Itinerari número 105, “De Sant Llorenç dels Piteus a Organyà, per Prat Major y coll de Cambrils“, en el capítol “VI SERRA DEN CIJA V PEDRAFORCA “ TORRAS, Cèsar August (1922). Pirineu Català. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench, de la pàgina 374 a la 375.

Aquest itinerari, “De Sant Llorenç dels Piteus a Organyà, per Prat Major y coll de Cambrils“, és un “cami de drecera del anterior, més dolent pera les cavalleries. Se frueixen bells panorames y grans paisatges de montanya“. Es pot fer en 8 hores 30 minuts. Els indrets per on passa l’itinerari són coneguts, ben identificats i es poden trobar als mapes. Alguns camins de bast han passat a ser carreteres o camins de travessa, altres s’han perdut per la construcció de la carretera que va de Sant Llorenç a Coll de Jou i al Pont d’Espia. És una llarga via de muntanya amb molt desnivell, si es vol fer a peu, s’ha de preparar amb temps, anar amb roba apropiada i amb l’avituallament adequat, no s’hi val improvisar. Tal com es diu a la presentació, és una bonica excursió molt interessant i recomanable, una gran oportunitat per gaudir de la muntanya i dels pobles per on passa aquest itinerari entre Sant Llorenç i Organyà passant per Coll de Jou, el Montnou, el Call d’Odèn, Cambrils i el Pont d’Espia.

Persones caminant cap a l’Església de Sant Llorenç de Morunys – ca 1910 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs

Un grup de dones en primer terme i al fons el portal de Sant Llorenç de Morunys – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

Església i cases de Sant Llorenç de Morunys – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Autor desconegut

Vista general de Sant Llorenç de Morunys – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Autor desconegut

ITINERARI N.° 105 – De Sant Llorenç dels Piteus a Organyà, per Prat Major y coll de Cambrils

8 h. 30 Cami de drecera del anterior, més dolent pera les cavalleries. Se frueixen bells panorames y grans paisatges de montanya.

Se segueix de bon començament el camí marcat en l’Itinerari anterior.

Cims rocosos des el camí al coll de Jou – Guixers – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

Font de Coll de Jou – La foto del Pep – 13/03/2026

El puig Sobirà des del camí a coll de Jou al terme d’Odèn – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

Arbres i vegetació a la collada de la Mata 3 – Odèn – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

El primer xalet als prats de Canalda – La foto del Pep – 23/10/2025

Arbres i vegetació a la collada de la Mata 1 – Odèn – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

Arbres i vegetació a la collada de la Mata 2 – Odèn – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

3 h. Rivera d’Oden.

Atravessada la rivera’s deixa prompte a l’esquerra el camí d’Oden y Cambrils y seguint un corriol s’empren una ràpida pujada, de travers, per la recta vessant de la serra y per entre boscuria. La costa es dura y fatigosa apaivagada per sobtes giragonces.

3 h. 20. S’atravessen rostes terralleres de mal bregar pera les cavalleries, seguint el camí endinsat per hermós bosc de pins, dominant per entre ells extensos punts de vista. La vessant es molt recta, atenuant l’arbreda la forta impressió del dur rampant que’s despenja a l’esquerra del cami.

3 h. 40. El camí va sortint del bosc y s’estenen grans pasturatges en espai més ample y davallant més suau.

Vista del Padró dels Quatre Batlles nevat – Fígols i Alinyà – Entre 1900 i 1930 – AFCEC Autor desconegut

4 h. Prat Major, — 1800 metres alt— ample plà herbat en el cim de la carena. Més enllà s’estenen els boscos de pins y abets de la grossa baga del Duc de Cardona.

Se va tot planejant en decliu, pel costat nord de la serra. Aquesta gran carena que va dret al coll de Cambrils, en seguides inflexions, es derivada del gran nus del massís del Port del Comte, en la Tossa Pelada.

Travessats els planells de pasturatges se deixa a l’esquerra’l tossal, de Prat Major o de l’Estany, —1813 m. alt— que té en el cim una torreta de pedres posada pels enginyers. Ofereix una grossa miranda sobre les valls de Oden, de Cambrils y d’Alinya y vers a les serres enrondantes.

