| Itinerari número 103, “De Gósol a La Seo, a travers del Cadí“, en el capítol “VI SERRA DEN CIJA V PEDRAFORCA “ TORRAS, Cèsar August (1922). Pirineu Català. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench, de la pàgina 366 a la 368. |
| Aquest itinerari, “De Gósol a La Seo, a travers del Cadí“, és una “molt bella excursió de montanya. Es camí molt més directe que l’anterior, encara que’s menys bo pera anar a cavall. Al hivern queda interceptat per les neus“. Es pot fer en 7 hores 30 minuts. Els indrets per on passa l’itinerari són coneguts, ben identificats i es poden trobar als mapes. Els camins de bast han passat a ser carreteres o camins de travessa. És una llarga via de muntanya amb molt desnivell, pensada per fer a peu , s’ha de preparar amb temps, anar amb roba apropiada i amb l’avituallament adequat, no s’hi val improvisar. Tal com es diu a la presentació, és una bonica excursió molt interessant entre dues comarques, una gran oportunitat per gaudir de la muntanya i dels pobles per on passa aquest itinerari entre Gósol i la Seu d’Urgell. |
Vista general de Gósol amb el Cadí nevat al fons – Gósol – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Cooperativa de Fluido Eléctrico (Catalunya)
La plaça major de Gòsol amb gent i bèsties de càrrega – Entre 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri
Sortida del poble de Gòsol amb masia i al fons la Serra del Cadí nevada – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri
ITINERARI N.° 103 – De Gósol a La Seo, a travers del Cadí
7 h. 30. Molt bella excursió de montanya. Es camí molt més directe que l’anterior, encara que’s menys bo pera anar a cavall. Al hivern queda interceptat per les neus.
Se segueix a la sortida de Gósol el camí marcat en l’itinerari n.° 98.
El coll de Josa amb el Pedraforca al fons – Josa i Tuixén – Entre 1910 i 1930 – AFCEC Emili Jové i Cusido
Josa i el Cadirell vistos des del camí de Gosol – Josa i Tuixén – ca 1893 – AFCEC Lluís Marià Vidal i Carreras
Vista general de Josa del Cadí – Josa i Tuixén – 1919 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch
1 h. 10. Se deixa el camí de Tuxent y se segueix el que està marcat en l’itinerari anterior.
2 h. 15. Coll de Jovell, — 1850 m. alt.— obert de nord a Sur entre les vessants rectes de la serra del Boixader, brancal desprès de la de Cadí, y’l Cadinell que s’aixeca alterós a mig-jorn a 2107 m. alt., formant en son cap una aguda punta. Les aigües vessen a llevant a la rivera de Josa y a ponent a la de Cornellana, abdues contribuients del Lavansa. Nous punts de vista dret a occident.
A coll de Jovell deixant a l’esquerra el camí més fresat que va dret a Cornellana se segueix un viarany mig amagat entre espessor d’arbreda y boixaters que tot enlairant-se va faldejant per damunt de la vall. La vall de Cornellana se va desarrollant al fons.
2 h. 45. Cor de Vanseses, planell herbat en un grop avançat que forma un serradet. Se descobreix el clot de Cadí y’s va faldejant per damunt d’aquest.
2 h. 55. Font de Cadí, d’aigua molt gelada, rica y abundosa. Està arreglada pels pastors. Es font molt renomenada en tota la rodalia.
Se deixa a l’esquerra un viarany molt dolent que baixa dret a Cornellana per dolents passants.
3 h. S’atravessa el clot de Cadí, aspre y desolat en tota sa ampla conca.
El corriol s’enlaira per la vessant dreta del clotal, per la caient de la Costa Verda.
Carena de la serra del Cadí des del puig de la Canal del Cristall – Puig de la Josa i Tuixen – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
3 h. 15. Coll del Pí del Orri, en un grop avançat de la serra.
Se domina la vall de Cornellana y el Cadinell que queda ajupit dominat enrera pel gran massís de la serra del Port del Comte y més enllà pel Cap de Verd y el Pedraforca.
Bells cops de vista.
Va faldejant-se en amunt la serra de Cadí per dessota’l Cap de la Fesa.
3 h. 40. Se deixa a l’esquerra un mal indicat corriol que va dret al coll de Bacanella.
3 h. 45. Plà dels Gosolans, replà en decliu en el llom de la serra de Cadí. Pasturatges.
