Itinerari número 107, “De Sant Llorenç dels Piteus a Organyá, per Alinyá y Perles“, en el capítol “VI SERRA DEN CIJA V PEDRAFORCA “ TORRAS, Cèsar August (1922). Pirineu Català. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench, de la pàgina 378 a la 379.

Aquest itinerari, “De Sant Llorenç dels Piteus a Organyá, per Alinyá y Perles“, és una “variant del itinerari anterior. Es també força interessant. S’enlaira molt més pels alts caients de la montanya“. Es pot fer en 11 hores. Els indrets per on passa l’itinerari són coneguts, ben identificats i es poden trobar als mapes. Alguns camins de bast han passat a ser carreteres o camins de travessa, altres s’han perdut per la construcció de la carretera que va de Sant Llorenç a Coll de port, a Tuixent i Ossera. D’Ossera fins a l’Alsina hi ha un camí de travessa, i des d’aquí hi ha carretera asfaltada fins a Organyà. És una llarga via de muntanya amb molt desnivell, si es vol fer a peu, s’ha de preparar amb temps, anar amb roba apropiada i amb l’avituallament adequat, no s’hi val improvisar. Tal com es diu a la presentació, és una “excursió interessantíssima“, una gran oportunitat per gaudir de la muntanya i dels pobles per on passa aquest itinerari entre Sant Llorenç i Organyà passant per Tuixent, Ossera, Alinyà i Perles.

Sant Llorenç de Morunys (vista general) –1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

Un nen corrent per la Plaça Major de Sant Llorenç de Morunys – ca 1910 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs 1863-1911

La serra de Bastets i la serra de Busa des de la Santa Creu d’Ollers – Sant llorenç de Morunys – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Autor desconegut

ITINERARI N.° 107 – De Sant Llorenç dels Piteus a Organyá, per Alinyá y Perles

11h. Variant del itinerari anterior. Es també força interessant. S’enlaira molt més pels alts caients de la montanya.

Se segueix fins a Ossera l’itinerari anterior

El Cardener des de l’anomenada Font Pudia prop de Sant Llorenç de Morunys – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

El riu Cardener i Font Púdia en primer terme i al fons el cim de l’Urdet – La Coma i la Pedra – Entre 1900 i 1930 – AFCEC Josep de Rovira Cabanas

Vista general del poble de Coma – La Coma i la Pedra – ca 1929 – AFCEC EMC R. Giró

Cases de La Coma i el Coll de Port – La Coma i la Pedra – Entre 1900 i 1930 – AFCEC MdC Autor desconegut

Font del Cardener amb dos homes a la vora – La Coma i la Pedra – ca 1890 – AFCEC Frederic Bordas i Altarriba

3 h. Port del Comte. Se deixa el camí de Tuxent y’s pren el que ve senyalat en l’itinerari n.° 101.

Vista del Coll del Port cap a Fòrnols – Josa i Tuixén – 1923 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch

El molí de Fórnols amb un riu en primer terme i muntanyes al fons – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

Un home a cavall en un camí al costat d’un gran roure prop de Montargull – La Vansa i Fórnols – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

El poble d’Ossera des de la rodalia – La Vansa i Fórnols – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

6 h. 25. Ossera.

Deixant el poble de banda y sense penetrar-hi’l camí s’enfila vall amunt, guanyant rapid la pendent y fruint a mida que s’enlaira de major extensió de panorames.

Vista de la vall i el torrent d’Ossera – La Vansa i Fórnols – ca 1890 – AFCEC Frederic Bordas i Altarriba

7 h. 20. Coll d’Ares — 1551 m. alt— S’obre de llevant a ponent entre tossals coberts de verdor y de vegetació arborescent. Forma un ample ras de pasturatges.

Domina tota la vall d’Ossera y una gran part de la de Lavansa y frueix d’un esplendid panorama de montanyes. Per la part NO. s’esten la serra de Cadí y més en avant el Cadinell. Al N. y NE. tapen l’horitzó la montanya de Montaut y’l Cadí de Tost, enlairant-se més al lluny altres superbes serres. Pel indret de ponent s’estén la alta montanya d’Alinyà enllaçada ab la Tossa Pelada y’l gran massís del Port del Comte. Pel costat de mig-jorn ofereixen captivant aspecte’ls extensos y fructifers pasturatges de la montanya d’Alinyà. Els horitzons de montanyes son també molt engrandits. Al costat del coll s’hi aixeca’l puig d’Ares a 1717 m. alt.

