| Itinerari número 104, “De Sant Llorenç dels Piteus a Organyà per Cambrils“, en el capítol “VI SERRA DEN CIJA V PEDRAFORCA “ TORRAS, Cèsar August (1922). Pirineu Català. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench, de la pàgina 368 a la 374. |
| Aquest itinerari, “De Sant Llorenç dels Piteus a Organyà per Cambrils“, és una “Excursió molt recomanable. Bells tragectes de montanyes. Esplèndids panorames.“. Es pot fer en 9 hores. Els indrets per on passa l’itinerari són coneguts, ben identificats i es poden trobar als mapes. Alguns camins de bast han passat a ser carreteres o camins de travessa, altres s’han perdut per la construcció de la carretera que va de Sant Llorenç a Coll de Jou i al Pont d’Espia. És una llarga via de muntanya amb molt desnivell, si es vol fer a peu, s’ha de preparar amb temps, anar amb roba apropiada i amb l’avituallament adequat, no s’hi val improvisar. Tal com es diu a la presentació, és una bonica excursió molt interessant i recomanable, una gran oportunitat per gaudir de la muntanya i dels pobles per on passa aquest itinerari entre Sant Llorenç i Organyà passant per Coll de Jou, el Montnou, el Call d’Odèn, Cambrils i el Pont d’Espia. |
Carrer parcialment cobert de Sant Llorenç de Morunys amb dues dones al fons – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
Home i nen asseguts al Portal de Solsona de Sant Llorenç de Morunys – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Autor desconegut
Església i cases de Sant Llorenç de Morunys – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Autor desconegut
Vista general de Sant Llorenç de Morunys – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Autor desconegut
ITINERARI N.° 104 – De Sant Llorenç dels Piteus a Organyà per Cambrils
9 h. Excursió molt recomanable. Bells tragectes de montanyes. Esplèndids panorames.
Se surt de Sant Llorenç pel portal del costat de la iglesia y’s remunta la vall provinenta de coll de Jou, deixant ben prompte a l’esquerra el camí ral de Solsona (Itin. n.° 59).
20 m. Se deixa a la dreta’l viarany que porta a Cap de Querol y a La Bofia. (Itin. número 119).
La pujada s’accentua y’s domina bellament la vall de Sant Llorenç.
55 m. Font de la Cornellà, fresca y abundosa al peu del camí. La costa’s fa molt dura per la recta vessant de sota’l coll. Interessant aspecte del encadenat de Les Roques de Lord.
Cims rocosos des el camí al coll de Jou – Guixers – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
Font de Coll de Jou – La foto del Pep – 13/03/2026
1 h. 15. Coll de jou, —1350 m. alt.— obert de N. a S. entre alterosos cingles.
Al nord s’ostenten els enaspralls de la Garganta; a migjorn s’aixeca’l Codó.
Se deixa a l’esquerra el camí que baixa dret a Canalda (Itinerari n.° 60) y se’n prén un altre que, un cop atravessat el planell del coll, s’enfila sota peu de cingles.
El puig Sobirà des del camí a coll de Jou al terme d’Odèn – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
1 h. 20. Serrat de Prat Monegal, en un portell format pels enaspralls avançats de la serra. Nou domini de vista.
S’aixeca a la dreta, dalt del massís de la serra el Serrat de la Guineu, vorejat de timberes y escorrancs inespugnables.
Se recorre un preciós trajecte, planejant relleixos entre caients abruptes y estimballs y fruint-se d’imposants aspectes dels paisatges y d’un extens panorama.
1 h. 40. Serrat d’Urdell.
S’obre a la dreta la hermosa clotada d’Urdell, provinenta dels alts escorrancs.
1 h. 45. S’atravessa’l torrent d’Urdell que cau barrancós y estimbat vers als fòndals de Canalda.
1 h. 50. Pinar dc Canalda, que cobreix bellament la vessant de la serra.