S’atravessa la serra, baixant el camí pel vessant nord.
Cim rocós del puig de la Canal del Cristall – Puig de la Josa i Tuixen – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
3 h. 55. Collet de la Gallorza, aon se deixa a l’esquerra la font dels Gossos. El collet està format per un cap enasprat, avançat de la serra. Se continua baixant per pendent ràpida y aspra.
4 h. Font de la Gallorza, d’aigua molt fresca y bona.
Continua el ferm davallant, fruint-se d’hermosa vista dret al nord sobre les valls que cauen al Segre desde les altes montanyes d’Andorra y Bescaran.
A la dreta, a llevant, s’esten l’esplèndid dentellat de la serra de Cadí, de cantelludes formes y estimbades canals. A ponent s’oviren les altes serres del Pallars.
Van trobant-se boscos de pins.
4 h. 20. Planells de Sant Salvador, englebats y voltats de bosc. Al dessota en direcció a ponent s’hi forma el riveral que passa pel peu del poble d’Adraent.
4 h. 25. Font de Sant Salvador, d’aigua gelada; brolla en un ras d’herbei.
4 h. 30. Ermita de Sant Salvador, pobre y petita, ab més aspecte de cabanya que de capella. No obstant es molt concorreguda en els dies d’aplec —1600 m. alt.
Se va planejant entre bosc.
4 h. 40. Collet de Sant Salvador, obert en una derivació de serra despresa de sota el Cadí y en la qual bon xic enllà s’hi obre el coll de Creus que l’uneix ab el Cadí de Tost.
El camí baixa fortament entre hermós bosc tenint a la dreta la montanya dels Esquerps que separa la vall de Gés de la de Vilanova de Benach.
Vista general de La Seu d’Urgell nevada 2 – La Seu d’Urgell – ca 1900 – AFCEC Marcel Chevalier
4 h 45. Collet de Llangostó —1525 m. alt.
Se va baixant per la baga dels Gabatxons.
5 h. S’arriba al fons de l’emboscat clot d’Abella y se segueix un nervi de serra.
5 h. 5. Les Colladetes; a la dreta s’obre el clot d’Abella y a l’esquerra el de Saguers. A l’altra part de la vall d’Abella s’aixeca l’enasprat Roc de Coloms, al costat de la serra dels Esquerps. La vall d’Abella va al Gés.
5 h. 25. Roc de l’Aliga, en una colladeta. El camí baixa dominant la vall de Gés, tancada en l’indret oposat pels Esquerps. El poblet de Gés s’ovira en el rampant de la vall. El camí va baixant tot costejant.
Vista general de la Seu d’Urgell i al fons la Serra del Cadí – La Seu d’Urgell – Entre 1900 i 1930 – AFCEC Marcel Chevalier
5 h 45. El GÉS, petit poblet que junt ab la Bastida dels Ortons, Serch, Artadó y Vilanova de Benach constitueixen el municipi de Serch, del partit de La Seo, provincià de Lleyda. Les mesquines cases prop de la senzilla iglesia estan situades en desordre en el caient de la serra —1100 m. alt.
Corre’l camí faldejant la serra y dominant la vall.
5 h. 55. Se perd de vista el poblet de Gés, en un cap de serrat. L’espai se va obrint. A l’altra part de la vall del Segre s’aixequen les altes montanyes de Bescaran.
6 h. 10. S’entra en un bosc de pins que’s va atravessant.
6 h. 15. Se surt de dins del bosc. L’espai de vista es ample. A l’altra part de la vall, que va al Segre s’hi descobreix el poblet d’Ortadó y més en avall y més prop del clot del riu, el de Serch.
El camí va baixant, revoltant per les caients que vessen al Segre.
7 h. 15. Coll de l’Olla. Envistes de La Seo.
7 h. 20. Se troba’l camí que ve de La Bastida, davant del pont del Segre.
