| Itinerari número 106, “De Sant Llorenç dels Piteus a Organyà, per Figols“, en el capítol “VI SERRA DEN CIJA V PEDRAFORCA “ TORRAS, Cèsar August (1922). Pirineu Català. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench, de la pàgina 375 a la 378. |
| Aquest itinerari, “De Sant Llorenç dels Piteus a Organyà, per Figols“, és una “excursió interessantíssima. Com que la jornada es molt llarga, si’s pot disposar de temps, serà millor baixar des de’l Port del Comte a fer nit a Tuxent, pera seguir l’endemà riu avall a trobar el camí en el Molí de Fórnols“. Es pot fer en 11 hores 30 minuts. Els indrets per on passa l’itinerari són coneguts, ben identificats i es poden trobar als mapes. Alguns camins de bast han passat a ser carreteres o camins de travessa, altres s’han perdut per la construcció de la carretera que va de Sant Llorenç a Coll de port, a Tuixent i Ossera. D’Ossera fins a Fígols no hi ha carretera, hi continua havent, mig perduts, camins i senders descrits en aquest itinerari. És una llarga via de muntanya amb molt desnivell, si es vol fer a peu, s’ha de preparar amb temps, anar amb roba apropiada i amb l’avituallament adequat, no s’hi val improvisar. Tal com es diu a la presentació, és una “excursió interessantíssima“, una gran oportunitat per gaudir de la muntanya i dels pobles per on passa aquest itinerari entre Sant Llorenç i Organyà passant per Tuixent, Ossera i Fígols. |
Sant Llorenç de Morunys (vista general) –1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri
Caramelles a cavall per un carrer de Sant Llorenç de Morunys – Entre 1925 – AFCEC Marcel·lí Gausachs i Gausachs
La serra de Bastets i la serra de Busa des de la Santa Creu d’Ollers – Sant llorenç de Morunys – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Autor desconegut
ITINERARI N.° 106 – De Sant Llorenç dels Piteus a Organyà, per Figols
11 h. 30. Excursió interessantíssima. Com que la jornada es molt llarga, si’s pot disposar de temps, serà millor baixar des de’l Port del Comte a fer nit a Tuxent, pera seguir l’endemà riu avall a trobar el camí en el Molí de Fórnols.
Si es disposa de tres dies pot fer-se l’esplendid recorregut de donar la volta al massís del Port del Comte, enfilant-se a la vegada a algun dels seus alterosos cims.
l.er dia. De Sant Llorenç al Call d’Oden, fent l’ascensió des de coll de Jou al cim de les Morreres per la Garganta. (Itinerari n.° 104).
2.on dia. Del Call d’Oden a Tuxent, seguint el propi itinerari fins a coll de Cambrils y prenent allí un cami que faldejant la montanya porta a Alinyà en cosa d’una hora y continuant des de alli en sentit invers el cami marcat en l’itinerari n.° 107.
3.er dia. De Tuxent a Sant Llorenç dels Piteus, (Itinerari n.° 100) podent-se fer des de’l coll de Port l’ascenció al cims de la Tossa Pelada, Quatre Batlles y Estibella.
Des de Sant Llorenç se segueix el camí marcat en l’itinerari n.° 100.
El Cardener des de l’anomenada Font Pudia prop de Sant Llorenç de Morunys – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
El riu Cardener i Font Púdia en primer terme i al fons el cim de l’Urdet – La Coma i la Pedra – Entre 1900 i 1930 – AFCEC Josep de Rovira Cabanas
Vista general del poble de Coma – La Coma i la Pedra – ca 1929 – AFCEC EMC R. Giró
Cases de La Coma i el Coll de Port – La Coma i la Pedra – Entre 1900 i 1930 – AFCEC MdC Autor desconegut
Font del Cardener amb dos homes a la vora – La Coma i la Pedra – ca 1890 – AFCEC Frederic Bordas i Altarriba
3 h. Port del Comte. Se deixa el camí de Tuxent y’s pren el que ve senyalat en l’itinerari n.° 101.