1 h. 55. Serrat del Llop, avançat entre’l Serrat de la Guineu y les asproses puntes dels Tres Pics. Esplèndid cop de vista dels trencalls, xorrecs y canals de la magestuosa serra que s’aixeca enasprada y alterosa a la dreta, oferint puntes avançades, contraforts estimbats y barrancades colosals, en Ics que s’hi barregen, en orri, trinxaments de roques despreses y farrenya vegetació arborescent.
Arbres i vegetació a la collada de la Mata 3 – Odèn – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
El primer xalet als prats de Canalda – La foto del Pep – 23/10/2025
2h. Prats de Canalda. Grans extensions de pasturatges.
2 h. 5. Els Cortals. Cabanyes sota’l camí. Entra aquest de plé en els alts plans de Canalda, estesos en suau rampant que s’esglaona sota la abrupta y alterosa carenada. La vall s’obre fonda a la esquerra. Estàn ocupats els plans per grans extensions de pasturatges entre clapes de bosc, ressortint magestuosos els seculars pins y abets d’esteses y recargolades brancades.
2 h. 15. Font dels Prats, prop del camí. Aigua fresca y pura.
Revolta’l camí sobre’ls plans entre belles clapades de bosc.
Arbres i vegetació a la collada de la Mata 1 – Odèn – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
2 h. 20- Coll de Mata, — 1767 m. alt.— entre’ls Tres Pics, enlairats en el cim la serra y’l puig Subirà de Canalda que s’aixeca sortit enfora a migjorn, avançat sobre la vall y desprès del nucli de la serra.
Pot pujar-se desde’l coll al cim del Puig Subirà, en cosa de mitja hora, seguint la pendent emboscada que baixa dret al coll en rampant gens difícil. Del puig Subirà que’s troba a 1937 m. alt. se frueix d’un hermós panorama, realçat per sa situació alterosa enfora del massís de la serra. En la part d’abaix, sobre la vall de Canalda, està tallat a pic. A n’aquesta especial situació, a son aspecte arrogant que li dona un plé domini de la vall y del territori envoltant, deurà sens dubte el nom de Subirà, ab que’l senyalarien antics habitants del pais, poseïts de la plena soberania que tenia sobre la encontrada.
Desde’l coll de Mata‘s frueix vers a llevant de galan aspecte de perspectives enèrgiques, realçades per la agudesa dels cims y el trencat de les espadades vessants y entonades per la foscor de la bella arbreda y la verdor matisada dels herbeis. Vers a ponent al cambiar el panorama cambia també l’aspecte general y’ls paisatges del primer terme perden en entonació y energia. La caient recta y pedregosa s’enfonsa vers a la vall d’Oden. La enlairada serra d’aquest nom despresa de la Tossa Pelada y del massís del Port del Comte s’estén a la altra part del riveral termenant en el cim alterós de Morro Brut. —2100 metres alt.— Vers al fons y prop de la corrent del riveral d’Oden s’hi ovira un veïnat de petites cases de pagès conegut ab el característic nom de Mon Nou.
Baixa’l camí en brusca zigazaga per la recta pendent, pera enfonsar-se en la vall. El panorama continua essent molt dilatat, més el paisatge’s fa a cada pas més monòton y poc interessant.
Arbres i vegetació a la collada de la Mata 2 – Odèn – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
2 h. 40. Veïnat del Mon Nou —1575 m. alt.— Està constituit per unes quantes pagesies apropades.
Se continua baixant vers al fons de la vall.
3 h. 15. S’atravessa la rivera d’Oden provinenta dels cims superiors de la serra del Port del Comte, corrent en sa part superior entre les Morreres y la Garganta en un costat y el brancall de la Serra d’Oden en l’altre —1350 m. alt.
Travessat el riveral el paisatge va fent-se més y més interessant. Faldeja el camí per dessobre’l sot del riu, fruint de belles perspectives sobre’l fondal y d’extensos punts de vista en el apartat espai. El Puig Subira y la serra d’Oden reclouen la vall.
