ITINERARI N.° 109 – De Sant Llorenç dels Piteus a Oliana, per Cap del Plà, Timoneda y Montpol

Itinerari número 109,De Sant Llorenç dels Piteus a Oliana, per Cap del Plà, Timoneda y Montpol“, en el capítol “VI SERRA DEN CIJA V PEDRAFORCATORRAS, Cèsar August (1922). Pirineu Català. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench, de la pàgina 383 a la 385.
Aquest itinerari, “De Sant Llorenç dels Piteus a Oliana, per Cap del Plà, Timoneda y Montpol“, és una “excursió bastant interessant. Llocs molt pintorescos.“. Es pot fer en 8 hores 30 minuts.

Els indrets per on passa l’itinerari són coneguts, ben identificats i es poden trobar als mapes. Alguns camins de bast han passat a ser carreteres, altres es poden seguir de manera aproximada per camins de travessa i altres es mantenen com a senders de gran recorregut (GR).

És una llarga via de muntanya amb molt desnivell, si es vol fer a peu, s’ha de preparar amb temps, anar amb roba apropiada i amb l’avituallament adequat, no s’hi val improvisar.

És una excursió molts interessant, tant si es fa a peu, en bicicleta o en cotxe, una gran oportunitat per gaudir de la muntanya i dels pobles per on passa aquest itinerari entre Sant Llorenç i Oliana passant pel Cap del Pla, Timoneda i Montpol.

Carrer de Sant Llorenç de Morunys amb gent – Entre 1880 i 1909 – AFCEC – Frederic Bordas i Altarriba

Sant Llorenç de Morunys (vista general) –1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

Absis de Sant Cerni a Sant Llorenç de Morunys – Guixers – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa

ITINERARI N.° 109 – De Sant Llorenç dels Piteus a Oliana, per Cap del Plà, Timoneda y Montpol

8 h. 30. Excursió bastant interessant. Llocs molt pintorescos.

Se segueix desde Sant Llorenç el camí de Solsona, marcat en l’itinerari n.° 59, en sentit invers.

Sant Serni de Vilamantells o Sant Serni del Grau – Guixers – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Autor desconegut

Sant Serni del Grau – La foto del Pel -30/04/2023

Home a la Roca Foradada de Sant Llorenç de Morunys – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Autor desconegut

Roc Foradat al camí el Santuari de Lord – Sant Llorenç de Morunys – 1919 – FFS Josep Salvany i Blanch

Font de Fenarals – La foto del Pep – 26/02/2026

Hostal Nou d’Encies o Hostal Nou de Canalda – La foto del Pep – 25/08/2025

Hostal del Vent – La foto del Pep – 08/07/2023

Hostal del Cap del Pla o Hostal d’Isanta – Lladurs – Entre 1890 i 1936 – AFCEC EMC – Facilitada per Lluís Estasen i Pla

Hostal del Cap del Pla – La foto del Pep – 11/01/2026

3 h. 20. Hostal del Cap del Plà.

Davant mateix del Hostal se deixa a l’esquerra el camí de Solsona que transcorre a lo llarg del plà y’s pren un camí a la dreta en direcció a ponent que serreja planerament, ornat de paisatges de bosc.

3 h. 30. La Salada casa de pagès a la dreta del camí. Segueix aquest internat dins del bosc.

3 h. 45. La Salada de baix, altra casa de camp voltada de bosc de pins. Continua’l camí frescal y ombrejat, en un bell tragecte d’arbreda.

Santa Eulalia de Timoneda – La foto del Pep – 19/05/2022

4 h. 20. Iglesia parroquial de Santa Eulalia de Timoneda, bellament situada en un serradet’dominant excel·lents punts de vista y grans extensions de boscos de pins que baixen fins al fons de les amagades valls. No ofereix la iglesia particularitat artística ni arqueològica que mereixi especial esment, més son conjunt es pintoresc y son aspecte agradivol, no obstant son origen es molt antic constant ja que en 1131 fou cedida a la iglesia canonical de Solsona pel bisbe d’Urgell Pere Berenguer.

La parroquia té avui agregada la de Sant Pau de Terrasola, desde l’últim arreglo parroquial fet pel bisbe Amigó en 1909. Té 40 cases en son ample terme y 230 habitants. Confronta ab Montpol a una hora y mitja de distància, a ponent, a l’altra part de la Rivera Salada; ab Oden y Lladurs al Nord; ab La Llena a ponent a dues hores lluny y ab Castellar de la Ribera a mig-jorn.

