Itinerari número 108, “De Solsona a Organyà“, en el capítol “VI SERRA DEN CIJA V PEDRAFORCA “ TORRAS, Cèsar August (1922). Pirineu Català. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench, de la pàgina 379 a la 383.

Aquest itinerari, “De Solsona a Organyà“, és una “excursió de montanya molt recomanable. Panorames esplèndids“. Es pot fer en 9 hores. Els indrets per on passa l’itinerari són coneguts, ben identificats i es poden trobar als mapes. Alguns camins de bast han passat a ser carreteres, però s’ha perdut el que va del coll de Cambrils a Canelles, l’alternativa és anar per la carretera que passa per Alinyà fins al pont d’Espia. És una llarga via de muntanya amb molt desnivell, si es vol fer a peu, s’ha de preparar amb temps, anar amb roba apropiada i amb l’avituallament adequat, no s’hi val improvisar. Tal com es diu a la presentació, és una “excursió de montanya molt recomanable“, una gran oportunitat per gaudir de la muntanya i dels pobles per on passa aquest itinerari entre Solsona i Organyà passant per la Llena, Montpol i Cambrils.

Carrer del Castell porxat (Sant Domènec) – Solsona – 1924-03-22 – AFCEC Manuel Genovart i Boixet

La plaça de Sant Joan de Solsona – 1924-03-05 – AFCEC Manuel Genovart i Boixet

Plaça de Sant Joan de Solsona – ca 1890 – Wikipedia Commons -Frederic Bordas i Altarriba

Grups de nenes al carrer de Sant Llorenç (Portal del Travesset) de Solsona – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras

ITINERARI N.° 108 – De Solsona a Organyà

9 h. Excursió de montanya molt recomanable. Panorames esplèndids.

A la sortida de Solsona s’atravessa’l riu, seguint-se’ls conrreus de les Carreres.

Un home assegut en un camp al costat d’una creu de terme a la Creu Blanca i al fons la ciutat de Solsona – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

La creu Blanca i al fons la ciutat de Solsona – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

Restes de la base de la Creu Blanca de Solsona – La foto del Pep – 18/10/2023

Creu Blanca amb vistes a Solsona – Solsona – 1915 – FFS Josep Salvany i Blanch

10 m. Creu Blanca. Creu de terme que s’aixeca sobre un pedestal al costat del camí. Aquest comença a pujar sensiblement, dominant els camps de conreu. Bella vista de la ciutat y de la plana de Solsona.

20 m. La pujada s’accentua en continuats revolts.

30 m. La Borda, casa de pagès a la esquerra en el cap d’un serrat. Se careneja planerament.

El pla de Cirera amb alguns arbres – Lladurs – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

35 m. Comencen a atravessar-se en el llom aplanat de la serra’ls extensos plans de Cirera. Amples panorames.

55 m. Se deixan a la esquerra unes trocejades ruïnes. El camí va creuant plans dalt de la serra, fruint de bons punts de vista.

1 h. 5. La Alzina, grossa casa de pagès, de molt bon aspecte. Van creuant-se sempre els amples plans de Cirera. Se va portant la direcció al NO.

1 h. 20. Hostal de Cirera, a un costat del camí, al mig del pla. Més enllà a la dreta en el propi pla s’hi troba la casa del propi nom. Al hostal de Cirera hi ha la casa comunal del poble de Lladurs. En el segle XII consta haver sigut cedida a la canònica de Solsona la iglesia de Sant Miquel del Pla de Cirera pels comtes d’Urgell Armengol de
Mollerusa y sa muller Na Maria.

1 h. 35. S’acaba’l pla gran. Se va serrejant sempre, ab vistes dilatades. La iglesia de Lladurs se destaca en un turó avançat, en les devanteres serres.

1 h. 40. Collet entre pics. Els boscos de La Llena s’estenen en direcció al O.

Vessant boscós del serrat de la Llena – Lladurs – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

1 h. 50. Serra det d’aon se domina un bell panorama sobre la vall del torrent de Riart. A la altra part se descobreix entre bosc la iglesia parroquial de Timoneda. Extens panorama sobre les vessants y valls de la Rivera Salada, serres d’Oden, puig Subirà, tossal de Cambrils, Serra Seca, Turb d’Oliana, serres d’Aubens, Montsec y altres.