3 h. 25. Teuleria del Call. Se baixa seguidament en direcció SO.
Coll del terme d’Odèn amb El Call en primer terme i un el Puig Sobirà al fons – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
L’escola d’Odèn amb el Call al fons – La foto del Pep – 20/06/2023
3 h. 35. El Call d’Oden —1290 m. alt— grandiosa casa de camp, situada en un petit serrat avançat. Sa situació es molt pintoresca, dominant el curs de l’aigua. Penyals y bosc ornen faldars y clotada. El riuet saltirona festós. A l’altra part del fondal s’hi aixeca un turó rocós y a redós d’ell la iglesia parroquial de Santa Cecilia d’Oden ab la rectoria. Coronen el turó les ruïnes del castell. Consta la donació del mateix feta a la canònica de Solsona, en 1208, pel comte d’Urgell Armengol VIII.
La iglesia d’Oden es obra del sigle XVII y no te major interès que sa bella situació. El terme parroquial d’Oden te 52 cases escampades ab unes 300 ànimes. Se troba en un extrem del bisbat de Solsona al qual pertany. Confronta a llevant ab Canalda (itin. n.° 60) y ab Lladurs (itin. n.° 59), a mig-jorn ab Timoneda (itinerarin.° 109) y Montpol (itinerari n.° 110), a ponent ab Cambrils y a tramontana ab Alinyà (itincari n” 107).
Santa Cecília d’Odèn – La foto del Pep – 22/04/2023
El municipi d’Oden qual casa comunal se troba en l’hostal de Rosselló agafa una extensió considerable, essent la major part de son territori aspre y trencat y abundant especialment en boscos.
Formen part del municipi Canalda, Cambrils, la Valldan y el veïnat del Mont Nou, ab un total de 650 habitants.
La casa del Call d’Oden ofereix un interessant aspecte, ab sos barris emmurallats, sos sortits cossos d’edifici, solanes y grans obertures. En son interior hi ha grandioses habitaçions y ben posades cambres, a estil de montanya. Es casa molt hospitalaria y l’excursionista hi trobarà sempre en cas d’acullirs’hi molt bon tracte y amabilitat. Es un bon punt pera efectuar interessants y pintoresques excursions pels envolts.
El camí que corre enlairat sobre la reclosa vall torna a faldejar el curs del petit riuet y recorre un seguit hermós de recolzades, ornades a la dreta per tallades cingleres, penyals ardits, escorrancs ferestecs per aon saltan torrenteres entre esllavissaments de trencades penyes y caients abruptes que mantenen torçuts pins arrelats en el pedregam; obrint-se a la esquerra, belles y esquerpes fondalades que cauen dret al fons del enclotat riveral entre vegetació farrenya.
3 h. 55. Cases de Torrent y Oriola d’Oden en situació molt pintoresca.
4 h. Cap de la coma de Torrent. Un estrep de serra s’avança vers a la esquerra apartant el curs del riu. El camí corre enlairat.
Vegetació a l’anomenat clot de la Malamata – Odèn – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
4 h. 15. Clot de la Malamata. —1110 m. alt.— Lloc d’esplendida feresa. Barrancada colosal; tartera enorme que cau d’una alçaria considerable. Revolta’l camí sota’ls encinglerats de Vallisera, enlairat damunt de la ferestega clotada.
4 h. 40. Creu de Delia en un serradet. Se revolta’l clot de Caons, altra abrupta fondalada.
Saltant del Racó o salt de cal Sala de Cambrils – Odèn – 1893 – AFCEC Lluís Marià Vidal i Carreras
Santa Bàrbara del Racó i el salt de cal Sala de Cambrils – La foto del Pep – 11/04/2024
4 h. 55. Coll del Boix. S’oviren nous horitzons, destacantse al fons d’una clotada’l molí de Cambrils que té un alt saltant d’aigua a son repeu. Volta’l camí, ab nou domini de vista, pel clot de les Olives sota’l serrat de la Guineu.