Vista del Coll del Port cap a Fòrnols – Josa i Tuixén – 1923 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch
El molí de Fórnols amb un riu en primer terme i muntanyes al fons – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
4 h. 40. Molí de Fórnols.
S’atravessa la rivera de Cornellana que baixa dels aiguavessos del Cadí, coll de Jovell y Cadinell y es deixa a la dreta el camí ral de La Seo que puja dret a Fórnols, que s’ovira cncastellat en la serra.
Corre enlairat el camí per la vora dreta del riu y bon xic apartat del seu llit.
5 h. 5. Baixa altra volta el camí a apropar-se al curs de l’aigua. Bell entall de roques per aon el riu se despenya.
Se va planejant en vistes de bells paissatges.
Un home a cavall en un camí al costat d’un gran roure prop de Montargull – La Vansa i Fórnols – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
5 h. 10. Roure gegantesc y centenari, d’esplèndida brancada, que ombreja’l camí.
5 h. 15. Montargull. — 1015 metres alt. — Petit poblet agregat al municipi de Lavansa ab parròquia pròpia pertanyent al bisbat de La Seo. Unes quantes cases envolten la iglesia. La casa més important es la de Pallerols que queda sota el camí.
El camí torna a baixar a trobar el riu.
5 h. 25. Veïnat de Sant Pere, a l’altra part del riu, sobre la rasa que baixa del respatller del penyal d’Ossera. Una palanca sobre’l riu hi dona comunicació. La iglesia està enlairada en un serradet. Es senzilla ab més aspecte d’ermita que de parròquia.
Se segueix prop del Lavansa, separat el riu del camí per bella y ufanosa arbreda.
5 h. 30. Molí den Batlle — 975 m. alt — situat al peu de l’aigua. Està envoltat de bell paisatge d’arbreda.
Enllà del molí’s deixa’l camí que puja a la rectoria de Lavansa.
Des de Lavansa pot anar-se també a Organyà seguint la vall, atravessant la serra per coll Arnat y baixant al Segre per prop de Castellar de Tost. Es camí també molt interessant, si be es molt més llarg. Quan al hivern les neus tanquen els passos de les vessants de la serra y no es pot atravessar dret a Fígols ni dret a Perles es el camí gaire be únic que tenen els de Tuxent per a comunicar-se.
Se pren un corriol a l’esquerra que s’enlaira lleugerament sobre la vall ocupada per bella espessedat d’arbreda.
5 h. 40. S’atravessa ‘I Lavansa per un pont-palanca y’s remunta, per son llit, el riveral d’Ossera. Aquest poble’s destaca en amunt en el caire d’enasprat penyal.
5 h. 55. El camí deixant la rivera va enlairant-se per la caient esquerra de la vall, fruint de bell cop de vista. Va apropant-se l’original penyalar d’Ossera.
6 h. S’atravessa la torentera d’Ossera en un bell fondal encaixat sota els espadats damunt dels que s’hi encastella el poble d’Ossera.
El pujant es ferm, en amunt de la bella clotada.
El poble d’Ossera des de la rodalia – La Vansa i Fórnols – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
6 h. 20. Ossera —1235 m. alt— Forma part de l’ajuntament de Lavansa y compta ab unes 12 cases y uns 85 habitants. Es el nucli més important de població del extens municipi de Lavansa. La situació del poble es molt pintoresca dalt d’un espadat penyal que engorja la vall, formant un aspre grop unit a la serra pel costat de llevant. La iglesia situada en lloc culminant està envoltada per les cases.
Se domina un extens panorama d’atraient cop de vista. S’estenen al envolt prats, arbres, conreus, rocaters y abundor de fonts y d’aigua.
La neu arriba al hivern a ensenyorir-se completament del poble, deixant-lo incomunicat per l’indret d’Alinyà y de Figols.
El camí deixa’l poble a l’esquerra sense entrar-hi y revoltant la vall deixa també a l’esquerra el camí que per coll d’Ares va a Alinyà.
6 h. 30. Torna a atravessarse la torrentera y se segueix revoltant la vall tot remuntant-la.
6 h. 40. Se deixa de vista’l poble d’Ossera y’s contorneja, tot faldejant en amunt, altra clotada.