4 h. 15. Plà del Estany. En ell s’hi recull una bona quantitat d’aigua que no’s veu agotada sinó en temps de molt eixut. Se va planejant.

4 h. 30. Van trobant-se cortals pertanyents al poble de Alinyà.

4 h. 40. Se deixa a la dreta un camí més fresat que va a Alinyà y es prén un corriol que faldeja entre boscos de pins prop del cim de la Tossa de Cambrils —1755 m. alt.—

5 h. S’arriba a un collet emboscat obert al costat de la Tossa y el viarany corre serrejant en avall pel costat de la vall de Cambrils que en bona part domina.

5 h. 10. S’atravessa la serra per altre collet dominant-se la vall d’AIinya y de Perles y un bell circuit d’altes montanyes. Se segueix en avall entre bosc.

5 h. 25. S’encreua altre collet per damunt de la vall de Cambrils. Va costejant-se.

Santa Pelaia de Perles – La foto del Pep – 26/07/2023

5 h. 30. Coll de Cambrils.

Se segueix desde’l coll el camí marcat en l’itin. anterior.

8 h. 30. Organyà.

😉

El pont d’Espia sobre el riu Segre – Coll de Nargó – ca 1900 – AFCEC Lluís Marià Vidal i Carreras

Pont d’Espia o Pont d’Espí – Fígols i Alinyà – 1916 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch

Pont d’Espí, d’un sol y antic arc sobre’l Segre. Se deixa a la dreta de la carretera, -490 m. alt.- Adquirí celebritat aquest pont en la passada centúria per haver sigut mort en el propi lloc y pels seus mateixos mossos de la esquadra, en la guerra carlista dels set anys, el sanguinari comte d’Espanya, que deixà trista memòria a Barcelona, al desempenyar el càrrec de capità general de Catalunya, en la època d’absolutisme que precedí a la citada guerra. Fou enterrat en la iglesia vella de Coll de Nargó.

La carretera va seguint en amunt la pintoresca y reclosa vall, fruint de bells paisatges y perspectives de montanyes.

S’atravessa per un pont la rivera de Fontanet que baixa a l’esquerra de la montanya de Santa Fe, en qual cim s’hi destaca la ermita.

A la part oposada de la vall s’ovira empinat en un serrat, el poblet de Figols, sota’ls espadats de les Roques de Norieda.

El Segre i Organyà, ca. 1902. Autor Cèsar August Torras i Ferreri

Vista parcial d’Organyà amb el pont en primer terme – Organyà – Entre 1890 i 1928 – AFCEC EMC Autor desconegut

Organyà, vila de 1156 habitants, comarca del Urgellet, provincià de Lleyda, partit y bisbat de La Seo a506 m. alt. Està atravessada per la carretera. Ofereix un marcat caracter d’antigor. Els seus carrers tenen amples porxades y rafecs de sortides volades que gaire be’s toquen, donant tot just pas a la llum del sol. Presenten un aspecte molt pintoresc. La iglesia colegiata de Santa Maria es molt notable. Formen son interior tres naus a volta de canó, havent sigut deformada en l’exterior per distints aditaments. Restos de l’elegant absis de la antiga iglesia, alçada en el sigle XI, queden gaire be amagats per modernes construccions. La portada oberta en un dels costats es molt correcte en son estil de transició del romànic al gòtic, tenint ben esculturals els detalls de sa ornamentació. Damunt de la portada s’hi obre un esbelt rossetó o ull de bou. En lo alt del mur hi corre una ratlla d’arcades d’elegant factura. La torra quadrada s’aixeca en un costat.

El priorat de Santa Maria d’Organyà fou fundat en el sigle XI pels vescomtes de Castellbò.

Carrer d’Organyà amb cases porxades i al fons una persona – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

Portal i façana de l’església de Santa Maria d’Organyà amb uns nens en primer terme i més gent al fons – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

Grup de nenes davant del portal de l’església de Santa Maria d’Organyà – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

Vista interior de l’església d’ Organyà – Organyà – 1923 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch

Una dona i una nena al carrer Nou d’Organyà – Organyà – 1900 – AFCEC Antoni Bartomeus i Casanovas

Es molt renomenada la fira que se celebra a Organyà per Sant Andreu, a últims de Novembre. Dura quatre dies; hi acut gent de per tot arreu y s’hi fan grans transaccions de bestiar. Es de les més importants de Catalunya. Pel dijous gras te lloc altra fira de menor importància. Hi ha mercats molt concorreguts els dimars de cada semana.