5 h. 5. Bauma del Os, cova interessant oberta prop del camí.
5 h. 15. El Grau, aon s’hi troben dues cases de pagès.
Se deixa a la esquerra’l camí que va a Oliana (Itin.n.º 111) y’s puja en amunt del caient de la serra.
Sant Martí de Cambrils – La foto del Pep – 20/07/2023
5 h. 25. Can Jaume dels Bertals. Continua ferma la pujada dominant-se’l molí de Cambrils, el Salí y la iglesia situada dalt d’un serradet. S’oviren dret al fons els clotals de la Rivera Salada, estenent-se l’esguard per ample circ de montanyes.
5 h. 50. Càn Jaume dels Tendrets. El camí va de travers y en amunt per dessobre la clotada de Cambrils.
6 h. Coll de Cambrils, — 1240 m. alt— obert de llevant a ponent entre aiguavessos de la Rivera Salada y del Segre per la rivera de Vall de Lluch. Limit entre la comarca del Cardener y l’Urgellet.
Se domina un nou y extens punt de vista sobre la vall de Perles y les montanyes d’Alinyà, estenent-se la mirada al lluny fins a les serres de Cabó, del Boumort y altres més apartades del Pallars.
En el coll de Cambrils enbranca’l camí que vé de Solsona (Itin. n.° 108) y altres que van a Perles y a Alinyà.
Seguint la carena en direcció ENE. se puja a la Tossa de Cambrils —1775 m. alt,— que domina les valls de Cambrils y d’Oden essent tota aquesta serra una derivació de les d’Oden y Port del Comte. Per la banda oposada del coll en direcció ONO. carenejant fortament pot guanyarse en poc més d’una hora l’agut Turb d’Oliana la montanya més interessant de la regió, la qual gaudeix d’un extensissim panorama.
Se va planejant en suau descens vers al O. pels boscos extensos del Duc de Cardona, en vessants d’aigües del Segre.
Santa Pelaia de Perles – La foto del Pep – 26/07/2023
6 h. 15. Coll del Boix. — 1175 m. alt.— A la dreta en un serradet hi ha la ermita de Santa Pelalla, de gran devoció en la encontrada y en la qual s’hi celebra un gros aplec.
Va faldejant-se entre bosc.
6 h 35. Collet entre una ufanosa baga de pins. Va serrejant-se per damunt de la vall de Lluch. Bell camí de montanya.
6 h. 45. Coll d’Ala —1060 m. alt,— obert de NO a SE. Bell punt de vista sobre les alteroses serres de Santa Fé y de Cabó, les aspres carenades del Boumort, els més propers encinglerats de Montroy y dels Prats y’ls tallats aguts de la serra d’Aubens.
Se baixa en direcció al SO. per accidentat y ràpit camí que reblincola per dins del bosc.
7 h. 10. S’arriba al fons de la barrancada de la vall de Lluch y’s va baixant en direcció al NO. pel llit del riveral y per un cansat sorral d’una espessor considerable. Els peus s’hi enfonsen y el camí es fatigós.
Paisatge desfregat y arit.
7 h. 15. Estret de la vall de Lluch entre roques y penyals. El riuet corre amagat sota la sorra y sols algun fil d’aigua surt vergonyosament de tant en tant per a amagarse seguidament en el tou del sorral. A l’esquerra s’obre una gran balma o espluga en l’espadat avançat de la penya.
7 h. 25. Enforc de les riveres de la Vall de Lluch y de Perles que prenen al unir-se’l nom de rivera de Canelles. Se bifurca’l camí que ve de Perles. Se segueix en avall el riveral, de llit ja molt més ample.
7 h. 45. Hostal den Bertran sota’l poblet de Canelles que s’aixeca en un turó enasprat sobre la vall —540 m. alt.