Va seguint-se un interessant camí de bosc. La serra de La Llena queda a la esquerra, com hi queda també la iglesia parroquial de La Llena amagada en un collet de la pròpia montanya.

Prop de la iglesia hi han les ruïnes del antic castell que fou cedit per sos senyors en 1106 a la canònica de Solsona.

La iglesia de La Llena està baix l’advocació de Sant Cerni o Sant Sadurní y es d’antic origen.

El terme parroquial de La Llena, estés pels vessants de la emboscada serra de son nom, compta, malgrat el molt territori que ocupa,solsament ab 14 cases molt escampades y 130 habitants.Confronta ab Timoneda a ponent en les veïnes serres que tanquen la part esquerra de la Rivera Salada; ab Lladurs dret al nord y ab Clara y Castellar dret a mig-jorn y ponent. Pertany al municipi de Lladurs.

Sant Sadurní de la Llena – La foto del Pep – 16/05/2023

2 h. 15. Comença la baixada dret al fons del clot.

2 h. 25. S’atravessa’l torrent de Riart. Bellíssims paisatges de la clotada y de la boscuria.

S’emprén la pujada per la vessant oposada.

2 h. 35. Cap de la pujada. Endarrera en un collet emboscat format per la serra s’hi ovira la iglesia parroquial de La Llena. Van creuant-se boscos.

2 h. 45. Serrat de la Creu o La Creueta, aon s’enforca’l camí que vé de Sant Llorenç pel Cap del Pla y Timoneda. (Itin. n.° 109). La casa del Vilar queda a la dreta a curta distancia.

Se segueix desde aquí fins a prop de Montpol el camí marcat en el propi itin. n.° 109.

3 h. 20. Se deixa a la esquerra’l camí de Sant Llorenç a Oliana que ha vingut seguint-se desde La Creueta y’s puja per la vessant dreta de la Rivera Salada, amunt y entre bosc.

El nucli de Montpol amb l’església de Sant Miquel – Lladurs – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

Església de Montpol – St. Miquel – Lladurs– 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

3 h. 40. Iglesia de Montpol, en un replanet, separada del camí a la esquerra. S’ovira des de molt lluny y té molt domini de vista sobre la ampla vall de la Rivera Salada. Es d’aspecte pintoresc més no ofereix particularitat artística remarcable.

Està baix l’advocació de Sant Miquel. El terme parroquial compost de una vintena de cases escampades en les vessants de la dreta de la Rivera Salada conté 127 habitants. Confronta a llevant ab Timoneda en les serres de la altra part de la vall, ab Oden dret al nord, ab Cambrils vers a ponent y ab Pampa y Castellar a mig-jorn en avall de la Rivera Salada.

Desde la iglesia de Montpol el camí s’enlaira bosc amunt per una estribació de la serra.

3 h. 45. El Roquer, bona casa de pagès que queda a la dreta en una replanada.

3 h. 55. El camí s’enlaira seguidament, sempre entre bosc, fruint bell domini de vista sobre la conca y montanyes de la Rivera Salada. Bonics paisatges de bosc.

Excursionistes en un camí a la serra de Vila-Seca – Lladurs – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

En agraïment al Tour de France al Coll de Serra Seca de Cambrils – La foto del Pep – 30/05/2023

La serra d’Aubenç des de la Serra-seca – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

4 h. 25. El camí arriba al cim de la Serra Seca. Bell domini de vista. S’ofereixen magestuosos al esguard tots els alterosos cims que coronen les valls superiors de la Rivera Salada; Puig Subirà, Serres d’Oden y Cambrils. Se va planejant pel cim de la serra.

4 h. 45. Hostal de la Serra Seca —1400 m. alt.

Enforca’l camí de Sant Llorenç a Oliana (Itin. n.° 111) el qual se segueix en sentit invers fins a la iglesia de Cambrils.

Sant Martí de Cambrils – La foto del Pep – 20/07/2023

5 h. 35. Iglesia de Sant Martí de Cambrils. Se deixa a la dreta’l camí de Sant Llorenç y s’empren nova davallada pera anar a trobar el petit riveral.