Vista del Padró dels Quatre Batlles nevat – Fígols i Alinyà – Entre 1900 i 1930 – AFCEC Autor desconegut

En la última guerra carlista trencats els ponts sobre’l Segre en l’engorjat del riu, amunt d’Organyà, tropes y vianants tingueren d’utilisar aquest pas pera anar a La Seo, mancats de tot altre medi de comunicació y havent de fer grossa travessa per dolents passants y per entre altes montanyes cobertes de neu, al hivern.

El camí bastant planerament y tot serrejant en direcció decantada a mig-jorn va travessant pasturatges prop de regions emboscades, entre efectes pintorescos.

8h. Alsina d’Alinyà, —1376 m. alt — poblet d’una trentena de cases més o menys escampades ab un total de 112 habitants, formant part del municipi d’Alinyà.

Va baixant-se en direcció a mig-jorn, sempre entre bells punts de vista sobre les vessants de la montanya d’Alinyà y vers les serres de Cambrils y del Turb.

8 h. 30. Alinyà —1049 metres alt— petit poblet que junt ab Sorts, Perles, l’Alsina, Llovera, el llogaret de Forn y’l veïnat del Pujol constitueix un municipi de 577 habitants. Son terme s’esten no sols en les montanyes que formen la part superior de la rivera de Canelles, sino fins a la altra part, pel costat Nord, sobre la vall del Lavansa.

Continua ferma la baixada serres avall, sempre ab extens domini de vista.

9h. 30. Perles, —705 m. alt — poblet de una trentena de cases ab 90 habitants, formant part del municipi d’Alinyà. Forma un petit agrupament y està situat en un serrat.

Bonica vista sobre la vall de Canell es y ses afluents de Perles y Vall de Lluch. Bell enquadrament de montanyes.

Se baixa del serrat pera anar a trobar la rivera.

9 h. 40. El camí rejunta la rivera de Perles molt pedregosa y la segueix en avall. Trajecte de camí molt cansat y arit.

10 h. 20. Enforc ab la rivera de Vall de Lluch aon s’enforca també’l camí de coll de Cambrils que se segueix (Itinerari n.° 104).

11 h. Organyà.

😉

El pont d’Espia sobre el riu Segre – Coll de Nargó – ca 1900 – AFCEC Lluís Marià Vidal i Carreras

Pont d’Espia o Pont d’Espí – Fígols i Alinyà – 1916 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch

Pont d’Espí, d’un sol y antic arc sobre’l Segre. Se deixa a la dreta de la carretera, -490 m. alt.- Adquirí celebritat aquest pont en la passada centúria per haver sigut mort en el propi lloc y pels seus mateixos mossos de la esquadra, en la guerra carlista dels set anys, el sanguinari comte d’Espanya, que deixà trista memòria a Barcelona, al desempenyar el càrrec de capità general de Catalunya, en la època d’absolutisme que precedí a la citada guerra. Fou enterrat en la iglesia vella de Coll de Nargó.

La carretera va seguint en amunt la pintoresca y reclosa vall, fruint de bells paisatges y perspectives de montanyes.

S’atravessa per un pont la rivera de Fontanet que baixa a l’esquerra de la montanya de Santa Fe, en qual cim s’hi destaca la ermita.

A la part oposada de la vall s’ovira empinat en un serrat, el poblet de Figols, sota’ls espadats de les Roques de Norieda.

El Segre i Organyà, ca. 1902. Autor Cèsar August Torras i Ferreri

Vista parcial d’Organyà amb el pont en primer terme – Organyà – Entre 1890 i 1928 – AFCEC EMC Autor desconegut

Organyà, vila de 1156 habitants, comarca del Urgellet, provincià de Lleyda, partit y bisbat de La Seo a506 m. alt. Està atravessada per la carretera. Ofereix un marcat caracter d’antigor. Els seus carrers tenen amples porxades y rafecs de sortides volades que gaire be’s toquen, donant tot just pas a la llum del sol. Presenten un aspecte molt pintoresc. La iglesia colegiata de Santa Maria es molt notable. Formen son interior tres naus a volta de canó, havent sigut deformada en l’exterior per distints aditaments. Restos de l’elegant absis de la antiga iglesia, alçada en el sigle XI, queden gaire be amagats per modernes construccions. La portada oberta en un dels costats es molt correcte en son estil de transició del romànic al gòtic, tenint ben esculturals els detalls de sa ornamentació. Damunt de la portada s’hi obre un esbelt rossetó o ull de bou. En lo alt del mur hi corre una ratlla d’arcades d’elegant factura. La torra quadrada s’aixeca en un costat.

El priorat de Santa Maria d’Organyà fou fundat en el sigle XI pels vescomtes de Castellbò.