Vista de la vall i el torrent d’Ossera – La Vansa i Fórnols – ca 1890 – AFCEC Frederic Bordas i Altarriba
7 h. 20. Puja el camí de ferm entre bosc y pasturatges. Belles y llunyanes perspectives de montanyes y de la vall del Lavansa. La serra de Cadí domina l’horitzó al NE. y l’agut Pedraforca y l’emboscada serra del Verd a llevant. Más prop s’estén el massís de la serra del Port del Comte.
7 h. 40. Coll de Beruan — 1625 m. alt — obert en un estrep de serra desprès de la montanya d’Alinyà, ramificació del massís del Port del Comte. Frueix de bell cop de vista.
Travessat el coll el camí va enfonsant-se vers al clot de Bartró, tenint a abdos costats el Tossal del Camp y el Cap del Pelat.
8 h. Font del Bartró, molt fresca, al peu del camí, a la pendent esquerra del clotal. Se deixa’l camí més marcat que porta dret a Alinyà y es baixa al fons del clot.
8 h. 5. Corral de Bartró, en el fons del sot. Pasturatges.
Se va baixant clotada avall.
8 h. 20. Coll de la Massana; forma un plà molt herbat. Se deixa a l’esquerra un camí que s’enlaira, portant al poblet d’Alsina.
8 h. 30. Se deixa un collet a l’esquerra que domina el terme d’Alinyà y’s puja per la vessant del Cap de Galliner, dominant un bell paissatge de turons alterosos que reclouen la vall.
8 h. 45. Coll de Galliner en una estribació avançada de la serra.
Se va revoltant planerament per damunt de la clotada de Forn. Aquest petit poblet que forma ajuntament ab Alinyà es al dessota, molt en avall en les vessants del riu Lavansa. La vista que’s descobreix en el trajecte es molt interessant. S’ovira al fons el trau impenetrable del Lavansa y enllà les serres de Montaut y Cadí de Tost y més enllà allunyades montanyes.
9 h. Cap de serrat ab nou domini de vista. Desde’l collet de la esquerra s’ovira la vall d’Alinyà.
Se va seirejant.
Paisatge amb conreus i muntanyes de la zona de Fígols des de Clarià – Fígols i Alinyà – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
9 h. 5. Coll de Clarià — 1385 m. alt,— entre aiguavessos del Lavansa y de la hermosa comarcada de Figols que aflueix directament al Segre. Nou panorama de montanyes; la serra de Cambrils, El Turb, les montanyes d’Aubens, les de Montroy, Cabó y Boumort.
Tombada la collada’l camí baixa entre bosc.
9 h. 10. Font de Clarià, sota el camí.
9 h. 20. Mal pas de roques, molt dolent pera les cavalleries. No fa pas molt de temps que s’hi estimbà un matxo.
Passat el mal pas el camí va baixant suaument faldejant per la dreta de la vall de Fígols, tancada per les serres penyaloses que porten el nom de Roques de Fígols. El fons de la vall es verd y conreuat.
S’alcen damunt del camí, a la dreta, unes restalleres d’esquerpes y alteroses penyes, de formes allancetades, embalmades y avançades enfora, en les que s’hi obren distintes coves algunes d’elles bastant fondes. Molt bell trajecte. Claps d’alzines arrelen pel rost terrer.
10 h. La vall se reclou y’l cami emprèn forta baixada ab galan domini de vista.
Paisatge muntanyós cap a la zona d’Organyà des de Fígols, amb una masia – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
10 h. 10. La Nou, casa de pagès que queda enlairada a la dreta del camí en un replà avançat de serra. Prop de la casa sobressurten garbosament uns rengles d’alts pollancres o clops, com se’ls anomena en el pais, que viuen ufanosos en lloc tan enlairat, merces a l’aigua d’un gros estany o safaretx que serveix pera alimentar els regadius de la casa.
Segueix el camí baixant ab prestesa. Boscos de pins y roures ornen el camí.
10 h. 20. La Boadella, bona casa de camp tota de pedra, ab venerable caracter d’antigor. Queda sota’l camí.
