 120 habitants agregat al municipi de Fórnols —1400 metres alt.— El poble si bé de ruí aspecte en son caseriu, ofereix un conjunt molt pintoresc y detalls interessants pera la fotografia, el dibuix y la pintura.
El camí s’enfila dominant el poble y tota la vall, anant a trobar els planells de sota coll de Creus, en els que s’hi rejunta’l camí ral.
6 h. 15. Coll de Creus.
De coll de Creus a La Seo se segueix el camí marcat en l’itinerari n.° 100.
Un home en una roca i al fons la Bastida d’Hortons – Alàs i Cerc – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
El poble de la Bastida d’Hortons des de la rodalia – Alàs i Cerc – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
La Seu d’Urgell a riba d’un riu vist des del camí Torre Zulueta – La Seu d’Urgell – 1893 – AFCEC Lluís Marià Vidal i Carreras
8 h. 15. La Seo d’Urgell
😉
Absis de l’Arxiprestal de la catedral de la Seu d’Urgell – La Seu d’Urgell – Entre 1915 i 1930 – AFCEC Marcel·lí Gausachs i Gausachs
Claustre de la catedral de la Seu d’Urgell – La Seu d’Urgell – Entre 1890 i 1910 – AFCEC autor desconegut
El cor de la catedral de la Seu d’Urgell – La Seu d’Urgell – 1923 – AFCEC Rossend Flaquer i Barrera
Carrer parcialment cobert amb dues persones a la Seu d’Urgell – 1902 – AFCEC Cèsar August Torras
La Seo, -690 m. alt. Ciutat de 3044 habitants, seu de bisbat, comarca del Urgellet, provincià de Lleyda, cap de partit judicial y antiga capitalitat del extens comtat d’Urgell. Plaça forta de 2.ª classe ab governador militar.
Fondes: Riambau; Llebreta; Ardria; Bartolo.
Automòvils: A Calaf, Artesa y a Puigcerdà. Servei diari.
La ciutat està situada en un hermós plà de dues a tres hores d’extensió per una d’amplaria, regat pels rius Segre y Balira que s’ajunten a un kilometre en avall de La Seo y tancat pel Cadí y les montanyes de Tost a mitjorn y la serra de Bescaran al N. y de Sant Joan de l’Herm a ponent.
Catedral del sigle XI. Hermosa fatxada y absis romànic. Interior enlletgit per moderns aditaments de distintes èpoques. Forma tres naus ab creuer. Altar major gòtic ab cert tirat al de La Seo de Barcelona. Se conservan algunes bones pintures en la Sagristia. Cadirat del chor de fusta de noguera molt ben treballada. Ric tresor ab objectes del culte molt notables. Arxiu importantissim, dels millors d’Espanya. Claustre del sigle XIII ab una part construida en el XVI. Iglesia parroquial de Sant Miquel en el Claustre instalada en 1364.
- Iglesia de Sant Domingo.
- Palau episcopal, grandiós y de magestuos aspecte, sumptuosament enriquit y
restaurat pel anterior bisbe y princep d’Andorra Dr.Benlloch qui es desvetllà molt pera la diòcesis durantson episcopat. - Seminari nou molt gran començat en el sigle passat pel bisbe Caixal.
- Asil de pobres.
- Germans de la Doctrina cristiana.
- Monges de la Ensenyança.
- PP. del Sagrat Cor y de Sant Armengol.
- Sagrada Familia.
- Hospital.
- Govern militar.
- Aduana.
- Llum elèctrica.
- Teatre del Instituto Obreto.
- Teatro Principal de Riambau.
- Societat Comercial, Industrial y Agrícola.
La ciutat estava emmurallada y fortificada y en les muralles hi havia quatre portals; de la Princesa, de la Pau, de Cerdanya y d’Andorra.
Desde una altura situada en la part Nord que’s titula puig de les Forques se frueix d’una bella vista de la ciutat.
😉
Mesures per gra en un porxo a la Seu d’Urgell – La Seu d’Urgell – Entre 1890 i 1936 – AFCEC EMC autor desconegut
😉
Una dona davant l’absis de l’església de Sant Miquel de la Seu d’Urgell – La Seu d’Urgell – ca 1907 – AFCEC Juli Soler i Santaló
😉
La Seu d’Urgell a riba d’un riu vist des del camí Torre Zulueta – La Seu d’Urgell – 1893 – AFCEC Lluís Marià Vidal i Carreras
😉
Pont vell sobre el riu Valira i al fons la Torre Solsona de Castellciutat – La Seu d’Urgell – Entre 1900 i 1930 – AFCEC Marcel Chevalier
😉
Vista de la Torre Solsona de Castellciutat – La Seu d’Urgell – Entre 1900 i 1930 – Marcel Chevalier, Marcel
😉
Vista general de Castellciutat 1 – La Seu d’Urgell – Entre 1900 i 1930 – AFCEC Marcel Chevalier
😉
Vista general de la Seu d’Urgell i al fons la Serra del Cadí – La Seu d’Urgell – Entre 1900 i 1930 – AFCEC Marcel Chevalier
😉
Vista general de La Seu d’Urgell nevada 1 – La Seu d’Urgell – ca 1900 – AFCEC Marcel Chevalier
😉
Vista general de La Seu d’Urgell nevada 2 – La Seu d’Urgell – ca 1900 – AFCEC Marcel Chevalier
😉
Vista posterior del Palau episcopal de la Seu d’Urgell – La Seu d’Urgell – Entre 1900 i 1930 – AFCEC Marcel Chevalier
😉
Comarca del Cardener 