Carrer d’Organyà amb cases porxades i al fons una persona – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

Portal i façana de l’església de Santa Maria d’Organyà amb uns nens en primer terme i més gent al fons – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

Grup de nenes davant del portal de l’església de Santa Maria d’Organyà – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

Vista interior de l’església d’ Organyà – Organyà – 1923 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch

Una dona i una nena al carrer Nou d’Organyà – Organyà – 1900 – AFCEC Antoni Bartomeus i Casanovas

Es molt renomenada la fira que se celebra a Organyà per Sant Andreu, a últims de Novembre. Dura quatre dies; hi acut gent de per tot arreu y s’hi fan grans transaccions de bestiar. Es de les més importants de Catalunya. Pel dijous gras te lloc altra fira de menor importància. Hi ha mercats molt concorreguts els dimars de cada semana.

Com a detall curiós hi ha que observar que Organyà te un sagell oficial en el qui apareix una orga com a emblema. iBella interpretació etimològica del nom!

Davant d’Organyà s’aixeca la enlairada serra de Santa Fe que forma un seguit de pics encinglerats, essent un estrep avançat de la serra del Boumort. En un d’aquests pics, el més apropat al poble, que domina, y en el lloc més enlairat, s’hi troba l’ermita que es molt visitada, especialment en certes diades d’aplcc. L’aplec principal es el dilluns de la segona Pascua. Es una excursió força interessant que pot ferse desde Organyà en cosa d’una hora, encara que de forta pujada. El panorama que des de’l cim se frueix es extensíssim. Se troba a 1222 m. alt.

En la part de mitjorn de la mateixa montanya, sobre la rivera de Fontanet, en setí enlairat y de mal accés, s’hi obre una cova molt notable, que no ha sigut encara ben explorada. Es la cova del Armini. Son forat d’entrada es molt reduït, més en son interior s’hi descobreixen veritables maravelles, distribuides en grans cambres, que se succeeixen endinsantse a una fondaria no reconeguda fins ara. Se diu que ningú hi ha trobat el fi.

En la pròpia vessant de la montanya de Matanicell, en lloc molt ben ombrejat per un espes boixetar y rublert d’exemplars molt notables per sa vellesa y gruixaria, hi naix un veritable riu format per una grossa deu d’aigua. S’anomena la Font Bordonera y ab son abundós caudal assorteix a Organyà, aon hi va l’aigua degudament canalisada. Serveix a la vegada, per medi d’un gros embas, per a regar tota la horta d’Organyà. Quan regna el vent de llevant s’ha notat que la quantitat d’aigua aumenta notablement. Està terminantment prohibit fer tallada de cap mena en l’ufanos boixetar, que es bell ornament de la font.

Organyà es un magnífic centre d’excursions de montanya especialment a la serra del Boumort, als engorjats del Segre y del Lavansa, a Tuxent, a les serres d’Oden y de Cambrils y a la aguda punta del Turb. Hi ha camins rals de ferradura que porten a La Pobla de Segur y a Tremp a travers de la serra del Boumort constituint interessants excursions.

Després d’haver atravessat Organyà la carretera continua remontant la vall del Segre per sa vorera dreta.

Vista del pont nou d’ Organyà – Organyà – 1923 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch

Pont d’ Organyà sobre el riu Segre – Organyà – 1923 – AFCEC FFS Jo

😉

Fotografies d’Organyà de Cèsar August Torras

😉

El Segre i Organyà, ca. 1902. Autor Cèsar August Torras i Ferreri

😉

El riu Segre i més enllà el poble d’Organyà voltat de camps – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Carrer d’Organyà amb cases porxades i al fons una persona – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

😉

Carrer d’Organyà amb gent – Organyà – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

😉

Portal i façana de l’església de Santa Maria d’Organyà amb uns nens en primer terme i més gent al fons – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Grup de nenes davant del portal de l’església de Santa Maria d’Organyà – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Paisatge muntanyós cap a la zona d’Organyà des de Fígols, amb una masia – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Fotografies d’Organyà d’altres autors

😉

Pont d’ Organyà sobre el riu Segre – Organyà – 1923 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch

😉

Una dona i una nena al carrer Nou d’Organyà – Organyà – 1900 – AFCEC Antoni Bartomeus i Casanovas

😉

Vista del pont nou d’ Organyà – Organyà – 1923 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch

😉

Vista interior de l’església d’ Organyà – Organyà – 1923 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch

😉

Vista parcial d’Organyà amb el pont en primer terme – Organyà – Entre 1890 i 1928 – AFCEC EMC Autor desconegut

😉