Va serrejant-se sempre entre espés bosc de pins.

4 h. 25. La Bassa de Xaló, receptacle d’aigües pluvials, gaire bé mai aixut, que’s troba reclòs entre la pineda en el cim de la serra. Extensos y escaients punts de vista.

El camí tot planejant y serrejant va descendint suaument, sempre entre boscuria.

4 h. 50. El Vilar grossa casa de pagès molt ben situada. El camí continua baixant.

5 h. La Creueta, embrancament ab el camí d’Organyà a Solsona. (Vegis itin. n.° 108).

Continua baixant el camí seguidament en vista de les amples vessants de la Rivera Salada, circuides en la part superior per la Serra Seca y les serres de Cambrils y Odén.

Se baixa al costat de típics penyalars.

Riu al Pas del Clop – Pont del Clop – Terrassola – Lladurs – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

Hostal del Fuster de Roquer i el Pont del Clop – La foto del Pep – 17/10/2024

5 h. 20. Pas del Clop, — 630 m. alt,— aon s’atravessa, per una palanca la Rivera Salada. El lloc es bellament interessant. En amunt de la palanca la rivera forma un estret engorjat de penyes, menjades fondament per la constància del llimeig de l’aigua. S’aixequen al envolt alts penyalars de formes rares y capritxoses y grans roques apilades. Es de notar un típic penyal que’s destaca entre arbres davant per davant del hostal en la vora esquerra del riu. El pintoresc hostal del Fuster de Roquer està situat al peu de la palanca en la vora dreta del riu y prop del engorjat. Avui està poc concorregut, perdent de dia en dia importància per la manca de trànsit, ocasionada per la obertura de les noves vies de comunicació rodada.

Vers al SO. la vall es ampla y la rivera s’escola en avall, tot estenent ses marjades y escorrent-se suaument.

Travessada la rivera y passat l’hostal el camí s’enfila per terrer pedregós deixant el riu enrera.

Vall amb la Ribera Salada al pas del Clop – El Pont del Clop – Terrassola – Lladurs – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

L’anomenat molí del Clop a la Ribera Salada – Terrassola – Lladurs – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

Hostal del Fuster de Roquer al Pont del Clop – Terrassola – Lladurs – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

5 h. 30. Cal Nen Xic. Petita pagesia. El camí continua pujant seguidament.

5 h. 35. Se deixa a la dreta’l camí ral d’Organyà a Solsona, seguint la pujada pel costat d’un bonic pinatar.

El nucli de Montpol amb l’església de Sant Miquel – Lladurs – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

Església de Montpol – St. Miquel – Lladurs– 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

6 h. Iglesia de Montpol que queda a la dreta a pocs minuts de distància, (Vegis itinerari n.°108).

El camí s’enlaira ràpidament dominant extensa vista sobre la vall de la Rivera Salada y’l circuit de montanyes que la enclouen.

6 h. 5. Creu de Ferro, en un cap de serrat. Se va faldejant la vessant de la montanya fruint-se sempre d’extens domini de vista.

6 h. 10. Hostalet del Roquer. Sota la casa a curta distància hi ha una fonteta ben ombrejada, entre trencats penyals. Molt propera també hi ha una grandiosa cova o espluga.

Va faldejant-se.

6 h. 20. S’atravessa la rasa del Roquer y se segueix pujant.

6 h. 50. Creu de les Dreceres, en un collet emboscat, en el cim de la serra. Cambi de panorama vers al costat oposat.

Passat el coll se deixa de vista la vall de la rivera Salada y’s baixa dret a un clot reclòs vestit d’espés boscatge de pins. La baixada es molt forta y el paisatge molt pintoresc.

7 h. 10. S’atravessa la barrancada de les Cots originada en les pròpies caients de la Creu de les Dreceres, continuant el camí internat dins del bosc.

7 h. 15. Les Cots, casa de pagès que’s deixa a la dreta, enlairada en un promontori rocós sobre la torrentera.

Torç el camí de direcció vers a l’esquerra, dominant la vall de la rivera de Reixà a la qual hi aflueix el torrent de les Cots.

Corre’l camí amagat dins de l’espessedat del bosc, tenint al fons la vall de Reixà que s’origina en la Serra Seca y sota la collada del Salzer. Presenta la fondalada un bell aspecte, ab aiguavessos abruptes y frondosos y esplèndida vegetació arborescent. La Serra Seca se destaca en el capsal de la vall. Al enfront y en la vessant oposada’s destaca també el turó de Sant Just en qual cim s’hi aixeca la ermita.