Queda enlairada en situació molt pintoresca la iglesieta de Cambrils y unes poques cases que l’acompanyen, a son envolt.

S’ovira’l salí de Cambrils al dessota.

Els Salí de Cambrils des del Castell de Cambrils – La foto del Pep – 26/07/2023

5 h. 40. Se troba’l petit curs d’aigua provinent del coll de Cambrils, remuntant-lo ràpidament.

Sots molt pintorescos revestits d’arbreda.

6 h. Font del Noguer, d’aigua molt pura y bona. Està envoltada per una roureda.

Un xic en amunt a la esquerra prop del coll s’hi troba’l veïnat de Cambrils format per unes quantes cases que junt ab les demés escampades pel terme parroquial formen un poblet agregat al municipi d’Oden.

Se puja l’ultim rampant del coll per ràpides giragonces.

Santa Pelaia de Perles – La foto del Pep – 26/07/2023

6 h. 15. Coll de Cambrils.

Enforca a la dreta’l camí de Sant Llorenç a Organyà (Itinerari n.° 104) el qual se segueix.

9 h. Organyà.

😉

El pont d’Espia sobre el riu Segre – Coll de Nargó – ca 1900 – AFCEC Lluís Marià Vidal i Carreras

Pont d’Espia o Pont d’Espí – Fígols i Alinyà – 1916 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch

Pont d’Espí, d’un sol y antic arc sobre’l Segre. Se deixa a la dreta de la carretera, -490 m. alt.- Adquirí celebritat aquest pont en la passada centúria per haver sigut mort en el propi lloc y pels seus mateixos mossos de la esquadra, en la guerra carlista dels set anys, el sanguinari comte d’Espanya, que deixà trista memòria a Barcelona, al desempenyar el càrrec de capità general de Catalunya, en la època d’absolutisme que precedí a la citada guerra. Fou enterrat en la iglesia vella de Coll de Nargó.

La carretera va seguint en amunt la pintoresca y reclosa vall, fruint de bells paisatges y perspectives de montanyes.

S’atravessa per un pont la rivera de Fontanet que baixa a l’esquerra de la montanya de Santa Fe, en qual cim s’hi destaca la ermita.

A la part oposada de la vall s’ovira empinat en un serrat, el poblet de Figols, sota’ls espadats de les Roques de Norieda.

El Segre i Organyà, ca. 1902. Autor Cèsar August Torras i Ferreri

Vista parcial d’Organyà amb el pont en primer terme – Organyà – Entre 1890 i 1928 – AFCEC EMC Autor desconegut

Organyà, vila de 1156 habitants, comarca del Urgellet, provincià de Lleyda, partit y bisbat de La Seo a506 m. alt. Està atravessada per la carretera. Ofereix un marcat caracter d’antigor. Els seus carrers tenen amples porxades y rafecs de sortides volades que gaire be’s toquen, donant tot just pas a la llum del sol. Presenten un aspecte molt pintoresc. La iglesia colegiata de Santa Maria es molt notable. Formen son interior tres naus a volta de canó, havent sigut deformada en l’exterior per distints aditaments. Restos de l’elegant absis de la antiga iglesia, alçada en el sigle XI, queden gaire be amagats per modernes construccions. La portada oberta en un dels costats es molt correcte en son estil de transició del romànic al gòtic, tenint ben esculturals els detalls de sa ornamentació. Damunt de la portada s’hi obre un esbelt rossetó o ull de bou. En lo alt del mur hi corre una ratlla d’arcades d’elegant factura. La torra quadrada s’aixeca en un costat.

El priorat de Santa Maria d’Organyà fou fundat en el sigle XI pels vescomtes de Castellbò.

Carrer d’Organyà amb cases porxades i al fons una persona – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

Portal i façana de l’església de Santa Maria d’Organyà amb uns nens en primer terme i més gent al fons – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

Grup de nenes davant del portal de l’església de Santa Maria d’Organyà – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

Vista interior de l’església d’ Organyà – Organyà – 1923 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch

Una dona i una nena al carrer Nou d’Organyà – Organyà – 1900 – AFCEC Antoni Bartomeus i Casanovas

Es molt renomenada la fira que se celebra a Organyà per Sant Andreu, a últims de Novembre. Dura quatre dies; hi acut gent de per tot arreu y s’hi fan grans transaccions de bestiar. Es de les més importants de Catalunya. Pel dijous gras te lloc altra fira de menor importància. Hi ha mercats molt concorreguts els dimars de cada semana.