8 h. 5. Se deixa’l fons del riveral enlairant-se’l camí per la vorera dreta. Queda a un costat la casa Pujol.
8 h. 10. Hostalet den Pujol, petita casa de pagès. Abans era hostal.
S’ovira al S. a l’esquerra el poble de Coll de Nargó a la altra part del Segre.
El pont d’Espia sobre el riu Segre – Coll de Nargó – ca 1900 – AFCEC Lluís Marià Vidal i Carreras
8 h. 20. Pont d’Espí (Itinerari n.° 3) que s’atravessa, després de deixar a mà dreta un camí que va a Figols remuntant la vora esquerra del Segre.
Des de’l pont d’Espí se segueix la carretera.
9 h. Organyà. (Vegis itinerari n.° 3).
😉
Pont d’Espia o Pont d’Espí – Fígols i Alinyà – 1916 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch
Pont d’Espí, d’un sol y antic arc sobre’l Segre. Se deixa a la dreta de la carretera, -490 m. alt.- Adquirí celebritat aquest pont en la passada centúria per haver sigut mort en el propi lloc y pels seus mateixos mossos de la esquadra, en la guerra carlista dels set anys, el sanguinari comte d’Espanya, que deixà trista memòria a Barcelona, al desempenyar el càrrec de capità general de Catalunya, en la època d’absolutisme que precedí a la citada guerra. Fou enterrat en la iglesia vella de Coll de Nargó.
La carretera va seguint en amunt la pintoresca y reclosa vall, fruint de bells paisatges y perspectives de montanyes.
S’atravessa per un pont la rivera de Fontanet que baixa a l’esquerra de la montanya de Santa Fe, en qual cim s’hi destaca la ermita.
A la part oposada de la vall s’ovira empinat en un serrat, el poblet de Figols, sota’ls espadats de les Roques de Norieda.
El Segre i Organyà, ca. 1902. Autor Cèsar August Torras i Ferreri
Vista parcial d’Organyà amb el pont en primer terme – Organyà – Entre 1890 i 1928 – AFCEC EMC Autor desconegut
Organyà, vila de 1156 habitants, comarca del Urgellet, provincià de Lleyda, partit y bisbat de La Seo a506 m. alt. Està atravessada per la carretera. Ofereix un marcat caracter d’antigor. Els seus carrers tenen amples porxades y rafecs de sortides volades que gaire be’s toquen, donant tot just pas a la llum del sol. Presenten un aspecte molt pintoresc. La iglesia colegiata de Santa Maria es molt notable. Formen son interior tres naus a volta de canó, havent sigut deformada en l’exterior per distints aditaments. Restos de l’elegant absis de la antiga iglesia, alçada en el sigle XI, queden gaire be amagats per modernes construccions. La portada oberta en un dels costats es molt correcte en son estil de transició del romànic al gòtic, tenint ben esculturals els detalls de sa ornamentació. Damunt de la portada s’hi obre un esbelt rossetó o ull de bou. En lo alt del mur hi corre una ratlla d’arcades d’elegant factura. La torra quadrada s’aixeca en un costat.
El priorat de Santa Maria d’Organyà fou fundat en el sigle XI pels vescomtes de Castellbò.
Carrer d’Organyà amb cases porxades i al fons una persona – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
Portal i façana de l’església de Santa Maria d’Organyà amb uns nens en primer terme i més gent al fons – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
Grup de nenes davant del portal de l’església de Santa Maria d’Organyà – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
Vista interior de l’església d’ Organyà – Organyà – 1923 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch
Una dona i una nena al carrer Nou d’Organyà – Organyà – 1900 – AFCEC Antoni Bartomeus i Casanovas
Es molt renomenada la fira que se celebra a Organyà per Sant Andreu, a últims de Novembre. Dura quatre dies; hi acut gent de per tot arreu y s’hi fan grans transaccions de bestiar. Es de les més importants de Catalunya. Pel dijous gras te lloc altra fira de menor importància. Hi ha mercats molt concorreguts els dimars de cada semana.