7 h. 25. El camí s’apropa al riveral y segueix prop d’ell. El bosc s’aclareix.

Turó de Sant Just de la Valldan – La foto del Pep – 05/08/2023

7 h. 35. S’aixeca alterós en la part oposada del riveral el turó de Sant Just.

Va vorejant-se la rivera de Reixà.

8 h. 15. S’enforca’l camí que ve de Sant Llorenç per Cambrils (Itin. n.° 111) el qual se segueix.

8 h. 30. Oliana.

😉

Oliana al fons vist des de la carretera de Pons – Oliana – 1890 – AFCEC Lluís Marià Vidal i Carreras

Carrer major d’Oliana – Oliana – 1900 – AFCEC Antoni Bartomeus i Casanovas

Carrer major d’Oliana – Oliana – 1916 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch

Vista general d’un carrer d’Oliana – Oliana – Entre 1892 i 1920 – AFCEC Eduard Royo i Crespo

Vista parcial d’un carrer d’Oliana – Oliana – Entre 1892 i 1920 – AFCEC Eduard Royo i Crespo

Oliana, vila de 1067 habitants, provincia de Lleyda, bisbat y partit judicial de la Seo d’Urgell. -510 m. alt.

Fondes: Nova den Víctor; Antigua den Lluís; La Catalana.

Està situada en deliciosa vall no lluny del riu Segre, que corre a l’altra part de la plana a un kilometre de distancia. Te extensos fruiterars, bones hortes y terres de regadiu. La població es antigua, esgraonada en gran part al peu de la iglesia parroquial. La part estesa a banda y banda de carretera es la més moderna.

La iglesia parroquial de Sant Andreu’s troba al capdamunt de la pujada del carrer Major. Es obra del sigle XVII construida sobre edificacions de l’anterior, havent sigut notablemen modificada en el sigle XVIII. Els Escolapis tenian un col·legi a la vila que era el segon que havian fundat a Espanya. En la guerra dels set anys abandonaren Oliana. El local està avui ocupat per un col·legi de 1.ª y 2.ª ensenyança, regentat per capellans y depenent del bisbat de La Seo. Adjunt te la capella de la Mare de Deu dels Àngels.

Font medicinal molt anomenada que te propietats curatives del mal de pedra.

Interior de l’església d’ Oliana – Oliana – 1923 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch

Carretera d’Oliana – Oliana – Entre 1900 i 1636 – AFCEC Jaume Oliveras i Brossa

Carretera d’Oliana – Oliana – 1916 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch

Ermita del Sagrat Cor de Jesús d’ Oliana– Oliana – 1923 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch

Vista del riu Segre amb Oliana al fons – Oliana – 1890 – AFCEC Lluís Marià Vidal i Carreras

Torre dels Moros de Peramola – La foto del Pep – 25/07/2018

La vall està envoltada de montanyes, algunes d’elles ben altes y de formes enèrgiques.

😉

Fotografies d’Oliana de Cèsar August Torras

😉

Serres al voltant d’Oliana – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Fotografies d’Oliana d’altres autors

😉

Vista de l’emplaçament on anys després s’aixecaria la presa d’Oliana (ca. 1923). Autor desconegut

😉

Exposició “Fem memòria del pantà” – Any 2009 – 50è aniversari del pantà d’Oliana (pdf)

😉

Carrer major d’Oliana – Oliana – 1900 – AFCEC Antoni Bartomeus i Casanovas

😉

Carrer major d’Oliana – Oliana – 1916 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch

😉

Vista general d’un carrer d’Oliana – Oliana – Entre 1892 i 1920 – AFCEC Eduard Royo i Crespo

😉

Vista parcial d’un carrer d’Oliana – Oliana – Entre 1892 i 1920 – AFCEC Eduard Royo i Crespo

😉

Carretera d’Oliana – Oliana – 1916 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch

😉

Carretera d’Oliana – Oliana – Entre 1900 i 1636 – AFCEC Jaume Oliveras i Brossa

😉

Ermita del Sagrat Cor de Jesús d’ Oliana– Oliana – 1923 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch

😉

Interior de l’església d’ Oliana – Oliana – 1923 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch

😉

Oliana al fons vist des de la carretera de Pons – Oliana – 1890 – AFCEC Lluís Marià Vidal i Carreras

😉

Pont vell d’ Oliana – Oliana – 1923 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch

😉

Vista del riu Segre amb Oliana al fons – Oliana – 1890 – AFCEC Lluís Marià Vidal i Carreras

😉

Deixa un comentari