Com a detall curiós hi ha que observar que Organyà te un sagell oficial en el qui apareix una orga com a emblema. iBella interpretació etimològica del nom!

Davant d’Organyà s’aixeca la enlairada serra de Santa Fe que forma un seguit de pics encinglerats, essent un estrep avançat de la serra del Boumort. En un d’aquests pics, el més apropat al poble, que domina, y en el lloc més enlairat, s’hi troba l’ermita que es molt visitada, especialment en certes diades d’aplcc. L’aplec principal es el dilluns de la segona Pascua. Es una excursió força interessant que pot ferse desde Organyà en cosa d’una hora, encara que de forta pujada. El panorama que des de’l cim se frueix es extensíssim. Se troba a 1222 m. alt.

En la part de mitjorn de la mateixa montanya, sobre la rivera de Fontanet, en setí enlairat y de mal accés, s’hi obre una cova molt notable, que no ha sigut encara ben explorada. Es la cova del Armini. Son forat d’entrada es molt reduït, més en son interior s’hi descobreixen veritables maravelles, distribuides en grans cambres, que se succeeixen endinsantse a una fondaria no reconeguda fins ara. Se diu que ningú hi ha trobat el fi.

En la pròpia vessant de la montanya de Matanicell, en lloc molt ben ombrejat per un espes boixetar y rublert d’exemplars molt notables per sa vellesa y gruixaria, hi naix un veritable riu format per una grossa deu d’aigua. S’anomena la Font Bordonera y ab son abundós caudal assorteix a Organyà, aon hi va l’aigua degudament canalisada. Serveix a la vegada, per medi d’un gros embas, per a regar tota la horta d’Organyà. Quan regna el vent de llevant s’ha notat que la quantitat d’aigua aumenta notablement. Està terminantment prohibit fer tallada de cap mena en l’ufanos boixetar, que es bell ornament de la font.

Organyà es un magnífic centre d’excursions de montanya especialment a la serra del Boumort, als engorjats del Segre y del Lavansa, a Tuxent, a les serres d’Oden y de Cambrils y a la aguda punta del Turb. Hi ha camins rals de ferradura que porten a La Pobla de Segur y a Tremp a travers de la serra del Boumort constituint interessants excursions.

Després d’haver atravessat Organyà la carretera continua remontant la vall del Segre per sa vorera dreta.

Vista del pont nou d’ Organyà – Organyà – 1923 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch

Pont d’ Organyà sobre el riu Segre – Organyà – 1923 – AFCEC FFS Jo

😉

Fotografies d’Organyà de Cèsar August Torras

😉

El Segre i Organyà, ca. 1902. Autor Cèsar August Torras i Ferreri

😉

El riu Segre i més enllà el poble d’Organyà voltat de camps – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Carrer d’Organyà amb cases porxades i al fons una persona – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

😉

Carrer d’Organyà amb gent – Organyà – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

😉

Portal i façana de l’església de Santa Maria d’Organyà amb uns nens en primer terme i més gent al fons – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Grup de nenes davant del portal de l’església de Santa Maria d’Organyà – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Paisatge muntanyós cap a la zona d’Organyà des de Fígols, amb una masia – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Fotografies d’Organyà d’altres autors

😉

Pont d’ Organyà sobre el riu Segre – Organyà – 1923 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch

😉

Una dona i una nena al carrer Nou d’Organyà – Organyà – 1900 – AFCEC Antoni Bartomeus i Casanovas

😉

Vista del pont nou d’ Organyà – Organyà – 1923 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch

😉

Vista interior de l’església d’ Organyà – Organyà – 1923 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch

😉

Vista parcial d’Organyà amb el pont en primer terme – Organyà – Entre 1890 i 1928 – AFCEC EMC Autor desconegut

😉