Com a detall curiós hi ha que observar que Organyà te un sagell oficial en el qui apareix una orga com a emblema. iBella interpretació etimològica del nom!

Davant d’Organyà s’aixeca la enlairada serra de Santa Fe que forma un seguit de pics encinglerats, essent un estrep avançat de la serra del Boumort. En un d’aquests pics, el més apropat al poble, que domina, y en el lloc més enlairat, s’hi troba l’ermita que es molt visitada, especialment en certes diades d’aplcc. L’aplec principal es el dilluns de la segona Pascua. Es una excursió força interessant que pot ferse desde Organyà en cosa d’una hora, encara que de forta pujada. El panorama que des de’l cim se frueix es extensíssim. Se troba a 1222 m. alt.

En la part de mitjorn de la mateixa montanya, sobre la rivera de Fontanet, en setí enlairat y de mal accés, s’hi obre una cova molt notable, que no ha sigut encara ben explorada. Es la cova del Armini. Son forat d’entrada es molt reduït, més en son interior s’hi descobreixen veritables maravelles, distribuides en grans cambres, que se succeeixen endinsantse a una fondaria no reconeguda fins ara. Se diu que ningú hi ha trobat el fi.

En la pròpia vessant de la montanya de Matanicell, en lloc molt ben ombrejat per un espes boixetar y rublert d’exemplars molt notables per sa vellesa y gruixaria, hi naix un veritable riu format per una grossa deu d’aigua. S’anomena la Font Bordonera y ab son abundós caudal assorteix a Organyà, aon hi va l’aigua degudament canalisada. Serveix a la vegada, per medi d’un gros embas, per a regar tota la horta d’Organyà. Quan regna el vent de llevant s’ha notat que la quantitat d’aigua aumenta notablement. Està terminantment prohibit fer tallada de cap mena en l’ufanos boixetar, que es bell ornament de la font.

Organyà es un magnífic centre d’excursions de montanya especialment a la serra del Boumort, als engorjats del Segre y del Lavansa, a Tuxent, a les serres d’Oden y de Cambrils y a la aguda punta del Turb. Hi ha camins rals de ferradura que porten a La Pobla de Segur y a Tremp a travers de la serra del Boumort constituint interessants excursions.

Després d’haver atravessat Organyà la carretera continua remontant la vall del Segre per sa vorera dreta.

Vista del pont nou d’ Organyà – Organyà – 1923 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch

Pont d’ Organyà sobre el riu Segre – Organyà – 1923 – AFCEC FFS Jo

😉

Fotografies d’Organyà de Cèsar August Torras

😉

El Segre i Organyà, ca. 1902. Autor Cèsar August Torras i Ferreri

😉

El riu Segre i més enllà el poble d’Organyà voltat de camps – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Carrer d’Organyà amb cases porxades i al fons una persona – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

😉

Carrer d’Organyà amb gent – Organyà – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

😉

Portal i façana de l’església de Santa Maria d’Organyà amb uns nens en primer terme i més gent al fons – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Grup de nenes davant del portal de l’església de Santa Maria d’Organyà – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Paisatge muntanyós cap a la zona d’Organyà des de Fígols, amb una masia – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Fotografies d’Organyà d’altres autors

😉

Pont d’ Organyà sobre el riu Segre – Organyà – 1923 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch

😉

Una dona i una nena al carrer Nou d’Organyà – Organyà – 1900 – AFCEC Antoni Bartomeus i Casanovas

😉

Vista del pont nou d’ Organyà – Organyà – 1923 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch

😉

Vista interior de l’església d’ Organyà – Organyà – 1923 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch

😉

Vista parcial d’Organyà amb el pont en primer terme – Organyà – Entre 1890 i 1928 – AFCEC EMC Autor desconegut

😉