10 h. 30. S’encreua una torrentera que baixa dins d’un fons replec de la serra.
10 h. 35. La Costa, altra bona pagesia.
El camí va més planer encara que de baixada. La vall queda tancada en la caient oposada per la feixuga y aspra montanya de Roca Diega. Les Roques de Figols coronen la vall.
10 h. 40. Romanius, petit llogaret d’una dotzena de cases de pagès, del municipi de Fígols. Se frueix dret al fons de la vall d’atraient cop de vista. Se redrecen a ponent, la serra d’Aubens, Santa Fé d’Organyà, El Montroy y les montanyes dels Prats, del Pí o d’Abella que limiten el Pallars y les de Cabó y Boumort.
Fígols presenta un bell agrupament de cases.
La vall del Segre des del camí a Fígols – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
El poble de Fígols amb muntanyes al fons – Figols i Alinyà – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
Carrer de Fígols amb uns nens en primer terme i més gent al fons – Figols i Alinyà – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
11 h. 5. Fígols —550 metres altitut— poble de 50 cases ab 198 habitants, enlairat en lloc escullit de sa pintoresca y ben conreuada vall. Separada del nucli més important de població té una iglesieta romànica de la que’n resalta son correcte arrodonit absis y son campanaret d’espadanya.
Fígols ab el poblet de Canelles, en la veïna vall, el llogaret de Romanius y’l veïnat d’Aubac o del Bach forma un ajuntament de 450 habitants ab un conjunt de 140 edificis.
S’atravessa un rònec y estret carrer molt pintoresc, ab cases ab balconades de fusta y grans ràfecs sortits en les teulades que’ls-hi moderen la llum.
Travessat Fígols el camí revolta vers a la vall del Segre, oferint-se a la vista Organyà que presenta un bonic punt de vista, junt ab la vall de la rivera de Cabó y’l començ o entrada de la gorja dels Tres Ponts.
La enlairada montanya de Santa Fe‘s presenta avançada al enfront dominant la vila, rumbejant l’ermita en son bell cim.
Se baixa a trobar el riu que s’atravessa per un pont penjant y s’entra a Organyà per dessota d’un pont viaducte, pel que hi passa la carretera.
El Segre i Organyà, ca. 1902. Autor Cèsar August Torras i Ferreri
11 h. 30. Organyà.
😉
Vista parcial d’Organyà amb el pont en primer terme – Organyà – Entre 1890 i 1928 – AFCEC EMC Autor desconegut
Organyà, vila de 1156 habitants, comarca del Urgellet, provincià de Lleyda, partit y bisbat de La Seo a506 m. alt. Està atravessada per la carretera. Ofereix un marcat caracter d’antigor. Els seus carrers tenen amples porxades y rafecs de sortides volades que gaire be’s toquen, donant tot just pas a la llum del sol. Presenten un aspecte molt pintoresc. La iglesia colegiata de Santa Maria es molt notable. Formen son interior tres naus a volta de canó, havent sigut deformada en l’exterior per distints aditaments. Restos de l’elegant absis de la antiga iglesia, alçada en el sigle XI, queden gaire be amagats per modernes construccions. La portada oberta en un dels costats es molt correcte en son estil de transició del romànic al gòtic, tenint ben esculturals els detalls de sa ornamentació. Damunt de la portada s’hi obre un esbelt rossetó o ull de bou. En lo alt del mur hi corre una ratlla d’arcades d’elegant factura. La torra quadrada s’aixeca en un costat.
El priorat de Santa Maria d’Organyà fou fundat en el sigle XI pels vescomtes de Castellbò.
Carrer d’Organyà amb cases porxades i al fons una persona – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
Portal i façana de l’església de Santa Maria d’Organyà amb uns nens en primer terme i més gent al fons – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
Grup de nenes davant del portal de l’església de Santa Maria d’Organyà – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
Vista interior de l’església d’ Organyà – Organyà – 1923 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch
Una dona i una nena al carrer Nou d’Organyà – Organyà – 1900 – AFCEC Antoni Bartomeus i Casanovas
Es molt renomenada la fira que se celebra a Organyà per Sant Andreu, a últims de Novembre. Dura quatre dies; hi acut gent de per tot arreu y s’hi fan grans transaccions de bestiar. Es de les més importants de Catalunya. Pel dijous gras te lloc altra fira de menor importància. Hi ha mercats molt concorreguts els dimars de cada semana.