Vista general de La Seu d’Urgell nevada 1 – La Seu d’Urgell – ca 1900 – AFCEC Marcel Chevalier
7 h. 30. La Seo
😉
Absis de l’Arxiprestal de la catedral de la Seu d’Urgell – La Seu d’Urgell – Entre 1915 i 1930 – AFCEC Marcel·lí Gausachs i Gausachs
Claustre de la catedral de la Seu d’Urgell – La Seu d’Urgell – Entre 1890 i 1910 – AFCEC autor desconegut
El cor de la catedral de la Seu d’Urgell – La Seu d’Urgell – 1923 – AFCEC Rossend Flaquer i Barrera
Carrer parcialment cobert amb dues persones a la Seu d’Urgell – 1902 – AFCEC Cèsar August Torras
La Seo, -690 m. alt. Ciutat de 3044 habitants, seu de bisbat, comarca del Urgellet, provincià de Lleyda, cap de partit judicial y antiga capitalitat del extens comtat d’Urgell. Plaça forta de 2.ª classe ab governador militar.
Fondes: Riambau; Llebreta; Ardria; Bartolo.
Automòvils: A Calaf, Artesa y a Puigcerdà. Servei diari.
La ciutat està situada en un hermós plà de dues a tres hores d’extensió per una d’amplaria, regat pels rius Segre y Balira que s’ajunten a un kilometre en avall de La Seo y tancat pel Cadí y les montanyes de Tost a mitjorn y la serra de Bescaran al N. y de Sant Joan de l’Herm a ponent.
Catedral del sigle XI. Hermosa fatxada y absis romànic. Interior enlletgit per moderns aditaments de distintes èpoques. Forma tres naus ab creuer. Altar major gòtic ab cert tirat al de La Seo de Barcelona. Se conservan algunes bones pintures en la Sagristia. Cadirat del chor de fusta de noguera molt ben treballada. Ric tresor ab objectes del culte molt notables. Arxiu importantissim, dels millors d’Espanya. Claustre del sigle XIII ab una part construida en el XVI. Iglesia parroquial de Sant Miquel en el Claustre instalada en 1364.
- Iglesia de Sant Domingo.
- Palau episcopal, grandiós y de magestuos aspecte, sumptuosament enriquit y
restaurat pel anterior bisbe y princep d’Andorra Dr.Benlloch qui es desvetllà molt pera la diòcesis durantson episcopat. - Seminari nou molt gran començat en el sigle passat pel bisbe Caixal.
- Asil de pobres.
- Germans de la Doctrina cristiana.
- Monges de la Ensenyança.
- PP. del Sagrat Cor y de Sant Armengol.
- Sagrada Familia.
- Hospital.
- Govern militar.
- Aduana.
- Llum elèctrica.
- Teatre del Instituto Obreto.
- Teatro Principal de Riambau.
- Societat Comercial, Industrial y Agrícola.
La ciutat estava emmurallada y fortificada y en les muralles hi havia quatre portals; de la Princesa, de la Pau, de Cerdanya y d’Andorra.
Desde una altura situada en la part Nord que’s titula puig de les Forques se frueix d’una bella vista de la ciutat.
😉
Mesures per gra en un porxo a la Seu d’Urgell – La Seu d’Urgell – Entre 1890 i 1936 – AFCEC EMC autor desconegut
😉
Una dona davant l’absis de l’església de Sant Miquel de la Seu d’Urgell – La Seu d’Urgell – ca 1907 – AFCEC Juli Soler i Santaló
😉
La Seu d’Urgell a riba d’un riu vist des del camí Torre Zulueta – La Seu d’Urgell – 1893 – AFCEC Lluís Marià Vidal i Carreras
😉
Pont vell sobre el riu Valira i al fons la Torre Solsona de Castellciutat – La Seu d’Urgell – Entre 1900 i 1930 – AFCEC Marcel Chevalier
😉
Vista de la Torre Solsona de Castellciutat – La Seu d’Urgell – Entre 1900 i 1930 – Marcel Chevalier, Marcel
😉
Vista general de Castellciutat 1 – La Seu d’Urgell – Entre 1900 i 1930 – AFCEC Marcel Chevalier
😉
Vista general de la Seu d’Urgell i al fons la Serra del Cadí – La Seu d’Urgell – Entre 1900 i 1930 – AFCEC Marcel Chevalier
😉
Vista general de La Seu d’Urgell nevada 1 – La Seu d’Urgell – ca 1900 – AFCEC Marcel Chevalier
😉
Vista general de La Seu d’Urgell nevada 2 – La Seu d’Urgell – ca 1900 – AFCEC Marcel Chevalier
😉
Vista posterior del Palau episcopal de la Seu d’Urgell – La Seu d’Urgell – Entre 1900 i 1930 – AFCEC Marcel Chevalier
😉
Comarca del Cardener 