Com a detall curiós hi ha que observar que Organyà te un sagell oficial en el qui apareix una orga com a emblema. iBella interpretació etimològica del nom!
Davant d’Organyà s’aixeca la enlairada serra de Santa Fe que forma un seguit de pics encinglerats, essent un estrep avançat de la serra del Boumort. En un d’aquests pics, el més apropat al poble, que domina, y en el lloc més enlairat, s’hi troba l’ermita que es molt visitada, especialment en certes diades d’aplcc. L’aplec principal es el dilluns de la segona Pascua. Es una excursió força interessant que pot ferse desde Organyà en cosa d’una hora, encara que de forta pujada. El panorama que des de’l cim se frueix es extensíssim. Se troba a 1222 m. alt.
En la part de mitjorn de la mateixa montanya, sobre la rivera de Fontanet, en setí enlairat y de mal accés, s’hi obre una cova molt notable, que no ha sigut encara ben explorada. Es la cova del Armini. Son forat d’entrada es molt reduït, més en son interior s’hi descobreixen veritables maravelles, distribuides en grans cambres, que se succeeixen endinsantse a una fondaria no reconeguda fins ara. Se diu que ningú hi ha trobat el fi.
En la pròpia vessant de la montanya de Matanicell, en lloc molt ben ombrejat per un espes boixetar y rublert d’exemplars molt notables per sa vellesa y gruixaria, hi naix un veritable riu format per una grossa deu d’aigua. S’anomena la Font Bordonera y ab son abundós caudal assorteix a Organyà, aon hi va l’aigua degudament canalisada. Serveix a la vegada, per medi d’un gros embas, per a regar tota la horta d’Organyà. Quan regna el vent de llevant s’ha notat que la quantitat d’aigua aumenta notablement. Està terminantment prohibit fer tallada de cap mena en l’ufanos boixetar, que es bell ornament de la font.
Organyà es un magnífic centre d’excursions de montanya especialment a la serra del Boumort, als engorjats del Segre y del Lavansa, a Tuxent, a les serres d’Oden y de Cambrils y a la aguda punta del Turb. Hi ha camins rals de ferradura que porten a La Pobla de Segur y a Tremp a travers de la serra del Boumort constituint interessants excursions.
Després d’haver atravessat Organyà la carretera continua remontant la vall del Segre per sa vorera dreta.
Vista del pont nou d’ Organyà – Organyà – 1923 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch
Pont d’ Organyà sobre el riu Segre – Organyà – 1923 – AFCEC FFS Jo
😉
Fotografies d’Organyà de Cèsar August Torras
😉
El Segre i Organyà, ca. 1902. Autor Cèsar August Torras i Ferreri
😉
El riu Segre i més enllà el poble d’Organyà voltat de camps – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
Carrer d’Organyà amb cases porxades i al fons una persona – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
😉
Carrer d’Organyà amb gent – Organyà – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri
😉
Portal i façana de l’església de Santa Maria d’Organyà amb uns nens en primer terme i més gent al fons – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
Grup de nenes davant del portal de l’església de Santa Maria d’Organyà – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
Paisatge muntanyós cap a la zona d’Organyà des de Fígols, amb una masia – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
Fotografies d’Organyà d’altres autors
😉
Pont d’ Organyà sobre el riu Segre – Organyà – 1923 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Una dona i una nena al carrer Nou d’Organyà – Organyà – 1900 – AFCEC Antoni Bartomeus i Casanovas
😉
Vista del pont nou d’ Organyà – Organyà – 1923 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Vista interior de l’església d’ Organyà – Organyà – 1923 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Vista parcial d’Organyà amb el pont en primer terme – Organyà – Entre 1890 i 1928 – AFCEC EMC Autor desconegut
😉
Comarca del Cardener 