Com a detall curiós hi ha que observar que Organyà te un sagell oficial en el qui apareix una orga com a emblema. iBella interpretació etimològica del nom!
Davant d’Organyà s’aixeca la enlairada serra de Santa Fe que forma un seguit de pics encinglerats, essent un estrep avançat de la serra del Boumort. En un d’aquests pics, el més apropat al poble, que domina, y en el lloc més enlairat, s’hi troba l’ermita que es molt visitada, especialment en certes diades d’aplcc. L’aplec principal es el dilluns de la segona Pascua. Es una excursió força interessant que pot ferse desde Organyà en cosa d’una hora, encara que de forta pujada. El panorama que des de’l cim se frueix es extensíssim. Se troba a 1222 m. alt.
En la part de mitjorn de la mateixa montanya, sobre la rivera de Fontanet, en setí enlairat y de mal accés, s’hi obre una cova molt notable, que no ha sigut encara ben explorada. Es la cova del Armini. Son forat d’entrada es molt reduït, més en son interior s’hi descobreixen veritables maravelles, distribuides en grans cambres, que se succeeixen endinsantse a una fondaria no reconeguda fins ara. Se diu que ningú hi ha trobat el fi.
En la pròpia vessant de la montanya de Matanicell, en lloc molt ben ombrejat per un espes boixetar y rublert d’exemplars molt notables per sa vellesa y gruixaria, hi naix un veritable riu format per una grossa deu d’aigua. S’anomena la Font Bordonera y ab son abundós caudal assorteix a Organyà, aon hi va l’aigua degudament canalisada. Serveix a la vegada, per medi d’un gros embas, per a regar tota la horta d’Organyà. Quan regna el vent de llevant s’ha notat que la quantitat d’aigua aumenta notablement. Està terminantment prohibit fer tallada de cap mena en l’ufanos boixetar, que es bell ornament de la font.
Organyà es un magnífic centre d’excursions de montanya especialment a la serra del Boumort, als engorjats del Segre y del Lavansa, a Tuxent, a les serres d’Oden y de Cambrils y a la aguda punta del Turb. Hi ha camins rals de ferradura que porten a La Pobla de Segur y a Tremp a travers de la serra del Boumort constituint interessants excursions.
Després d’haver atravessat Organyà la carretera continua remontant la vall del Segre per sa vorera dreta.
Vista del pont nou d’ Organyà – Organyà – 1923 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch
Pont d’ Organyà sobre el riu Segre – Organyà – 1923 – AFCEC FFS Jo
😉
Fotografies d’Organyà de Cèsar August Torras
😉
El Segre i Organyà, ca. 1902. Autor Cèsar August Torras i Ferreri
😉
El riu Segre i més enllà el poble d’Organyà voltat de camps – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
Carrer d’Organyà amb cases porxades i al fons una persona – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
😉
Carrer d’Organyà amb gent – Organyà – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri
😉
Portal i façana de l’església de Santa Maria d’Organyà amb uns nens en primer terme i més gent al fons – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
Grup de nenes davant del portal de l’església de Santa Maria d’Organyà – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
Paisatge muntanyós cap a la zona d’Organyà des de Fígols, amb una masia – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
Fotografies d’Organyà d’altres autors
😉
Pont d’ Organyà sobre el riu Segre – Organyà – 1923 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Una dona i una nena al carrer Nou d’Organyà – Organyà – 1900 – AFCEC Antoni Bartomeus i Casanovas
😉
Vista del pont nou d’ Organyà – Organyà – 1923 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Vista interior de l’església d’ Organyà – Organyà – 1923 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Vista parcial d’Organyà amb el pont en primer terme – Organyà – Entre 1890 i 1928 – AFCEC EMC Autor desconegut
😉
Comarca del Cardener 